Peníscola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peníscola
Peníscola/Peñíscola [1]
Escut de Peníscola
(En detall)
Localització

Localització de Peníscola respecte del País Valencià Localització de Peníscola respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Seguint les agulles del rellotge, des de la part superior: carrer Major, focs artificials amb motiu de la celebració de les festes patronals,Església de Santa Maria, Platja Nord amb el castell al fons, Bufador,Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana i el castell i les muralles.
Seguint les agulles del rellotge, des de la part superior: carrer Major,
focs artificials amb motiu de la celebració de les festes patronals,
Església de Santa Maria, Platja Nord amb el castell al fons, Bufador,
Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana i el castell i les muralles.
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Vinaròs
Gentilici Peniscolà, peniscolana[2]
Penisclà, penisclana[3]
Predom. ling. Valencià[4]
Pressupost 13.535.920,00 (any 2012)[5]
Superfície 78,97 km²
Altitud 46 msnm
Població (2013[6])
  • Densitat
8.182 hab.
103,61 hab/km²
Coordenades 40° 21′ 33″ N, 0° 24′ 27″ E / 40.35917°N,0.40750°E / 40.35917; 0.40750Coord.: 40° 21′ 33″ N, 0° 24′ 27″ E / 40.35917°N,0.40750°E / 40.35917; 0.40750
Distàncies 71 km de Castelló de la Plana
140 km de València
129 km de Tarragona
15 km de Vinaròs
Formació
Fundació
 
Les cites més antigues daten del s. VI aC
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
9 PP, 3 PSPV i 1 EUPV
Andrés Martínez Castellà (PP) (2011)
Codi postal 12598
Codi territorial 12089
Festes majors 7 de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu de la Ermitana
Sant Antoni Abat
Fira tradicional Mercat Medieval
Finals d'any
Agermanament País Basc Hondarribia (País Basc)
França Vilanova d'Avinyó (França)
Aragó Illueca (Aragó)
Web

Peníscola (en castellà i cooficialment, Peñíscola) és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat que compta amb 8.214 habitants (INE 2012). Posseeix el títol de ciutat des de l'any 1709.[7]

D'origen antic, la zona va ser poblada per ibers ilercavons, tot i que les cites antigues més versemblants daten del segle VI aC. Va ser així mateix un enclavament romà, musulmà i, després de la reconquesta, cristià. Va ser durant aquest últim període quan va adquirir forta rellevància al món cristià a l'esdevenir seu pontifícia durant el Cisma d'Occident, al segle XV, durant el qual el papa Benet XII s'hi va establir al castell.

Tot i que l'assentament inicial era al voltant del penyal del tómbol, actualment la seua extensió abasta tot el litoral, fins al límit amb Benicarló al nord i diverses urbanitzacions a la serra d'Irta al sud. Aquesta serra, declarada parc natural l'any 2002, està dividida entre el terme municipal de Peníscola i els dels propers municipis d'Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.

La mar està molt present a la seua cultura i economia, basant-se aquesta última en la pesca, l'hostaleria i en especial el turisme. Aquest últim sector econòmic ha augmentat extraordinàriament des de la segona meitat del segle XX, fins a consolidar-se actualment com un dels destins turístics més freqüentats del País Valencià.[8]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista general des del castell de Peníscola, amb la Platja Sud a l'esquerra i la Platja Nord a la dreta.
Vista des del castell de la Platja Nord i els nombrosos hotels i apartaments a primera línia de platja. Darrere d'aquests, la Marjal de Peníscola.

Orografia[modifica | modifica el codi]

El nucli original de població és en un istme, el Penyal de Peníscola, que separa l'extrem meridional de la Serra d'Irta del començament de la Plana de Vinaròs. Aquest penyal sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importància estratègica tant per la seua facilitat per ser defensada com per disposar d'ullals d'aigua dolça a l'interior de l'actual recinte de murades.[9] La ciutat vella, anomenada popularment lo Poble, es va construir sobre la península, el punt més alt de la qual arriba als 64 msnm, on se situa el castell templer. Aquesta península rocosa està unida a terra només per un istme de sorra, que divideix la costa en dues meitats diferents. Antigament, una setmana a l'any l'istme s'inundava i restava sepultat sota l'aigua del mar, deixant temporalment el poble envoltat d'aigua per tots els costats com una illa, aïllat de terra ferma.[10] Però, degut a la construcció del port i dels nombrosos edificis en aquesta llengua de terra, ja no ocorre el fenomen.[11]

Al nord del penyal hi ha una plana sedimentària, amb una platja arenosa (la Platja Nord) i originalment amb part de serradal. En aquesta plana quaternària hi ha afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa, la Marjal de Peníscola, anomenada popularment lo Prat, que anteriorment fou una albufera i en l'actualitat és una marjal, declarada Lloc d'Interés Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora des del 2001.[12]

Al sud del poble hi ha l'extrem meridional de la serra d'Irta, declarada parc natural el 2002,[13] que transcorre paral·lela a la costa i molt propera a aquesta, ocupant les dues terceres parts meridionals del terme municipal, el qual és d'un total de 81 km². La serra acaba en estriacions rocoses i penya-segats, com el de la Torre Badum, tot i que també en algunes cales de cudols (com la Cala Volante, formada a la desembocadura del Barranc del Volante) i petites platges arenoses (com la del Pebret o del Russo).

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Peníscola limita amb els de Benicarló i més enllà Vinaròs al nord, Càlig al nord-oest, Cervera del Maestrat i Santa Magdalena de Polpís a l'oest i Alcalà de Xivert i el seu nucli costaner, Alcossebre, al sud. Tots ells pertanyen a la comarca del Baix Maestrat.

