Mari (Mesopotàmia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mari vers el 1770 aC

Mari (en àrab : Mārī, مــاري, moderna Tell Hariri, en àrab : Tall al-Harīrī, تل الحريري) fou una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana. El lloc fou excavat des de 1933 per l'arqueòleg francès André Parrot, i més tard per Jean-Claude Margueron el 1979; després de 40 campanyes es calcula que 1/15 part del lloc ja ha estat excavat (8 hectàrees de 110). Els seus habitants foren anomenats mariotes.

Situació[modifica | modifica el codi]

La zona és àrida amb pluges inferiors a 150 mm, quan són necessaris 250 mm per una agricultura de secà; en la zona no es podia practicar l'agricultura sense una xarxa de canals de reg elaborada i treballs en aquest sentit es van realitzar. Una xarxa de reg a la riba dreta del riu desaigua en un llac de retenció alimentat a l'hivern per pluges. Segons J. C. Margueron un gran canal de 120 km que uneix l'eix del Khabur a l'eix de l'Eufrates 10 o 12 km més avall de Mari, dataria de l'inici del III mil·lenni, si bé això encara és objecte de discussió. Els sobirans de Mari rebien el 20% del valor de les mercaderies en transit i el seu comerç sembla ser més per terra que pel riu, ja que l'Eufrates era poc practicable cap avall i la principal ruta era la terrestre via el triangle del Khabur.

Història[modifica | modifica el codi]

L'intendent Ebih-Il, dignitari de Mari, vers 2400 aC, Museu del Louvre

Mari als arxius d'Ebla[modifica | modifica el codi]

Mari s'hauria fundat vers el 3000 aC i és esmentada per primer cop en els texts trobats a Ebla que daten del segle XXIV. Els sobirans d'Ebla aleshores eren tributaris dels mariotes abans de sostreure's del tribut, el que testimonia la potència de Mari que confirma l'arqueologia. Les llistes reials esmenten un rei de nom Ninni-Zaza vers el 2600 aC, elevat a déu amb un temple amb el seu nom. L'hegemonia hauria passat a Mari des de Adab, en una data discutida però que podria ser vers la meitat del segle XXIV. No està clar que tota la dinastia exercís l'hegemonia i potser només la va tenir el rei Carrum-Iter. Al final del segle XXV aC Mari apareix en lluita contra el poder dominant, Lagash. Vers el 2420 aC Iblul-El va dominar Ebla. Després de Carrum-Iter (Sharrum-Iter vers 2373-2364 aC) l'hegemonia va passar a Kish. Vers el 2334 aC la ciutat fou destruïda per primer cop per Sargon I d'Accad (que declara que va passar per Mari en la seva campanya a l'oest i la va utilitzar com a base d'operacions). Així el primer període s'acaba amb la conquesta de la ciutat per Sargon; els reis de Mari portaven el títol sumeri de "lugal" encara que hi ha alguns casos en que el rei, al dirigir-se al d'Ebla (on el rei portava el títol d'"en") s'anomena com a "en". Iblul-El o Iblul-Il apareix en una llista de reis que es dataria abans del 2500 aC, però hi ha un rei amb el mateix non que es dataria vers el 2.420 aC, un segle o dos després. Si no es tracta de dos reis diferents aleshores el primer hauria estat intercalat a la llista per causes incertes. Vers el 2420 aC un rei de nom Iblul-El, que seria contemporani de Igrish-Halam d'Ebla, rebia d'aquest darrer regne un important tribut d'or i plata.

Ocupació per Sargon d'Accàdia i període dels šakkanakku[modifica | modifica el codi]

Després de l'ocupació per Sargon I d'Accad (a l'entorn del 2330 aC), uns governadors imperials es van establir a Mari. Dues filles del rei acadià van actuar a Mari: Mekibbar i Shumsani, l'última segurament sacerdotessa de Shamash. En aquesta època Tuttul ja depenia de Mari. El culte principal era al déu Dagan, un déu semita, que també era venerat a Tuttul. Revoltada contra Naramsin a mitjan segle XXIII, fou sotmesa i segurament fou llavors quan la ciutat fou en part destruïda, si bé hi ha qui opina que aquesta segona destrucció, vers el 2260 aC, fou feta pel seu rival tradicional, l'estat d'Ebla. En els anys següents, per diverses causes, la població va declinar.

