Parlament de Catalunya
De Viquipèdia
El Parlament de Catalunya és una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Consell Executiu o Govern. Representa el poble de Catalunya, i actualment està format per 135 diputats, que s'elegeixen per sufragi universal. Les seves sessions són dutes a terme al Palau del Parlament al parc de la Ciutadella de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Les Corts Catalanes fins al 1714
Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval. Així, l'historiador del constitucionalisme anglés Charles Howard McIlwain va escriure: "en la Definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya" del segle XIV.[1]
Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.
Al segle XIV, les Corts Generals es transformaren en la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d'Àustria, que governaven des de Madrid.
Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern. No va ser fins al segle XX que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
[edita] El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)
El 1931, s'instituí la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. La guerra civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el 1939.
[edita] De l'exili al restabliment (1939-1980)
A la fosca etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany.
[edita] El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005)
El Parlament actual fou restaurat poc després que la Generalitat de Catalunya, i legalitzat formalment amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.
[edita] Organització del Parlament de Catalunya
Avui en dia el Parlament de Catalunya es tracta d'un òrgan de representació legislativa formada per una sola cambra. Els seus membres són escollits per a períodes de quatre anys des de la data de realització de les eleccions. Des de la transició la seva elecció es fa per llistes tancades i bloquejades per a cadascuna de les quatres circumscripcions electorals actuals, les quatre províncies catalanes (des de 1979: 85 diputats a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida). El funcionament i organització interna del Parlament és regula mitjançant un reglament que té rang de llei. [2] La dissolució del Parlament és atribuïda expressament al President de la Generalitat.
[edita] El Ple i la Diputació Permanent
Un cop realitzades les eleccions, el Parlament es constitueix en les dates segons el que disposa el decret del President de la Generalitat pel que es convocaven les eleccions. En aquesta sessió de constitució es forma una mesa d'edat transitòria que regirà la presa de possessió dels diputats electes. Els diputats prenen les seves atribucions en una primera reunió plenària constitutiva. En aquesta sessió constitutiva els diputats prenen possessió de la seva acta. [2]
El conjunt de tots els diputats és el Ple i aquest és l'òrgan suprem del Parlament, debat i decideix sobre les matèries que són de la seva competència segons l'Estatut. El ple es reuneix ordinàriament en dos períodes anuals: de l'1 de setembre al 31 de desembre; i del 15 de gener al 31 de juliol. Fora d'aquests períodes el ple no es reuneix excepte si ho demanen el president de la Generalitat; tres grups parlamentaris; la quarta part dels seus membres o la Diputació Permanent.
La Diputació Permanent (art. 65 - 67 del Reglament) assumeix les funcions del ple fora dels períodes de sessions ordinaris i en el moment que es convoquen eleccions al Parlament. La formen 23 diputats de forma corresponent a la composició relativa del Parlament. És presidida igualment pel president del Parlament.
[edita] El President i la Mesa
Tot seguit el ple escull per votació directa entre els mateixos diputats el president del Parlament i la mesa del Parlament que són els set diputats que regiran el funcionament intern del parlament. El President representa la institució que presideix i és responsable de fer complir el reglament i mantenir l'ordre i l'educació durant les sessions parlamentaries. La Mesa és presidida pel mateix president del Parlament, dos vice-presidents i quatre secretaris. La Mesa assisteix al President en les seves funcions. El president pot delegar algunes de les seves funcions en els vice-presidents. L'article 29.3 del reglament atribueix a la mesa les funcions de:
- Adoptar les decisions que requereixen les tramitacions parlamentàries, en cas de dubte o de llacuna reglamentària.
- Adoptar les decisions i les mesures que requereix l'organització del treball parlamentari.
- Executar els pressupostos del Parlament.
- Qualificar, d'acord amb el Reglament, els escrits i els documents d'índole parlamentària, i declarar-ne l'admissibilitat o la inadmissibilitat.
- Decidir la tramitació de tots els escrits i els documents d'índole parlamentària, d'acord amb les normes establertes per aquest reglament.
- Aplicar els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament, i elaborar les propostes de modificació que correspongui. (mesa ampliada)
- Elaborar el pressupost del Parlament perquè, si escau, sigui aprovat pel Ple. (mesa ampliada)
- Controlar l'execució del pressupost i presentar al Ple la liquidació corresponent en cada període de sessions. (mesa ampliada)
- Aprovar la composició de les plantilles de personal del Parlament i les normes que regulen la manera d'accedir-hi. (mesa ampliada)
- Complir qualsevol altra funció que li encomana aquest reglament i les de caràcter executiu que no són atribuïdes a cap òrgan específic.
Hi ha funcions que han de ser tramitades per la mesa ampliada que resulta d'afegir un diputat dels grups parlamentaris que no estiguin ja representats a la Mesa.
[edita] Grups parlamentaris
Els diputats es poden agregar per a constituir grups parlamentaris que són adscrits a un sol partit polític o coalició electoral (art. 19 del Reglament).[2] Cada diputat només pot pertànyer a un sol grup parlamentari. Cal un mínim de 5 diputats per a formar un grup parlamentari propi. Els diputats que no s'integren a cap grup parlamentari passen a formar el grup mixt.
Cada grup parlamentari pot designar potestativament un portaveu. El conjunt de portaveus, la Junta de Portaveus, assessora a la Mesa del Parlament per a l'ordenació i regulació les sessions parlamentàries, l'assignació dels escons a cada parlamentari, assignar a quina comissió s'han d'adreçar les proposicions i projectes de lleis. Els vots dels portaveus són ponderats segons el pes específic del seu grup parlamentari.