Càlig Vinaròs
Benicarló
Cervera
Santa Magdalena
Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrani
Alcalà de Xivert Alcossebre
Vista de la Platja Nord, amb el castell al fons
Vista de la Platja Sud des del Castell, amb la Serra d'Irta al fons

Platges[modifica | modifica el codi]

Dins el terme municipal de Peníscola hi ha un total de 16 platges,[14] la majoria de les quals estan situades a les costes de la Serra d'Irta i formades per cudols i pedres. Hi ha 5 platges de sorra: la Platja Nord, la Platja Sud, la Platja de les Viudes, la Platja del Pebret i la Platja del Russo. La resta són petites cales de cudols i pedres.[14]

Les platges dins del terme municipal són les següents:

Clima[modifica | modifica el codi]

Arran la seua localització geogràfica, el clima de Peníscola i de la comarca del Baix Maestrat és el propi dels països mediterranis, i més concretament de les condicions climatològiques típiques de la costa mediterrània valenciana, amb temperatures suaus i absència d'un hivern climàtic destacat. A l'estiu, la calor es veu atenuada a causa de la brisa marina[15] i del vent de migjorn.[16][17]

Amb una mitjana de més de 300 dies de sol a l'any,[18] les temperatures mitjanes solen oscil·lar entre els 22 °C i els 25 °C en l'estiu, mentre que en l'hivern la temperatura mitjana ronda els 10 °C.[19] El volum de precipitacions pot variar molt d'un any a l'altre, tot i que habitualment mantenen un nivell de 1.000 mm a l'any,[20] sent característiques les sequeres estiuenques[15] i concentrant-se la major part de les pluges en els mesos de maig i novembre, a la primavera i la tardor.[21]

Temperatures mitjanes a Peníscola[19]
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Temp °C 10 10 13 15 18 23 25 25 22 19 14 11
Precipitacions mitjanes a Peníscola[21]
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Prec mm 34 63 39 73 105 13 12 53 54 46 111 28
Vista panoràmica des del Penyal de Peníscola, que dividix la costa en dues parts. A la part esquerra de l'istme, la Platja Sud i el port pesquer, a
la dreta la Platja Nord i la Marjal. Al davant, les muntanyes més septentrionals de la serra d'Irta

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Peníscola
Àmfora romana trobada a Peníscola, exposada al Museu de la Mar

Edat antiga[modifica | modifica el codi]

Són abundants els vestigis arqueològics trobats a les rodalies del tómbol rocós, com restes de vaixells, àmfores, entre altres, així com en els poblats del Poaig i els Barrancs, que confirmen el poblament de la zona per ibers (ilercavons), així com la relació d'aquests amb mercaders fenicis, grecs i posteriorment cartaginesos i romans.

Els testimonis escrits més antics i versemblants sobre Peníscola són les cites d'Hecateu (s. VI aC), Estrabó (s. I aC) i Rufus Festus Avienus (s.IV aC). Aquest darrer, en la seua coneguda Ora Maritima esmenta Quersónesos, que alguns identifiquen amb l'actual Peníscola. La seua traducció del grec significa 'península', però no aclareix si es tracta d'un topònim o d'una població permanent.

Peníscola, possiblement fou port grec i romà, a través d'on desembarcaven productes manufacturats (ceràmica, teles, armes, etc.) que els colonitzadors intercanviaven per oli i vi que els pobles indígenes cultivaven a les serralades litorals. A la rodalia del penyal s'han fet abundants troballes d'àmfores.

Els romans, en traduir el topònim grec de Quersónesos al llatí vulgar de Paeniscla ("quasi illa", molt semblant en italià actual "penisola"), donaren el nom quasi definitiu de la ciutat.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Des de pràcticament el principi de la invasió musulmana de la península Ibèrica (any 718), fins a l'any 1233, Peníscola va pertànyer al domini islàmic. Malgrat açò, no es coneixen molts aspectes d'aquesta època. Dins del món àrab, els geògrafs l'anomenaven Banàskula o Baniskula, descrivint-la com a castell i poblat inexpugnables enfront de la mar, amb diverses alqueries (com la de Beni-Gazlum -Benicarló-, Beni-Aròs -Vinaròs-, Irta, etc.), abundància d'aigües i importants salines. Durant dècades marca la frontera amb la cristiandat i el Principat de Catalunya, i des de la fortalesa es realitzen incursions pirates al litoral català.[22]

Peníscola és el bressol d'importants personatges del regne musulmà de València, com el Rei Llop (Muhàmmad ibn Mardanix, Peníscola 1124 - Múrcia, març de 1172), que arribarà a establir un regne a la zona de Balansiya i Mursiyya, sent l'última dinastia reial musulmana fins a l'arribada de Jaume I. Un altre peniscolà rellevant, també relacionat amb el rei Conqueridor, va ser el poeta Alí Albatà, que va iniciar les negociacions de la rendició de València, a Russafa.

En la seua empresa de conquerir el regne musulmà que ocupava les terres valencianes, Jaume I va intentar conquerir Peníscola en un primer atac, el 1225, sense èxit, continuant així la llegenda de castell inexpugnable. No seria conquerida fins al 1233, després de la conquesta de Mallorca i de la caiguda de Borriana, que la deixà aïllada de la resta de territoris musulmans. La capitulació va consistir en una rendició pacífica, amb pactes que garantien les lleis i costums sarraïnes. Record d'aquesta època és la denominació d'una partida del terme, a pocs kilòmetres del nucli urbà, on se suposa va establir el rei el seu campament, i avui anomenada "L'acampament".

Peníscola i el seu castell en una representació idealitzada de Juan Fernando Palomino publicada a l'Atlante español o Descripción general de todo el reyno de España el 1786.

Se li atorga la carta de poblament en l'any 1251. En 1294 passa a pertànyer a l'Orde del Temple i en 1319 a la de Montesa.

L'actual castell, va ser construït pels templers, tot i que posteriorment va sofrir diverses modificacions.

Durant el Cisma d'Occident, en l'any 1411, els cavallers de Montesa concediren l'ús de la fortalesa a Benet XIII, més conegut com el “Papa Lluna”. Abandonat i perseguit per tots, es refugià en el castell per a viure els seus últims anys envoltat d'alguns cardenals fidels als seus principis. Peníscola es convertí així en Seu Pontifícia (l'única fora de Roma i Avinyó que ha existit).

