Art cistercenc
Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del segle XII, moment de l'expansió inicial d'aquesta ordre religiosa.
Les seues construccions prescindeixen dels adorns, d'acord amb els preceptes del seu orde d'ascetisme rigorós i pobresa, aconseguint uns espais conceptuals, nets i originals. El seu estil s'inscriu en el final del romànic, amb elements del gòtic inicial, el que s'ha cridat "estil de transició".
L'Orde, seguint la Regla de sant Benet, observa l'aïllament i la clausura, pel que aquest art es desenvolupa en construccions interiors per a l'ús dels monjos: església, claustre, refetor o sala capitular. Aquestes dependències es troben disposades generalment de la mateixa manera.
L'expansió de l'Orde va ser dirigida pel capítol general, integrat per tots els abatés, aplicant un programa preconcebut en la construcció dels nous monestirs. El resultat va ser una gran uniformitat en les abadies de tota Europa.
La seua figura decisiva va ser Bernat de Claravall. Va planificar i va dirigir el disseny inicial (Claraval II, a partir de 1135), va influir en el programa de l'ordre i va participar activament en la construcció de noves abadies. A la seua mort en 1153, l'Orde havia fundat 343.
Antecedents [modifica]
En l'edat mitjana, el monacat en Occident fou evolucionant i perfeccionant la seva organització. Els fets més significatius van anar:
- En el 529, Sant Benet de Núrsia va fundar el monestir de Montecassino, origen de l'ordre dels benedictins.
- Posteriorment, en l'any 540, Sant Benet de Núrsia va escriure una regla per als seus monjos, la Regula monasteriorum (Regla dels monestirs), que ordena la jornada del monjo de forma estricta i devent obediència a l'abat. Aquesta va ser observada per la majoria dels monestirs en l'Edat Mitjana.
- Durant el 816, Benet d'Aniana va promoure una reforma monacal donada suport per Lluís I el Pietós, fill de Carlemany, que va suposar la unificació sota la regla de Benet de Nursia de tots els monestirs de el Imperi Carolingi.
- Al llarg de el 909, Guillermo III, duc d'Aquitània, donà terres per a la fundació de la congregació benedictina de Cluny, sota la dependència del Papa, per a evitar les ingerències dels senyors feudals. Va prevaler la celebració grandiosa de la litúrgia que es corresponia amb esglésies de gran esplendor. Va arribar a tenir 2000 priorats autònoms sotmesos a l'obediència i al govern comú de l'abat de Cluny, que era triat lliurement pels monjos.
- L'any 1098, Robert de Molesme va fundar l'Orde del Cister com a reforma observant de l'orde cluniacenc. Se'n van arribar a fundar 754 abadies, cadascuna amb un abat independent.
  |
||||||
| Sant Gall i Claraval II | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
Arquitectònicament, l'herència que van rebre els cistercencs, i que van adaptar al seu ideari, es resumeix a continuació:
- En l'Edat Mitjana, l'arquitectura d'esglésies i monestirs buscava transmetre la preponderància de la vida eterna promesa en el cristianisme, pel que fou una referència constant la descripció de la Jerusalem celestial, de l'Apocalipsi de l'Apòstol Sant Joan:
- ...i em va mostrar la Ciutat Santa de Jerusalem, que baixava del cel, d'al costat de Déu...La seua resplendor era com el d'una pedra molt preciosa, com jaspi cristal·lí...Tenia una muralla gran i alta amb dotze portes...la ciutat és un quadrat: la seua llargada és igual a la seua amplària.... La seua llargada, amplària i altura són iguals...el material d'aquesta muralla és jaspi i la ciutat és d'or pur semblant al vidre pur…
- Aquesta forta simbologia es va reflectir en els monestirs en la recerca d'una ciutat de Déu ideal, basada en l'organització per quadrats de les diferents zones. En el monacat carolingi es va traduir en el plànol del monestir de Sant Gall, que va servir de model per a la construcció de monestirs en tot el Sacre Imperi Romanogermànic i el plànol del qual és el més antic que es conserva sobre arquitectura monacal (segle IX). El monestir s'ordenà a partir de la clausura, que en endavant va passar a convertir-se en el centre de tots els monestirs. Cluny també es va basar en la distribució de Sant Gall. El Císter també acceptà el fonamental d'aquesta distribució. Comparant els plànols de Claraval II, primer gran monestir cistercenc, i de Sant Gall, es comprova en ambdós casos el següent: les esglésies estan orientades est-oest; els claustres estan adossats a l'església; l'ala est del claustre es destina a dependències dels monjos; l'ala sud del claustre a menjador i cuina; l'ala oest a magatzems.
  |
||||||
| Payerne (1050) i Vézelay (1138) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
- L'arquitectura cistercenca va sorgir en l'època final del romànic en la zona d'influència del Comtat de Borgonya i de Cluny. Els seus constructors van arreplegar les novetats del segle anterior, ple d'innovacions arquitectòniques: la pedra en aparell i les voltes de pedra que havien substituït a les de fusta que s'incendiaven amb facilitat. En diverses esglésies romàniques de la zona s'aprecien les formes constructives que després van emprar els cistercencs:
- L'església del monestir de Payerne, acabada de construir en 1050, reunia totes les novetats acumulades dels cluniacenses i s'ha conservat fins a l'actualitat sense modificacions. S'observen els arcs faixons de la volta de canó que continuen en l'alçat fins al sòl. El absis té dues files de finestres que donen molta llum a la nau central.
- Ancy-le-Duc era un priorat que es va acabar a principis del segle XII. La seua planta era similar a Cluny II: tres naus, un transepte i cinc absis. La seua alçat té pilars cruciformes amb pilastres circulars embegudes en els quatre costats, unes continuen fins a la volta i les altres desenvolupen els arcs formerers del mur de la nau central (model usat posteriorment pels cistercencs). La volta de la nau central, igual que les laterals, es va cobrir amb voltes d'aresta, podent, gràcies a això, il·luminar la nau central amb grans ventanals. L'església de Vézelay es va construir de la mateixa forma que Ancy-le-Duc i en el dibuix es poden apreciar aquests detalls.
Els orígens de l'orde [modifica]
Els orígens de l'orde els va relatar sant Esteve Harding, tercer abat de l'ordre, en l' Exordi Parvo:
- L'any 1073, Robert de Molesme, monjo benedictí, va fundar una nova abadia en Molesme cercant un ascetisme rigorós. Molesme va perdre el rigor inicial i es va convertir en una rica abadia amb 35 priorats que li devien obediència.
- En 1098, Robert i diversos monjos ixen de Molesme, descontentaments amb la falta d'observança de la Regla de San Benito, per a fundar un nou monestir en Cister on complir més estrictament la regla, naixent l'Orde del Cister.
- Rebutjaren els delmes, el sistema tradicional del manteniment dels monacats feudals.
- Estava prohibit relacionar-se amb dones: Per cap causa...se'ns permet a nosaltres o als nostres conversos conviure amb dona... ni per a conversar, criar...ni... per a rentar la roba... No es permeta a les dones allotjar-se dins del recinte de les granges, ni franquejar la porta del monestir. (en l' Exordi de Cister i Resum de la Carta de Caritat)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art cistercenc  |
