Gela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gela
Gela
Localització
Gela situat respecte Itàlia
Gela
Localització de Gela a Itàlia
La costa de Gela amb el municipi al fons
La costa de Gela amb el municipi al fons
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Bandera de Sicília Sicília
Caltanissetta
Superfície 276 km²
Altitud 46 msnm
Població (2006)
  • Densitat
77.145 hab.
279,51 hab/km²
Coordenades 37° 4′ 0″ N, 14° 15′ 0″ E / 37.06667,14.25000Coord.: 37° 4′ 0″ N, 14° 15′ 0″ E / 37.06667,14.25000
Codi postal 93012
Codi ISTAT 085007
Web
Ubicació de Gela dins la província

Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília. L'any 2008 tenia 77.145 habitants. Limita amb els municipis de Butera, Mazzarino, Niscemi, Acate (RG), Caltagirone (CT) i Licata (AG).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2007- Rosario Crocetta PD

Història[modifica | modifica el codi]

Gela fou una antiga ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, entre Agrigent i Camarina, a la desembocadura del riu Gela.

Tucídides diu que fou fundada el 690 aC per una colònia de cretencs i rodis dirigida per Antífemos de Rodes i Èntimos de Creta. Els rodis venien de Lindos i la ciutat es va dir inicialment Lindis (llatí Lindii) però amb el temps va agafar el nom del riu.

Poc es coneix de la seva història en els primers segles. Van lluitar amb els habitants nadius de l'interior i hi van haver algunes lluites faccionals, una d'elles en la que va participar Telines, ancestre de Geló I. El 582 aC van fundar la colònia d'Agrigent que aviat es va fer més poderosa que la metròpoli, especialment sota el tirà Falaris.

La constitució era oligàrquica i així va seguir fins que Cleandre de Gela va assolir el poder absolut (505 aC-498 aC) que va transmetre a son germà Hipòcrates de Gela (498 aC-491 aC), sota el que Gela va tornar a agafar una espècie d'hegemonia i va estendre el seu poder a una bona part de l'illa, sotmetent Leontins, Cal·lípolis i Naxos; va ocupar Zancle que va cedir als colons de Samos i va fer la guerra a Siracusa que va haver de cedir Camarina a canvia de la pau. A la mort d'Hipòcrates el va succeir Geló I que va seguir la política expansionista i el 485 aC es va apoderar de Siracusa; Geló va dirigir tots els seus esforços a engrandir la seva nova capital i va fer emigrar a la meitat de la població de Gela cap a Siracusa. El seu successor Hieró I va condemnar a l'exili a molts ciutadans de Gela, però després de l'expulsió de Trasibul (466 aC) els exiliats van retornar a la seva ciutat i la van repoblar, restablint la seva llibertat, i encara van enviar un grup de colons a Camarina que havia estat despoblada per ordre de Geló. Del 466 aC al 406 aC van ser anys de gran prosperitat per Gela i en general per Sicília i Gela va seguir la línia política que seguien quasi bé totes les ciutats dòriques de l'illa i van estar al costat de Siracusa en contra de l'expedició d'Atenes (415 aC) i van enviar un cos d'exèrcit inicial al que després de les primeres victòries van afegir 600 homes més i cinc vaixells.

El 406 aC els cartaginesos van envair l'illa i van ocupar i destruir Himera, Selinunt i Agrigent; després de la destrucció d'Agrigent els seus habitants es van refugiar a Gela, i aquesta ciutat va demanar ajut a Dionís de Siracusa, però tot i que aquest va visitar la ciutat i va instal·lar un govern democràtic, no va prendre les mesures adients per la seva defensa; el 405 aC els cartaginesos es van presentar davant de la ciutat i la van assetjar; Gela no tenia una posició defensiva forta i les seves muralles no eren massa bones però els habitants van resistir una mica i van poder rebutjar el primer atac, donant temps a l'arribada de Dionís amb un fort exèrcit. El siracusà va atacar el camp cartaginès però fou derrotat i llavors va aconsellar als habitant de rendir-se i abandonar sans i estalvis la ciutat. Així Gela va quedar buida i els seus habitants es van retirar a Leontins. Els cartaginesos la van ocupar i saquejar.

Poc temps després Dionís i Cartago van acordar la pau i entre els pactes es va permetre als habitants de Gela de retornar a la seva ciutat amb la condició de no restaurar les fortificacions i de pagar un tribut. Gela va complir amb el pacte però ja no va retrobar el seu antic esplendor.

