George Gershwin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
George Gershwin

George Gershwin (Nova York, 26 de setembre del 1898 - 11 de juliol del 1937) fou un compositor estatunidenc. Nasqué a Brooklyn com a Jacob Gershowitz, d'una família jueva immigrant d'origen rus. Era el segon de quatre fills. Gershwin va escriure la major part de la seua música vocal i per a l'escena en col·laboració amb el seu germà gran, l'escriptor Ira Gershwin. Va compondre música per a espectacles musicals de Broadway i per a sales de concert.

La cantant de jazz Ella Fitzgerald va gravar moltes de les cançons de Gershwin en un disc de 1959: Ella Fitzgerald Sings the George and Ira Gershwin Songbook. Altres intèrprets com ara Frank Sinatra, Billie Holiday, Miles Davis, John Coltrane, Herbie Hancock, Judy Garland o Nina Simone també han cantat i gravat les cançons de Gershwin.

A Europa és més conegut per la seua faceta com a compositor de música simfònica i per la seua òpera Porgy and Bess.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1910 la família Gershowitz va adquirir un [piano] per a les lliçons musicals d'Ira, però el germà petit, George, va començar a tocar-lo d'oïda i va demostrar un talent innat. Va tenir diversos professors de piano fins que va ser presentat a Charles Hambitzer per Jack Miller. Hamblitzer va actuar com a mentor de Gershwin fins a la seua mort, el va introduir a la tècnica convencional del piano, als grans compositors clàssics, i el va encoratjar a assistir a concerts simfònics. (Quan tornava a casa després d'un concert, el jove Gershwin intentava reproduir al piano la música que havia escoltat). Més tard va estudiar amb el compositor Rubin Goldmark i amb l'avantguardista Henry Cowell.

El seu primer treball com a pianista el va trobar en una companyia publicitària. El 1916 dóna a conèixer el ragtime "Rialto Ripples", amb gran èxit, i el 1918 aconsegueix el seu primer hit nacional amb la cançó "Swanee". També el 1916 va començar a treballar per a la companyia Aeolian Company and Standard Music Rolls a Nova York, gravant i component rolls de pianola. Va produir dotzenes si no centenars de rolls sota el seu nom vertader o amb pseudònims (se li atribueixen els pseudònims Fred Murtha i Bert Wynn). També va gravar rolls de les seues composicions per a la companyia de l'inventor de la pianola, Welte-Mignon a Nova York.

El 1924, George i Ira van col·laborar en la comèdia musical Lady Be Good, que ja incloïa ritmes de jazz en les cançons "Fascinating Rhythm" i "The Man I Love." Va ser seguida de Oh, Kay! (1926); Funny Face (1927); Strike Up the Band (1927 i 1930); Girl Crazy (1930), que inclou la peça "I Got Rhythm"; i Of Thee I Sing (1931), la primera comèdia musical que va obtenir un Premi Pulitzer. El mateix any, Gershwin va compondre la primera obra per a concert, Rhapsody in Blue per a piano i orquestra, que va ser estrenada per la banda de Paul Whiteman a Nova York. Aquesta és possiblement la seua obra més difosa.

Gershwin va fer una breu estada a París on va compondre Un americà a París (An American in Paris). Aquesta obra va rebre crítiques contradictòries. Encara que va admirar molt la música francesa i en va rebre la seua influència, va romandre fidel al seu estil netament americà.

Era una persona generosa, càlida i amical, però també una mica vanitós i egoista. El seu amic i concertista de piano Oscar Levant va preguntar-li una vegada: "George, si nasqueres de nou, tornaries a enamorar-te de tu mateix una altra vegada?"

A principis de l'any 1937, Gershwin va començar a patir migranyes i una impressió recurrent d'estar olorant cautxú cremat: havia desenvolupat un [tumor cerebral]. Va morir a [Hollywood], on estava traballant en la música de 'Goldwyn Follies', l'11 de juliol de 1937, a la sala d'operacions, mentre l'estaven operant del tumor cerebral. Només tenia 38 anys.

Gershwin va mantenir una relació amorosa durant 10 anys amb la compositora Kay Swift, sobre l'obra de la qual va influir notablement. El títol de la comèdia musical 'Oh, Kay' és un homenatge a la compositora. Després de la mort de Gershwin, Swift va arranjar algunes de les seues composicions i va col·laborar amb el seu germà Ira en diversos projectes. Gershwin també va tenir una relació amb l'actriu francesa Simone Simon.

Gershwin va morir sense deixar testament, i tots els seus drets van ser heretats per sa mare. Està enterrat al cementeri de Westchester Hills Cemetery, a Hastings-on-Hudson, Nova York. La música de Gershwin continua produint significatives regalies. Els drets d'autor de les seues obres expiren l'any 2007 a la Unió Europea i entre 2019 i 2027 als Estats Units d'Amèrica. pk

Estil i influències[modifica | modifica el codi]

Gershwin va rebre una forta influència de la música francesa de les primeries del segle XX. En conèixer Maurice Ravel va pregar-li que l'acceptara com alumne de composició. Ravel li va contestar: Per què voleu ser un mal Ravel quan podeu ser el millor Gershwin? Ravel ja s'havia declarat impressionat pel geni de Gershwin, declarant, Personalment trobe el jazz molt interessant: els ritmes, la manera de manipular les melodies, les mateixes melodies... He escoltat les obres de Gershwin i les trobe cautivadores. La tècnica orquestral de Gershwin recorda a Ravel, mentre que els dos concerts per a piano de Ravel evidencien la influència de Gershwin. També Gershwin va demanar lliçons a Ígor Stravinski, però quan aquest va assabentar-se dels diners que Gershwin havia guanyat li va replicar: I no podria vostè donar-me lliçons de com ho ha aconseguit?

El Concert en Fa per a piano i orquestra va ser molt criticat pel seu arrelament en el post-romanticisme de Serguei Rakhmàninov o fins i tot en l'obra de Claude Debussy, quan s'esperava una obra basada en ritmes i melodies jazzístiques.

Gershwin es va mostrar encuriosit per l'obra d'Alban Berg, Dmitri Xostakóvitx, Ígor Stravinski, Darius Milhaud i Arnold Schönberg.

Les ensenyances que va rebre del professor de composició Joseph Schillinger van proveir-lo de mètode per a la composició simfònica. Després de l'èxit pòstum de l'òpera Porgy and Bess, Schillinger va reivindicar que havia tingut una directa i important influència en la supervisió de la composició de l'òpera; no obstant, Ira va negar absolutament que el seu germà hi haguera rebut cap tipus d'assistència. En un estudi de l'alumne de Schillinger Vernon Duke es fa palès que si bé Gershwin va demanar a Schillinger la supervisió de moltes de les seues obres, Porgy no sembla trobar-se entre aquestes. Malgrat tot, la influència indirecta de Schillinger, com a professor de Gershwin es fa palesa en l'orquestració de l'òpera, encara que també hi ha passatges que probablement el mestre no hauria aprovat.

Potser la principal aportació de Gershwin haja estat la introducció del jazz en la música de concert.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Hyland, William G. George Gershwin : A New Biography Praeger Publishers (August 30 2003) ISBN 0-275-98111-8
  • (anglès) Mawer, Deborah (Editor). Cross, Jonathan (Series Editor). The Cambridge Companion to Ravel (Cambridge Companions to Music) Cambridge University Press (24 d'agost 2000) ISBN 0-521-64856-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Gershwin