Joan Crawford

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Joan Crawford
Joan Crawford el 1930
Joan Crawford el 1930
Nom real: Lucille Fay Le Sueur
Naixença: 23 de març de 1904
San Antonio (Texas) Estats Units Estats Units
Defunció: 10 de maig de 1977 (als 73 anys)
Nova York, Nova York Estats Units Estats Units
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Douglas Fairbanks, Jr (1929-1933)
Franchot Tone (1935-1939)
Phillip Terry (1942-1946)
Alfred Steele (1955-1959)
Premis Oscar
Millor actriu
1945 - Mildred Pierce
Globus d'Or
Cecil B. DeMille
1970 - Trajectòria cinematogràfica

Pàgina sobre Joan Crawford a IMDb

Lucille Fay Le Sueur, més coneguda com a Joan Crawford (San Antonio, Texas, 23 de març de 1904 - Nova York, 10 de maig de 1977), fou una actriu estatunidenca, considerada com un dels mites del Setè Art.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Provenia d'una família modesta. El seu pare, Thomas Le Sueur, d'origen francocanadenc, va abandonar la família abans del naixement de Crawford. Després, la seva mare, Anna Bell, d'origen suec, va contreure matrimoni en segones núpcies amb Henry Cassin, empresari de teatre, el que va millorar ostensiblement l'economia i la vida de la petita Lucille.

El 1915 ja exercia de cambrera en un hotel de Kansas City (Missouri), compaginant-ho amb els seus estudis a St. Agnes Convent, més tard a la Rockingham School i finalment en el Stephen College de Columbia (Missouri), on va aprendre a ballar; el ball va ser la seva primera vocació, malgrat que va patir un accident que li va afectar les cames. El 1921 va debutar en el cor de la revista de Katherine Emerine, també a Kansas City.

El 1925 va guanyar un concurs de dansa que va facilitar el seu llançament com a actriu per la Metro Goldwyn Mayer, al principi únicament com a doble de Norma Shearer. La seva primera pel·lícula d'èxit va arribar amb Com les papallones. El seu matrimoni amb Douglas Fairbanks Jr. va impulsar a més la seva carrera.

Després de quatre films va canviar el seu nom a Joan Crawford. Durant tota la dècada dels 30 va ser una de les estrelles més populars de la Metro fent en moltes ocasions parella amb Clark Gable i participant en destacats títols com Possessed (1931) de Clarence Brown, Grand Hotel (1932) d'Edmund Goulding, Chained (1934) de Brown o The Women (1939) de George Cukor. Amb Gable compartiria cartell ni més i ni menys que en vuit ocasions. L'última seria en Strange Cargo (1940) de Frank Borzage.

A partir de 1944, abandona la Metro i treballa alternativament en diverses productores sense arribar a lligar-se a cap: la Warner Brothers, la Columbia i, al final de la seva carrera, la RKO. Les seves pel·lícules més importants en aquesta etapa van ser A Woman's Face (1941) de Cukor, Per damunt de la sospita (1943) de Richard Thorpe, Mildred Pierce (1945) dirigida per Michael Curtiz, Humoresque (1946) de Jean Negulesco, Possessed (1947) de Curtis Bernhardt i Flamingo Road (1949) de Michael Curtiz. Per la seva actuació a Mildred Pierce rebria l'Oscar a la millor actriu.

A començaments dels anys 50, Joan Crawford ja s'havia casat en quatre ocasions. La primera el 1924 amb James Welton, en un casament que només va durar un any. La segona amb l'actor Douglas Fairbanks, Jr., el 1929 per divorciar-se el 1933. Junts havien protagonitzat Our Modern Maidens (1929). Es va casar en tres ocasions més, amb Franchot Tone, Philip Terry i Alfred Nu Steele, aquest últim president de Pepsi-Cola, qui, en morir, va deixar a Joan com a membre de la taula directiva de l'esmentada empresa. El seu declivi va començar a fer-se més notori en el cinema i es va anar dedicant cada vegada més als negocis. Com a dona madura va tornar a les pantalles per encarnar dones perverses, papers en els quals sempre va estar molt a gust.