Hi va governar una dinastia de general o governadors militars accadians que portaven el títol sumeri de Šagin, o l'accadi de šakkanakku (o shakkanakku), equivalent a "governador militar", que potser ja governaven a la ciutat des de temps de Manishtushu d'Accad i que la dirigien com sobirans independents, conservant el poder uns 350 anys. Fou en aquesta època que la base de la població es va modificar amb l'arribada d'hurrites i d'amorrites. Els reis d'Ur (III), van dominar un segle Mesopotàmia però no van alterar la independència de Mari. Aquest període té molt poques fonts escrites però l'arqueologia demostra una gran prosperitat a la ciutat. Després de l'època dels shakkanakku que va acabar vers el 1900 aC, per causes desconegudes però amb seguretat hauria patit els efectes del retrocés general de vers el 2200 al 1900 aC constatat en molts llocs; es creu que la ciutat fou virtualment abandonada. Hi ha una llista de shakkanakkus de les que només el darrer, Ibit-Lim, apareix també per una altra font (els arxius d'Ebla). Ibit-Lim hauria controlat Terqa, Tuttul i Ebla a més de Mari. Sembla que els amorrites de Terqa (els bensimalites) dirigits per Yagid-Lim es van poder apoderar de la ciutat i la van repoblar. Yagid-Lim és el primer ei de nom amorrita que apareix.

Període amorrita[modifica | modifica el codi]

Disc inscrit portant una inscripció commemorant la victòria de Yakhdun-Lim contre els benjaminites i la seva expedició fins a la Mediterrània, Museu del Louvre

Cap el 1800 aC s'estenia des de la frontera de Babilònia fins a les regions de Síria. Estava llavors poblada per amorites que parlaven un hebreu arcaic. Yakhdun-Lim és el primer rei amorrita del que es tenen bastants notícies i és millor conegut que els dos o més antecessors. Era fill de Yagid-Lim al que va succeir i hauria regnat de vers el 1810 a 1798 aC. La seva primera tasca fou estendre el seu regne a l'oest, on va sotmetre Terqa, governada per Yahdun-Lim, i Tuttul. Després es va dirigir cap el triangle del Khabur al nord al mateix moment que el rei Shamsiadad (Samsi-Addu) d'Ekallatum (fill i successor de Ila-Kabkabu, buscava implantar-se a la regió, i al que va derrotar possant el regne hurrita d'Urkish sota la seva sibirania. Després es va enfrontar al rei de Yamkhad (Alep) i va formar aliança amb Eshnunna, el que va molestar al primer que va donar suport a una revolta dels nòmades benjaminites. El seu regnat es va acabar amb un cop d'estat que va portar al poder al seu fill Sumu-Yamam. Al cap de poc el regne fou envaït i conquerit per Samsi-Addu d'Ekallatum, que vers el 1782 aC va donar el govern com a rei vassall al seu fill Yashmakhadad (Yasmah-Addu). Shamsiadad va tenir contactes tens amb el rei de Yamkhad Sumu-epukh, ja que es va aliar a l'enemic d'aquest, el rei de Qatna, del qual la filla s'havia casat amb Yashmakhadad (Yasmah-Addu). El rei de Yamkhad va donar suport a Zimrilim (Zimri-Lim), descendent de la família reial anterior, i a altres senyors que havien estat expulsats per Shamsiadad. A la mort d'aquest vers 1775 aC el seu fill Yashmakhadad fou expulsat ràpidament de Mari per Zimrilim.

Zimri-Lim[modifica | modifica el codi]

Una vegada al tron, Zimrilim va haver d'escollir entre una aliança amb Yamkhad (Alep) o amb Eshunna i va escollir al primer que l'havia ajudat a prendre el poder a Mari; això li va portar un conflicte amb el segon que va encoratjar una revolta dels nòmades benjaminites. Zimri-Lim va sufocar la revolta i va reforçar el seu poder. La resta del seu regnat va consistir en portar a Mari al primer pla entre els estats de l'Orient Mitjà. Es va aliar al rei d'Elam quan aquest va atacar Eshnunna, però una vegada aquesta ciutat presa el rei elamita va escollir de continuar cap al sud i el nord de Mesopotàmia, amenaçant les posicions de Mari a la regió del Khabur. Zimri-Lim es va aliar llavors amb el rei Hammurabi de Babilònia, que havia donat suport al rei d'Elam abans de penedir-se'n. Van aixecar una coalició contra Elam, que va aconseguir rebutjar als elamites cap al seu territori.

