London Eye

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista nocturna del London Eye

El British Airways London Eye (‘ull de Londres’), també conegut com a Millennium Wheel, és un dels majors miradors del món des de la seva construcció l'any 1999. En realitat el London Eye ha estat la major sínia del món fins a l'obertura de l'Estel de Nanchang el maig del 2006.

El London Eye té una altura de 135 m sobre l'extrem occidental dels Jubilee Gardens, al South Bank del Tàmesis, districte londinenc de Lambeth, entre els ponts de Westminster i Hungerford. El mirador està situat al County Hall i davant de les oficines del Ministeri de Defensa.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista inferior de l'atracció

Dissenyada pels arquitectes David Marks, Julia Barfield, Malcolm Cook, Mark Sparrowhawk, Steven Chilton i Nic Bailey la sínia disposa de 32 càpsules per a passatgers tancades i climatitzades. Gira a 0,26 m/s (uns 0,9 km/h), de manera que el temps d'una volta completa és d'uns 30 minuts. L'atracció no sol aturar-se perquè els passatgers pugin: la velocitat de gir és prou lenta com per permetre que aquests puguin pujar i baixar fàcilment de les càpsules quan aquestes arriben al nivell de terra.

El London Eye fou inaugurat pel primer ministre del Regne Unit Tony Blair el 31 de desembre de 1999 tot i que no va obrir-se al públic fins al març del 2000 degut a problemes tècnics. Des de la seva obertura el London Eye ha estat gestionat per The Tussauds Group amb el patrocini de British Airways i s'ha convertit en un important punt turístic londinenc.

A data de juliol del 2002 havien pujat al London Eye fins a 8,5 milions de persones. Aquest fet va dissuadir la intenció inicial de les autoritats britàniques que era que l'espai només restés obert durant 5 anys. Finalment i gràcies a l'èxit turístic aconseguit, el Consell del districte de Lamberth va decidir no desmuntar aquesta atracció i convertir-la en permanent.

El 28 d'agost del 2003 l'il·lusionista David Blaine va romandre dret al sostre d'una de les càpsules durant els 30 minuts que dura una volta completa preparant el seu show Above the Below.[1]

Des de l'1 de gener de 2005 el London Eye ha estat el punt central de les celebracions d'Any Nou a Londres amb un espectacle de focs artificials de 10 minuts que inclou petards disparats des de la pròpia atracció.

El London Eye va aparèixer al Llibre Guinness dels Rècords com la sínia d'observació més alta del món fins al maig del 2006, quan es va inaugurar l'Estel de Nanchan a la Xina, amb 25 metres més.[2] Al febrer del 2008 s'inaugurarà una altra sínia més gran: The Singapore Flyer de 165 metres, a Singapur.[3] El 2009 també es té previst inaugurar-ne una a Pequín amb 208 metres d'alçària.[4] Comparativament, la sínia original de la World Columbian Exposition de Chicago]] de 1893 tenia 75 m d'altura.

Panoràmica de Londres des del London Eye

Predecesor[modifica | modifica el codi]

Vista interior de l'atracció

Segons el número de gener de 2007 de la BBC History Magazine, va haver-hi un predecessor al London Eye anomenat la «Gran Sénia de Londres». Era capaç de transportar 1.200 persones, fou construïda a Earl's Court l'any 1895 i clausurada el 1906 després que per errada tècnica atrapes a 74 persones durant quatre hores i mitja.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: London Eye Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 51° 30′ 12″ N, 00° 07′ 11″ O / 51.50333°N,0.11972°O / 51.50333; -0.11972