Monestir de Jonqueres
| Monestir de Jonqueres | |
| Localització: | C. Aragó, 299. Barcelona |
| Coordenades: | (i) |
| Construït: | segle xiii |
| Reconstruït: | 1869-1888 |
| Arquitecte: | Jeroni Granell i Mundet Antoni Serrallach |
| Estil: | Gòtic, neogòtic |
| Bé Cultural d'Interès Local | |
| Església de la Concepció (claustre del convent de Jonqueres i campanar de l'Església de Sant Miquel) | |
| Identificador: | 08019/1360 |
El Monestir de Santa Maria de Jonqueres és un antic monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle XIII fins el XIX en que el monestir va ser traslladat pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.
Taula de continguts |
[modifica] Història
La congregació de monges va néixer l'any 1214 dintre de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, situada entre Sabadell i Terrassa. El 1273, les monges es van traslladar a una nova ubicació dintre de la ciutat de Sabadell per a traslladar-se de nou el 1293 al seu emplaçament definitiu en el barceloní carrer de Jonqueres. Eren de l'orde de les Monges Comanadores de Sant Jaume, branca femenina conventual de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, orde militar d'origen castellà.
Ocupava el solar que hi ha entre la plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana (antic Torrent de Jonqueres). No va ser mai un monestir massa destacat i la congregació va acabar dissolent-se el 1810 després que les monges fossin expulsades per les tropes napoleòniques. L'edifici es va convertir llavors en hospital militar. A mitjans del segle XIX es va transformar en correccional per a passar a ser uns anys més tard caserna militar.
El 1867 es va convertir en església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu. Però, el 1869, una resolució del Govern va decidir que el recinte de l'antic monestir havia de ser enderrocat per raons urbanístiques.
El rector va iniciar llavors una sèrie de gestió per a salvar l'antic cenobi. Treballant d'acord amb la Comissió de Monuments i amb l'Acadèmia de Belles Arts, va aconseguir el permís per a traslladar l'edifici fins a una nova ubicació a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta època, encara era una zona de camp. El trasllat es va realitzar sense problemes, conservant l'estructura original del monestir; se'n va encarregar Jeroni Granell i Mundet que el 1871 hi traslladà el temple i el 1888 el claustre. El 1879 es va afegir al conjunt un campanar procedent de l'església de Sant Miquel que havia estat derruïda el 1869. En reconstruir-lo, però, s'hi van afegir elements que el van desfigurar.
El 20 de febrer de 2009 el Papa Benet XVI va concedir el títol de basílica menor al temple de la Puríssima Concepció,[1] que es convertia en la vuitena de les nou basíliques que actualment hi ha a la ciutat de Barcelona.
[modifica] Edifici
L'església és d'una única nau de planta ampla dividida en sis trams, amb voltes de creueria. Té un absis pentagonal, coberta amb una volta d'ogives que recorda a una vela de vaixell inflada pel vent. En els laterals de la nau es troben capelles entre els contraforts. Encara que no es tenen dades concretes, se suposa que l'església va ser consagrada el 1448; l'obra deu datar del primer terç del segle XV. La porta de la façana estava originalment a un lateral.
El claustre és senzill i va ser construït en el segle XIV. Té una longitud de 30 metres i un ample de 17 metres. Consta de dos pisos dividits en galeries. Cadascun dels pisos disposa d'un total de 72 arcs.
Al claustre s'hi conserven tres urnes sepulcrals dels segles XIV i XV.
[modifica] Bibliografia
- Pladevall, Antoni. Els monestirs catalans. Ediciones Destino, 1970. ISBN 8423305112.
[modifica] Referències
- ↑ EXPLICACIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA (IV), FRA VALENTÍ SERRA, caputxí
[modifica] Enllaços externs
- Imatges de l'església
- Monestirs de Catalunya. Santa Maria de Jonqueres
- Ressenya històrica al lloc web de la parròquia de la Concepció