Peníscola
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Maestrat | |||
 |
|||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Baix Maestrat Vinaròs |
||
| Gentilici | Penisclà, penisclana Peniscolà, peniscolana |
||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 79 km² | ||
| Altitud | 46 m | ||
| Població (2008) • Densitat |
7,560 hab. 95,7 hab/km² |
||
| Coordenades | |||
| Distàncies | 145 km de València 71 km de Castelló de la Plana 15 km de Vinaròs |
||
| Formació Fundació |
Les cites més antigues daten del s. VI aC |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
4 9 PP, 2 CyP, 1 PSPV i 1 BNV Andrés Martínez Castellà (PP) |
||
| Codi postal | 12598 |
||
| Festes majors | 7 de setembre | ||
| Patró/Patrons | Mare de Déu de la Ermitana | ||
| Fira tradicional | Mercat Medieval Finals d'any |
||
| Agermanament |  Vilanova d'Avinyó (França)
|
||
| Web | |||
Peníscola és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat, en la històrica comarca dels Plans de Vinaròs.
La més antiga referència històrica la trobem al segle VI aC. Però fou durant l'Edat Mitjana quan obtingué més rel.levància, al desenvolupar-se ací un dels episodis històrics més importants del Cisma d'Occident.
Encara que l'assentament inicial era al nucli medieval, avui ocupa tot el litoral, fins al límit amb Benicarló al nord, i algunes urbanitzacions al sud, a la Serra d'Irta.
La Serra d'Irta, parc natural, forma part de Peníscola i dels propers municipis d'Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.
La mar està molt present a la seua cultura i economia, basant-se aquesta última en la pesca, l'hostaleria i el turisme.
Compta amb 7.560 habitants, segons el padró de l'INE del 2008, i el seu bon clima, la seua rica història i les excel·lents prestacions, tant turístiques com gastronòmiques i hoteleres, fa de Peníscola un dels destins turístics del País Valencià més freqüentat.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El penyal de Peníscola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importància estratègica en disposar d'ullals d'aigua dolça a l'interior de l'actual recinte de murades. La ciutat se situa sobre una península rocosa, unida a terra només per un istme de sorra. Damunt del penyal s'aixeca la ciutat vella anomenada Lo Poble, on cal anomenar el castell, dividint la costa en dues meitats diferents.
Al nord del penyal trobem una plana sedimentaria, amb una platja arenosa i originalment amb part de serradal. En aquesta plana quaternària s'hi troben afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa o marjal anomenada popularment El Prat. Antigament el Prat fou una albufera i actualment és una marjal, coneguda com la Marjal de Peníscola.
Al sud del poble comença la Serra d'Irta, paralel·la a la costa i molt propera a ella, acabant en estriacions rocoses i penya-segats, tot i que també en petites platges arenoses, com la del Pebret.
[edita] Municipis limítrofs
Peníscola està envoltada geogràficament pels municipis de Benicarló al nord, Càlig al nord-oest, Cervera del Maestrat i Santa Magdalena de Polpís a l'oest i Alcalà de Xivert al sud, tots a la comarca del Baix Maestrat.
| Càlig | Benicarló | |
| Cervera Santa Magdalena |
 |
Mar Mediterrani |
| Alcalà de Xivert |
[edita] Platges
- Platja Nord
- Platja Sud
- Cala del Moro
- Cala d'Ordi
- Cala del Volante
- Platja del Pebret
- Cala de la Basseta
[edita] Història
[edita] Edat antiga
Son abundants els vestigis arqueològics trobats a les rodalies del tómbol rocós, com restes de vaixells, àmfores, etc., així com en els poblats del Poaig i els Barrancs que confirmen el poblament de la zona per ibers (ilercavons), així com la relació d'aquests amb mercaders fenicis, grecs i posteriorment cartaginesos i romans.
Els testimonis més antics i versemblants sobre Peníscola cal trobar-los en les cites d'Hecateu (s.VI aC), Estrabó (s. I aC) i Rufus Festus Avienus (s.IV aC). Aquest darrer en la seua coneguda Ora Marítima anomenada Quersónesos, que alguns identifiquen amb l'actual Peníscola. La seua traducció del grec significa 'península', però no aclareix si es tracta d'un topònim o d'una població permanent.
