2003

De Viquipèdia

Any 2003

Anys:	2000 2001 2002 - 2003 - 2004 2005 2006
Dècades:	Dècada del 1970 Dècada del 1980 Dècada del 1990 - Dècada del 2000 - Dècada del 2010 Dècada del 2020 Dècada del 2030
Segles:	Segle XX - Segle XXI - Segle XXII
Taula anual del segle XXI Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 2003

[edita] Esdeveniments

Països Catalans

• 25 de maig - Illes Balears Eleccions autonòmiques i municipals. L'esquerra, després de quatre anys de govern amb el Pacte de Progrés, reb un fort cop i el PP surt guanyador absolut: obté majoria absoluta al Parlament Balear, al Consell Insular d'Eivissa i Formentera, a Palma i a molts municipis i signa un pacte de governabilitat amb UM al Consell de Mallorca. Només el Consell de Menorca restarà en mans d'un pacte PSOE-PSM.
• Estiu - Onada de calor europea
• 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.
• 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
• 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
• 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
• 13 de novembre - Barcelona: en un multitudinari míting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que portà Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero promet recolzar la reforma del Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.
• 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
• 24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
• 30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
• 5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
• 16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
• 20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
• 22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.

Món

• 1 de gener - el Brasil: Lula da Silva pren possessió del càrrec de president del país.
• 16 de gener - Cap Canaveral (la Florida, EUA): tripulat per 7 astronautes, s'hi enlaira el darrer transbordador espacial Columbia, el qual explotarà en ple vol el primer de febrer, en tornar a la Terra.
• 1 de febrer - Texas (EUA): mentre vola a 60 km d'altitud sobre el nord de l'estat i quan tan sols falten 16 minuts per a l'aterratge a Cap Canaveral (la Florida), el transbordador espacial Columbia, tripulat per 7 astronautes, explota en ple vol.
• 14 de febrer - Edimburg (Escòcia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
• 20 de març - l'Iraq: tropes estatunidenques i britàniques comencen la invasió del país i conquereixen la ciutat portuària d'Um Qasr: és l'inici de la guerra de l'Iraq.
• 30 de maig - Nova York (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
• 9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
• 10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
• 12 d'abril - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
• 14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
• 16 d'abril - Atenes (Grècia): s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
• 1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
• 26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
• 15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
• 17 d'octubre - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
• 25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
• 1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
• 2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
• 2 de novembre - Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
• 22 de novembre - Sidney (Austràlia): la selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugbi.
• 23 de novembre - Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
• 29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intel·ligència espanyol en un atemptat.
• 14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
• 14 de desembre - Venècia, (Itàlia): el Teatre de la Fenice reobre després de l'incendi de 1996.
• 26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.

[edita] Necrològiques

Països Catalans

• 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
• 2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
• 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
• 7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
• 14 de juliol - Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè.
• 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit i Fontserè, economista català (n. 1937).
• 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
• 19 d'octubre - Sabadell (Vallès Occidental): Jordi Domènech Soteras, poeta en llengua catalana (n. 1941).
• 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
• 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
• 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
• 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961).

Món

• 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
• 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
• 22 d'abril - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
• 29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
• 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
• 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
• 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
• 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
• 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
• 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
• 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).

Si desitgeu realitzar aportacions al calendari d'esdeveniments o a la taula anual, us recomanem que consulteu prèviament el llibre d'estil del calendari d'esdeveniments i de les taules anuals, per tal de seguir el mateix format a tots els articles.