Bagdad

De Viquipèdia

Baghdad (àrab بغداد Baġdād) és la capital d'Iraq i de la província Bagdad. Té una població estimada de 6.431.839 habitants (est. 2008)^[1] que la converteix en la ciutat més gran del país; és la més gran en extensió d'Iraq i la segona més gran, després d'El Caire, de tot el països àrabs.

Està localitzada al voltant del riu Tigris i la ciutat està datada des del segle VIII. Dins del món islàmic, Bagdad ha tingut un interès renovat a causa de la Guerra d'Iraq que encara està en curs.

Taula de continguts 1 Etimologia del nom 2 Geografia i clima 3 Cultura 3.1 Esports 3.2 Zoo de Bagdad 4 Història 4.1 Fundació 4.2 Un centre d'aprenentatge (segles VIII-IX) 4.3 Bagdad Otomà (segles XVI-XIX) 4.4 Segle XX 4.5 Invasió de l'Iraq del 2003 5 Religió 5.1 Islam 5.2 Cristianisme 5.3 Judaísme 6 Ciutats agermanades 7 Referències

[edita] Etimologia del nom

Encara que no està en discussió el seu origen persa, hi ha diverses propostes sobre la seva etimologia. La teoria que té una acceptació més gran és que el nom prové del persa Mitjà, i està format per Bag "Déu" + dād "donat", traduint-se com "donat per Déu" o "el regal de Déu", en el persa modern Baɣdād. Una altra proposta és que el nom provingui del persa Mitjà Bāgh-dād "El Jardí Donat". El nom és preislàmic i els seus orígens no estan gaire clars, però es relaciona amb assentaments anteriors, que no tenien cap importància política o comercial, així que és, a la pràctica, una fundació en temps de l'Abbàssida. Al-mansur anomena la ciutat "Madinah al-Salam" o "Ciutat de la Pau", fent referència al paradís. Aquest fou el nom oficial de les monedes, pesos i altres coses.

[edita] Geografia i clima

La ciutat està situada en una planura dividida pel riu Tigris. Aquest divideix la ciutat en dos, la meitat est, coneguda com "Russafa", i la meitat oest, com "Karkh". El terreny on se situa la pròpia ciutat és pla i de poca alçada, producte d'un al·luvió original degut a les llargues i periòdiques inundacions provocades pel riu.

Bagdad posseeix un clima molt calorós i àrid (BWh, segons la taula de Köppen), sent una de les ciutat més caloroses del món. Durant l'època estiuenca, de juny a agost, la temperatura mitjana és de 44 °C amb un sol abrasador; la pluja és pràcticament inexistent a la zona durant l'esmentada estació. Durant el dia, els termòmetres poden arribar fins als 50 °C a la sombra i només per la nit baixen fins els 24 °C. La humitat és trambé un molt baixa a causa de la distància que separa la ciutat del Golf Pèrsic, el que propícia que es formin les tempestes de pols estiuenques prevenients des del desert.

Durant l'hivern, de desembre a febrer, les temperatures es suavitzen notablement. Les màximes oscil·len entre els 15 i els 16 °C i les mínimes al voltant dels 4 °C, encara que no és extrany que a Bagdad arribi a temperatures a l'hivern sota cero. Al travessar el riu Tigris, atenua l'efecte de continentalitat.

La pluja anual es limita només al període que va des del novembre fins al març i acumula de mitjana 140 mil·límetres, encara que s'ha arribat a enregistrat com a màxim fins a 575 mm i com a mínim fins els 23 mm. L'11 de gener del 2008 es produí una estampa insòlita a Bagdad, ja que la ciutat quedà emblanquinada amb una fina capa de neu, que la convertí en la primera en 100 anys.^[2]