Peníscola, possiblement fou port grec i romà, a través d'on desembarcaran productes manufacturats (ceràmica, teles, armes, etc.) que els colonitzadors intercanviaven per oli i vi que els pobles indígenes cultivaven a les serralades litorals. A la rodalia del penyal s'han fet abundants troballes d'àmfores.
Els romans, en traduir el topònim grec de Quersónesos al llatí vulgar de Peníscola ("quasi illa", molt semblant en italià actual "penísola"), donaren el nom quasi definitiu de la ciutat.
[edita] Edat mitjana
Des de gairebé pràcticament el principi de la invasió musulmana de la Península Ibèrica (any 718), fins a l'any 1233, Peníscola pertany al domini islàmic. Malgrat açò, no es coneixen molts aspectes d'aquesta època.
Els geògrafs àrabs l'anomenen Banàskula o Baniskula, descrivint-la com a castell i poblat inexpugnable front la mar, amb diverses alqueries (com la de Beni-Gazlum -Benicarló-, Beni-Aròs -Vinaròs- , Irta, etc.), abundància d'aigües i importants salines.
Durant dècades marca la frontera amb el Principat de Catalunya, des d'on es realitzen incursions pirates al litoral català.
Peníscola és el bressol d'importants personatges del regne musulmà de València, como el Rei Llop (Muhàmmad ibn Mardanix, Peníscola 1124 - Múrcia, març de 1172), que arribarà a mantindre un regne a la zona de Balansiya i Mursiyya, sent l'última dinastia reial fins l'arribada d'En Jaume I. Un altre peniscolà rellevant, també relacionat amb el rei conqueridor, va ser el poeta Alí Albatà, que va iniciar les negociacions de la rendició de València, a Russafa.
Jaume I va intentar conquerir Peníscola en primer lloc al 1225, sense èxit, continuant la seua llegenda de castell inexpugnable. No serà fins el 1233, després de la conquesta de Mallorca, i de la caiguda de Borriana, que la deixa aïllada de la resta de territoris musulmans. La capitulació va consistir en una rendició pacífica, amb pactes que garanteixen les lleis i costums sarraïnes.
L'actual castell, va ser construït pels Templers i fou refugi de Pedro Martínez de Luna, conegut pel nom de Benet XIII d'Avinyó o Papa Luna i de Climent VIII, ambdós papes del Cisma d'Occident.
[edita] Edat moderna i contemporània
Després de pertànyer a l'Orde de Montesa passà a la Corona. Hi hagué destacaments militars fins al 1898. Els agermanats no aconseguiren triomfar en aquesta plaça.
Durant la Guerra de Successió restà fidel a Felip V gràcies a la tenacitat del governador Sancho de Echevarría. En la Guerra del Francès patí un ferotge bombardeig per part de les tropes espanyoles comandades pel general Elio que assetjaven a les forces napoleòniques acantonades dins de la ciutat.
El municipi ha patit una forta transformació econòmica en passar del sector primari (agricultura i pesca) cap al terciari (turisme). La trama urbana acotada antigament per les murades s'ha estès durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. La línia litoral fins a Benicarló, els voltants de la desembocadura del Prat (denominació local de la marjal de Peníscola), els vessants de les muntanyes més properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells han estat urbanitzades.
[edita] Actualitat
Les darreres actuacions no han posat fi a l'ocupació massiva de territori. Al sud del terme municipal hi trobem la serra d'Irta, declarada parc natural pel Consell mitjançant el Decret 108/2002 de 16 de desembre, i és una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments.
Actualment, és un dels destins turístics més destacats i coneguts del País Valencià, i cada estiu arriba a multiplicar per quatre la seua població a causa del turisme[cal citació].
[edita] Govern i administració
La corporació municipal de l'Ajuntament de Peníscola està constituïda per tretze regidors, incloent l’alcalde, que representen quatre forces polítiques, que en l’actualitat són: Partit Popular, Agrupación de Electores Cambio y Progreso por Peñíscola, Partit Socialista del País Valencià i Bloc Nacionalista Valencià. Tots ells constitueixen el Ple Municipal.
