Antoni Rovira i Virgili
| Antoni Rovira i Virgili | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 1940 – 1949 |
|
| Precedit per | Josep Irla i Bosch |
| Succeït per | Manuel Serra i Moret |
|
|
|
| Naixement | 26 de novembre de 1882 Tarragona (Tarragonès) |
| Mort | 5 de desembre de 1949 (als 67 anys) Perpinyà (Rosselló) |
| Partit polític | ERC |
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Nascut el 1882 a Tarragona, Antoni Rovira i Virgili s'instal·là a Barcelona el 1900 per a estudiar-hi Dret, carrera que només acabaria quinze anys més tard. Es casà després amb Maria Comas, amb qui marxà a viure al barri barceloní d'Horta el 1916. Va tenir dos fills: la Teresa i l'Antoni. Per motiu de la seva carrera política hagué de fugir a la fi de la guerra civil. S'exilià primer a Montpeller (França) i més endavant a Perpinyà.
[modifica] Trajectòria periodística
Fou periodista i redactor en diverses publicacions especialitzat en política estrangera i en història nacional catalana. Col·laborà, entre altres, a El Poble Català, L'Esquella de la Torratxa, La Mainada, La Nació, La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, La Humanitat i Meridià i fundà i dirigí la Revista de Catalunya (1924) i el diari La Nau (1927). Fou autor d'un munt de llibres sobre el fet nacional, entre els quals cal remarcar la Història dels moviments nacionals, El nacionalismo catalán, Nacionalisme i federalisme i Història nacional de Catalunya.
L'any 1937 obtingué el premi Valentí Almirall, concedit a la millor recopilació d'articles periodístics.
[modifica] Trajectòria política
La seva activitat com a polític començà amb la fundació a Tarragona de la Joventut Federal. Al cap d'uns anys de militància en la Unió Federal Nacionalista Republicana, l'abandonà arran del Pacte de Sant Gervasi. Col·laborà amb Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i fundà, l'any 1922, Acció Catalana, partit del qual se separà per divergències doctrinals. L'any 1930 fundà Acció Republicana de Catalunya i, finalment, el 1932 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya.
Fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya, del qual esdevingué membre de la Diputació Permanent, de les Comissions permanents de Peticions, de Reforma del Reglament, de Governació, de Cultura i de Justícia i Dret, així com de les Comissions de Reglament Interior, de Constitució i de Llei Municipal.
L'1 d'octubre de 1936 fou elegit Vice-president Primer del Parlament, la qual cosa li comportà la Presidència interina de la Cambra, quan Josep Irla hagué d'ocupar, també interinament, la Presidència de la Generalitat, després de l'assassinat de Lluís Companys.
A la fi de la Segona Guerra Mundial formà part, a França, del Govern del President Irla, i el 1946 s'instal·là a Perpinyà, des d'on continuà escrivint un seguit de llibres que aparegueren pòstumament. Tambè va escriure un seguit de llibres sobre la prehistòria a Catalunya
[modifica] Lingüista
Antoni Rovira i Virgili va condemnar[1] els noms de les lletres de l'abecé a la castellana (efe, ele, eme, ene, esse), i va donar-hi els noms tradicionals (ef, el, em, en, es) divergint en aquest punt amb Pompeu Fabra.
[modifica] Herència de Rovira i Virgili
Des de l'any 1991 la universitat pública de les comarques tarragonines porta el seu nom: Universitat Rovira i Virgili (URV). Al barri barceloní de La Font d'en Fargues es conserva la Torre Maria, on hi visqué abans de la guerra civil.
[modifica] Obra traduïda a l'anglès
Al 2012[2] Publicacions URV edità la traducció de l'obra In Defence of Democracy.[3]
[modifica] Referències
- ↑ Ginebra i Serrabou, Jordi. Llengua i política en el pensament d'Antoni Rovira i Virgili. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p.211. ISBN 8484157717.
- ↑ Notícia i enllaç al vídeo de la presentació
- ↑ L'obra es pot descarregar gratuïtament des d'aquest enllaç.
[modifica] Enllaços externs
| Precedit per: Josep Irla i Bosch |
President del Parlament de Catalunya 1940 – 1949 |
Succeït per: Manuel Serra i Moret |
|
||||||||||