[edita] Cultura

[edita] Esports

[edita] Zoo de Bagdad

El Zoo de Bagdad era el zoo més gran de l'Orient Mitjà. Vuit dies després del començament de la Invasió de l'Iraq del 2003, només 35 dels 650 a 700 animals del Zoo havien sobreviscut, ja que alguns havien estat robats per a servir d'aliment humà i altres moriren d'inanició al no disposar ni d'aigua ni menjar.^[3] Alguns dels supervivents foren animals més grans com óssos, lleons i tigres.^[3] Al no resistir el caos portat per la invasió, el sud-africà Lawrence Anthony i alguns dels guardes dels zoos es van preocupar pels animals i alimentaven els carnívors amb ases comprats a la zona.^[3][4] Finalment, Bremer ordenà protegir el zoo, i els enginyers americans ajudaren a arreglar les instal·lacions.^[3]

[edita] Història

[edita] Fundació

El 30 de juliol del 762 el califa Al-Mansur va fundar la ciutat.^[5] Al-Mansur creia que Bagdad era la ciutat perfecte per convertir-se en la capital de l'imperi Islàmic sota el poder dels Abbàssides. Al-Mansur estimava tant aquell lloc que digué:

La ciutat cresqué ajudat per la seva idònia situació, que li donà el control de estratègiques rutes de comerç; també es celebraven mensualment fires de mostres a la zona. Una altra raó que feien de Bagdad un emplaçament idoni va ser la gran abundància d'aigua i el seu clima sec. L'aigua està present tant al nord com el sud de les portes de la ciutat, que permetien tenir a totes les cases un subministrament d'aigua en abundància, que no era gens habitual en aquells temps. Badgad va arribar al seu moment més àlgid de prosperitat durant el regna del califa Harun Rashid als primers anys del segle IX.

Bagdad va eclipsar la ciutat de Ctesifont, capital de l'Imperi Persa, que es trobava a 30 km al sud-est que es trobava sota control musulmà des de 637, i que ràpidament anà decaiguen després de la fundació de Bagdad.

[edita] Un centre d'aprenentatge (segles VIII-IX)

[edita] Bagdad Otomà (segles XVI-XIX)

L'any 1934, Bagdad va caure sota el control dels turcs otomans. Sota els Otomans, Bagdad va caure en un període de decadència, parcialment degut a l'enemistat entre els seus governants i Pèrsia, que no acceptaven el control turc de la ciutat. Després de la guerra entre els otomans i els Safàvides, entre 1623 i 1638, Bagdad quedà en mans dels iranians. Durant un temps, Bagdad havia estat la ciutat més gran de l'Orient Pròxim. La ciutat, a finals de segle XVIII, visqué un relatiu revifament sota el govern de Mameluc. The Nuttall Encyclopaedia publicà l'any 2007 que la població de Bagdad al voltant de l'any 1900 era de 185.000 habitants.^[7]

[edita] Segle XX

[edita] Invasió de l'Iraq del 2003

Article principal: Invasió de l'Iraq del 2003

Bagdad, capital d'Iraq, va ser bombardejada fortament entre el març i l'abril de 2003 dins de les accions de la guerra de l'Iraq i caigué sota control estatunidenc entre el 7 i el 9 d'abril d'aquell mateix any. Aquest fet se li sumaren els nombrosos saquejos que hi hagueren durant la guerra. Amb l'enderrocament del president Saddam Hussein, la ciutat passava a estar ocupada per les tropes dels EUA. L'Autoritat Provisional de la Coalició (CPA) establí una "Zona Verda" d'uns 8km², al centre de la ciutat, per a governar provisionalment l'Iraq abans que el nou govern iraquià fos establert; governà fins que a finals del juny del 2004 cedí el poder al govern provisional iraquià i el 30 de gener de 2005, finalment, es celebraren eleccions legislatives per a l'elecció de l'Assemblea Nacional Iraquiana.

Un any més tard de l'ocupació estatunidenca, no es complien els serveis mínims com l'electricitat que no eren estables; l'estiu de l'any 2004, l'electricitat només era disponible intermitentment en la majoria d'àrees de la ciutat.