L'actual alcalde del municipi és Andrés Martínez Castellà, del PP, que va aconseguir 1.840 vots en les eleccions municipals de 2007[2].
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Ramón Rovira Pauner
|
Grup Independent
|
| 1983-1987 |
Rafael Serrat Biosca
|
|
| 1987-1991 |
Rafael Serrat Biosca
|
|
| 1991-1995 |
Ricardo Albiol Martín
|
|
| 1995-1999 |
Constantino Simó Martínez |
|
| 1999-2003 |
Rafael Serrat Biosca |
IDP |
| 2003-2007 |
Andrés Martínez Castellà
|
|
| 2007-2011 |
Andrés Martínez Castellà
|
|
[edita] Agrupacions polítiques
En l'activitat municipal de l'Ajuntament de Peníscola participen en l'actualitat diverses agrupacions polítiques. Els grups polítics municipals representats són els següents:
- Partit Popular (PP)
El Partit Popular és el grup majoritari que governa en majoria absoluta en l'Ajuntament de Peníscola sota la presidència de l'alcalde, Andrés Martínez Castellà i vuit regidors. José Romualdo Forner Simó és el portaveu popular en el consistori.
- Agrupación de Electores Cambio y Progreso por Peñíscola, (Agrupació d'Electors Canvi i progrés per Peníscola en valencià) (CyP)
L'Agrupación de Electores Cambio y Progreso por Peñíscola participa activament en l'activitat municipal de la ciutat a través de les sessions plenàries, les Juntes de Portaveus i les sessions informatives. Cambio y Progreso està representat a Peníscola pel portaveu i regidor Agustín Albiol París y per la regidora Juana Rovira Llopis.
- Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)
El Partit Socialista és un dels grups de l'oposició que participa activament en l'activitat municipal de la ciutat a través de les sessions plenàries, les Juntes de Portaveus i les sessions informatives. El PSPV-PSOE està representat a Peníscola per un únic regidor i portaveu, Jordi Pau Caspe.
- Bloc Nacionalista Valencià (BLOC)
El BLOC és un dels grups de l'oposició que participa activament en l'activitat municipal de la ciutat a través de les sessions plenàries, les Juntes de Portaveus i les sessions informatives. El Bloc Nacionalista Valencià està representat a Peníscola pel portaveu i regidor Vicente Agustín Castell Burriel, que ocupa la vacant provocada per la renúncia de María Isabel Guzmán Simó, que va ser acceptada per la corporació municipal en sessió plenària de 17 de gener de 2008.
[edita] Darreres eleccions municipals[3]
A les eleccions municipals de 2007, el PP va traure 9 regidors, amb 1.840 vots. La segona força fou el CyP (Cambio y progreso, Canvi i progrés en català), un partit independent, amb 556 vots i dos regidors. També obtingué representació el Bloc Nacionalista Valencià, amb 382 vots i un regidor; i el PSPV, que obtingué també un regidor amb 386 vots.[3]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | Andrés Martínez Castellà | 1.840 | 9 | ||
| Cambio y progreso - CyP | Agustí Albiol París | 556 | 2 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Jordi Pau Caspe | 386 | 1 | ||
| Bloc Nacionalista Valencià | María Isabel Guzmán Simó | 382 | 1 | ||
| Altres | 773 | - | |||
| En blanc | 26 | - | |||
| Total | 3.229[4] | 13 | |||
[edita] Economia
L'agricultura (cítrics, olivera i ametler) i la pesca han estat la base econòmica ancestral de Peníscola, però a hores d'ara hi són la construcció i l'hostaleria, després del turisme, el principal motor econòmic de la vila.
El sector industrial és minoritari, tenint com a principal font de treball algunes fàbriques del proper municipi de Benicarló.
