Sumeri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sumeri
eme-ĝir, eme-gi
Parlat a: Parlada antigament a Sumer
Regió: sud de Mesopotàmia
Parlants: extinta vers l'any 1900 aC, tot i que continuà essent usada com a llengua clàssica durant dos mil·lennis més
Classificació genètica: Llengua aïllada
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 sux
ISO 639-3 sux
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El sumeri (𒅴𒂠 EME.GIR15 "llengua nadiua") va ésser parlat pels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC. Va ser de mica en mica substituït per l'accadi com a llengua parlada a començaments del segon mil·lenni aC, però continuà essent utilitzat com llengua sagrada, cerimonial, literària i científica a Mesopotàmia fins al primer segle dC. Aleshores va ésser oblidat fins al segle XIX. El sumeri és una llengua aïllada, no relacionada amb l'accadi (la qual comprèn el babiloni i l'assiri) ni amb l'aramaic, ambdues semítiques, ni amb l'elamita.[1]

Cronologia[modifica | modifica el codi]

La cronologia del sumeri escrit pot ésser dividida en diversos períodes.

  • Sumeri arcaic — 3100–2600/2500 AC
  • Sumeri clàssic o sumeri estàndard— 2600/2500–2300/2200 AC
  • Neo-sumeri — 2300/2200 – 2000 AC
  • Sumeri tardà — 2000 – 1800/1700 AC
  • Postsumeri - 1800/1700 - 100 AC

Tot i això, algunes versions de la cronologia consideren que el sumeri tardà ha d'ésser inclòs dins del postsumeri. El mot "postsumeri" designa el període a partir del qual la llengua ja s'ha extingit i només es feia servir pels babilonis i assiris com llengua litúrgica i llengua clàssica. L'extinció ha estat sempre datada al mateix temps que la caiguda de la tercera dinastia d'Ur, el darrer estat predominantment sumeri a Mesopotàmia vers el 2000 AC. Nogensmenys, alguns estudiosos creuen que el sumeri va persistir com a llengua parlada a una petita regió del sud (Nippur) fins al 1700 AC. És una sort que hi hagi tants textos bilingües sumeri-accadi del període del sumeri tardà.

Classificació[modifica | modifica el codi]

El sumeri és la primera llengua escrita coneguda. L'alfabet cuneïforme va ser adaptat després per l'accadi, l'elamita i fins i tot per llengües indoeuropees com la llengua hittita. Unes altres llengües, com l'ugarític i l'antic persa van ésser escrites amb una simplificació del sistema cuneïforme.

És una llengua aglutinant, això vol dir que les paraules podien ser una cadena de sufixos o morfemes més o menys clarament distingibles.

És una llengua ergativa. Es comporta com una llengua nominativa-acusativa per la 1a i 2a persona del present-futur (a la conjugació aka-maruu), però com una llengua ergativa-absolutiva per la resta. En sumeri el cas ergatiu és marcat pel sufix "-e" i l'absolutiu no en té (se'n diu el "sufix zero"). Exemple: lugal-e e2 mu-du3 "el rei construí la casa"; lugal ba-gen "el rei anà". Més exemples: i3-du-un (< *i3-du-en) = Hi hauria d'anar; e2 i3-du3-un (< *i3-du3-en) = Hauria de construir la casa

El sumeri distingeix els gèneres gramaticals animats (persones [que comprenen déus i persones) dels inanimats. La llengua no té pronoms masculins/femenins separats. El sumeri té dos temps (passat i present-futur)- Hi ha un gran nombre de declinacions - nominatiu, ergatiu, genitiu, datiu, locatiu, comitatiu, equatiu ("com"), terminatiu ("a, cap a, fins a") i ablatiu ("de, des de).

Una altra característica del sumeri és el gran nombre d'homòfons (paraules que sonen igual però amb diferents significats), els quals eren possiblement pseudohomòfons, perquè és segur que hi havia diferències de pronunciació (com el ) desconegudes avui dia. Els diferents homòfons són marcats amb diferents números per convenció. Per exemple: du = "anar", du3 = anar", "e" = "fossa", "e2 = "casa" o" e3 = "sortir" .

El sumeri ha estat objecte de controvertides propostes identificant-lo genèticament amb qualsevol llengua aglutinant. Com a llengua més antiga coneguda, té un cert prestigi, i propostes com aquestes moltes vegades tenen un fons nacionalista i gens de credibilitat científica. Més credibilitat té la inclusió de la llengua a les hipotètiques superfamílies nostràtica o dené-sino-caucasiana.

Varietats[modifica | modifica el codi]

L'únic dialecte conegut del sumeri és l'"emesal" (𒅴𒊩 EME.MUNUS|SAL "llengua de dona"). La eme-sal és diferent de la varietat estàndard, l' eme-ĝir, i era només utilitzada per dones en texts literaris, i és dominant a certs gèneres de cançons de culte. Les característiques de la eme-sal són fonològiques (per exemple "m" es fa servir sovint en comptes de "ĝ com a me ,ĝe26, "jo"), però també té paraules diferents (ga-ša-an en comptes de nin, "senyora, sobirana").

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «sumeri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sumeri