Cimbori

En arquitectura es diu cimbori al cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula. No és un element exclusiu de l'arquitectura religiosa, encara que és en els temples on s'arriba a la seva màxima utilització. En efecte, en les esglésies de planta en forma de creu, bé sigui llatina o bé grega, es produïx un espai de trobada entre la nau principal i el transsepte que rep el nom de creuer. És habitual que aquest àmbit es cobreixi mitjançant una cúpula elevada sobre un cimbori.

Segons que l'amplària del transsepte sigui o no igual a la de la nau, el creuer és un quadrat perfecte o un rectangle; en tot cas, els seus quatre costats van constituïts per sengles arcs torals sobre els quals s'alça el cimbori. Atès que aquest és de planta circular o octogonal, mentre que el creuer és un quadrilàter, per a realitzar el degut seient es disposen en els quatre vèrtexs d'aquest últim altres tantes peces estructurals amb volta, ja sigui en forma de triangles esfèrics, en aquest cas es denominen petxines, o de voladissos fora del mur, en el qual es designen com trompes. El cimbori sol anar calat per buits o lluernes que alleugen el seu pes i propicien la il·luminació superior.

Exterior del cimbori de la Seu de València (des de dalt)

Exterior del cimbori de la Seu de València (des de baix)

Interior del cimbori de la Seu de València amb petxines als vèrtexs