Babilim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Babilim i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Babilim (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en català Babilònia) és el nom acadià (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq). Ja existia vers el 2300 aC. Fou ciutat estat vinculada al diversos poders de Mesopotàmia fins que va esdevenir a independent el 1894 aC. El cap local Sumuabum es va declarar independent i va prendre el títol de rei. Després va conquerir la regió de Sippar. Més tard cap al 1860 aC va conquerir Kish. No va ser fins al regnat d'Hammurabi que va agafar un gran poder. Per la seva història com a Imperi vegeu Babilònia.

Babilim (Babilònia) després de la conquesta persa[modifica | modifica el codi]

Després de ser conquerida pel rei persa Cir va perdre importància política però va continuar com a ciutat rellevant, i fou residència d'hivern del rei persa (uns set mesos cada any). No s'esmenta després del regnat de Cir fins al de Darios en què Heròdot parla d'una revolta local que va portar a un setge amb privació d'aliments, fets que en realitat sembla que corresponen al regnat de Xerxes. Heròdot diu que les seves muralles ja eren destruïdes des del temps de Cir però Berosius i Eusebius fan esment només de la destrucció de les muralles exteriors. La inscripció de Behistun esmenta dues revoltes: una aplanada per Darios (que després va residir a la ciutat durant un temps) i una altra sufocada per un lloctinent del mateix rei. Heròdot diu que fou Xerxes qui va enderrocar l'estàtua de plata del temple de Belus que Darios havia respectat i Arrià diu que Xerxes va destruir tot el temple en tornar de Grècia.

Reconstrucció artística de Babilònia, amb els Jardins Penjants en primer plà i la torre de Babel al darrere. Quadre del pintor del segle XVI Martin Heemskerck.

Quan Alexandre el gran va estar a la ciutat encara era una capital destacada però de poca importància militar. El Temple de Balus era en ruïnes i Alexandre el va fer reconstruir però l'obra no es va portar a terme almenys totalment.

Després d'Alexandre la decadència es va accentuar i progressivament s'hi van produir destruccions. Fou capital de Seleuc I Nicàtor que en fou expulsat el 321 aC (en aquest any només tenia dues fortaleses) però la va reconquerir el 315 aC i que va construir Selèucia (Selèucia del Tigris) vers el 300 aC i va traslladar allí la seva capital. Uns anys després apareix pràcticament deserta, habitada només per uns centenars de persones.

El 127 aC els parts van ocupar la ciutat i la seva gent fou venuda com esclaus o enviats a Mèdia. Molts temples foren incendiats així com la major part de la ciutat. El 36 aC hi vivien un cert nombre de jueus i quan el gran pontífex Hircani fou alliberat pel rei part Fraates, va anar a viure a la ciutat.

En temps d'August, Diodor esmenta que encara romania habitada però una part de la ciutat ja eren camps de cultiu. Estrabó l'esmenta com a deserta mentre al mateix temps Plini diu que Selèucia tenia sis-cents mil habitants. Tot i així en els següents segles Babilònia va restar poblada per algunes persones, segurament entre ells molts jueus, i una banda de lladres dirigida per Anilaos i Asineos que dominava un parell de fortaleses de la rodalia, no va poder ocupar la ciutat i fou derrotada al intentar-ho.

Llucià de Samosata durant el regnat de Marc Aureli, diu que la ciutat tenia diverses torres i una circumferència notable. Al segle III Eusebi de Cesarea fa esment de que el poble de les rodalies de Babilònia va deixar buida la regió que va esdevenir un desert. Sant Ciril d'Alexandria diu el 412 que la terra s'havia tornat pantanosa i Teodoret el 460 diu que només alguns jueus romanien a la ciutat i que l'Eufrates havia canviat el seu curs i passava pel bell mig de la ciutat com un canal. Procopi de Gaza al segle VI parla de Babilònia com d'una ciutat destruïda molt de temps abans.

Ibn Hawkal el 917 esmenta Babel o Babilim com un llogaret i diu que ja no es veuen restes de les seves antigues edificacions. Benjamí de Tudela i va ser el segle XII i confirma que no es trobaven rastres de cap edificació monumental i que només escorpins i serps poblaven les ruïnes.

Ruïnes[modifica | modifica el codi]

Les ruïnes de la ciutat són al sud del llogaret de Mohawill, 15 km al nord d'Hillah, i han estat objecte de diverses excavacions iniciades el 1811 pel resident britànic a Bagdad Mr. Rich, i per Sir Robert K. Porter, el 1818. Es troben tres grups principals en direcció nord a sud, anomenats pels nadius Mujelebè, Kasr, i Amran Ibn Ali (aquest darrer nom és el d'una vella mesquita construïda al damunt). A l'oest del riu no es troben restes. Al nord-oest es troba el grup anomenat Towareij; i al sud-est, a uns 15 km, unes restes anomenades Birs-i-Nimnrud que podrien correspondre a l'antiga Borsippa. Dels grups de l'est, el de Mujelebè és el més gran, però el de Kasr té les restes més perceptibles. A l'est d'Hillah, uns 10 km, es troba el grup anomenat Al-Heimar, on es troben rajoles de tipus similar a les de Babilònia.

Panoràmica d'algunes restes arqueològiques consolidades i parcialment reconstruïdes.

Coord.: 32° 32′ 11″ N, 44° 25′ 15″ E / 32.53639°N,44.42083°E / 32.53639; 44.42083

Referència[modifica | modifica el codi]

Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio. 1a edició (en castellà), 1970, p. . ISBN 84-323-0118-3. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Babilim Modifica l'enllaç a Wikidata