Actor
-
- Pels personatges de la mitologia grega amb el nom Actor, vegeu Actor (mitologia)
Un actor o una actriu és una persona que actua en una producció artística. Aquest mot es refereix normalment a algú que treballa a una pel·lícula, televisió, teatre, o la ràdio, i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramàtics els actor poden també cantar o dansar.
En el segle XX, els actors són tots professionals de la seva matèria, estudiants d'art dramàtic. Amb l'aparició del cinema, els actors famosos s'han multiplicat (vegeu actor de cinema).
Taula de continguts |
[modifica] Història
Sembla que el primer actor que registre la història, el 534 aC (probablement el 23 de novembre, a causa dels canvis en el calendari, durant la història, fa difícil de determinar-ho exactament) quan el grec Tespis va representar al Teatre de Dionís, i va ser el primer que va dir paraules com a una representació. Abans de la representació de Tespis les històries es cantaven i dansaven en un estil narratiu en tercera persona. En referència a Tespis en refereix als actors, a vegades, com a tespis. El mite teatral mantén fins avui que Tespis, existeix com a un esperit maliciós, i dels desastres en el teatre es dona la culpa, a vegades, a la intervenció del seu fantasma. En la Grècia clàssica, només els homes podien ser actors. És tapaven la cara amb màscares grotesques. Continuaren d'aquesta forma durant l'imperi Romà.
A l'edat mitjana, el teatre decaigué. Els joglars són considerats per alguns experts com els actors, ja que interpretaven les cançons dels trobadors.
El teatre modern va començar amb els Autos Sacramentals, com a mostra aquestes obres podem citar el Misteri d'Elx que encara avui es representa cada any a la ciutat esmentada.
Durant el Renaixement i el Barroc el teatre, juntament amb els actors, tornà a créixer. Els actors es començaren a convertir en professionals. A més, quan aparegué l'òpera, es necessitaren actors i cantants alhora.
[modifica] El mot
En el passat el mot "actor" es referia només als homes. Les dones no participaren a les representacions fins el segle XVII. En el teatre antic i medieval es considerava ple de desgràcies que una dona pugés a l'escenari. Això va seguir fins al segle XVII, quan a Venècia es va trencar aquest costum. En el temps de William Shakespeare, els papers de les dones es feien per homes o al·lots, si bé hi ha evidències que suggereixen que dones disfressades d'home també (legalment) haurien actuat.
Un actor usualment representa un personatge de ficció. En el cas d'una història real (o una ficció que involucra un personatge real) els actors poden representar una persona existent (o una versió fictícia d'aquesta), possiblement la seva pròpia persona.
Les modernes tecnologies permeten fer actors virtuals, cada vegada més convincents, de forma que alguns personatges de la ficció del teatre, o del cinema, que en un altre temps s'obtenien mitjançant altres procediments avui es poden obtenir per mitjans electrònics.
[modifica] Tipus d'actors
Alguns actors s'especialitzen en alguns gèneres, per exemple, teatre musical, com la Coco Comín, o en cinema porno, com el pornostar Nacho Vidal. Els actors de doblatge o dobladors posen veus a dibuixos animats, personatges a la ràdio, veus en off i a formats audiovisuals gravats originàriament en una llengua extrangera.
[modifica] Actors cèlebres i llistes d'actors
D'entre els actors catalans cal esmentar Joan Capri, Mary Santpere, Núria Espert, Montserrat Carulla, Mercè Bruquetas, Pau Garsaball. Entre les noves generacions destaquen Lluís Homar, Ramon Madaula, Emma Vilarasau, Pep Anton Muñoz, Viqui Penya, Sergi López, etc. (Vegeu Llista d'actors catalans i Llista d'actrius catalanes)
Alguns famosos actors de teatre espanyols són Fernando Fernán-Gómez i Lola Herrera entre altres (vegeu Llista d'actors i actrius de teatre espanyols.
Entre els europeus i de cinema es poden esmentar, entre d'altres, als espanyols, com Victória Abril, Penélope Cruz, Antonio Banderas, els italians Monica Bellucci i Alberto Sordi, el francès Jean Reno, etc. (Vegeu Llista d'actors de cinema europeus).
A causa de les regles de l'economia actual, i a la gran promoció publicitària de les pel·lícules d'aquest país, els actors de cinema i televisió més coneguts internacionalment solen ser estatunidencs, com Charlot o Marilyn Monroe, (vegeu Llista d'actrius de cinema estatunidenques).
[modifica] Actrius en papers masculins
Algunes actrius, algunes vegades han representat papers de preadolescents, per que des de certs punts de vista una dona es més semblant a un al·lot que un home. El paper de Peter Pan, per exemple, es representat tradicionalment per una dona. La tradició d'un noi principal a una pantomima pot ser comparable. La veu dels personatges infantils masculins als films d'animació és generalment posada per una dona.
Blanca Portillo ha interpretat el personatge de Hamlet a l'obra de teatre d'aquest nom, de Shakespeare, al Teatro Español de Madrid i dirigida per Tomas Pandur. Aquest personatge i en aquesta obra, al teatre, ja l'havia interpretat l'actriu Sarah Bernhardt al segle XIX. A Barcelona, a les representacions d'obres de Shakespeare que es fan al Teatre Lliure és habitual que actrius facin alguns papers masculins, és el cas per exemple, d'Otel·lo (any 2006-2007), dirigit per Carlota Subirós, al qual l'actriu Àngela Jové fa de duc de Venècia i també hi ha una actriu que fa de soldat home; o de Juli Cèsar (2002), dirigit per Àlex Rigola, al que Mireia Aixalà fa de Lèpid.
Als Estats Units, Mary Pickford representà el paper del Jove Lord Fauntleroy a la primera versió del llibre. Linda Hunt guanyà un premi de l'Acadèmia a la millor actriu secundària per la seva actuació a The Year of Living Dangerously, pel·lícula en la que representava un home.
[modifica] Actors vestits de dona
Antigament èren els homes els que representàven tant els papers masculis com els femenins. A l'actualitat, els actors no interpreten papers femenins sinó que es limiten a vestir-se de dona, gairebé sempre amb objectius còmics tant al teatre com al cinema. Al cinema actors com José Luís López Vázquez (Mi querida señorita), Jack Lemmon (Ningú no és perfecte), Dustin Hoffmann (Tootsie), Robin Williams, etc. apareixen en comèdies fílmiques interpretant homes vestits de dona. En teatre podem citar, per exemple, Joan Pera a La jaula de las locas, representada al Teatre Condal de Barcelona.
[modifica] Transvestisme
Un cas particular és el del transvestisme. La majoria de comèdies de William Shakespeare inclouen personatges transvestits. A l'època actual podem destacar, per la seva qualitat interpretativa i sensibilitat, l'actor Àngel Pavlovsky, per exemple. El travestisme però, no és una pràctica exclusiva d'actors, sinó que està practicada també per artistes d'altres modalitats, un exemple són els ballarins dels Ballets Trockadero de Montecarlo.[1]
[modifica] Premis als actors
- Òscar de l'Acadèmia (films)
- Premis Goya (films)
- Golden Globe Awards (films)
- Premis Emmy (televisió)
- British Academy of Film and Television Arts Award (films)
- Tony Awards (teatre)
- European Theatre Awards (teatre)
- Laurence Olivier Awards (teatre)
[modifica] Referències
|
|||||||||||||||||