[edita] Comissions
L'elaboració de les lleis es debat normalment en comissions parlamentàries. Les comissions són agrupacions de diputats encarregats de tractar qüestions relatives a un determinat tema. Tots els grups parlamentaris tenen dret a formar part de cada comissió. En el cas que una comissió no pugui ser formada per un nombre de membres proporcional a la composició en grups del ple, hi tindran vots ponderats a la seva representació parlamentària. En són exemples la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost o la Comissió de Política Territorial.
Les comissions es distingeixen en legislatives i específiques. Les legislatives tenen per objecte redactar les lleis per a ser aprovades en ple o bé, per delegació expressa d'aquest, ser aprovades en la mateixa comissió. Les específiques són formades per a tractar un tema concret o per a relacionar-se amb altres institucions. Són comissions específiques les d'estudi, les d'investigació, les de seguiment.
[edita] Funcions del Parlament de Catalunya
- Aprova lleis sobre matèries que l'Estatut estableix com a exclusives de la Generalitat de Catalunya i també sobre les matèries compartides amb l'Estat.
- Aprova els pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya.
- Controla l'acció del Govern: El Parlament té el poder d'aprovar o fer caure el Govern, i al llarg de la legislatura té una funció de control atès que el Govern i el seu President són políticament responsables davant del parlament. També té competències de control dels organismes dependents del Govern i les empreses públiques.
- Elegeix el President de la Generalitat
- Elegeix i nomena el Síndic de Greuges
[edita] Composició del Parlament de Catalunya
Durant el període republicà el Parlament de Catalunya estava constituït per 85 diputats. Des de la seva restauració el 1980 està constituït per 135 diputats. En les diferents legislatures la seva composició ha estat la següent (en negreta les majories absolutes):
[edita] Legislatura republicana
Eleccions celebrades el 20 de novembre de 1932:
- ERC: 56 escons (65,88%)
- LR: 16 escons (18,82%)
- USC: 5 escons (5,88%)
- PRAT: 4 escons (4,71%)
- UDC: 1 escó (1,18%)
- UC: 1 escó (1,18%)
- PRF: 1 escó (1,18%)
- PCR: 1 escó (1,18%)
Total: 85 escons
[edita] I Legislatura
Després del restabliment de la Generalitat es celebraren eleccions el 20 de març de 1980.
- CiU: 43 escons (31,85%)
- PSC: 33 escons (24,44%)
- PSUC: 25 escons (18,52%)
- CC: 18 escons (13,33%)
- ERC: 14 escons (10,37%)
- PSA: 2 escons (1,48%)
Total: 135 escons
[edita] II Legislatura
Eleccions celebrades el 29 d'abril de 1984.
- CiU: 72 escons (53,33%)
- PSC: 41 escons (30,37%)
- AP: 11 escons (8,15%)
- PSUC: 6 escons (4,44%)
- ERC: 5 escons (3,70%)
Total: 135 escons
[edita] III Legislatura
Eleccions celebrades el 29 de maig de 1988.
- CiU: 69 escons (51,11%)
- PSC: 42 escons (31,11%)
- IC: 9 escons (6,67%)
- AP: 6 escons (4,44%)
- ERC: 6 escons (4,44%)
- CDS: 3 escons (2,22%)
Total: 135 escons
[edita] IV Legislatura
Eleccions celebrades el 15 de març de 1992.
- CiU: 70 escons (51,85%)
- PSC: 40 escons (29,63%)
- ERC: 11 escons (8,15%)
- IC: 7 escons(5,19%)
- PP: 7 escons (5,19%)
Total: 135 escons
[edita] V Legislatura
Eleccions celebrades el 19 de novembre de 1995:
- CiU: 60 escons (44,44%)
- PSC: 34 escons (25,19%)
- PP: 17 escons (12,59%)
- ERC: 13 escons (9,63%)
- IC-EV: 11 escons (8,15%)
Total: 135 escons
[edita] VI Legislatura
Eleccions celebrades el 17 d'octubre de 1999:
- CiU: 56 escons (41,48%)
- PSC - CpC (Barcelona): 36 escons (26,67%)
- PSC - CpC - IC-V (Tarragona, Lleida i Girona): 16 escons (11,85%)
- PP: 12 escons (8,89%)
- ERC: 12 escons (8,89%)
- IC-V: (Barcelona) 3 escons (2,22%)
Total: 135 escons
[edita] VII Legislatura
Eleccions celebrades el 16 de novembre de 2003 donaren aquest resultat:
- CiU: 46 escons (34,07%)
- PSC - CpC: 42 escons (31,11%)
- ERC: 23 escons (17,04%)
- PP: 15 escons (11,11%)
- ICV-EUiA: 9 escons (6,67%)
Total: 135 escons
[edita] VIII Legislatura
Degut a les eleccions celebrades el 1 de novembre de 2006 la composició de l'arc parlamentari fou la següent:
- CiU: 48 escons (35,56%)
- PSC - CpC: 37 escons (27,41%)
- ERC: 21 escons (15,56%)
- PP: 14 escons (10,37%)
- ICV-EUiA: 12 escons (8,89%)
- C's: 3 escons (2,22%)
Total: 135 escons (Vegeu la Llista Completa dels Diputats)
[edita] Referències
- ↑ Joaquim Albareda, Estat i nació a l'Europa moderna
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Reglament del Parlament de Catalunya Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4553 - 18/01/2006
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Plana web del Parlament de Catalunya
- Visita virtual al Parlament de Catalunya
- Exemplars de les constitucions catalanes al Parlament de Catalunya
|
||||||||||||||||||||||