Edat moderna i contemporània[modifica | modifica el codi]

Després de l'episodi papal i el Cisma d'Occident, el domini del lloc passà a la Corona. En 1522 se li concedí el títol de «Molt Noble, Lleial i Fidelíssima» pel suport a la Corona durant la Revolta de les Germanies.

Durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) fou amenaçada per l'estol de Jean II d'Estrées,[23] i durant la Guerra de Successió Espanyola restà fidel al bàndol botifler, partidari de Felip V d'Espanya, gràcies a la tenacitat del governador Sancho de Echevarría, fet que li reportà el títol honorífic de Ciutat en 1709. En la Guerra del Francès patí un ferotge bombardeig per part de les tropes espanyoles, comandades pel general Elío, que assetjaven les forces napoleòniques acantonades dins de la ciutat i el castell.

El 1911, el 31 de gener, es va produir un esgarrifós temporal de mar, d'una intensitat inusitada, que va posar fi a la vida de 37 dels mariners de la flota de pesca de Peníscola. La raó de l'elevada mortalitat cal buscar-la en el fet que el mal temps va començar cap al migdia, quan les barques ja estaven faenant en alta mar, i no van poder tornar a casa. Aquesta tempesta va durar quatre dies, i va causar nombrosos danys en tota la costa mediterrània. Aquest fet fa acabar de convèncer a les autoritats de la necessitat de construir el port pesquer, que fins a la data no existia, que va acabar construint-se onze anys després, el 1922.[24]

Vista de la ciutat vella, les muralles i el port l'any 1969.
Vista panoràmica de la part antiga de Peníscola, amb les muralles i l'Església de Santa Maria en primer pla, i el Castell al fons. En la fotografia inferior, vista panoràmica de la part nova de la ciutat, amb la Platja Nord i la línia d'establiments hotelers.

En el període de la Guerra Civil, la població va restar en domini republicà i va sofrir diversos atacs de l'exèrcit sublevat, entre els quals cal destacar el bombardeig per part de l'aviació legionària italiana, comandada per Bruno Mussolini -fill del dictador italià Benito Mussolini- el 20 d'octubre de 1937. Un any abans del final de la guerra, va ser ocupada pel Cos d'Exèrcit de Galícia i la IV Divisió de Navarra, el 19 d'abril de 1938.

Durant la postguerra, des del 1938 fins a finals dels anys 50, tot i que va tindre greus conseqüències a la ciutat igual que a la resta de l'estat, el seu record es va veure ràpidament substituït. Només queda en la memòria col·lectiva una sensació de patiments i de fams d'on només es recorda la filmació de pel·lícules com "Calabuch" primer i "El Cid" després, que van crear llocs de treball durant el seu rodatge i van ajudar a difondre la imatge de la ciutat arreu del món. Posteriorment, l'arribada del turisme cap als anys 60 va marcar un punt d'inflexió i va representar una injecció econòmica i un increment de població sense precedents.

El municipi ha patit, al llarg del segle XX, una forta transformació econòmica, en passar del sector primari (agricultura i pesca) al terciari (turisme). La trama urbana, acotada antigament per les murades, a causa de l'increment de població fruit del creixent turisme, s'estengué durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. S'ha urbanitzat la línia litoral fins a Benicarló, els voltants de la desembocadura del Prat o Marjal de Peníscola, els vessants de les muntanyes més properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells. Així mateix, es van emprendre diverses obres públiques de considerable importància a fi de transformar Peníscola en una ciutat turística i atraure visitants: la construcció del passeig marítim, l'ampliació del port, l'acondicionament de les platges Nord i Sud i la reforma i restauració d'antics edificis, com el propi castell o les muralles.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat el sector turístic representa el principal motor econòmic de la ciutat, i suposa una transformació permanent de la mateixa. Amb la consolidació de Peníscola com un dels destins turístics més destacats i reconeguts del País Valencià i de la costa mediterrània,[8] aquesta activitat va començar a presentar alguns conflictes amb el medi ambient i el patrimoni cultural.

Així, des de l'arribada del turisme ha tingut lloc un procés d'ocupació massiva del territori del terme municipal, tant al sud com al nord del nucli històric. Al nord del mateix s'han construït nombrosos hotels, aparthotels i finques d'apartaments en línia paral·lela a la costa, arribant a connectar amb el municipi de Benicarló; mentre que al sud es va entrar en conflicte amb el Parc Natural de la serra d'Irta,[25] una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments, tot i que en la seua zona més pròxima a la ciutat s'hi han construït diverses urbanitzacions, com la Finca del Moro, Font Nova o El Mirador de las Islas.

Govern i administració[modifica | modifica el codi]

Eleccions post-constitució[modifica | modifica el codi]

Edifici de l'Ajuntament de Peníscola.

Des de la restauració de la democràcia amb la Constitució espanyola de 1978, l'alcaldia ha estat ostentada per diversos grups polítics de diferent ideologia. El primer alcalde post-constitució va ser Ramón Rovira Pauner, que es va presentar a les eleccions municipals amb un grup independent i va governar entre 1979 i 1983.

En les Eleccions municipals de 1983 va guanyar el candidat del Partit Socialista del País Valencià, Rafael Serrat Biosca, que va revalidar el seu càrrec en les següents eleccions de 1987,[26] governant un total de dues legislatures entre 1983 i 1991.

En les Eleccions municipals de 1991 donaren per guanyador per primera vegada el candidat del Partit Popular, obtenint el PP 5 regidors, 3 el CDS, 2 el PSPV i 1 els Independents.[27] Així, el candidat del PP Ricardo Albiol Martín, que va governar entre 1991 i 1995.

En les següents eleccions, les de 1995, va guanyar el Partit Socialista del País Valencià, tot i que el repartiment de regidors deixava els socialistes en minoria,[28] de manera que el PSPV sumava 5 regidors, el PP 3, UV 2 i una agrupació independent 1. Així, es va arribar a un pacte de govern entre aquests tres últims que es repartiren l'alcaldia entre els quatre anys de legislatura, governant primer Constantino Simó Martínez del PP, després Carlos Caspe Gracia d'UV i finalment l'independent Ramón Rovira Pauner, el qual ja havia sigut alcalde entre 1979 i 1983.

En les Eleccions municipals de 1999 va tornar a guanyar el PSPV, tot i que de nou el repartiment de regidors els deixava en minoria, amb 4 regidors socialistes, 3 del PP, 3 d'Independents per Peníscola i 1 d'UV.[29] Així, es va arribar a un acord entre el PP i IDP pel qual es repartiren l'alcaldia durant la legislatura, obtenint l'alcaldia primer Rafael Serrat Biosca d'IDP (el qual havia sigut alcalde entre 1983 i 1991 amb el PSPV) i després Andrés Martínez Castellà, del PP.

Posteriorment, en les eleccions de 2003 va guanyar per segona vegada des de 1979 el candidat del PP, en aquest cas Andrés Martínez Castellà, amb una àmplia majoria, obtenint el PP 8 regidors, 3 el PSPV, 1 Unió i 1 el BLOC, que entrava per primera vegada en la història al consistori.[30]

Tornaria a guanyar el PP en les Eleccions municipals de 2007, amb una majoria més àmplia que l'anterior, obtenint el PP 9 regidors, 2 regidors l'agrupació d'electors Cambio y Progreso, 1 regidor el PSPV i 1 regidor el BLOC. Així, l'actual alcalde Andrés Martínez Castellà del PP, que va tornar a guanyar les eleccions municipals de 2011, porta d'alcalde des de 2003.[31]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ramón Rovira Pauner Grup Independent
1983 - 1987 Rafael Serrat Biosca PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rafael Serrat Biosca PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ricardo Albiol Martín PP
1995 - 1999

Constantino Simó Martínez
Carlos Caspe Gracia
Ramón Rovira Pauner

PP
UV
ADP

1999 - 2003

Rafael Serrat Biosca
Andrés Martínez Castellà

2003 - 2007 Andrés Martínez Castellà PP
2007 - 2011 Andrés Martínez Castellà PP
Des del 2011 Andrés Martínez Castellà PP

Darreres eleccions municipals[32][modifica | modifica el codi]

A les eleccions municipals de 2011, el PP va traure 9 regidors, amb 1.986 vots. La segona força fou el PSPV, amb 676 vots i 3 regidors; i la tercera força EUPV, amb 237 vots i un regidor. El BLOC, amb 212 vots, es va quedar a les portes d'obtenir una acta de regidor. En aquestes eleccions, els vots nuls ascendiren a 138 (4,17%) i 1.669 persones es van abstenir (el 33,53%).[33]

Resultats electorals de Peníscola, 2011[33]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Andrés Martínez Castellà 1.986 9 62,65
Partit Socialista del País Valencià Jordi Pau Caspe 676 3 21,32
Esquerra Unida del País Valencià Rafael Serrat Biosca 237 1 7,48
Bloc Nacionalista Valencià Vicent Castell Burriel 212 - 6,69
En blanc 59 - 1,86
Total 3.111[34] 13 99,9

Agrupacions polítiques[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal de l'Ajuntament de Peníscola està constituïda per tretze regidors, incloent-hi l'alcalde, que representen tres forces polítiques, que en l'actualitat són el Partit Popular, el Partit Socialista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià. Tots ells constitueixen el Ple Municipal.[35]

En l'activitat municipal de l'Ajuntament de Peníscola participen en l'actualitat diverses agrupacions polítiques. Els grups polítics municipals representats actualment o que han estat representats són els següents:

  • Partit Popular (PP): És el grup majoritari que governa en majoria absoluta en l'Ajuntament de Peníscola sota la presidència de l'alcalde, Andrés Martínez Castellà i vuit regidors. José Romualdo Forner Simó és el portaveu popular en el consistori.
  • Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE): És un dels grups de l'oposició que participa activament en l'activitat municipal de la ciutat a través de les sessions plenàries, les Juntes de Portaveus i les sessions informatives. El PSPV-PSOE està representat a Peníscola per tres regidors, Jordi Pau Caspe (portaveu), Pilar Diago Garcia i Oscar Ayza París.
  • Esquerra Unida del País Valencià (EU): Va traure representació a Peníscola en les eleccions de 2011, on va presentar una llista electoral formada per independents,[36] sent triat com a regidor Rafael Serrat Biosca, exalcalde de la ciutat entre 1983 i 1991 amb el PSPV-PSOE, i entre 1999 i 2002 amb IDP.
  • Bloc Nacionalista Valencià (BLOC): Actualment no té representació a l'ajuntament, tot i haver sigut en anteriors legislatures un dels grups de l'oposició. El Bloc Nacionalista Valencià està representat a Peníscola pel seu portaveu i exregidor Vicent Castell Burriel, que fins a 2011 va ocupar la vacant provocada per la renúncia de Maria Isabel Guzmán Simó en gener de 2008.
  • Independents de Peníscola (IDP): Va ser un partit de caràcter local fundat l'any 1999, que pretenia afavorir el desenvolupament sostenible de Peníscola sense perdre l'herència cultural ni dependre d'interessos aliens a la realitat municipal. En les eleccions de 1999 va obtenir tres regidors, i el seu candidat, Rafael Serrat Biosca, gràcies a un pacte amb el PP, va tenir l'ajuntament del municipi durant tres anys, cedint els últims tretze mesos de legislatura al PP, com s'havia pactat.[37] Així mateix, no va obtenir representació ni en les eleccions de 2003 i no hi va participar en les de 2007. Posteriorment, en les eleccions locals de 2011, el que va ser regidor i alcalde amb IDP, Rafael Serrat Biosca, es va presentar com independent dins de la llista d'Esquerra Unida del País Valencià, sent elegit regidor.[38]

Economia[modifica | modifica el codi]

Agricultura i pesca[modifica | modifica el codi]

Vista del port i la llotja de peix de Peníscola. Al fons, apartaments a les muntanyes més meridionals de la Serra d'Irta.

L'agricultura (cítrics, olivera i ametler), en menor mesura, i la pesca han estat la base econòmica tradicional de Peníscola, però actualment i després del boom del turisme han quedat com a activitats residuals dins l'economia del municipi.[39] Aquest fet és degut a l'ocupació del 50% del terme municipal per muntanya improductiva, que impossibilita el conreu de la meitat de l'extensió.[40] Malgrat això, hi ha 700 hectàrees del terme municipal on s'ha estès el conreu de regadiu,[40] amb una producció de cítrics i també de carxofa, per a afegir-se a la denominació d'origen "Carxofa de Benicarló",[41] creada el 2003. Així mateix, al llarg de les 3.000 hectàrees de secà del terme municipal hi ha també camps de vinya, ametllers i cereals,[40] però sense grans produccions agrícoles destacades. Les terres són treballades en règim d'explotació directa.[40]

Per altra banda, la pesca, de llarga tradició a Peníscola, va adquirir una especial rellevància arran de la construcció l'any 1922 del nou port pesquer. Així, des d'aleshores esdevingué el principal motor econòmic de la ciutat fins a l'arribada del turisme als anys 70, quan aquest el va suplantar com a generador d'ocupació i dinamisme econòmic. Actualment ha adquirit un caràcter secundari en l'economia de la ciutat i necessita les subvencions al sector pesquer de la Diputació de Castelló, la Generalitat i l'Ajuntament,[42][43] atorgades al llarg dels últims anys,[44] per a subsistir sense pèrdues econòmiques i mantenir en actiu el sector a la ciutat.[45][46]

Indústria[modifica | modifica el codi]

El sector industrial és minoritari a la ciutat, de manera que la població activa industrial (el 19%) treballa en gran part a les fàbriques de Benicarló,[40] concentrat bàsicament en el polígon industrial paral·lel a la carretera N-340 , entre la sortida 46 de l' AP-7 i el camí de la Ratlla del terme amb Benicarló. Aquest municipi, històricament més industrialitzat que Peníscola, concentra gran part de la indústria de fabricació de mobles del País Valencià, i hi tenen seu diverses empreses multinacionals importants del sector químic.[47][48] Així, la indústria ha estat absorbida en la seua totalitat per aquest municipi veí, fet que, junt a altres factors, ha anat consolidant la terciarització dels sectors productius per l'increment del pes del turisme.

Serveis[modifica | modifica el codi]

Mercat i tendes de records i estris de platja als peus de la muralla del castell
Edificis (principalment hotels i apartaments) en primera línia del mar, a la Platja Nord

El principal motor econòmic és el turisme, hegemònic en la ciutat des de mitjans dels anys 70 del segle XX. És per això que gran part del pressupost municipal és dedicat a millorar anualment les oficines de turisme i l'atenció als turistes, a fi de mantenir la qualitat en el servei.[49] Així, actualment Peníscola s'ha consolidat com un dels destins turístics més freqüentats del País Valencià.[8] El turisme però, també comporta inconvenients com la urbanització massiva del terme municipal duta a terme a partir de la dècada dels 80 amb la permissivitat de l'ajuntament, que va aprovar nombrosos PAI per construir urbanitzacions, hotels o camps de golf, alguns d'ells en sòl inundable[50][51] o dins del parc natural de la Serra d'Irta,[52] arribant a construir en el cim de la muntanya de Les Talaies, incomplint la llei d'Ordenació del Territori i Paisatge del País Valencià,[53] un edifici anomenat La Perla Blanca que és visible a més de 10 quilòmetres,[54] acció per la qual va ser obert un expedient per part de la Unió Europea al govern espanyol el 2006.[55]

La Platja Nord, plena de turistes al mes de juliol

El gran potencial econòmic de la ciutat rau en el sector de l'hostaleria i en l'elevat nombre d'establiments hotelers, la gran majoria concentrats al llarg de l'Avinguda del Papa Luna, a la vora del mar, destacant-ne alguns grans complexos com el Peñiscola Palace, el Servigroup Papa Luna o el Peñiscola Plaza.[56][57] Així mateix, també cal destacar el gran centre resort de spa Àgora, a la Platja Sud.[58] En total, disposa d'al voltant de 8.000 places d'hotel, nombre similar al de la seua població total empadronada.[59] Així, tots aquests establiments hotelers són un fort focus d'ocupació, tot i que s'hi registren greus descensos dels treballadors entre els mesos d'estiu i hivern, degut a la forta estacionalització del turisme. Per altra banda, és destacable el gran nombre de locals comercials de venda de records, estris de platja i productes destinats als turistes, distribuïts la majoria entre el nucli antic i el passeig marítim. Tot i això, el potencial d'aquest sector econòmic es veu fortament minvat durant els mesos d'hivern, a causa de la forta estacionalitat del turisme. És per això que es duen a terme diverses iniciatives des del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme i la Generalitat Valenciana per tal de frenar aquest fenomen i fomentar l'activitat turística durant tot l'any.[60]

Tota aquesta infraestructura hotelera, junt al conjunt historico-monumental, el conjunt de platges existents i la promoció des de les institucions,[61] han fet posicionar-se a Peníscola com un dels destins turístics més freqüentats del País Valencià[8] i el tercer preferit per la població espanyola, només superat per Benidorm i Salou.[62] No obstant això, en diferents indicadors econòmics sobre turisme supera les principals destinacions turístiques de la costa mediterrània, com en la rendibilitat turística (l'ingrés mitjà per cada habitació disponible), on supera la mitjana espanyola i a destinacions com Benidorm.[63] Aquest gran impacte del turisme es tradueix generalment en un augment de l'ocupació, sobretot en els mesos de temporada alta a l'estiu, on s'assoleixen xifres molt reduïdes de desocupació[64][65] i alguns anys gairebé s'arriba a la plena ocupació al municipi.[66]

Topònim[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat rep sovint el sobrenom de la ciutat en el mar per l'enclavament de la ciutat vella i per ser el mar la font principal d'ingressos de la ciutat fins l'últim quart del segle XX. Així mateix, ha estat també anomenada com el Gibraltar valencià, sobretot en l'àmbit anglosaxó, per la seua orografia amb el penyal que ha dificultat històricament qualsevol conquesta del lloc.[67][68][69][70]

El topònim "Peníscola" es remunta a un ètim llatí, però constitueix un cas curiós, atès que ha patit una associació etimològica que ha alterat la seua forma. Procedeix de la paraula llatina Paeninsula (paene "quasi" + insula "illa"), la qual, en constituir-se la ciutat antiga en el penyal, un tómbol, al voltant del castell, envoltada d'aigua excepte per un costat, fa entendre fàcilment aquesta relació. El final no és gens estrany, ja que -insula va evolucionar a -isla i -iscla (per introducció de /k/ per facilitar l'articulació del llatí) i finalment a -iscola (per inclusió de la vocal -o- per influència àrab).[71]

La forma artificial "Penyíscola" (sic), no recollida en cap normativa, és deguda a l'analogia amb penya i a la influència de la forma castellanitzada Peñíscola.[72] Actualment, malgrat no existir aquest ètim i l'aprovació de l'oficialitat del doble topònim Peníscola/Peñíscola, encara hi resten organismes i institucions públiques que nomenen el poble amb l'ètim incorrecte i artificiós "Penyíscola".[73]

Tradicionalment, la ciutat ha estat sempre anomenada Peníscola o en la seua variant anacrònica Paníscola, com ho demostren diverses cites històriques:[72]

« «Lo rey assetjà Peníscola»
Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot (segle XIII)
»
« «Un gafís de Paníscola abasta a Malorqua a VII quintars e mig»
Libre de conexenses de spícies e de drogues e de ajustaments
de pessos canes e massures de diverses terres
(manuscrit de l'any 1455)
»
« «Promontorium ferrarii quod nos dicimus Paniscola: Pene insula»
Esteve Eleg, Liber Elegantiarum (segle XV)
»
« «En lo castell de Paníscola del reyalme de València»
Bernat Boades, Libre dels feyts darmes de Catalunya (segle XVII)
»
« «Peníscola és xicoteta
i es fa molt de respectar;
com és de pedra picada
no la poden tirar al pla»

Cançó popular del Maestrat

»

De "Peñíscola" a "Peníscola/Peñíscola"[modifica | modifica el codi]

En gener del 2008, després de ser analitzats els informes del Gabinet de Normalització Lingüística local i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que reconeixen la denominació autòctona Peníscola com la més adequada atenint a criteris lingüístics i històrics,[74] va ser debatut al ple municipal l'aprovació del doble topònim bilingüe, sent aprovat amb el vot a favor de tots els grups municipals, llevat dels dos regidors de CyP (Cambio y progreso), que hi votaren en contra.[75]

El canvi de topònim de "Peñíscola" (únicament en castellà) al doble topònim bilingüe "Peníscola/Peñíscola" (en català-castellà) es va fer efectiu amb l'aprovació de la Generalitat Valenciana el 27 de juny de 2008.[1][76]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Estrangers al cens (2007)[77]
Posició Estat Població
1r Marroc Marroc 362
2n Romania Romania 321
3r Alemanya Alemanya 246
4t França França 225
Regne Unit Regne Unit 207
Itàlia Itàlia 129
Bèlgica Bèlgica 118
Eslovènia Eslovènia 73
Veneçuela Veneçuela 69
10é Suïssa Suïssa 69
11é Argentina Argentina 60
12é Paraguai Paraguai 53
13é Brasil Brasil 49
14é Països Baixos Països Baixos 46
15é Portugal Portugal 45
Relació d'unitats poblacionals
Entitats de població Hab. (2007) Hab. (2008)
Peníscola 3.644 3.950
Les Talaies 491 554
Cerro Mar 1.535 1.490
Font Nova 98 127
U.R.M.I. 211 217
Diseminat 2.279 2.521
Font: Institut Nacional d'Estadística [1]

Població immigrant[modifica | modifica el codi]

Segons el cens de 2007, un terç de la població empadronada a Peníscola (2.284, el 33% del total) és de nacionalitat estrangera,[78] fent d'aquest municipi el tercer amb més estrangers de la província de Castelló, i el segon de la comarca del Baix Maestrat (només superada per Sant Jordi, amb el 35 % de població estrangera), amb un total de 2.284 habitants de nacionalitat no espanyola.[79]

Entre els col·lectius d'immigrants destaquen els magribins del nord d'Àfrica i els d'Europa de l'est. Així, el grup més nombrós d'immigrants és el col·lectiu de marroquins (362), seguit dels romanesos (321). A continuació hi ha immigrants oriünds d'altres països de la Unió Europea, com el col·lectiu originari d'Alemanya (246), França (225), Regne Unit (207), Itàlia (129) o Bèlgica (118). Com a un dels col·lectius més reduïts es presenten els oriünds de països d'Amèrica del Sud, com Veneçuela (69), Argentina (60), Paraguai (53) i Brasil (49).[77]

Evolució demogràfica històrica[modifica | modifica el codi]

Al llarg del segle XIX i la primera meitat del XX, el municipi romania en una mitjana de vora 3.000 habitants. Però, a partir dels anys 70 del segle XX, coincidint amb l'increment del turisme i la consolidació d'aquest com el principal motor econòmic a la ciutat, la població va augmentar ràpidament. Així, en quaranta anys, ha passat dels 2.650 habitants l'any 1970 als 7.822 habitants l'any 2011, essent molt a prop de triplicar la seua població.

Així mateix, en 2011, Peníscola (7.822 habitants) era el quart municipi amb més població de la comarca del Baix Maestrat, només per darrere de Vinaròs (28.267 habitants) i Benicarló (26.355 habitants), i quasi empatat amb Alcalà de Xivert (7.826 habitants).

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[80]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[81]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 4.548 4.887 5.245 5.685 5.809 6.149 6.432 6.884 7.560 7.894 8.051 8.094 8.214 8.182

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Maria.

Anteriorment anomenada de la Mare de Déu del Socors, és d'estil gòtic del segle XV en part d'ella amb elements arquitectònics posteriors a la resta i la porta de tradició romànica. En ella va ser nomenat bisbe Alfons de Borja, que posteriorment seria triat papa amb el nom de Calixt III. Custòdia el tresor parroquial, format per algunes joies de Benet XIII, entre les quals es destaca la creu processional i el calze del Papa Luna, el reliquiari de Climent VIII i la creu processional de Felip II.

El 2004, amb motiu de convertir-se l'església en seu de l'exposició Paisatges Sagrats, organitzada per la Generalitat Valenciana, la fundació La Llum de les Imatges va efectuar una completa restauració del temple, fruit de la qual van ser solapades amb pintura blanca les antigues pintures ornamentals de les capelles laterals de la nau, i va ser cobert el terra amb fusta sense polir. Així mateix, també va ser pintat l'exterior amb color blau, en lloc de la seva tonalitat tradicional ocre.

Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana
Va ser construïda entre 1708 i 1714 pel governador de la ciutat, Sancho de Echevarría, com agraïment per la resistència contra els atacs austriacistes a la plaça forta i la posterior victòria de la causa borbònica en la guerra de Successió i està adossada al castell, en el qual s'integra. D'estil barroc valencià, alberga la imatge de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de l'Ermitana. Compta amb una façana de carreus. Com a curiositat, i contra el costum d'ornamentar amb motius religiosos, en aquesta façana hi han inscripcions en la pedra als costats de la porta principal motius militars com ara canons, tambors de guerra, entre altres.
Ermita de Sant Antoni
A la Serra d'Irta, data del segle XVI. El conjunt està format per la pròpia ermita, la casa de l'ermità i l'hostatgeria, que delimiten un pati des de la muralleta del qual s'albira una bona panoràmica del litoral. Anualment, el Diumenge in albis, el posterior a Pasqua Florida, es realitza una romeria penitencial a aquesta ermita des de Peníscola, acompanyada de nombrosos actes festius. Hi acudeixen també els veïns de Santa Magdalena de Polpís.[82]
Capelleta de Santa Anna
Capella en un atzucac junt a la plaça de Les Escaseres, al nucli antic, construïda l'any 1827 en honor a Santa Anna.[83]
Vista del Castell de Peníscola des de la mar.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Muralles de Peníscola, obra de l'enginyer militar italià Joan Baptista Antonelli.
Castell de Peníscola
En el punt més elevat del penyal, és un castell construït pels templers a partir de 1294 i modificat, a principis del segle XV, per adaptar-lo com a residència pontifícia per a Benet XIII, el Papa Luna. Està en molt bon estat de conservació. Durant molts anys va servir com a lloc per a guardar els ramats, i després de la seua restauració també va fer les funcions d'escenari per a actes populars, com concerts i festes patronals. En l'actualitat els seus usos a banda de monument turístic són l'aprofitament de les seues estances com a sales d'exposicions de pintures i escultures, així com sales per a oferir conferències i recepcions. Declarat Bé d'Interés Cultural l'any 1931,[84] és el segon monument fortificat més visitat de l'Estat Espanyol després de l'Alhambra de Granada, amb uns 330.000 visitants cada any.[85]
Portal de Sant Pere
El bufador de Peníscola
Museu de la Mar, a l'edifici Les Costures del carrer Príncep
Muralles
Constitueixen una clara manifestació dels grans coneixements i depurada tècnica que en matèria de fortificacions tenia el més important arquitecte enginyer militar de l'època, l'italià Joan Baptista Antonelli.
Portals[86] (accessos al recinte emmurallat)
  • Portal Fosc. Atribuït a Joan d'Herrera (1530-1597), va ser la principal entrada a la fortalesa fins al segle XVIII. Sobre el portal es pot observar un escut commemoratiu de Felip II.
  • Portal de Sant Pere. Ordenat construir pel Papa Luna en 1414, del qual es conserva un escut a sobre el portal.
  • Portal de Santa Maria o Porta de les Escasseres. Encarregada pel rei Ferran VI, va ser construïda en 1754 i dóna accés a la plaça de Les Escaseres.
Parc d'Artilleria
Zona d'antics baluards i polvorins, al costat del castell i envoltats de palmeres i jardins. En l'actualitat ha donat pas a la celebració d'actes socials, com la representació d'un betlem vivent pels voltants del Nadal des de 1998,[87] l'exhibició d'aus rapinyaires a l'estiu o la celebració d'enllaços matrimonials.[88]
Torre Badum
També anomenada d'Abadum, es tracta d'una torre de guaita de les nombroses repartides pel litoral mediterrani. Està a la Serra d'Irta dalt d'un penya-segat de considerable altura (97 metres). Construïda al segle XVI, compta amb un escut del Regne de València de l'època de Carles V.
El Bufador
Obertura en la roca de caràcter natural que connecta el poble amb la mar mitjançant un sistema de coves i grutes, on se sent el bram de les ones. Els dies de temporal, quan l'onatge assota la península, és freqüent veure sortir aigua de la mar a pressió del mateix.[89] El seu entorn ha estat monopolitzat per establiments hostalers i de restauració.
Far
Edificació construïda l'any 1892,[90] el seu senyal lluminós arriba a una distància de 35 milles (65 km). Anteriorment el senyal lluminós es produïa mitjançant fogueres, la qual cosa va donar nom al carrer adjacent, Farons, denominació al·lusiva als fars que hi havia.[91]
Palau de Congressos
Oferix disseny d'avantguarda i eficàcia funcional. L'Auditori posseïx un aforament de més de 700 places, el sostre es construïx amb una llosa de formigó vist que incorpora en el seu pròpia estructura els condicionaments de l'acústica. L'edifici disposa a més d'un sala d'exposicions, sala de reunions, sala de premsa i de comitè, a més d'un vestíbul inferior i superior. El seu ús habitual és per a celebrar reunions, recitals, actuacions i seminaris.
Museu de la Mar
Museu emplaçat a l'antic edifici de "Les Costures" (que antigament albergava les escoles), sobre el Baluard del Príncep, que mostra al públic objectes i documents que mostren l'origen de Peníscola, l'evolució del port, l'àmbit pesquer, maquetes d'embarcacions, arts de pesca, aquaris, fòssils, fauna marina, entre altres. L'entrada és gratuïta. El museu va rebre 50.000 visitants en juliol i agost de 2001.[92]
Portal fosc Far de Peníscola Sala del Conclave
Portal Fosc, pel qual s'entra al nucli antic; far de Peníscola, al costat del castell templer; i la Sala del Conclave, una ampla cambra a l'interior del Castell, lloc on fou elegit Climent VIII com a papa successor de Benet XIII d'Avinyó.

