Història de la Guerra del Peloponnès

Història de la Guerra del Peloponès

(grc) Ἱστορίαι
Tipus	obra històrica
Fitxa
Autor	Tucídides
Llengua	Grec antic
Publicació	Antiga Grècia, 431 BC
Creació	segle IV aC
Format per	Melian dialogue (en) Discurs fúnebre de Pèricles Dialogue des Platéens (fr)
Edició en català
Traductor	Jaume Berenguer
Dades i xifres
Tema	Guerra del Peloponnès
Gènere	Històric
Altres
ISBN	ISBN 9788429762662, ISBN 9788429762679, ...

Manuscrit de la Història de Tucídides, del segle X

La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra. Editors posteriors van dividir el text en vuit llibres.

La Història és un dels llibres d'història més antics que es conserven, i és considerat la primera aproximació científica en la història escrita. Els estudiosos estan dividits respecte si cal considerar el text una crònica objectiva dels esdeveniments o si es tracta d'una obra amb fins literaris que presenta una visió parcial dels fets.

Tucídides va morir mentre treballava en la Història, que finalitza amb una frase inacabada i sols arriba fins a l'any 411 aC, deixant els últims sis anys de la guerra sense tractar.

Temàtica

L'obra és un relat cronològic detallat i analític de la guerra que entre el 431 i el 404 aC va enfrontar Esparta i Atenes per la supremacia a Grècia. Comença descrivint els cinquanta anys de pau (Pentecontècia) que van precedir la guerra, i continua narrant el conflicte que passà per tres fases: un enfrontament de deu anys, una treva de set, i la represa de les hostilitats durant deu anys més.

Estil i composició

La Història de Tucídides va introduir aportacions innovadores amb el seu mètode històric, tal com exposa al capítol vint-i-dos del primer llibre, en què descriu la seva voluntat de desglossar la veritat amb l'anàlisi rigorosa de les dades i els testimonis. Molts dels seus principis han passat a formar part del mètode de treball dels historiadors futurs.

• Cronologia: una de les innovacions més destacades de Tucídides va ser el seguiment estricte de la cronologia, registrant els esdeveniments any per any, començant per les campanyes de l'estiu i acabant amb la temporada d'hivern, més tranquil·la. Aquest mètode contrasta amb la Història d'Heròdot, que agrupava els fets relacionats en blocs temàtics independentment de quan passessin.

• Neutralitat: tot i ser un atenenc i un combatent en el conflicte, Tucídides afirma voler exposar els fets des d'un punt de vista neutral. L'opinió majoritària és que va aconseguir presentar una visió imparcial de la guerra, tot i que estudiosos com Ernst Badian disputen aquesta asserció i l'acusen d'afavorir els atenencs.

• Discursos: un tret distintiu de l'obra és la inclusió de dotzenes de discursos pronunciats per les principals figures de la guerra. Tucídides transcriu els discursos dels generals a les seves tropes abans de les batalles, pronunciaments polítics, o debats entre diferents faccions. De tots els discursos, el més famós és l'oració funerària de Pèricles, al segon llibre, en què lloa els atenencs caiguts. Tot i que Tucídides va sentir molts d'aquests discursos, o li van ser transmesos per testimonis directes, és molt probable que d'altres siguin llicències literàries per part seva.

• Fonts: la Història es presenta amb la forma d'un relat literari sense mencionar les fonts de l'autor. Així com Heròdot sovint descrivia diverses versions existents d'un mateix fet i deixava que el lector decidís, Tucídides presenta una única versió com a certa i indiscutible.

• Deïtats: a diferència dels relats homèrics, en què els déus participaven activament en la guerra, o Heròdot, que mencionava sovint el paper dels déus i la seva influència, Tucídides presenta tots els esdeveniments de la seva història com a efecte de l'acció humana.