Fort d'aquest èxit, Zimri-Lim va reforçar la seva dominació a l'alta Mesopotàmia. Però la seva aliança amb Babilònia es va acabar girant contra ell- Després d'ajudar a Babilònia a ocupar Larsa, va esdevenir el regne més poderós de la Baixa Mesopotàmia i aviat va tenir plans expansionistes cap al nord on va amenaçar les posicions de Mari. El final fou un conflicte obert en el que Mari fou destruïda pels exèrcits babilonis vers 1760 aC.

El regne de Zimri-Lim[modifica | modifica el codi]

Tabletes dels arxius del palau reial de Mari, regne de Zimri-Lim

Els reis amorrites (o amorites) portaven el títol de šarrum i eren l'autoritat suprema. Disposava d'una administració central formada pel seu entorn. El dignatari principal era el visir (šukkallum). Un šandabakku tenia com a tasca controlar l'economia del regne. Un consell (pirištum, "secret"), assistia al sobirà en la presa de decisions.

El regne estava dividit en quatre províncies a l'entorn de Mari, Terqa, Saggaratum i Qattunan, i el territori de Suhum, que disposava d'un estatut separat. Al capdavant de cada província es trobava un governador (šapitum) ajudat per un intendant (abu bītim) i un responsable del dominis (ša sikkatim). Les tribus nòmades bensimalites estaven controlats pels caps de pastures (merhūm). L'administració del regne de Mari és prou coneguda mercès a l'abundant documentació trobada, de la qual unes 1300 cartes han estat publicades per Jean-Marie Durand i en les quals el paper dels governadors està ben documentat.

  • La province de Mari estava governada en temps de Zimri-Lim per Itur-Addu, que hauria mort vers el quart any del regnat del sobirà i el seu successor fou Bahdi-Addu. Aquest fou derrotat pels elamites a Hirium i es va haver de retirar cap a la ciutat de Mari, i li va succeir Bahdi-Lim. Després apareix Sumu-Hadum.
  • Terqam de la que es coneix el nom de dos governadors: Kibri-Dagan i Sammetar
  • Saggaratum estava dirigida per Habduna--Dagan al que va succeir Suhmu-rabi, mort el cinquè any del regnat de Zimri-Lim, i després per Yaqqim-Addu.
  • Qattunan estava governada per Ilushu-natsir (o Ilušu-naṣir) i per Zakira-Hammu i Zimri-Addu (que es creu que cogovernaven) i més tard el governador únic fou Yatarum.
  • Al nord, els nòmades bensimalites estaven controlats per un cap de pastures (Merhu) sent en temps de Zimri-Lim l'anomenat Bannum, que va morir poc després i el van seguir Ibal-El i Ibal-pi-El.
  • Al sud, al Suhum, el territori dels suheus, el càrrec estava ocupat per Meptum.

L'exèrcit de Mari tenia les mateixes divisions que el del regne d'Ur (III): els soldats (rēdû) estaven agrupats en unitats de deu (eširtum), dirigides per un cap (waklum). Cinc eširtū (o sigui un grup de 50 soldats) formaven una unitat de nom desconegut dirigida per un tinen (laputtum). Deu eširtū formen una "secció" (pirsum) d'uns cent homes, dirigida per un "capità" (rab pirsim). Dues o tres seccions formen una "divisió" (lītum) de dos-cents a tres cent soldats, que estava manada per un "general" (rabi amurrim). Després un cos d'exèrcit d'uns mil soldats, ummānum, manat per un cap d'exèrcit (âlik pān ṣābim), que era un dels grans dignataris del regne. Hi havia diferents tipus d'unitats, segons la seva tasca. També hi havia guarnicions urbanes (sāb birtim), une guarda del palau (sāb bāb ekallim), tropes d'enginyeria (sāb tupšikkānim) i cossos expedicionaris, alguns formats per ètnies específiques.

