Actor

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Actriu)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pels personatges de la mitologia grega amb el nom Actor, vegeu Actor (mitologia)

Un actor o una actriu és una persona que actua en una producció artística. Aquest mot es refereix normalment a algú que treballa en una pel·lícula, televisió, teatre, o la ràdio, i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramàtics els actors poden també cantar o dansar.

En el segle XX, els actors són tots professionals de la seva matèria, estudiants d'art dramàtic. Amb l'aparició del cinema, els actors famosos s'han multiplicat. (Vegeu actor de cinema.)

Història[modifica | modifica el codi]

Sembla que el primer actor que registre la història, el 534 aC (probablement el 23 de novembre, a causa dels canvis en el calendari, durant la història, fa difícil de determinar-ho exactament), quan el grec Tespis va representar al Teatre de Dionís, i va ser el primer que va dir paraules com a una representació. Abans de la representació de Tespis les històries es cantaven i dansaven en un estil narratiu en tercera persona. En referència a Tespis en refereix als actors, a vegades, com a Tespis. El mite teatral mantén fins avui que Tespis existeix com un esperit maliciós, i dels desastres en el teatre es dóna la culpa, a vegades, a la intervenció del seu fantasma. En la Grècia clàssica, només els homes podien ser actors. Es tapaven la cara amb màscares grotesques. Continuaren d'aquesta forma durant l'Imperi romà.

A l'Edat Mitjana, el teatre decaigué. Els joglars són considerats per alguns experts com els actors, ja que interpretaven les cançons dels trobadors.

El teatre modern va començar amb els autos sacramentals; com a mostra d'aquestes obres podem citar el Misteri d'Elx, que encara avui es representa cada any a la ciutat esmentada.

Durant el Renaixement i el Barroc, el teatre, juntament amb els actors, tornà a créixer. Els actors es començaren a convertir en professionals. A més, quan aparegué l'òpera es necessitaren actors i cantants alhora.

El mot[modifica | modifica el codi]

En el passat, el mot "actor" es referia només als homes. Les dones no participaren en les representacions fins al segle XVII. En el teatre antic i medieval es considerava ple de desgràcies que una dona pugés a l'escenari. Això va seguir fins al segle XVII, quan a Venècia es va trencar aquest costum. En el temps de William Shakespeare, els papers de les dones es feien per homes o al·lots, si bé hi ha evidències que suggereixen que dones disfressades d'home també (legalment) haurien actuat.

Un actor usualment representa un personatge de ficció. En el cas d'una història real (o una ficció que involucra un personatge real), els actors poden representar una persona existent (o una versió fictícia d'aquesta), possiblement la seva pròpia persona.

Les modernes tecnologies permeten fer actors virtuals, cada vegada més convincents, de forma que alguns personatges de la ficció del teatre, o del cinema, que en un altre temps s'obtenien mitjançant altres procediments avui, es poden obtenir per mitjans electrònics.

Tipus d'actors[modifica | modifica el codi]

Alguns actors s'especialitzen en alguns gèneres, per exemple, teatre musical, com la Coco Comín, o en cinema porno, com el pornostar Nacho Vidal. Els actors de doblatge o dobladors posen veus a dibuixos animats, personatges a la ràdio, veus en off i a formats audiovisuals gravats originàriament en una llengua estrangera.

Actors cèlebres i llistes d'actors[modifica | modifica el codi]

D'entre els actors catalans cal esmentar Joan Capri, Mary Santpere, Núria Espert, Montserrat Carulla, Mercè Bruquetas, Pau Garsaball. Entre les noves generacions destaquen Lluís Homar, Ramon Madaula, Emma Vilarasau, Pep Anton Muñoz, Vicky Peña, Sergi López, etc. (Vegeu Llista d'actors catalans i Llista d'actrius catalanes.)

Alguns famosos actors de teatre espanyols són Fernando Fernán-Gómez i Lola Herrera, entre altres. (Vegeu Llista d'actors i actrius de teatre espanyols.)

Entre els europeus i de cinema es poden esmentar, entre d'altres, als espanyols, com Victoria Abril, Penélope Cruz, Antonio Banderas, els italians Monica Bellucci i Alberto Sordi, el francès Jean Reno, etc. (Vegeu Llista d'actors de cinema europeus.)

A causa de les regles de l'economia actual, i a la gran promoció publicitària de les pel·lícules d'aquest país, els actors de cinema i televisió més coneguts internacionalment solen ser estatunidencs, com Charlot o Marilyn Monroe. (Vegeu Llista d'actrius de cinema estatunidenques.)

Actrius en papers masculins[modifica | modifica el codi]

Algunes actrius, algunes vegades han representat papers de preadolescents, perquè des de certs punts de vista una dona és més semblant a un al·lot que un home. El paper de Peter Pan, per exemple, és representat tradicionalment per una dona. La tradició d'un noi principal en una pantomima pot ser comparable. La veu dels personatges infantils masculins als films d'animació és generalment posada per una dona.

Blanca Portillo ha interpretat el personatge de Hamlet a l'obra de teatre d'aquest nom, de Shakespeare, al Teatro Español de Madrid i dirigida per Tomaz Pandur. Aquest personatge, i en aquesta obra, al teatre, ja l'havia interpretat l'actriu Sarah Bernhardt al segle XIX. A Barcelona, a les representacions d'obres de Shakespeare que es fan al Teatre Lliure és habitual que actrius facin alguns papers masculins, és el cas, per exemple, d'Otel·lo (any 2006-2007), dirigit per Carlota Subirós, al qual l'actriu Àngela Jové fa de duc de Venècia i també hi ha una actriu que fa de soldat home; o de Juli Cèsar (2002), dirigit per Àlex Rigola, al qual Mireia Aixalà fa de Lèpid.

Als Estats Units, Mary Pickford representà el paper del jove lord Fauntleroy a la primera versió del llibre. Linda Hunt guanyà un Oscar a la millor actriu secundària per la seva actuació a The Year of Living Dangerously, pel·lícula en la qual representava un home.

Actors vestits de dona[modifica | modifica el codi]

Antigament eren els homes els que representaven tant els papers masculins com els femenins. En l'actualitat, els actors no interpreten papers femenins, sinó que es limiten a vestir-se de dona, gairebé sempre amb objectius còmics tant al teatre com al cinema. Al cinema, actors com José Luis López Vázquez (Mi querida señorita), Jack Lemmon (Ningú no és perfecte), Dustin Hoffmann (Tootsie), Robin Williams, etc., apareixen en comèdies fílmiques interpretant homes vestits de dona. En teatre podem citar, per exemple, Joan Pera, a La jaula de las locas, representada al Teatre Condal de Barcelona.

Transvestisme[modifica | modifica el codi]

Un cas particular és el del transvestisme. La majoria de comèdies de William Shakespeare inclouen personatges transvestits. A l'època actual podem destacar, per la seva qualitat interpretativa i sensibilitat, l'actor Àngel Pavlovsky, per exemple. El travestisme, però, no és una pràctica exclusiva d'actors, sinó que està practicada també per artistes d'altres modalitats, un exemple són els ballarins dels Ballets Trockadero de Montecarlo.[1]

Premis als actors[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ballets Trockadero de Montecarlo