Otto Preminger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Otto Preminger
Nom de naixement: Otto Ludwig Preminger
Naixement: 5 de desembre de 1906
Viena (Àustria)
Defunció: 23 d'abril de 1986 (als 79 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Marion Mill (1932-)
Mary Gardner (1951-1959)
Hope Bryce (1971-1986)
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1965 On és la Bunny Lake?
1962 Tempesta sobre Washington
1959 Anatomia d'un assassinat
1959 Porgy and Bess
1958 Bonjour tristesse
1955 L'home del braç d'or
1952 Cara d'àngel
1950 Where the Sidewalk Ends
1949 Whirlpool
1947 Daisy Kenyon
1945 Fallen Angel
1944 Laura
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Otto Preminger a IMDb

Otto Preminger (Viena, 5 de desembre de 1906 - Nova York, 23 d'abril de 1986) fou un director de cinema austríac nacionalitzat nord-americà. Establert molt aviat a Hollywood, treballà en diversos gèneres: adaptació de novel·la, del teatre, de tema policíac, etc. La seva inclinació vers els grans temes el portà a una certa dimensió crítica, però amb molta ambigüitat en les seves conclusions.

Actor teatral en la companyia de Max Reinhardt, des del 1923, el 1926 fundà el Teatre comèdia de Viena i, una any més tard, era productor en la Schauspielhauss, director i productor del grup on havia iniciat llur carrera artística sota la direcció artística d'aquest cèlebre innovador del teatre contemporani que fou Reinhardt.

A partir de 1935, la vida artística de Preminger està lligada al teatre i cinema estatunidenc. Des de les seves primeres realitzacions cinematogràfiques (Under your Spell, 1936, i Danger: Love at Work, 1937) llur nom s'inserí en la llista de directors destacats de Hollywood. Margin for Error (1943) i In the Meantime (1944), llurs films posteriors, registren la influència de les dues vessants, la novel·la policíaca i el teatre, clarament definides en la seva filmografia d'aquests anys.

Amb Laura (1944), el cinema negre de la dècada assolí una de les seves millors expressions. Relat d'intrigues i suspens, el film ha quedat com exemple antològic del gènere. A Royal scandal (1945), i una considerable quantitat de realitzacions d'igual significació (Fallen Angel, 1945; Centennial Summer, 1946; Forever Amber, 1947; Daisy Kenyon, 1946, i That Lady in Ermine, 1948) parlen més de l'hàbil recreador d'històries novel·lesques que del creador artístic.

Preminger es valgué d'irreprotxables recursos i d'un escrupolós coneixement de l'ofici per la realització dels seus films, totes ell d'àmplia ressonància internacional. Obres com: The Fan (1949), Whirlpool (1949), Where the Sidewalk ends (1950), The 13th Letter (1951), Cara d'àngel (1952), The Moon is blue (1953) i Riu sense retorn (1954), són films d'interès efímer. No es pot dir el mateix de realitzacions com Carmen Jones (1954) i L'home del braç d'or (1955). Els dos films mostren exemplarment les virtuts artístiques del seu director, ja en poder una vasta filmografia i estès prestigi. La primera és una òpera de considerable interès dramàtic, interpretada per actors i cantants negres de Broadway, entre ells Harry Belafonte i Dorothy Dandridge. La segona produí igual, sinó major, acceptació de la crítica. Un músic de jazz convertit en crupier, casat amb una dona paralítica, entra amb relacions amb una cambrera i es converteix en sospitosa del crim. La sordidesa de llur atmosfera i l'exemplar caracterització de Frank Sinatra; les intimitats del món de les drogues i l'alcohol i la intriga policíaca del film la convertiren en model de les millors realitzacions estatunidenques de l'època.

Posteriorment adoptà i dirigí Bonjour tristesse (1957), basada en la novel·la de Françoise Sagan. Un film més, en realitat. Però llur següent realització Porgy and Bess (1959), recuperà, tant de l'òpera com del drama teatral, aquest meticulós sentit de l'espectacle que converteix el seu director en una figura indescartable de la indústria cinematogràfica, Anatomia d'un assassinat (1959), i Èxode, (1961), aquesta basada en la novel·la de Leon Uris, són, en veritat, films menors, sobretot l'última, amb totes les característiques d'una superproducció.

El 1962, Preminger realitzà Tempesta sobre Washington, pel·lícula d'ambigua significació social, gran èxit de públic. Aquest director, el prestigi del qual està en la base d'una ben estructurada organització industrial, afegí posteriorment nous títols a llur filmografia, tals com: El cardenal (1963), In Harm's way (1964), On és la Bunny Lake? (1965), Hurry Sundown (1966), Too Far Walk (1968), Tell Me that You Love Me (1970) i Such Good Friends (1972), però a part de l'eficàcia narrativa i la banalitat truculenta dels seus afers, cap realització significativa mereix destacar-se com algunes de llurs obres dels anys 50.

Fou un dels primers directors de cinema en trencar la censura als Estats Units.

Filmografia [modifica]

Referències [modifica]

  • Suplement anys 1971-72. Pag. 246 de l'enciclopèdia Espasa.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Preminger
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Otto_Preminger&oldid=11552659»