Cirene

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Cirene (desambiguació)».
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Lloc arqueològic de Cirene
Ruïnes de Cirene
Ruïnes de Cirene
Informació
Localització Flag of Libya.svg Líbia

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iii),(vi)
ID 190
Regió * Àfrica
Inscripció 1982 (6a sessió)
Coordenades 32° 49′ 30″ N, 21° 51′ 29″ E / 32.82500°N,21.85806°E / 32.82500; 21.85806
* Segons les regions de la UNESCO.

Cirene fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1982.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou fundada per Batos (Battus en llatí) procedent de l'illa de Thera que després de fundar una colònia a una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea al golf de Bomba) es va traslladar al districte d'Azilirs, en terra ferma, on els colons van estar sis anys fins que van trobar un millor emplaçament a la regió d'Irasa on va fundar Cirene mes a l'interior (631 aC) i va iniciar la dinastia del Batiades que va tenir vuit reis (i un usurpador). La ciutat fou fundada al territori de la tribu líbia dels asbistes o asbistis i dominava les terres més fèrtils i amb aigua. La col·laboració amb els libis fou intensa i es va produir una barreja important. Heròdot diu que el nom Batos era una paraula líbia que volia dir "rei". El libis eren una classe baixa i estaven exclosos del poder polític. El Batiades van fundar les colònies de Teucheira, Hespèrides i després la ciutat de Barca, que juntament amb la pròpia Cirene i el seu port Apol·lònia, va formar l'original Pentàpolis Líbia.

Batos II va invitar a grecs d'arreu a establir-se a la regió i els hi va donar terres que es van arrabassar als libis. Això va provocar la revolta dels libis que van demanar ajut al rei d'Egipte que va enviar un exèrcit però els egipcis foren rebutjats a la regió d'Irasa i completament derrotats (el que va provocar indirectament l'enderrocament del faraó egipci Apries). Sota el faraó Amasis, es va establir una aliança entre Cirene i Egipte i el rei es va casar amb Laodice, princesa Batiada.

El fill de Batos II, Arcesilau II, va governar com un tirà i va provocar la revolta dels grecs dirigits pels seus germans que van establir la Ciutat de Barca, i la revolta dels libis, per sufocar la qual van morir set mil soldats. El seu germà Learcos el va matar i es va proclamar rei però Batos III va aconseguir restaurar la línia legítima.

Els grecs de Cirene, sota instruccions del oracle de Delfos, van cridar en ajut a Demonax de Mantinea que va arribar a Cirene i va establir una nova constitució que va treure el poder als reis deixant-los com a figura representativa, amb funcions religioses però conservant els seus dominis privats; el poder polític limitat als descendents dels colons originals, fou ampliat a la resta del poble grec que foren dividits en tres tribus: els therenis (amb la classe baixa líbia agregada), el Peloponesis i cretencs; i els egeus; es va crear un senat del que el rei fou el president; la constitució tenia similituds amb la d'Esparta i se sap que van existir uns èfors (una espècie de jutges) i una policia de 300 homes armats (similars al Hippeis d'Esparta).

A la mort de Batos vers el 530 aC li va succeir el seu fill Arcesilau III. Aquest rei va tenir bones relacions amb la ciutat de Barca i es va casar amb la filla del rei Alazir d'aquesta ciutat, però junt amb la seva mare Feretime (Pheretime), va intentar enderrocar la nova constitució i va fracassar havent de marxar a l'exili, però va retornar al front d'un grup de mercenaris i emigrants procedents de Jònia i va entrar a Cirene exercint una cruel venjança sobre els seus oponents; per assegurar el seu poder va enviar una ambaixada a Memfis i es va declarar vassall de Cambises II de Pèrsia al que va comprometre un tribut anyal i va fer un regal; aquest regal fou considerat insuficient pel rei persa que el va llençar despectivament als seus soldats. Arcesilau va considerar que havia trencat les instruccions del oracle de Delfos, que li havien recomanat moderació en la victòria, i per acomplir els desitjos divins es va retirar a Barca governada pel seu sogre Alazir, però a aquesta ciutat uns exiliats de Cirene, ajudats per un partit local, van matar a Arcesilau i a Alazir a la plaça del mercat. Pheretima, la mare d'Arcesilau, en revenja, va demanar ajut a Ariandes, sàtrapa persa d'Egipte (nomenat per Cambises i que va conservar el càrrec sota Darios). El sàtrapa va reunir un fort exèrcit i una flota i va enviar una ambaixada a Barca demanant qui o quins havien estat els assassins, però la gent de Barca va assumir col·lectivament la responsabilitat. Ariandes va enviar llavors l'exèrcit i va assetjar la ciutat durant nou mesos, i finalment els perses la van ocupar per una estratagema (510 aC). Els ciutadans sospitosos de simpatitzar amb l'assassinat dels reis foren empalats i el tomb de les muralles es va omplir de gent empalada i entre ells els membres de la dinastia Batiada de Barca dels que se sospitava eren culpables. Pheretima, que havia acompanyat als perses fins a Barca, va tornar a Egipte amb l'exèrcit persa però va morir d'una malaltia infecciosa.

D'aquesta crisis va sortir la restauració dels Batiades a Cirene va posar fi a la constitució de Demonax i a les seves institucions. Van regnar llavors Batos IV el bell, amb un llarg regnat, i després Arcesilau IV, destacat per la casta de cavalls libis que va criar, però amb tendències cap a la tirania; Arcesilau va voler destruir la noblesa local i basar el seu suport en un exèrcit mercenari; no se sap com però al morir es va proclamar la república i el seu fill Batos V va fugir a Hespèrides on fou assassinat i el seu cap tirat al mar com a símbol de l'extinció de la dinastia (a una data propera al 450 aC).

Del període república se sap molt poc; es van incrementar el nombre de tribus i es van donar noves terres als colons; el partit democràtic va ser hegemònic i va tenir enfrontaments amb rivals politics el que va portar a l'exercici de la tirania per alguns, com Ariston i Nicòcrates.

El 331 aC Cirene va fer un tractat amb Alexandre el gran de Macedònia el que va portar a que la república fos una dependència autònoma de Macedònia, i a la mort del rei, i després d'un breu govern de Tibron d'Esparta, va passar a domini de Ptolomeu I Sòter d'Egipte.

Els Làgides o Ptolomeus van afavorir al port de Cirene, Apol·lònia, per damunt de la pròpia Cirene, que va entrar en decadència. Finalment la regió es va establir com un regne làgida separat i a la mort del rei el 95 aC, fou llegada per testament a Roma. Les cinc ciutats de la regió, i entre elles Cirene, van continuar funcionant com a Repúbliques independents, sota protectorat romà, però van existir lluites poc conegudes amb altres ciutats i finalment els romans van annexar el territori i el van convertir en província (75 aC).

En temps de Vespasià la ciutat de Cirene fou constituïda en colònia romana amb el nom de Flàvia Cirene.

Hi van néixer: Anniceris, filòsof; Arístipos, metge i filòsof fundador de l'escola cineraica; Carneades, fundador de la Nova Acadèmia d'Atenes, el poeta Cal·limac, suposat descendent de la dinastia Batiada, i Sinesi, que fou bisbe d'Apol·lònia.

Les ruïnes de la ciutat són importants i permeten veure les restes de carrers, aqüeductes, temples, teatres i tombes, i queden també algunes escultures i pintures; la via que unia Cirene amb Apol·lònia encara es pot seguir.

Reis Batiades de Cirene[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]


Coord.: 32° 49′ N, 21° 51′ E / 32.817°N,21.850°E / 32.817; 21.850