1924
De Viquipèdia
| Anys: | 1921 1922 1923 - 1924 - 1925 1926 1927 |
| Dècades: | 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1924 |
|
| Calendari gregorià | 1924 MCMXXIV |
| Ab urbe condita | 2677 |
| Calendari armeni | 1373 |
| Calendari xinès | 4620 – 4621 |
| Calendari hebreu | 5684 – 5685 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1979 – 1980 1846 – 1847 5025 – 5026 |
| Calendari persa | 1302 – 1303 |
| Calendari islàmic | 1343 – 1344 |
| Calendari rúnic | 2174 |
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- Balaguer - la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa, hi instal·la la primera central automàtica.
- Barcelona - Inici de les emissions de Ràdio Barcelona, la primera estació radiofònica de l'Estat espanyol.
- Antoni Rovira i Virgili funda la Revista de Catalunya.
- 20 de gener - Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya.
- 13 de març - Camp de les Corts, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, guanyant la segona per 0 a 7[1]
- Món
- 5 de març - Albània: Shefqet Verlaci esdevé primer ministre del país.
- 25 de març - Grècia: s'hi proclama la república.
- 29 d'octubre - Catalunya: a la revista Xut!, dibuixat per Valentí Castanys, apareix per primera vegada l'Avi del Barça.
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 16 de gener, Vinaròs (el Baix Maestrat): Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià (m. 1994).
- 3 d'abril, Perpinyà, França: Max Havart, compositor de sardanes nord-català .
- 4 de setembre, Burjassot, Horta de València: Vicent Andrés Estellés, periodista i poeta valencià.
- Barcelona, Província de Barcelona: Rosalia Guilleumas i Brosa, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
- Portbou, Província de Girona: Francesc Marsà Gómez, filòleg.
- Resta del món
- 31 de gener, Tbilisi, RSS de Geòrgia: Tenguiz Abuladze, director de cinema georgià.
- 16 d'abril, Cleveland (Ohio), EUA: Henry Mancini, intèrpret i compositor de música per a cinema.
- 1 d'octubre, Plains (Geòrgia), EUA: Jimmy Carter, 39è President dels Estats Units.
- 4 d'octubre, Evanston (Illinois), Estats Units: Charlton Heston, actor i director de cinema estatunidenc, famós especialment pels seus papers de Ben-Hur i de Moisès.
- 17 de novembre, Dnepropetrovsk, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic.
- 27 de novembre, Conjoux, prop de Ciney, Bèlgica: Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta i dramaturg.
- 3 de desembre, Viena, Àustria: Edwin Salpeter, astrofísic.
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- 5 de gener, València (l'Horta): Faustí Barberà i Martí, metge, erudit i polític valencià (n. 1850).
- 3 d'abril, València (l'Horta): Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià (n. 1855).
- 18 de juliol, Barcelona: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català (n. 1846).
- Món
- 3 de juny, Viena (Àustria): Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya (n. 1883).
- 30 de juny, Jerusalem (Palestina): assassinat de l'escriptor Jacob Israël de Haan per un activista de Haganà
- 12 d'octubre, Màlaga (Andalusia, Espanya): Antonio Muñoz Degrain, pintor valencià del corrent eclèctic (n. 1840).
- 29 de novembre, Brussel·les (Bèlgica): Giacomo Puccini, compositor italià (n. 1858).