Mari i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

  • Ninni-Zaza vers 2600 aC
  • Ilshu (Anbu o Anabu o Anapu?) vers 2500 - 2470 aC
  • Desconegut (Anba?)[1] vers 2470-2450 aC, fill
  • Lamgi-Mari (Ishqi Mari) vers 2450 aC
  • Desconegut (Bazi)[1] vers 2450-2420 aC, de mal nom el "Treballador del cuiro"
  • Ikun-Shamash vers 2450-1445 aC (aquest rei podria ser el mateix que el següent)
  • Ikun-Shamagan vers 2445-2425 aC (aquest rei podria ser el mateix que l'anterior)
  • Iblul-El (Iblul-Il) vers 2425-2400 aC
  • Desconegu (Zizi)[1] vers 2423-2403 aC
  • Desconegut (Limer)[1] vers 2403-2373 aC "Sacerdot de Gudu"
  • Desconegut (Carrum-Iter o Sharrum-Iter)[1] vers 2373-2364 aC
  • Saba (Anubu)
  • Saumu
  • Ishrup-Shar (Ishrup-Ashtar)
  • Iblul-El (Iblul-Il) (II?)
  • Nizi
  • Enna-Dagan
  • Ikun-Ishar
  • Hidaar
  • A Sargon I d'Accàdia i successors vers 2334 - 2200 aC (vegeu Akkad)

Període dels shakkanakku:

  • Ididish
  • Shu-Dagan
  • Ishme-Dagan
  • Nur-Mer
  • Ishtub-El
  • Ishgum-Addu
  • Apilkin
  • Iddin-El
  • Ili-Ishtar
  • Turam-Dagan
  • Puzur-Ishtar
  • Hitlalerra
  • Hanundagan
  • Ibit-Lim probablement vers 1900 aC, en tot cas abans de 1850 aC

Dinastia amorrita:

Dinastia d'Ekallatum:

Dinastia amorrita (segona vegada):

  • Zimrilim (Zimri-Lim) 1775-1759 aC (fill de Yakhdun-Lim)
  • a Babilònia 1759 aC
  • als cassites vers 1720 aC

Dinastia cassita:

  • Gandash (rei a Mari i a Terqa), primer rei cassita
  • Agum I vers el 1700 aC (rei a Mari i a Terqa)
  • Kashtiliash I vers el 1675 aC (rei a Mari i a Terqa)
  • Ushshi vers el 1660 aC
  • Abirattash vers el 1650 aC
  • Kashtiliash II vers el 1640
  • Ur Zigurumash (Urziguramash) vers el 1625 aC
  • Kharbashikhu (Harbashihu) vers el 1610 aC
  • Tiptakzi vers el 1600 aC
  • Agum II vers 1580 aC
  • Des de vers el 1570 aC Babilònia esdevé el centre dels dominis cassites, i Agum II resideix a Babilònia.

El lloc arqueològic[modifica | modifica el codi]

És l'actual Tell Hariri a Síria.

El primer nivell d'ocupació remunta al període conegut com a Jemdet Nasr abans del 3000 aC. Mari fou una ciutat prospera i comercial. Es va desenvolupar un enginyós sistema de reg, que al mateix temps facilitava el trafic fluvial. Segons Margueron es va construir un cabal de 120 km unia el Khabur amb l'Eufrates (el trajecte natural era difícil) però aquesta obra no s'esmenta a les fonts i una part dels erudits pensa que és d'època islàmica. A la riba dreta de l'Eufrates al nivell de Mari, una important xarxa de reg es va posar en servei. La ciutat estava retirada del riu per evitar inundacions i un dic rodejava la ciutat per limitar encara més el risc. Un canal abastia d'aigua a la ciutat. Les muralles tenien uns 1.300 metres de diàmetre, però fora d'algunes cases quasi no queda res; s'han trobat objectes de bronze molt ben fets el que mostra un desenvolupament de la metal·lúrgia.

El nivell II mostra un afebliment de la ciutat per raons desconegudes i no es recupera fins al 2700 aC o 2600 aC. D'aquesta època és un temple dedicat a Ishtar, que ha estat descobert a la part oest del tell principal; al centre del tell hi ha diversos temples dedicats a Ninhursag, Shamash, Ninni-zaza, Ishtarat i potser Dagan, i el "Massís Roig", una terrassa alta sostenint un temple. Just al costat se situa un edifici anomenat "recinte sagrat" (a l'emplaçament del futur palau reial), format per un conjunt de petites sales rodejant un espai central. No s'ha trobat el temple d'Itur-Mer, la divinitat tutelar de Mari. Al costat hi ha el palau que dataria de vers 2600 a 2500 aC, presargònida, cobert pel gran palau reial posterior. S'han trobat algunes estàtues i alguns objectes de gran valor. La destrucció de la vila vers el 2250 aC seria obra de Naramsin d'Accad, quan va reprimir la revolta de Mari contra ell.