Les seues oficines de turisme han sigut qualificades en diverses ocasions com excel·lents pels seus usuaris. [5]
[edita] Topònim
[edita] Història
El topònim "Peníscola" es remonta a un ètim llatí, però constitueix un cas curiós, donat que ha sofrit una associació etimològica que ha alterat la seua forma. Procedeix de la palabra llatina Paeninsula (paene "quasi" + insula "illa"), la qual, al constituir-se la ciutat antiga en el penyal, un tòmbol, al voltant del Castell, envoltada d'aigua menys per un costat, fa entendre fàcilment aquesta relació. El final no és gens estrany, ja que -insula va evolucionar a -isla i -iscla (per introducció de /k/ per facilitar l'articulació del llatí) i finalment a -iscola (per inclusió de la vocal -o- per influència àrab)[6].
La forma artificial Penyíscola és deguda a l'analogia de penya, i a la influència de la forma castellanitzada Peñíscola[7].
Tradicionalment se l'ha denominat Peníscola, com així ho demostren diverses cites històriques[7]:
| « | «Lo rey assetjà Peníscola» Crònica de Bernat Desclot (segle XIII) |
» |
| « | «Un gafís de Paníscola abasta a Malorqua a VII quintars e mig» Llibre de conexenses de spicies e de drogues e de aiustaments de pessos canes e massures de diuerses terres (manuscrit de l'any 1455) |
» |
| « | «Promontorium ferrarii quod nos dicimus Paniscola: Pene insula» Esteve Eleg, "Liber Elegantiarum" (segle XV) |
» |
| « | «En lo castell de Paníscola del reyalme de València» Bernat Boades, "Libre dels feyts darmes de Catalunya" (segle XVII) |
» |
| « | «Peníscola és xicoteta i es fa molt de respectar; com és de pedra picada no la poden tirar al pla» Cançó popular del Maestrat |
» |
[edita] De "Peñíscola" a "Peníscola/Peñíscola"
El canvi de topònim de "Peñíscola" (únicament en castellà) a "Peníscola/Peñíscola" (en forma bilingüe castellà-català) es va fer efectiu amb l'aprovació de la Generalitat Valenciana el 27 de juny de 2008[8][1], després de ser debatut al ple municipal i amb l'aprovació de tots els grups municipals, llevat del CyP (Cambio y progreso), amb dos regidors al municipi, al qual poc abans se li havia acusat de deutes milionàries per part d'una firma privada[9].
[edita] Monuments
[edita] Monuments religiosos
- Església de Santa Maria de Peníscola.
Anteriorment nomenada de la Verge del Socors, amb estil gòtic del segle XV en part d'ella i elements arquitectònics posteriors a la resta i porta de tradició romànica. En ella va ser nomenat bisbe Alfons de Borja, que posteriorment seria triat papa amb el nom de Calixt III. Custodia el tresor parroquial, format per algunes joies de Benet XIII, entre les quals es destaca la creu processional i el calze del Papa Luna, el reliquiari de Climent VIII i la creu processional de Felip II.
- Santuari de la Mare de Déu de l'Ermitana. Del segle XVIII.
D'estil barroc valencià, situada al costat del castell en la qual s'alberga la imatge de la patrona de la ciutat. Va ser construït a principis del segle XVIII pel governador de la ciutat, Sancho de Echevarría com agraïment per la resistència contra els atacs austriacistes a la plaça forta i la posterior victòria de la causa borbònica en la guerra de Successió. Compta amb una façana de carreu.
Situada a la Serra d'Irta. El conjunt està format per la pròpia ermita, la casa de l'ermità i la hospederia que delimiten un pati des de la muralleta del qual s'albira una bona panoràmica del litoral.
Anualment, el Diumenge in albis, el posterior a Pasqua Florida, es realitza la tradicional romeria penitencial a aquesta ermita des de Peníscola, acompanyada de nombrosos actes festius. Hi acudeixen també els veïns de Santa Magdalena de Polpís[10].
- Capelleta de Santa Anna. Segle XIX.
[edita] Monuments civils
Situat en el punt més elevat del penyal, és un castell construït pels templers a partir de 1294 i modificat, a principis del segle XV, per adaptar-lo com a residència pontifícia per a Benet XIII, el Papa Luna. Actualment es troba en molt bon estat de conservació.
És el segon monument més visitat de l'Estat Espanyol, després de l'Alhambra de Granada[11].
- Les muralles.
Constituïxen una clara manifestació dels grans coneixements i depurada tècnica que en matèria de fortificacions tenia el més important arquitecte enginyer militar de l'època, l'italià Joan Baptista Antonelli.
- Portals: Accessos al recinte emmurallat.
- Fosc (atribuït a Joan d'Herrera (1530-1597)
- Sant Pere, ordenat construir pel Papa Luna en 1414
- Santa Maria o Porta de les Escaseres.
- El Bufador.
Obertura en la roca que connecta el poble amb la mar i en què se sent el bram de les ones.
També anomenada d'Abadum. D'origen musulmà, però possiblement del segle XVI, compta amb un escut del Regne de València de l'època de Carles V.
- Parc d'Artilleria.
Situat al costat del castell. Zona de baluards i polvorins envoltats de palmeres i jardins.
Oferix disseny d'avantguarda i eficàcia funcional. L'Auditori posseïx un aforament de més de 700 places, el sostre es construïx amb una llosa de formigó vist que incorpora en el seu pròpia estructura els condicionaments de l'acústica. L'edifici disposa a més d'un sala d'exposicions, sala de reunions, sala de premsa i de comitè, a més d'un vestíbul inferior i superior.
Museu emplaçat a l'antic edifici Les Costures, sobre el Baluard del Príncep, que mostra al públic (50.000 visitants en juliol i agost de 2001[12]), objectes i documents que ens parlen de l'origen mariner de Peníscola, evolució del port, l'àmbit pesquer, maquetes d'embarcacions, arts de pesca, aquaris, fòssils, fauna marina, etc. L'entrada és gratuïta.
[edita] Llocs d'interés natural
La Serra d'Irta és un massís muntanyós del Sistema Ibèric i parc natural que s'estén paral·lel a la línia de costa amb un gran nombre de penya-segats, roquissars i cales pràcticament inalterats per l'activitat humana. Localitzada a la comarca del Baix Maestrat, limita pel nord amb la plana de Vinaròs, el Prat de Cabanes-Torreblanca al sud, i la vall d'Alcalà de Xivert cap a l'oest. A l'est, la serra entra en contacte amb la mar amb una successió de cales i penya-segats de diferents altures.
Aquesta va ser declarada Parc Natural pel Govern Valencià mitjançant el Decret 108/2002 de 16 de desembre.
La superfície protegida ocupa un total de 12000 Hà en les que destaca un ric patrimoni artístic com el castell de Xivert i el de Polpis, pertanyents a l'Ordre del Temple; i les ermites de Sant Antoni Abad y Santa Llúcia, ambdues del segle XVII. A més existeix una xarxa de torres destinades a la vigilància, amb el càrrec de protegir la zona de les incursions marítimes, sent les més importants d'aquestes la torre Ebrí i la torre Badum, d'origen musulmà.
La Marjal de Peníscola és un paratge que ha estat considerat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora, declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de juliol de 2001.
[edita] Cultura
[edita] Gastronomia
En l'ancestral tradició marinera de la localitat i al riquesa pesquera de les seues costes es troba el fonament de la seua gastronomia, com il·lustra la dita popular peniscolana "lo peix a qui se'l mereix"[13].
En la cuina peniscolana destaca l'All-i-Pebre de rap o Polpet (més coneguts com 'polpets'), el suquet de peix o remescló, així com els mariscos, dàtils de mar, caragols punxents, caixetes i cigales, entre altres.
Els diferents arrossos en les seues varietats marineres, l'omnipresent paella i la fideuà són també part fonamental de la dieta d'aquesta terra.
[edita] Festes i celebracions
Les festes patronals comencen el dia 7 de setembre i continuen depenent dels anys durant una o dues setmanes, fins el diumenge. Els dies 8 i 9 es ballen danses d'origen medieval a la plaça d'Armes per lloar la Mare de Déu d'Ermitana, patrona del municipi.
