Hatra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Hatra
Ruïnes d'Hatra
Ruïnes d'Hatra
Informació
Localització Governació de Nínive
Iraq Iraq
Superfície 324 ha
Vistes
Hatra Ruins - 2008-07-20.jpg
Un marine a les ruïnes d'Hatra

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iii),(iv),(vi)
ID 277
Regió * Àsia i Oceania
Inscripció 1985 (9a sessió)
Coordenades 35° 35′ 17″ N, 42° 43′ 6″ E / 35.58806°N,42.71833°E / 35.58806; 42.71833
* Segons les regions de la UNESCO.

Hatra (llatí Atra, Ατραι, àrab الحضر al-Ḥaḍr) fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Ninawa, regió de la Djazira. La ciutat es situava a 290 km al nord-oest de Bagdad i al sud-oest de Mossul. Estava inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1985.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Hatra fou fundada pels selèucides al segle III aC i va florir com a centre religiós i comercial als segles II i I aC. En aquest darrer, va esdevenir la seu del primer regne àrab de la zona, de manera similar a com després van sorgir Palmira, Baalbek i Petra; el regne es va dir Araba i estava a la zona entre parts i romans, oscil·lant entre els dos poders però governada per prínceps àrabs. Ciutat fortificada, fou atacada diverses vegades pels romans i va jugar un paper notable a la Segona Guerra de Pàrtia. Va rebutjar els setges de Trajà (116-117) i Septimi Sever (198-199). El 238, va derrotar un atac persa en la Batalla de Shahrazur, però va caure en mans dels sassànides sota Sapor I el 241 i fou destruïda. La llegenda diu que fou la filla del rei, al-Nadira, la que va lliurar la ciutat als perses, i Sapor va matar el rei al-Djayzan, i es va casar amb al-Nadira a qui més tard també va matar. Sota els sassànides, forma part de la província de Khvarvaran. Se sap que el 363 ja estava en ruïnes.

Les ruïnes estaven ben conservades. Estava rodejada de dos cercles de muralles, un d'interior i un d'exterior, de quasi 6,5 km de circumferència, amb 160 torres. Els edificis principals, els temples, estaven al centre, cobrint 1,2 hectàrees, presidits pel gran temple, una estructura gegantina amb cambres i columnes, algunes de 30 metres. A la ciutat, es van fusionar els panteons grec, mesopotàmic, siríac i àrab i és per això que fou anomenada en arameu Beiṯ Ĕlāhā ("Casa de Déu"); els temples estaven dedicats a les deïtats Nergal (babilònia i accadiana), Hermes (grega), Atargatis (sirioaramea), Allat i Shamiyyah (àrabs) i Shamash (mesopotàmica).

El març del 2015, diversos milicians d'Estat Islàmic destruïren les ruïnes de la ciutat.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://whc.unesco.org/en/list/277
  2. Europa Press. «L'Estat Islàmic destrueix l'antiga ciutat de Hatra». El Periódico, 7 març 2015 [Consulta: 8 març 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hatra Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 35° 35′ 17″ N, 42° 43′ 06″ E / 35.58806°N,42.71833°E / 35.58806; 42.71833