Daisy Kenyon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Daisy Kenyon

Fitxa tècnica
Direcció: Otto Preminger

Producció: Otto Preminger

Guió: Novel·la:
Elizabeth Janeway
Guió:
David Hertz

Música: Composta per:
David Raksin
Dirigida per:
Alfred Newman

Fotografia: Leon Shamroy

Muntatge: Louis R. Loeffler

Protagonistes: Joan Crawford
Henry Fonda
Dana Andrews

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1947
Gènere: Melodrama
Duració: 99 min.
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: 20th Century Fox

Pàgina sobre “Daisy Kenyon a IMDb

Valoracions
IMDb 6.7/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars

Daisy Kenyon és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1947. Adaptació d'una novel·la de la novaiorquesa Elizabeth Janeway (1913-2005). Es rodà en escenaris reals de Cape Cop (Provincetown, MA) i en els platós de Fox Studios (Century City, L.A.). El film conté apassionades escenes d'amor entre la diva i els seus dos amors (encarnats per Henry Fonda i Dana Andrews), descrites amb la força visual habitual del seu autor. Per a Preminger ja havia passat l'èxit de la meravellosa Laura (1944), i després el realitzador havia provat fortuna amb diverses vessants genèriques. En concret, aquesta pel·lícula es troba situada després de la injustament infravalorada Forever Amber (1947), i abans de la simpàtica però insubstancial That Lady in Ermine (1948), que va codirigir sense acreditar després de la inesperada mort del seu director titular, Ernst Lubitsch.

La versatilitat de Preminger, acreditada pel seu hàbil maneig del cinema negre, el western, la comèdia, el musical i el drama, li permet resoldre amb solvència i eficàcia una obra melodramàtica, a la qual imprimeix el segell de la seva forta personalitat, la seva potent capacitat narrativa i la seva originalitat.

És un dels films més ignorats i menys vistos d'Otto Preminger, encara que es tracti d'una de les seves grans pel·lícules, per molts a la mateixa altura de Laura. És un melodrama auster, sec i tens amb una protagonista de molt temperament i fort caràcter, figurinista d'una revista de modes enamorada d'un advocat casat i amb fills i després casada amb un enginyer que acaba de lluitar a la II Guerra Mundial. Més enllà del convencional woman's picture, el film és un elegantíssim però gèlid anàlisi de personatges, tots ells dotats d'intel·ligència, vida i rabiosament versemblants, tot això degut tant al rigor expositiu de Preminger com al magistral treball interpretatiu del seu trio protagonista.[1]

La banda sonora, de David Raksin, que ja havia compost la de Laura (1944), ofereix una partitura jazzística, amb predomini de saxofon i acompanyaments de piano i cordes. Amb els seus ritmes pausats, ambienta adequadament l'acció. La fotografia, de Leon Shamroy (Cleopatra, Mankiewicz, 1963), en B/N, a pesar de la manifesta preferència de la Fox pel color en els primers anys de la postguerra. El B/N serveix per crear atmosferes d'introspecció, reflexió, frustració i tensió interior. La llum és abundant en les escenes d'estiu a Cabe Cop, en les quals la parella viu la felicitat dels casats de fa poc.

Argument[modifica | modifica el codi]

Daisy Kenyon (Crawford) és una artista comercial de Manhattan que té un romanç amb un arrogant però famós advocat anomenat Dan O'Mara (Andrews). O'Mara està casat i amb fills. Daisy es troba amb un home solter, un veterà de guerra anomenat Peter Lapham (Fonda). Després d'un breu festeig decideix casar-se amb ell encara que ella encara segueix enamorada de Dan. En aquell temps, Dan es divorcia de la seva dona i intenta recuperar Daisy perquè deixi a Peter. Però Daisy s'adona que no pot continuar estimant a Dan.

Daisy, d'uns 35 anys, és independent i honesta. Viu sola i és fadrina. Dan, de gairebé 40 anys, gaudeix de bona posició i de prestigi professional. És competent i dominant. Peter, d'uns 40 anys, viudo des de fa 5 anys, és tolerant, comprensiu, honest, sincer i senzill.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Crítica de Jordi Batlle a La Vanguardia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema