Heró d'Alexandria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heró d'Alexandria

Heró d'Alexandria (Heron, Ἥρων) (aproximadament any 10 dC. - cap al voltant de la dècada del 70) va ser un enginyer, inventor i escriptor grec, que va florir a Alexandria, possiblement en el segle primer.

Fou deixeble de Ctesibi. Va viure en el regnat de Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC). Detalls de la seva vida són desconeguts i només queda constància per alguns relats de les seves invencions mecàniques.

Després de la decadència de l'Imperi creat per Alexandre el Gran i amb ell la ciència grega, encara varen existir algunes espurnes de genialitat. Un d'aquests genis va ser Heró, que va desplegar una actitud quasi moderna per a la mecànica, descobrint de forma arcaica la llei d'acció i reacció, mitjançant experiments amb vapor d'aigua a través del globus giratori. Va descriure un gran nombre de màquines senzilles i va generalitzar el principi de la palanca d'Arquímedes. En matemàtiques va passar a la història sobretot per la fórmula que porta el seu nom i que permet calcular l'àrea d'un triangle coneguts els seus tres costats, apareguda per primera vegada en la seva obra "La Mètrica". En esta obra també s'hi troba exemples numèrics de mesura de longituds, àrees i volums, així com alguna demostració.

L'experiment pneumàtic anomenat "Font d'Heró"[1] fou un raig d'aigua mantingut per aire condensat, i li va donar popularitat i celebritat, que es va incrementar amb la invenció d'un motor de vapor que actuava per mitja d'una caldera amb uns forats i capaç de girar al entorn d'un eix; el vapor produïa pressió sobre les peces a l'altra costat que es movien en direcció oposada; més tard aquest enginy va arribar a tenir una força de sis cavalls.

Les obres d'Heró, de les que queden alguns fragment, són:

  • Χειροβαλλίστρας κατασκευὴ καὶ συμμετρία, de Constructiones et Mensura Manubalistae.
  • Barulcus sive de Oneribus trahendis Libri tres
  • Βελοτοιϊκά, Βελοποιηκά
  • Πνευματικά o Spiritalia (la seva obra principal)
  • Περὶ αὐτοματοποιητικῶν, (sobre la construcció d'autòmates).[2]

Altres obres s'han perdut totalment:

  • Τὰ περὶ ὑδροσκοπειῶν
  • Μηχανικαὶ ἰσογωγαί
  • Περὶ μετρικῶν
  • Περὶ τροχιωδιῶν
  • Περὶ ζυγίων (possible)

[modifica] Referències

  1. Kras, Sara Louise. The Steam Engine (en anglès). Infobase Publishing, 2004, p.16. ISBN 0791074536. 
  2. McKenzie, Judith. The architecture of Alexandria and Egypt, c. 300 B.C. to A.D. 700. Yale University Press, p.323. ISBN 0300115555. 

[modifica] Bibliografia

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Heró d'Alexandria
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües