Arquitectura gòtica
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. (Col·laboreu-hi!) S'han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes . |
L'arquitectura gòtica s'inclou dins del moviment cultural conegut com art gòtic que, a la seva vegada, sorgeix en un context més ample, anomenat Renaixement del segle XII. Aquest estil arquitectònic s'estén per un llarg període de l'edat mitjana i varia d'un lloc a un altre, es desenvolupa entre meitat del segle XII i inicis del segle XVI, marcant la fi del període medieval. El primer gest impulsor d'aquesta nova filosofia constructiva es donà a França, estenent-se a tota Europa en un període conegut com de les grans catedrals.
[modifica] Naixement d'un nou estil
Les teories més tradicionals dependents de la tradició centrista francesa, suposen que el gòtic sorgeix del no-res a l'Illa de França, a una regió que no era especialment emprenedora arquitectònicament. La lleialtat de Cluny i el Cister al Papa era una amenaça a les intencions nacionalistes de la casa reial francesa, de manera que es volia un estil arquitectònic propi.
El cas és que l'abat Suger de Saint-Denis, responsable del projecte de la basílica de Saint-Denis, fa una mediació entre la reialesa i l'església. Suger servia, en primer lloc, als reis en la seva lluita contra la noblesa feudal en les ambicions internacionals de l'imperi.
Saint Denis estava localitzada al centre del domini real. Va ser el projecte de l'Abad de Suger el que inicià l'estil gòtic. La difusió d'aquest té relació directa amb la ampliació de la jurisdicció del rei. Les primeres creacions varen ser a les ciutats de domini reial: París, Chartres, Amiens, Reims i Bourges.
Suger afirmava la novetat de la seva obra arquitectònica en termes teològics: nou cor i nova façana per a un nou edifici cristià. Saint Denis era l'apòstol de França, el sant patró nacional. La seva església despertava sentiments tant a nacionalistes com a religiosos. Es tractava d'una arquitectura rica en significats: filosofia neoplatònica i teologia cristiana. Simbologia de la llum, pensament racional i matemàtic. S'utilitza la creu llatina en analogia al cos humà.
El gòtic no és en si mateix un estil, ni un sistema: utilitza l'arquitectura com una catedral romànica i cap dels seus elements estructurals és invenció dels constructors gòtics. L'arc ogival és una invenció de Mesopotamia portada pels croats cap a Europa i pels Víkings cap a Normandia. Era utilitzada en caves i llocs amagats. En un salt conceptual difícil d'explicar, es torna un estil madur en un termini de 40 anys. Un segle més tard, ja domina tota Europa.
[modifica] Sistema estructural
En la Península Ibèrica hi ha dos models arquitectònics gòtics diferents: el gòtic francès, caracteritzat per la verticalitat i l'ornamentació, i el gòtic meridional, en què domina la línia horitzontal i l'austeritat decorativa.
L'arquitectura d'estil gòtic sorgeix d'una modificació estructural important de l'arquitectura romànica. Les construccions típiques són els castells fortificats, les torres de defensa i les catedrals. Les innovacions, són, principalment:
- Voltes construïdes amb nervadures de pedra i totxo a les voltes (volta de creuer), el que fa que siguin més lleugeres que les voltes romàniques
- L'arc preferencial deixa de ser l'arc de mig punt i passa a ser l'arc ogival
- Els contraforts, degut a les majors tensions, es transformen en arcbotants –braços externs quasi perpendiculars a la superfície del edifici, que sostenen la nau central en les esglésies. Els arcbotants són una mena de mitjos arcs construïts per sobre de la coberta de les naus. Amb aquesta ubicació, les pressions de les voltes mes altes són transferides cap a l'exterior, cap als arcbotants, i d'aquests cap als fonaments, fent possible el seu equilibri. Amb voltes més altes s'utilitzen arcbotants dobles o de doble arcada que neutralitzaven les pressions del major pes de la volta.
Les estructures més lleugeres permeten la utilització de grans rosasses i vitralls, regularment amb escenes religioses. Predomina la verticalitat. Les plantes són en forma de creu llatina i les façanes es vesteixen d'escultures i relleus.
A França i a Anglaterra prevalen les esglésies gòtiques amb torres truncades, sense punxa; a Alemanya, però, son freqüents altes torres punxegudes. Entre les catedrals gòtiques franceses, destaquen: la Catedral de Notre Dame, a París, i entre les alemanyes, la de Colònia, la construcció de la qual començà en 1270 i es perllongà 52 anys.
[modifica] Vegeu també
