Cambises II de Pèrsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cambises II (en persa Kambujiya کمبوجیه) fou rei de Pèrsia del 530 aC fins al 521 aC.

Era fill de Cir II el gran i Cassandana. Després de la conquesta de Babilònia va dirigir cerimònies religioses tal com explica la crònica de Nabònides, i el cilindre de Cir esmenta que el seu nom fou unit al del seu pare en les pregaries a Marduk. Una tauleta l'esmenta com a "rei de Babilim".

Les tradicions recollides per Heròdot a Egipte el fan fill de Cir i de l'egípcia Nitetis filla d'Apries. La tradició persa es diferent i diuen que Cambises es volia casar a una filla del faraó Amasis, que li va enviar en el seu lloc una filla del seu antecessor Apries, i que això fou considerat una ofensa i va provocar la guerra, en la que Cambises va matar el brau Apis entre altres crims pels que fou castigat. També una tradició diu que va matar el seu germà i que s'emborratxava i en aquest estat feia molts crims. Heròdot recull totes les tradicions i també algunes foren recollides per Ctesies.

Cambises és esmentat en algunes inscripcions egípcies, a les tauletes babilònies i a la inscripció de Behistun, insuficients per conèixer el seu caràcter i el seu regnat.

Vers el 525 aC Cambises va envair Egipte. Els perses van obtenir l'aliança dels beduïns per les terres dels quals van passar en direcció a Egipte que li van assegurar pas lliure i proveïment d'aigua. El faraó Amasis II va morir l'hivern probablement del 526 al 525 aC i el va succeir el seu fill Psamètic III. La tradició recollida per Heròdot diu que els mercenaris grecs, dirigits per Fanes d'Halicarnàs, van trair als egipcis i van entregar el país als perses. Psamètic va demanar ajut als seus aliats, els reis de Xipre (que ja estaven pagant tribut al rei persa) i Samos (el tirà Policrates poc abans s'havia aliat a Pèrsia). Es van produir desercions entre els egipcis a l'exèrcit mentre les naus perses ocupaven Sais, i Heliòpolis fou assetjada i poc després ocupada. La batalla decisiva es va lliurar a Pelusium a 40 kilòmetres a l'est del actual Port-Saïd, i va suposar una victòria persa que va obrir els perses el camí cap al Nil. Memfis fou assetjada i va resistir algun temps però finalment fou ocupada i Psamètic III fou fet presoner i col·locat al tron com a rei vassall, però al cap de cinc mesos va intentar rebel·lar-se i fou deposat i executat. Cambises es va proclamar faraó i Egipte fou constituït en satrapia de la que fou nomenat sàtrapa Udjahorresne. Cambises va restar al país uns tres anys. Els perses van remuntar el Nil vers els regnes de Napata i Meroe però després de patir fortes pèrdues van haver de tornar al nord. Una inscripció a Napata del rei Nastesen fa esment de la seva victòria sobre el rei Kembasuden (és a dir Cambises) al que va prendre tots els seus vaixells. A l'oest el rei de Cirene i el rei de Barca van enviar ràpidament ambaixadors oferint tribut a Cambises. L'expedició a l'oasi de Siwa va fracassar i tampoc no va poder atacar Cartago perquè els fenicis no van voler participar amb les seves naus a la guerra contra els seus cosins. Segons Heròdot Cambises va enviar al oracle d'Amon a l'oasis de Siwa un exèrcit de cinquanta mil homes, que foren sorpresos per una tempesta d'arena a mig camí que els va enterrar, i encara que la història podria ser un mite alguns aventurers han tractat de trobar les restes de l'anomenat "exèrcit perdut", com el comte Lázlo de Almásy i el geòleg George Brown.

Darios I anys més tard féu esment de què Cambises havia matat al seu germà Smerdis o Bardiya, governador de les províncies orientals (nomenat pel seu pare Cir), abans de la conquesta d'Egipte, però Heròdot i Ctsies situen aquest fet després de la conquesta. En tot cas Smerdis ja era mort el 522 quan el mag Gaumata es va fer passar per ell i va usurpar el tron (vegeu Smerdis de Pèrsia). Cambises va marxar contra el rebel però veient que no podia guanyar es va suïcidar (segons Darios I). Heròdot diu en canvi que va morir d'accident a Ecbatana de Síria (Hamath); Ctesies situa la seva mort a Babilònia; i Josefus a Damasc. Les últimes tauletes babilòniques que l'esmenten són del 521 aC.

Precedit per:
Cir II el gran
Imperi Persa (Dinastia Aquemènida) Succeït per:
Smerdis
Predecessor:
Psamètic III
Faraó
Dinastia XXVII
Successor:
Dàrius I