El 379 aC Gela va proclamar la separació de la clientela de Cartago i es va unir a Dionís en l'expedició contra les ciutats occidentals de Sicília i tots i les diferents alternatives de la guerra van aconseguir romandre independents, llibertat que els hi fou reconeguda pel tractat del 363 aC.

El 357 aC es va unir a Dió de Siracusa quant va desembarcar a Sicília; el 338 aC després de la victòria de Timoleó, Gela, que estava en una forta decadència, fou repoblada per un grup de colons, alguns antics pobladors que vivien a altres llocs i altres procedents de l'illa de Ceos. Això va permetre a Gela augmentar la seva prosperitat a un nivell no massa alt però si acceptable. Durant les guerres d'Agàtocles figura com a ciutat-estat independent; quan el 311 aC Gela es va revoltar contra Agàtocles, el tirà va anar a l'illa des l'Àfrica i va ocupar la ciutat matant a quatre mil dels seus habitants; derrotat Agàtocles al riu Economos, es va refugiar amb el seu exèrcit a Gela, on es va poder defensar dels cartaginesos; però el 309 aC els agrigentins, dirigits per Xenòdicos, es van rebel·lar i van proclamar la independència de les ciutats gregues, entre elles Gela, que fou la primera a assolir el nou estatus i a unir-se a Xenòdicos.

Com a ciutat independent va tornar a ser prospera. Res se sap de la seva política interior d'aquells anys i quant torna a ser esmentada estava en mans de Finties, dèspota d'Agrigent, que va fundar una nova ciutat que va anomenar Phintias a la desembocadura del riu Himera, i per poblar-la va fer anar allí als ciutadans de Gela, i per que no pogueren tornar la va fer demolir.

Això no va servir del tot i anys després alguns antics habitants de Gela es van establir al lloc de l'antiga ciutat. Se sap que fou devastada pels mamertins, pro no apareix a la Primera Guerra Púnica (en la que només s'esmenta als gelans en connexió amb la ciutat de Phintias), però després de la conquesta romana la ciutat va tornar a existir com entitat separada de segon ordre; Ciceró diu que Escipió va retornar a la ciutat les estàtues que li havien estat arrabassades per Verres; però Estrabó diu que en el seu temps estava deshabitada i l'esmenta junt amb Naxos i Cal·lípolis entre les ciutats famoses desaparegudes; però probablement no cal considerar a Estrabó en sentit literal, sinó més aviat com que era una ciutat amb molt pocs habitants, car Plini el Vell i Ptolemeu l'esmenten encara com a petita ciutat, però després ja no torna a aparèixer i devia acabar per despoblar-se totalment.

La seva situació ha estat objecte de controvèrsia: la moderna Alicata, a la desembocadura del riu Salso, fou la primera ubicació proposada (es va trobar una inscripció, però es pensa que les ruïnes de la ciutat que es troba en aquest lloc corresponen a Phintias), però en general s'ha admès que era a la moderna Terranova, a uns 30 km més a l'est, a la desembocadura del Fiume di Terranova. Aquesta ciutat fou fundada per l'emperador Frederic II al segle XIII i encara es troben algunes ruïnes d'una antiga ciutat, entre elles les restes d'un temple i una part de les muralles, i a les excavacions s'han trobar nombrosos objectes (monedes, gerres...). El nom Gela derivaria de la paraula sícula psela (fred o gelat) connectada amb la paraula llatina gelu (gel). El riu Gela era considerat un deu i apareix a les monedes de la ciutat amb cap humà amb el títol de Sosipoais. El camp de Gela (el territori) s'estenia cap a l'oest, i era molt fèrtil; produïa a més sal, que era un producte molt apreciat. El límit amb Agrigent per l'oest era el riu Himera; cap a l'interior s'estenia uns 35 km on els itineraris encara esmenten una estació de nom Gelasium Philosophianis (actual Piazza) que es creu que marcava el límit del territori.

A la ciutat va néixer Apol·lodor de Gela, un poeta còmic (que cal no confondre a amb Apol·lodor de Caristos); fou lloc de residència d'Èsquil quan fou expulsat d'Atenes, i va morir d'accident a la ciutat (456 aC) essent la seva tomba visible durant molt de temps. Pausànies diu que la ciutat tenia el seu tresor a Olímpia i esmenta algunes estàtues fetes per Dèdal que van ser a la ciutat però després van desaparèixer. Una estàtua colossal d'Apol·lo que era a les rodalies de la ciutat, se la van emportar els cartaginesos el 405 aC i la van enviar a Tir on encara era quan Alexandre el gran va entrar a la ciutat.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gela Modifica l'enllaç a Wikidata