Altar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats sobre altar vegeu «altar (constel·lació)».

Un altar és una elevació que conté l'ara (pedra consagrada) i que serveix per oficiar un culte religiós. Històricament, els altars han sigut roques, taules, bases de columnes o similars.

L'altar serveix per dipositar-hi els objectes del culte o ritu, i per potenciar l'oficiant (normalment un sacerdot), de manera que quedi separat de la resta d'assistents, i subratllar el seu contacte més estret amb la divinitat.

A les esglésies cristianes, l'altar és a prop del sagrari, on es conserven el pa i el vi beneïts, i a sobre acostuma a haver-hi una espelma i una creu, símbols de Déu i de Jesús. Els altars antics tenien un retaule com a decoració.

Quan en una església hi ha diversos altars, cadascun dels quals té la seva capella, el principal, situat al presbiteri, s'anomena altar major.