El diumenge desprès del de Pasqua es fa una romeria a l'ermita de Sant Antoni situada en una muntanya de la serra d'Irta des d'on es poden veure les illes Columbretes i el Delta de l'Ebre els dies clars.
El dia 17 de gener o el dissabte següent s'encén la foguera de sant Antoni.
Els Carnestoltes es celebren durant la segona quinzena de febrer. Cercaviles, xarangues i gent disfressada són l'espectacle durant diversos dies.
Des de fa uns anys durant les vacances de Pasqua es crema l'única falla de la ciutat.
Cal destacar també el Mercat Medieval organitzat pel Patronat Municipal de Turisme. Aquest mercat medieval, ubicat per les places i carrers del nucli antic, atreu a molt públic davant les cercaviles, representacions de teatre, venda de productes artesans, etc. Es celebra a finals d'any.
[edita] Festivals
- Festival internacional de cinema de comèdia de Peníscola
Aquest festival respon a la implicació de Peníscola amb el món del cinema, ja que en aquesta ciutat s'han rodat 16 pel·lícules, entre les quals destaquen Calabuch, de Luis G. Berlanga o El Cid, amb Charlton Heston i Sophia Loren. Es celebra entre els mesos de maig i juny en el Palau de Congressos de Peníscola i l'entrada és lliure. És una mostra cinematogràfica del gènere de comèdia que compta amb la presència dels actors més populars del setè art. Durant els dies del festival se celebren cercaviles, passades de cinema, tallers, conferències i altres activitats gratuïtes adreçades a tots els públics.
- Festival de teatre clàssic Castell de Peníscola
Calderón de la Barca, Miguel de Cervantes, Valle-Inclán o Beaumarchais són alguns dels autors que es donen cita en aquest festival de teatre i que ens faran gaudir d'obres clàssiques en un marc incomparable: el pati d'armes del Castell del Papa Luna a la llum de les estrelles.
El festival se celebra en els mesos de juliol i agost.
- Festival internacional de Jazz
Durant el mes de juliol grups i músics de jazz de renom com Bebo Valdés, Manhattan Transfer o Kenny Barron Trio ens acostaran a aquest especial estil musical que és el Jazz. Durant una setmana s'oferixen actuacions en el Palau de Congressos de Peníscola i en altres espais del nucli antic de la ciutat, on es poden gaudir actuacions a l'aire lliure. Durant el festival s'oferixen, a més, activitats paral·leles com exposicions o seminaris amb el jazz com a temàtica central.
Músics i orquestres de primer nivell es donen cita en aquest certamen musical ja consolidat en l'àmbit de la música antiga i barroca europea. El festival és inaugurat amb un espectacle piromusical que té per marc el Castell de Peníscola en el qual es barregen de forma sincronitzada música i focs artificials. Se celebra a l'agost en el Castell de Peníscola
- Cicle de concerts de música clàssica Ciutat de Peníscola
Una altra de les cites anuals de la ciutat en el mar. En aquests cicles, s'oferixen concerts de música clàssica en els quals participen músics consolidats a nivell nacional i internacional així com joves intèrprets. Els cicles s'inicien tots els anys amb la tradicional "Missa del Pescador". Se celebra a mitjan setembre en el Saló Gòtic del Castell.
- Festival internacional de guitarra d'Hondarribia-Peníscola
Durant la Setmana Santa, el Castell de Peníscola acull concerts de guitarra del cicle musical en els quals intèrprets de tot el món participen. Tenen lloc en les dues ciutats germanades, Peníscola i Hondarribia.
- Festival de bandes de música
A la fi de juliol en el Parc d'Artilleria se celebra el tradicional concert anual d'agrupacions musicals organitzat per l'Associació Musical Verge de l'Ermitana en col·laboració amb l'Ajuntament de Peníscola [14].
- Premi de relats breus "Ciutat de Peníscola"
A l'inici de l'any es lliura el Premi de Relats breus «Ciutat de Peníscola», el jurat de la qual està compost per membres de la RAE, i al que es presenten obres procedents de més de 20 països.