[edita] Religió

[edita] Islam

La situació a la capital iraquiana després de la caiguda de Saddam Hussein el març de 2003 és complexa: amb l'aparició de nous grups polítics, el resorgiment de moviments religiosos tradicionals, el regrés dels que vivien a l'exili, els líders religiosos i la influència dels països veïns.

L'augment de les tensions van desembocar en diversos atacs terroristes i els conflictes armats de sunnites i xiïtes els uns contra els altres. La neteja ètnica ha estat de gran envergadura, tot i així la violència va disminuir l'any 2007 entre els grups religiosos. Una de les raons és que amb prou feines hi ha districtes heterogenis, de manera que existeix una planificació prèvia dels atacs. Una altra raó d'aquesta reducció de la violència, és la presència de l'exercit dels Estats Units que separa els xiïtes dels sunnites, i a l'invers.

El 95% de la població d'Iraq és musulmana. Per aquesta raó a Bagdad hi ha moltes mesquites, la més famosa de totes elles és la Mesquita d'Abu Hanifa. Abans de la invasió de l'Iraq del 2003, el 65% dels musulmans era sunnites i el 35% xiïtes.

[edita] Cristianisme

La presència del cristianisme a Iraq ha existit des dels primer temps i les diverses esglésies cristianes iraquianes s'han mantingut sempre sòlides. Durant el mandat de Saddam Hussein havia un nivell de llibertat de religió relativament alt, el govern va incloure a Bagdad a ministres cristians com l'exprimer ministre catòlic caldeu Tariq Aziz. Aproximadament la meitat dels cristians d'Iraq viuen a Bagdad. La seva participació en el total de la població es situava entre el 10% (març del 2003), encara que disminuí fins el 5% el 2006 a causa de la crisi a Iraq.

Des de començaments de la guerra, segons el bisbe auxiliar de Bagdad, Andreas Abouna, al voltant del 75% de la població cristiana havia abandonat la capital, cercant protecció en el nord kurd d'Iraq, o en països veïns com Turquia, Síria o Jordània.

El Patriarca de Babilònia, amb seu a Bagdad, condueix l'organització religiosa de l'Església Catòlica Caldea. L'Església Catòlica Romana forma l'Arxidiòcesis de Bagdad. Bagdad és també la històrica seu del Patriarca de l'Església Assíria d'Orient. Els bisbes de l'Església ortodoxa Siriana d'Antioquia, organitzada anteriorment com a "Maphrianat de l'Orient", també tenen seu a Bagdad.

[edita] Judaísme

La presència de població jueva a Bagdad data dels temps de l'antiga ciutat de Babilònia. El rei persa Cir II el Gran conquistà la ciutat i permeté el retorn dels jueus a la seva terra. Tanmateix, molts d'ells decidiren quedar-se, prosperant allà, i sofrint també persecucions, fins als temps dels abbàssides i de l'Imperi Turc. Després de la declaració d'independència d'Israel el 1948 i la guerra araboisraeliana d'aquell mateix any, es repetiren els avalots contra els jueus. El govern sionista d'Israel digué llavors que hi havia 135.000 jueus al país, 77.000 d'ells a la capital - una quarta part de la població total en aquell moment.

El govern israelià dirigit per David Ben-Gurion prengué una sèrie de mesures, entre elles una operació per a començar a traslladar a partir de 1952, el 95% aproximadament dels iraquians jueus a través d'un pont aeri. El 25 de juliol de 2003, sis dels últims 34 jueus de Bagdad viatjaren amb avió a Israel.

[edita] Ciutats agermanades

• El Caire, Egipte (1978)
• Amman, Jordània (1989)
• Beirut, Líban
• Amman, Iemen (1989)
• Denver Estats Units

[edita] Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagdad

Aquest article és un esborrany sobre l'Iraq. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.