Jack Lemmon

Jack Lemmon
Jack Lemmon a la cerimònia dels Emmy (1988)
Nom real:	John Uhler Lemmon III
Naixença:	8 de febrer de 1925 Newton, Massachusetts (Estats Units)
Defunció:	27 de juny de 2001 (als 76 anys) Los Angeles, Califòrnia (Estats Units)
Nacionalitat:	Estats Units
Cònjuge/s:	Cynthia Stone (1950-1956) Felicia Farr (1962-2001)
Premis Oscar
Millor actor 1973 - Save the Tiger Millor actor secundari 1957 - Mister Roberts
Globus d'Or
Millor actor - Musical o comèdia 1960 - Ningú no és perfecte 1961 - L'apartament 1973 - Avanti! Cecil B. DeMille 1991 - Trajectòria cinematogràfica Millor actor - Minisèrie 2000 - Inherit the Wind
Premis Emmy
Millor actor - Minisèrie 1999 - Tuesdays with Morrie
Premis BAFTA
Millor actor 1959 - Ningú no és perfecte 1960 - L'apartament 1979 - El síndrome de la Xina
Mostra de Venècia
Millor actor 1992 - Glengarry Glen Ross
Festival de Berlín
Millor actor 1981 - Tribute Ós d'Or per la carrera 1996 - Trajectòria cinematogràfica
Fitxa a IMDb

John Lemmon (Newton, Massachusetts, 1925 - Los Angeles, Califòrnia, 2001) va ser un actor de cinema estatunidenc.

Biografia

L'actor comença a treure el cap a les pantalles en la dècada de 1950, en col·laboració amb el realitzador Richard Quine, amb rols secundaris poc importants, fins que arribà La meva germana Eileen (1955) secundant a Janet Leigh, i sobretot Mister Roberts, per la qual va obtenir un Oscar al millor actor secundari. Després vindrien Operació Nit Boja (1957), comèdia d'ambient militar on Lemmon té el seu primer paper de coprotagonista al costat de Dirk York, i Em vaig enamorar d'una bruixa (1958) amb James Stewart, Kim Novak i Elsa Lanchester.

L'actor va anar ampliant el seu registre en altres títols com It Should Happen to You! (1954), amb Judy Holliday i Charles Bickford, de George Cukor; Tururut!, comèdia musical de Mark Robson; Foc amagat (1957) amb Robert Mitchum i Rita Hayworth; Cowboy (1958) amb Glenn Ford, dirigit per Delmer Daves, i Ningú no és perfecte (1959), amb Tony Curtis, Marilyn Monroe i George Raft, en una paròdia del cinema de gàngsters, que suposa el seu primer i decisiu treball amb el realitzador Billy Wilder.

Jack Lemmon a L'apartament (1960)

La dècada de 1960 suposarà el seu gran moment de popularitat i de reconeixement per part de la crítica: L'apartament (1960), al costat de Shirley MacLaine i Fred McMurray, amb la música de Henry Mancini, posa de relleu el mestratge d'aquest actor per dominar els matisos d'un personatge tan senzill, com ric en matisos, que es deixa arrossegar en el seu afany de no desairar als seus superiors en l'empresa en què treballa. La pel·lícula va guanyar cinc Oscars. La següent pel·lícula important és Dies de vi i roses (1960) de Blake Edwards, un dels grans clàssics del melodrama sobre l'alcoholisme, al costat de Lee Remick i Charles Bickford. Després va protagonitzar la comèdia The Notorious Landlady (1962), novament amb el director Richard Quine i Kim Novak.

El 1966 Jack Lemmon es va unir a Walter Matthau per primera vegada, per portar al cine l'obra teatral de Neil Simon adaptada per Gene Sacks: L'estranya parella. Aquest film els converteix en estrelles, i els porta a repetir duet en diverses ocasions, en els films de Billy Wilder Un cop de sort (1968); The Front Page (1974) (realitzant una nova versió de l'obra de Ben Hecht i portada al cinema en 1931 per Lewis Milestone com Primera plana i en 1940 per Howard Hawks com His Girl Friday), i a Buddy, Buddy (1981) i Neil Simon's The Odd Couple II (1998).

Les dècades de 1970 i 1980 inicien la maduresa interpretativa de l'actor, amb incursions en un cinema més compromès i dramàtic que abans: El presoner de la Segona Avinguda (1975), de Gene Sacks, al costat de Anne Bancroft. Va ser nominat de nou a l'Oscar pel seu paper a Missing de (Constantin Costa-Gavras, 1982), basat en la història real del periodista nord-americà Charles Horman, que, després de desaparèixer durant el cop d'estat d'Augusto Pinochet a Xile, és buscat pel seu pare (paper interpretat per Lemmon).

El 1974 va obtenir l'Oscar al millor actor per la seva interpretació a Salveu el tigre de John G. Avildsen (1973). Va ser nominat pel seu paper a Missing, sobre un pare que viatja a Xile per tal d'esbrinar què li ha passat al seu fill, desaparegut durant els desordres posteriors al cop d'estat de Pinochet.

Lemmon va realitzar destacades interpretacions teatrals (Long day's journey into night, 1986) i va protagonitzar produccions televisives (L'assassinat de 'Mary' Phagan, W. Hale, 1988).

El 1996 li va ser atorgat l'Ós d'Or en el Festival Internacional de Cine de Berlín pel conjunt de la seua carrera.

El 1979 li va ser atorgat el Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) per La síndrome de la Xina (The China Syndrome) de James Bridges, i el 1982 per Missing de Costa-Gavras.

Filomografia destacada

• 1955 - La meva germana Eileen de Richard Quine
• 1959 - Ningú no és perfecte de Billy Wilder (amb Tony Curtis i Marilyn Monroe).
• 1960 - L'apartament de Billy Wilder.
• 1960 - Dies de vi i roses de Blake Edwards.
• 1960 - Pepe de George Sidney.
• 1971 - Kotch
• 1973 - Save the Tiger
• 1979 - La síndrome de la Xina de James Bridges
• 1982 - Missing de Costa-Gavras
• 1986 - Així és la vida de Blake Edwards
• 1989 - Mon pare de Gary David Goldberg.
• 1991 - JFK, cas obert d'Oliver Stone.
• 1992 - Èxit a qualsevol preu de James Foley.
• 1996 - Hamlet de Kenneth Branagh.

Enllaços externs

• Jack Lemmon a Internet Movie Database (anglès)
• Jack Lemmon a Internet Broadway Database (anglès)
• Jack Lemmon a TCM Movie Database (anglès)
• Jack Lemmon a Allrovi (anglès)
• Jack Lemmon a Find A Grave (anglès)