[edita] Demografia
Fins els anys 70, Peníscola romania en una mitja de quasi 3.000 habitants, però a partir dels anys 70, la població de Peníscola va augmentar i actualment sobrepassa els 7.000 habitants. Segons el cens de 2007, Peníscola és el tercer municipi amb més estrangers de la província de Castelló amb 2.284, el 33% del total[15].
Actualment compta amb 7.560 habitants (INE 2008)[16].
Peníscola és també considerada sovint com a una ciutat per diverses enciclopèdies[17].
| Evolució demogràfica de Peníscola [18] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | 1857 | 1877 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2007 | 2008 | ||
| Població | 2.506 | 2.842 | 3.142 | 3.384 | 2.975 | 3.027 | 2.925 | 2.737 | 2.530 | 2.724 | 3.077 | 3.677 | 3.821 | 4.822 | 6.432 | 6.884 | 7.560 | ||
[edita] Clima
Per la seua situació geogràfica, Peníscola gaudeix de unes excel·lents condicions climatològiques, amb hiverns suaus i estius amb no massa calor, refrescats pel famós vent de Migjorn[19].
En els últims anys, l'ajuntament de Peníscola, col·laborant amb altres ajuntaments com el de Benicàssim, ha pressionat a la Generalitat Valenciana per a que els ajude a desestacionalitzar el turisme i promocionar el turisme en totes les estacions de l'any, no només a l'estiu[20].
| Temperatures mitjanes a Peníscola[21] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |||||||
| Temp °C | 14 | 15 | 17 | 19 | 20 | 22 | 24 | 25 | 22 | 21 | 18 | 17 | |||||||
[edita] Accessos i transports
[edita] Com arribar-hi
[edita] Des de Barcelona
S'ix de Barcelona per l'autopista AP-7 . Es passa per terres de Tarragona fins a arribar a l'eixida 43 de Peníscola-Benicarló, situada en el Km. 365 de l'autopista. A aquesta altura, s'ix i es pren la carretera N-332 fins a l'encreuament amb la CV-141 . Des d'ací, tan sols hem de seguir la carretera per a trobar la CV-140 , que ens condueix directament a Peníscola.
[edita] Des de València
El trajecte des de València a Peníscola és més curt que des de Barcelona. Deixant enrere el Cap i Casal, es recorre l'autopista AP-3 per a arribar a la AP-7 . Una vegada en l'eixida 43 d'aquesta autopista, se segueix el mateix recorregut anterior.[22]
[edita] Transport urbà
El transport particular és el majoritari a Peníscola. Hi ha pocs taxis disponibles actualment i no són emprats massa sovint. És més empleat el transport urbà, l'autobús, encara que la majoria de la població es desplaça en transport particular.
Del 23 de juny al 30 de setembre de cada any es posa en marxa el servei de transport urbà de Peníscola, en el qual hi ha dues línies en funcionament[23]:
La línia L1, que cobreix el recorregut Plaça Constitució - Font Nova - Plaça Constitució i té parada a:
- 1. Pl. Constitució
- 2. Palacio del Mar
- 3. Cerro Mar
- 4. Camí Capelleta
- 5. Residencial Nerea
- 6. Finca del Moro
- 7. Residencial Edison
- 8. Cales Sud
- 9. Cap Blanc
- 10. Cales Pebret
- 11. Serra d'Irta
- 12. Font Nova
La línia L2 cobreix el recorregut Plaça Constitució - Avinguda Estación - Plaça Constitució i té les següents parades:
- 19. Cruïlla Emp. N-230
- 18. Kàrting
- 20. Urbanització 2005
- 21. Càmping Sol d'Or
- 22. Fàbrica Alabastre
- 23. La Carabela
- 14. Rotonda Atalaies
- 24. Hotel Benedicto XIII
- 25. Avinguda Grècia
- 26. C. Los Naranjos
- 27. Cruïlla Atalaies
- 28. Colònia / Recepció
- 1. Plaça Constitució
Recentment s'ha estrenat també una xarxa de carril bici d'uns 10 km que uneix Peníscola amb Benicarló i que compta amb 103 Stops. Aquest fet ha alçat les veus dels regidors de l'oposició tant del govern municipal de Peníscola com del de Benicarló[24].