Estàtua de lleó, coure, II mil·lenni, descoberta a Mari, el Temple dels Lleons

En el nivell III que correspon a l'època dels šakkanakku, una gran muralla de rajola crua rodejava la ciutat que va patir diverses renovacions. El gran palau fou reconstruït segons un nou pla i només va restar el recinte segrat de l'època anterior. Es va construir un segon palau per servir de residència a la família reial o al mateix rei, i al seu subsòl dos gran sales hipogees havien d'albergar les tombes de la família reial, que van ser saquejades i no s'han trobat. Alguns temples foren renovats. Un nou temple, anomenat "temple dels lleons", fou construït, associat a una terrassa alta. És de destacar el seu temple d'Ishtar.

Pati interior del palau reial de Mari

El gran palau reial és el monument principal i fou constantment renovat fins a la seva destrucció final per Hammurabi vers el 1759 aC per lo que el nivell més ben conegut és el darrer del regnat de Zimri-Lim, conservat en un estat força bo fins al moment de l'excavació (després l'exposició a l'aire lliure ha accelerat la degradació igual que als altres edificis). El palau ocupava més de 3 hectàrees amb 260 sales; es pensa que el conjunt tenia 550 peces de mesura diferent en unitats ben estructurades servides per amplis passos i patis, i amb diverses dependències administratives, temples, capelles, sales oficials, sala del tron (de 25 x 11,5 metres i 12 metres d'altura), casa reial (amb les habitacions reials, les dependències del servei, cuines, gestio, etc.) i la casa de les dones.

Després de la destrucció per Hammurabi, el regne de Mari desapareix per un temps, i la ciutat passa a ser una població secundària dins l'imperi babiloni. Quan els cassites van envair la baixa Mesopotàmia foren expulsats pel rei Iluma-Ilum de la dinastia dels País de la Mar, i sota direcció de Gandash es van dirigir cap a la vall de l'Eufrates establint un regne a la zona (conegut com a regne de Khana o Hana) amb capital a Terqa que incloïa també Mari. Vers el 1670 aC s'estableixen branques separades a Terqa i a Mari. Quan els cassites de Mari van baixar al sud i van conquerir finalment Babilònia vers el 1470 aC, Mari fou deixada de banda com a residència reial. Parsatatar o Parshatatar de Mitanni vers 1460 aC va conquerir el territori. Mitanni es va enfonsar després davantels hitites i Assíria i foren els primers els que van dominar l'Eufrates a la segona meitat del segle XIII aC sota Subiluliuma I (1344-1320 aC) i el seu fill Piyasilis I de Karkemish i Ashtata (vers 1330-1300 aC).

Posteriorment Mari va passar a ser un poble petit sense importància, situació consolidada pel desplaçament de les rutes comercials que evitaven l'Eufrates mig i l'Eufrates en general. Una petita comunitat va restar a Mari fins a l'era selèucida, quan el lloc fou total, final i definitivament abandonat.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Els noms de cinc reis estan damnats a la tauleta amb la llista i no es poden llegir; el nom que s'indica procedeix d'una altra font

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J.-C. Margueron, Mari : métropole de l'Euphrate au IIIè et au début du IIè millenie, ERC, 2004
  • Archives Royales de Mari, Transcription et Traduction (ARMT) : publication des textes provenant de Mari,
  • Mari, Annales des Recherches Interdisciplinaires (MARI) : revue consacrée en priorité à Mari
  • Florilegium Marianum (Mémoires de NABU) : revue d'études sur Mari
  • Les dossiers revue Histoire et archéologie N°80 de Février 1984: Eblouissante richesse de Mari sur l'Euphrate
  • J-M.Durand, Les Documents épistolaires du palais de Mari, 3 vol., Le Cerf, LAPO, Paris, 1997, 1998, 2000
  • N. Ziegler, D. Charpin, Mari et le Proche-Orient à l’époque amorrite, Essai d’histoire politique, FM V, 2003
  • A. Parrot, Mission archéologique de Mari, 4 vol., Geuthner, Paris, 1958-1968
  • J.-C. Margueron, Recherches sur les palais mésopotamiens de l'Âge du Bronze, Paris, 1982

Coord.: 34° 32′ 58″ N, 40° 53′ 24″ E / 34.54944°N,40.89000°E / 34.54944; 40.89000

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mari (Mesopotàmia) Modifica l'enllaç a Wikidata