Divisió de l'obra

Llibre	Seccions	Capítols i continguts
Llibre I	1.1-1.19.		I: l'estat de Grècia des dels temps més antics fins l'inici de la Guerra del Peloponès. V: segon congrés de Lacedemònia, preparacions per la guerra i enfrontaments diplomàtics, Ciló, Pausànies, Temístocles.
	1.20–1.23	Metodologia
	1.24–1.66	Causes de la guerra (433-432 aC)	L'afer d'Epidamne (1.24–1.55)
			L'afer de Potidea (1.56–1.66)
	1.67–1.88	Primer Congres de la Lliga del Peloponès a Lacedemònia	El discurs dels Corintis (1.68-1.71)
			El discurs dels enviats atenesos (1.73–1.78)
			Discurs d'Arquidam (1.80–1.85)
			Discurs d' (1.86)
	1.88–1.117	Pentecontaetia (478-432 aC)	Del final de la Guerra amb els perses a l'inici de la Guerra del Peloponès, El pas de la supremacia a l'imperi.
	1.119–1.125	Segon Congrés de la Lliga del Peloponès a Lacedemònia
Llibre II			VI: primer any de guerra: l'Inici de la Guerra del Peloponès, la primera invasió de l'Àtica, oració funerària de Pèricles. VII: segon any de guerra: la plaga d'Atenes, posició i política de Pèricles, caiguda de Potidea. VIII: tercer any de guerra: setge de Platea, victòries navals de Formió, incursió tràcia a Macedònia sota Sitalces.
Llibre III			IX: quart i cinquè anys de guerra: la revolta de Mitilene i el posterior debat. X: cinquè any de guerra: judici i execució dels Plateencs, revolució Còrcira. XI: sisè any de guerra: campanyes de Demòstenes a la Grècia occidental, ruïna d'Ambràcia.
Llibre IV			XII: setè any de guerra: l'ocupació de Pilos, la rendició de l'exèrcit espartà a Esfactèria. XIII: setè i vuitè anys de guerra: la fi de la revolució Còrcira, pau de Gela, captura de Nisaea. XIV: vuitè i novè anys de guerra: invasió de Beòcia, caiguda d'Amfípolis, èxits de Bràsides.
Llibre V			XV: desè any de guerra: mort de Cleó i Bràsides, pau de Nícies. XVI: sentiment antiespartà al Pelopònes, lliga de Mantinea, Elis, Argos i Atenes, Batalla de Mantinea i trencament de la lliga. XVII: setzè any de guerra: els diàlegs de Melos, el fat de Melos.
Llibre VI			XVIII: dissetè any de guerra: la campanya siciliana, l'afer de les Hermae, la marxa de l'expedició. XIX: dissetè any de guerra: faccions a Siracusa, història d'Harmodi i Aristogitó, desgràcia d'Alcibíades. XX: dissetè i divuitè anys de guerra: inacció de l'exèrcit atenenc, Alcibíades a Esparta, setge de Siracusa.
Llibre VII			XXI: divuitè i dinovè anys de guerra: arribada de Gílip a Siracusa, fortificació de Decèlia, èxits dels siracusans. XXII: dinovè any de guerra: arribada de Demòstenes, derrota dels atenencs a Epípoles, follia i obstinació de Nícies. XXIII: dinovè any de guerra: batalles a la Gran Badia, retirada i anihilació de l'exèrcit atenenc.
Llibre VIII			XXIV: dinovè i vintè anys de guerra: revolta a Jònia, intervenció de Pèrsia, la guerra a Jònia. XXV: vintè i vint-i-unè anys de guerra: intrigues d'Alcibíades, retirada dels subsidis perses, cop d'estat oligàrquic a Atenes, patriotisme de l'exèrcit a Samos. XXVI: vint-i-unè any de guerra: retorn d'Alcibíades a Samos, revolta d'Eubea i caiguda dels Quatre-cents, Batalla de Cinossema.

Tradició manuscrita

Sigla	Manuscrit		Localització		Data
A	Codex Parisinus suppl. Gr. 255	suppl.graec.255	París	Bibliothèque nationale de France	s. XI-XII
B	Codex Vaticanus graecus 126	Vat.gr.126	Vaticà	Biblioteca Apostolica Vaticana	s. XI
C	Codex Laurentianus LXIX.2	Plut.69.2	Florència	Biblioteca Medicea Laurenziana	s. X
E	Codex Palatinus Heidelbergensis 252	Palat.252	Heidelberg	Universitätsbibliothek Heidelberg	s.IX (finals)
F	Codex Monacensis 430	Cod.graec.430	Munic	Bayerische Staatsbibliothek	s. XI
G	Codex Monacensis 228	Cod.graec.228	Munic	Bayerische Staatsbibliothek	s. XIII
M	Codex Britannicus II, 727	Add MS 11727	Londres	British Library	s. XI

Llegat

Juntament amb les Històries d'Heròdot, l'obra de Tucídides fou una de les influències fonamentals sobre la historiografia romana d'Orient.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de la Guerra del Peloponnès

• Thucydides. La guerra del Peloponneso (en italià). 14. ed. Milano: Garzanti, 2013. ISBN 978-88-11-36091-9.

• Korobéinikov, D. Byzantium and the Turks in the Thirteenth Century (en anglès). Oxford University Press, 2014. ISBN 9780198708261.