L'estació de trens més propera és la de Benicarló, situada a 7 quilòmetres. Els aeroports més propers, el de Reus, a 135 quilòmetres, i el de València, a 149.
[edita] Galeria d'imatges
 |
|
|
 |
 |
 |
 |
|
[edita] Fills il·lustres
- Rufus Festus Avienus (s.IV). Descriu per primera volta el lloc, donant-li el nom de Chersónesos.
- Muhàmmad ibn Mardanix, el Rei Llop. (Peníscola 1124 - Múrcia, març de 1172). Fundador de la dinastia que regnà a València fins la conquesta del regne.
- Alí Albatà, (Peníscola, s.XII-XIII). Poeta i diplomàtic que negocià la rendició de la ciutat de València al 1238.
- Berenguer de Cardona, darrer Mestre General de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó. Va fer construir l'actual castell, on va morir.
- Benet XIII, Pedro Martínez de Luna, el Papa Luna (Illueca,1328 - Peníscola,1423). Un dels protagonistes del Cisma d'Occident, en fugir d'Avinyó va triar la fortalesa com a seu papal, fins la seua mort.
- Climent VIII , Gil Sánchez Muñoz (Terol,1370 - Mallorca, 1446). Successor de Benet XIII, darrer papa de l'obediència d'Avinyó. Va residir al Castell de Peníscola, fins la seua abdicació a l'església de Sant Mateu del Maestrat, el 26 de juliol de 1429, posant fi al Cisma d'Occident. Martí V el va nombrar bisbe de Mallorca on va viure fins la seua mort.
- Sancho de Echevarría (Ondarrabia, -Vinaròs, ). Governador militar de la ciutat durant el setge de la Guerra de Successió. Fidel al rei Felip V, va resistir el setge de les tropes austriacistes. En record d'aquell episodi va fer construir l'església de la Mare de Déu de l'Ermitana, patrona de la ciutat.
- Jaume Sanz, "Lo russo", (Peníscola). Filantrop i mecenes local. Va fer fortuna a la cort del tsar Alexandre II de Rússia i va tornar a Peníscola on va fer una labor social amb la construcció d'escoles i altres activitats.
- José Escudé Claramunt, (Peníscola, 1843), militar carlista.
- Josep Melià, "Pigmalion". Poeta i astrònom, també secretari de Blasco Ibáñez. Va planificar el viatge de l'escriptor a la ciutat. A la seua mort va fer donació de la seua biblioteca personal.
- Alfred Ayza Roca. Filòleg, escriptor i catedràtic d'anglès. La seua principal obra va ser El món mariner de Peníscola. Va ser el primer secretari, a part d'acadèmic, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). President honorífic i director de la revista Peñíscola, Ciudad en el Mar. L'únic institut del municipi és portador del seu nom[25].
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- Ayza Roca, Alfred: El món mariner de Peníscola. València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 1981. ISBN 84-482-4108-8
- Peñíscola, Ciudad en el Mar. Editat pel Patronat municipal de turisme de Peníscola.
- Simó Castillo, Juan B.: Peñíscola, ciudad histórica y morada del Papa Luna. (castellà)
[edita] Vegeu també
[edita] Llocs d'interès
- Castell de Peníscola
- Torre Badum
- Marjal de Peníscola
- Platja Nord (Peníscola)
- Platja del Pebret
- Serra d'Irta
- Ermita de Sant Antoni
[edita] Història
[edita] Diversos
[edita] Enllaços externs
[edita] Oficials
- Web oficial de l'Ajuntament de Peníscola
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
[edita] Turisme
[edita] Cultura
- Gastronomia
- Esports
- Club d'handbol de Peníscola (castellà)
- Club de futbol americà de Peníscola (castellà)
- Penya valencianista de Peníscola (castellà)
[edita] Interès general
- No tan a prop, diari contra l'abocació de residus a Peníscola.
- Guia de carrers
- Galeria de fotografies
- Predicció meteorològica a Peníscola
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
|
|||||
