Otto Preminger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Otto Preminger
Nom de naixement: Otto Ludwig Preminger
Naixement: 5 de desembre de 1905
Wiznitz (Ucraïna)
Defunció: 23 d'abril de 1986 (als 79 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Marion Mill (1932-)
Mary Gardner (1951-1959)
Hope Bryce (1971-1986)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1965 On és la Bunny Lake?
1962 Tempesta sobre Washington
1959 Anatomia d'un assassinat
1959 Porgy and Bess
1958 Bonjour tristesse
1955 L'home del braç d'or
1952 Cara d'àngel
1950 Where the Sidewalk Ends
1949 Whirlpool
1947 Daisy Kenyon
1945 Fallen Angel
1944 Laura
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Otto Preminger a IMDb

Otto Ludwig Preminger fou un dramaturg i director de cinema nord-americà nascut a Wiznitz (Imperi Austrohongarès, avui Ucraïna) i mort a Nova York el 23 d'abril de 1986.

Otto Preminger neix a Witznitz el 1905 en una família jueva de la Galitzia austohongaresa. El 1915, la família s'instal·la a Viena cercant seguretat. Des de l'adolescència, el jove Otto s'apassiona pel teatre.

Després de llicenciar-se en dret, el 1924 va començar a col·laborar amb Max Reinhardt a la companyia que el cèlebre innovador del teatre contemporani acabava de fundar a Viena. Aviat va començar a dirigir cinema i el 1935 acceptà la invitació de la Twentieth Century-Fox per establir-se a Hollywood.

Als Estats Units, Preminger es destaca ben aviat en gènere del cinema negre amb pel·líules com Laura (1944), A Royal scandal (1945), i una considerable quantitat de realitzacions d'igual significació (Fallen Angel, 1945; Centennial Summer, 1946; Forever Amber, 1947; Daisy Kenyon, 1946, i That Lady in Ermine, 1948) que destaquen pel seu estil sobri i teatral.

Preminger era un gran coneixedor de l'ofici i dirigí pel·lícules d'àmplia ressonància internacional. Realitzacions com Carmen Jones (1954) i L'home del braç d'or (1955) són un bon exemple del seu talent artístic. La primera és una òpera de considerable interès dramàtic, interpretada per actors i cantants negres de Broadway, entre ells Harry Belafonte i Dorothy Dandridge. La segona va rebre una acceptació de la crítica encara més gran. Frank Sinatra interpreta un exdrogoaddicte que surt de la presó amb el propòsit de dedicar-se al jazz, però la morfina i el seu passat de crupier el persegueixen i és acusat d'un crim. La intriga policíaca i la sòrdida atmosfera del món de les drogues i l'alcohol fan de la pel·lícula una de les millors realitzacions estatunidenques de l'època.

Posteriorment adaptà i dirigí Bonjour tristesse (1957), basada en la novel·la de Françoise Sagan i portà al cinema l'òpera homònima de George Gershwin Porgy and Bess (1959). Les seves següents pel·lícules foren Anatomia d'un assassinat (1959), i Èxode, (1961), aquesta última una gran superproducció basada en la novel·la de Leon Uris que relata la creació de l'estat d'Israel.

El 1962, Preminger realitzà Tempesta sobre Washington, pel·lícula d'ambigua significació social i gran èxit de públic. Alguns dels seus darrers films foren El cardenal (1963), In Harm's way (1964), On és la Bunny Lake? (1965), Hurry Sundown (1966), Too Far Walk (1968), Tell Me that You Love Me (1970) i Such Good Friends (1972), amb els quals no aconseguí igualar l'èxit que havia assolit als anys cinquanta.

Preminger fou un dels primers directors de cinema a trencar la censura als Estats Units.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Suplement anys 1971-72. Pag. 246 de l'enciclopèdia Espasa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Preminger Modifica l'enllaç a Wikidata