Pel que fa a la seva carrera cinematogràfica en aquesta dècada, Crawford abandonaria la Warner el 1951 i aconseguiria en una època d'alts i baixos comercials els seus majors èxits amb films de l'estil de The Damned Don't Cry! (1950) de Vincent Sherman, L'abella reina (1955) de Ranald MacDougall, The Best of Everything (1959) de Jean Negulesco i sobretot, Johnny Guitar (1954) dirigida per Nicholas Ray i coprotagonitzada per Sterling Hayden, que va dir sobre Joan recalcant el seu fort caràcter:

« No existeixen els suficients diners a Hollywood perquè em decideixi a tornar a treballar al costat de Joan. I m'agraden els diners! »
— Sterling Hayden

Les seves ocupacions empresarials, religioses (es va introduir a l'Església de la Cienciologia als anys setanta) i l'alcoholisme van fer que a poc a poc Joan Crawford s'anés allunyant del cinema. L'últim film destacat de Joan va ser Què se n'ha fet, de Baby Jane? (1962), una gran pel·lícula de Robert Aldrich en la qual apareixia per primera vegada amb una de les seves màximes rivals (es tenien un odi mutu) dins i fora de la pantalla, Bette Davis. És famosa la frase de Bette sobre Joan:

« Va anar al llit amb totes les estrelles masculines de la Metro, excepte amb Lassie »
— Bette Davis

Altres films de l'època van ser El cas de Lucy Harbin (1964) i Jugant amb la mort (1965), els dos dirigits per William Castle. Després de Trog (1970) de Freddie Francis es va retirar definitivament de la pantalla gran.

No va tenir fills propis, però sí adoptats, i van ser molt famoses les acusacions de maltractament psicològic que va denunciar després de la seva mort una d'elles, Christina, a la que Joan no havia deixat res al seu testament, igual com al seu altre fill Christopher. Tampoc no va ser gaire generosa amb els seus altres fills adoptius, als quals va cedir únicament del seu milionari compte 155.000 dòlars a repartir.

Joan Crawford va morir de càncer de pàncrees el 10 de maig de 1977 a la ciutat de Nova York. Tenia 73 anys.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Cinema mut[modifica | modifica el codi]

Any # Títol Rol Productora
1925 1 Lady of the Night doble de Norma Shearer[1] Metro-Goldwyn-Mayer
2 Proud Flesh San Francisco Girl[1]
3 A Slave of Fashion Model[1]
4 The Merry Widow Ballarina[1]
5 Pretty Ladies Bobby[2]
6 The Circle Lady Catherine, de jove[1]
7 The Midshipman Extra[1]
8 Old Clothes Mary Riley[2]
9 The Only Thing Party Guest[1]
10 Sally, Irene and Mary Irene
1926 11 Tramp, Tramp, Tramp Betty Burton First National Pictures
12 The Boob Jane Metro-Goldwyn-Mayer
13 Paris The Girl
1927 14 Winners of the Wilderness René Contrecoeur
15 The Taxi Dancer Joslyn Poe
16 The Understanding Heart Monica Dale
17 The Unknown Estrellita
18 Twelve Miles Out Jane
19 Spring Fever Allie Monte
1928 20 West Point Betty Channing
21 The Law of the Range Betty Dallas
22 Rose Marie Rose Marie
23 Across to Singapore Priscilla Crowninshield
24 Four Walls Frieda
25 Our Dancing Daughters Diana Medford Cosmopolitan Production (MGM)
26 Dream of Love Adrienne Lecouvreur
1929 27 The Duke Steps Out Susie
28 Tide of Empire Josephita Guerrero
29 Our Modern Maidens Billie Brown

Cinema sonor[modifica | modifica el codi]

Any # Títol Paper Companyia de producció
1929 28 The Hollywood Revue of 1929[3] Specialty Metro-Goldwyn-Mayer
29 Untamed Alice "Bingo" Dowling
1930 30 Montana Moon Joan Prescott
31 Our Blushing Brides Gerry Marsh
32 Paid Mary Turner
1931 33 Dance, Fools, Dance Bonnie Jordan
34 Laughing Sinners Ivy Stevens
35 This Modern Age Val Winters
36 Possessed Marian Martin
1932 37 Grand Hotel Flaemmchen
38 Letty Lynton Letty Lynton
39 Rain Sadie Thompson United Artists
1933 40 Today We Live Diana "Ann" Boyce-Smith Metro-Goldwyn-Mayer
41 Dancing Lady Janie "Duchess" Barlow
1934 42 Sadie McKee Sadie McKee Brennan
43 Chained Diane Lovering, també anomenada "Dinah"
44 Forsaking All Others Mary Clay
1935 45 No More Ladies Marcia Townsend
46 I Live My Life Kay Bentley
1936 47 The Gorgeous Hussy Margaret O'Neal "Peggy" Eaton
48 Love on the Run Sally Parker
1937 49 The Last of Mrs. Cheyney Fay Cheyney
50 The Bride Wore Red Anni Pavlovitch
51 Mannequin Jessica Cassidy
1938 52 The Shining Hour Olivia Riley
1939 53 Ice Follies of 1939 Mary McKay, a.k.a Sandra Lee
54 The Women Crystal Allen
1940 55 Strange Cargo Julie
56 Susan and God Susan Trexel
1941 57 A Woman's Face Anna Holm
58 When Ladies Meet Mary Howard
1942 59 They All Kissed the Bride Margaret Drew Columbia Pictures
60 Reunion in France Michelle de la Becque Metro-Goldwyn-Mayer
1943 61 Per damunt de la sospita (Above Suspicion) Frances Myles
1944 62 Hollywood Canteen Herself Warner Brothers
1945 63 Mildred Pierce Mildred Pierce
1946 64 Humoresque Helen Wright
1947 65 Amor que mata Louise Howell Graham
66 Daisy Kenyon Daisy Kenyon 20th Century Fox
1949 67 Flamingo Road Lane Bellamy Warner Brothers
68 It's a Great Feeling Herself
1950 69 The Damned Don't Cry! Ethel Whitehead
70 L'envejosa (Harriet Craig) Harriet Craig Columbia Pictures
1951 71 Goodbye, My Fancy Agatha Reed Warner Brothers
1952 72 This Woman is Dangerous Beth Austin
73 Sudden Fear Myra Hudson RKO Radio Pictures
1953 74 Torch Song Jenny Stewart Metro-Goldwyn-Mayer
1954 75 Johnny Guitar Vienna Republic Pictures
1955 76 Dones a la platja (Female on the Beach) Lynn Markham Universal Pictures
77 L'abella reina (Queen Bee) Eva Phillips Columbia Pictures
1956 78 Autumn Leaves Millicent Wetherby
1957 79 La història d'Esther Costello (The Story of Esther Costello) Margaret Landi
1959 80 The Best of Everything Amanda Farrow 20th Century Fox
1962 81 Què se n'ha fet, de Baby Jane? Blanche Hudson Warner Brothers
1963 82 The Caretakers Lucretia Terry United Artists
1964 83 Strait-Jacket Lucy Harbin Columbia Pictures
1965 84 Jugant amb la mort (I Saw What You Did) Amy Nelson Universal Pictures
1967 85 Berserk! Monica Rivers Columbia Pictures
1970 86 Trog Dr. Brockton Warner Brothers

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 no surt als crèdits
  2. 2,0 2,1 acreditada com Lucille LeSueur
  3. Sonora, en color, cantant, ballant, i formant part d'un casting amb la cançó Singin' in the Rain

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Crawford Modifica l'enllaç a Wikidata