Erètria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Erètria (en llatí Eretria) fou una ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.

Era a la costa occidental, una mica al sud de Calcis i a l'extrem sud-oest de la fèrtil plana de Lelàntion (Lelantum). Els eretris foren suposadament jònics i van venir de l'Àtica però alguns autors esmenten que fou colonitzada per Macistos de Trifília. Estrabó diu que els seus antics noms foren Melaneis i Aròtria. Estrabó diu que la vella Erètria (la primera ciutat) era enfront d'Oropos i que la nova Erètria era enfront de Delfínion. El territori d'Erètria comprenia una part de l'illa d'Eubea, amb les ciutats d'Amarint (Amarynthus) entre la nova i la vella Erètria, Tamines (Tamynae) al sud de la vella Erètria, Porthmos (Porthmus), encara mes al sud, Distos (Dystus), a l'interior, i Oekàlia (Oechalia) també a l'interior.

Andros, Tenos i Ceos (Kéa) entre altres illes foren dependencies d'Erètria, i va tenir suposadament una colònia a Calcídia que es va dir Cromes (Cromae). A un parell de kilòmetres de la ciutat, al temple d'Àrtemis Amarintià, una inscripció feia esment de la força d'Erètria i donava un exèrcit de 3000 hoplites i 600 cavallers.

Durant molt de temps va lliurar una guerra contra Calcis per la possessió de la plana de Lelantum. En un dels conflictes Erètria va tenir com aliada a la ciutat de Milet i en agraïment Erètria va enviar 5 vaixells a Milet per ajudar-la en la revolta de Jònia que havia esclatat poc després d'aquell conflicte (499 aC)). En conseqüència els perses, amb una força dirigida per Datis i Artafernes, van assetjar Erètria el 490 aC. Després de sis dies d'atac la ciutat fou ocupada i arrasada totalment i els seus habitants portats a Pèrsia on el rei Darios els va permetre establir-se i els va perdonar la vida.

Un temps després es va construir una nova Erètria una mica al sud de la vella defensada a l'oest per un riu i a l'est per una zona pantanosa. Prop del seu port els atenencs foren derrotats pels espartans el 411 aC i quan els atenencs es van refugiar a la ciutat, que era la seva aliada, foren massacrats pels seus ciutadans que es van integrar llavors a l'aliança amb Esparta com van fer les altres ciutats de l'illa.

Després de la guerra Erètria estava en mans de tirans. Un d'ells, Themison, va ajudar als exiliats d'Oropos a recuperar la seva ciutat als atenencs. A Themison el va succeir Plutarc que el 354 aC va demanar ajut a Atenes contra Calcis, governada pel tirà Càl·lies, que es va aliar amb Filip II de Macedònia. Atenes va enviar un exèrcit sota el comandament de Foció que va derrotar a Càl·lies a Tamines (Tamynae), però tot seguit, sospitant una traïció dels eretris, va enderrocar a Plutarc i va establir la democràcia. Uns anys després Filip va enviar una força que va destruir Porthmos, el port d'Erètria i va establir com a tirà de la ciutat a Cleitarc. Aquest va governar fins al 341 aC quan el comandant atenenc Foció, enviat a Eubea a petició de Demòstenes, el va enderrocar per la força. Però el 338 aC els macedonis van restablir el seu domini que van conservar fins als temps de Filip V de Macedònia en què fou ocupada per una flota combinada de Roma, Pèrgam i Rodes, que van recollir un gran botí. Després de Cinoscèfals, Erètria fou declarada pel senat de Roma "ciutat lliure".

Erètria fou la seu de l'escola de filosofia fundat per Menèdemos, nadiu de la ciutat i deixeble de Plató. Els filòsofs d'aquesta escola es van dir filòsofs erectrics. També fou nadiu de la ciutat el poeta tràgic Aqueus (contemporani d'Esquil). El poeta Sopater lloa la farina d'Erètria.

La nova Erètria correspon a l'actual Kastri i la vella era a la rodalia de la moderna Vathý. Queden considerables restes de la ciutat nova: les muralles, les torres de l'acròpoli, el teatre, i alguns edificis i sobretot el temple d'Apol·lo Dafnèfor (amb importants relleus).

Coord.: 38° 23′ 00″ N, 23° 47′ 00″ E / 38.383333°N,23.783333°E / 38.383333; 23.783333

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erètria