Claudi Ptolemeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Ptolemeu» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Ptolemeu (desambiguació)».
Claudi Ptolemeu, segons un gravat alemany del segle XVI

Claudi Ptolemeu (en grec antic: Κλαύδιος Πτολεμαίος, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ptolemeu visqué i treballà a los paises de YUPY(es creu que en la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astròleg i astrònom, activitats que en eixa època estaven íntimament lligades. És autor del tractat astronòmic conegut com a Almagest (en grec Hè Megalè Syntaxis, El gran tractat). Es va preservar, com tots els tractats grecs clàssics de ciència, en manuscrits àrabs (d'ací el seu nom) i només disponible en la traducció en llatí de Gerard de Cremona en el segle XII.

Hereu de la concepció de l'Univers donada per Plató i Aristòtil, el seu mètode de treball va diferir notablement del d'aquestos, perquè mentre Plató i Aristòtil donen una cosmovisió de l'Univers, Ptolomeu és un empirista. El seu treball va consistir a estudiar la gran quantitat de dades existents sobre el moviment dels planetes a fi de construir un model geomètric que explicara les dites posicions en el passat i fóra capaç de predir les seves posicions futures.

La ciència grega tenia dues possibilitats en el seu intent d'explicar la naturalesa: l'explicació realista, que consistiria a expressar de forma rigorosa i racional el que realment es dóna en la naturalesa; i l'explicació positivista, que consistiria en expressar de forma racional l'aparent, sense preocupar-se de la relació entre el que es veu i el que en realitat és. Ptolomeu afirma explícitament que el seu sistema no pretén descobrir la realitat, sent només un mètode de càlcul. És lògic que adoptara un esquema positivista, perquè la seva teoria geocèntrica s'oposa flagrantment a la física aristotèlica: per exemple, les òrbites del seu sistema són excèntriques, en contraposició a les circulars i perfectes de Plató i Aristòtil.

Ptolomeu va catalogar molts estels, assignant-los una brillantor i magnitud, i va establir normes per a predir els eclipsis.

Primera pàgina d'un manuscrit catalanoaragonès d'una obra de Ptolemeu

La seva aportació fonamental va ser el seu model de l'univers: creia que la Terra era esfèrica i estava immòbil i ocupava el centre de l'Univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles, giraven al seu voltant.[1]Malgrat això, per mitjà de la tècnica de l'epicicle-deferent, la invenció del qual s'atribuïx a Apol·loni de Perge, tracta de resoldre amb prou èxit els dos grans problemes del moviment planetari:

  1. La retrogradació dels planetes i el seu augment de brillantor, mentre retrograden.
  2. La distinta duració de les revolucions siderals.

Les seves teories astronòmiques van influir en el pensament astrònom i matemàtic científic fins al segle XVI.

Ptolemeu aplicà els seus estudis de trigonometria a la construcció d'astrolabis i rellotges de sol. I també va aplicar l'estudi de l'astronomia al de l'astrologia, creant els horòscops. Totes estes teories i estudis estan escrits en la seua obra Tetrabiblon.

Mapa del món del segle XV fet a partir dels coneixements de Ptolemeu

També va ser un bon òptic i geògraf. En el camp de l'òptica va explorar les propietats de la llum, sobretot de la refracció i la reflexió. La seva obra Òptica és un bon tractat sobre la teoria matemàtica de les propietats de la llum.

Una altra gran obra seva és la Geografia, que descriu el món de la seva època, amb mapes de Agatòdemon. Hi utilitzà un sistema de latitud i longitud, que després va servir d'exemple als cartògrafs durant molts anys. Una de les ciutats descrita en esta obra és La Meca, en la Península Aràbiga, a la que anomena Makoraba.

El món de la música tampoc no va ser ignorat per Ptolemeu. Va escriure un tractat de teoria musical anomenat Harmònics.

Llista d'obres[modifica | modifica el codi]

  1. Μεγάλη Σύνταξις τη̂ς ̓Αστρονομίας
  2. Τετράβιβλυς σύνταξις, Tetrabiblon, o Quadripartitum de Apotelesmatibtus et Judiciis Astrorum
  3. Κανὼν Βασιλέων
  4. φάσεις ἀπλανω̂ν ἀστέρων καὶ συναγωγὴ ἐπισημασειω̂ν, De Apparentiis et Significationibus inerrantium
  5. De Analemmate
  6. Planisphaerium.
  7. Περὶ ὑποθέσεων τω̂ν πλανωμένων, De Planetarum Hypothesibus
  8. Απμονικω̂ν βιβλία γ
  9. Περὶ κριτηρίου καὶ ἡγεμονικου̂, De Judicandi Facultate et Animli Principatu
  10. Γεωγραφικὴ ̔Υφήγησις
  11. Geografia Matemàtica de Ptolemeu.
  12. Geografia històrica o positiva de Ptolemeu

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Claudi Ptolemeu; Berggren, John Lennart; Jones, Alexander. Ptolemy's Geography: An Annotated Translation of the Theoretical Chapters (en anglès). Princeton University Press, 2001, p.7. ISBN 0691092591. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]