Llocs d'interés natural[modifica | modifica el codi]

Vista dels penya-segats d'Irta amb Peníscola al fons
Serra d'Irta
La Serra d'Irta és un massís muntanyós del Sistema Ibèric i parc natural que s'estén paral·lel a la línia de costa amb un gran nombre de penya-segats, roquissars i cales pràcticament inalterats per l'activitat humana. Localitzada a la comarca del Baix Maestrat, limita pel nord amb la plana de Vinaròs, el Prat de Cabanes-Torreblanca al sud, i la vall d'Alcalà de Xivert cap a l'oest. A l'est, la serra entra en contacte amb la mar amb una successió de cales i penya-segats de diferents altures. Aquesta va ser declarada Parc Natural per la Generalitat Valenciana el 2002, mitjançant el Decret 108/2002 de 16 de juliol.[13]

La superfície protegida ocupa un total de 12000 en les que destaca un ric patrimoni artístic com el castell de Xivert i el de Polpis, pertanyents a l'Orde del Temple; i les ermites de Sant Antoni Abad i Santa Llúcia, ambdues del segle XVII. A més existeix una xarxa de torres destinades a la vigilància, amb el càrrec de protegir la zona de les incursions marítimes, sent les més importants d'aquestes la torre Ebrí i la torre Badum, d'origen musulmà. Actualment aquesta zona sofreix freqüents agressions en forma d'aterraments i edificacions il·legals incontrolades.

Ullal a la part nord de la Marjal, prop de l'assegador de la Creu
Marjal de Peníscola
La Marjal de Peníscola, coneguda localment com el Prat, és un paratge d'unes 130 hectàrees que ha estat considerat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora, declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de juliol de 2001.[12] És al límit meridional de la Plana de Vinaròs, emplaçada al seu sistema hidrogeològic, el qual està associat a l'aqüífer del Maestrat, i de tots dos rep recursos hídrics en forma subterrània. Així i tot la captació d'aigua en la zona d'influència de la marjal ha provocat la salinització dels aqüífers i de la pròpia marjal,[93] i l'aparició de nivells elevats de gas radó.[94][95]

És una de les zones considerades com de reserva del samaruc, peix d'aigua dolça endèmic del País Valencià, així com de fartet (Aphanius iberus) i diverses espècies d'aus.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Entre la premsa local destaca la revista cultural i d'actualitat Peñíscola, Ciudad en el Mar (sovint anomenada només Peñíscola), que es publica des de l'any 1970 a Peníscola.[96] Es publica trimestralment. Fundada per Manuel Arnau, que va ser també el seu primer director,[96] va començar sent editada pel "Centre d'Iniciatives Turístiques de Peníscola" i posteriorment, quan aquest va desaparèixer, va crear-se l'associació Centre d'Iniciatives Culturals de Peníscola (CIC), entitat de la que depèn actualment. Està sostinguda pels seus subscriptors, que a més, són socis del centre.

Així mateix, l'any 2010 va nàixer la revista L'Argilaga.[97] Té una publicació semestral i la seua distribució és gratuïta. Amb una tirada de 500 exemplars, està editada per l'Associació "Camí Vell".[97] Pretén ser un projecte de comunicació independent dels poders polítics i econòmics i al servei de les persones.[97]

Institucions educatives[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat en la ciutat de Peníscola hi ha un total de 5 centres educatius, de distinta tipologia: una escola de Primària (CEIP "Jaume Sanz"), un institut de Secundària (IES "Alfred Ayza"), tots dos de titularitat pública, i el Centre Educatiu "El Peixet", de titularitat privada. Així mateix, existeix una escola de música i dansa de titularitat privada, anomenada "Ciudad de Peñíscola", i el centre públic d'educació de persones adultes "Municipal de Peñíscola", de titularitat pública.[98] També cal incloure en aquesta categoria la Universitat Popular, patrocinada per l'Ajuntament de Peníscola, que oferta 25 cursos distints per a un total de 1.000 alumnes.[99][100]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Suquet de peix amb llagostí, plat típic de la cuina peniscolana

En l'ancestral tradició marinera de la localitat i la riquesa pesquera de les seues costes hi ha el fonament de la seua gastronomia, com il·lustra la dita popular peniscolana "lo peix a qui se'l mereix".[101] Així, en la cuina peniscolana destaquen plats com l'All-i-pebre de rap o Polpet (més coneguts com a 'polpets'), el suquet de peix o remescló. Així mateix cal destacar un gran nombre de mariscos, com dàtils de mar, caragols punxents amb denominació d'origen a Peníscola, caixetes, escamarlans, llagostins i cigales, entre altres.[102]

Els diferents arrossos en les seues varietats marineres com la paella mixta, la paella de llamàntol, la paella marinera, l'arròs caldós, la fideuà o l'arròs negre, són també part fonamental de la gastronomia de la ciutat, així com de la gastronomia valenciana en la seua globalitat.[103]

També cal destacar entre la cuina peniscolana els pastissets de carabassa (polpa de carabassa amb mel i mató) o els flaons de Peníscola (pastís de brull i ametla).[102]

Existeix la Denominació Peix de Peníscola, impulsada per la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament i la Confraria de Pescadors de Peníscola a fi de donar a conèixer els beneficis que aporta a la salut el peix i promocionar-ne el consum.[104]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Focs artificials a la Platja Nord durant les festes patronals en honor a la Mare de Déu de l'Ermitana de 2010

Festes Patronals en honor a la Mare de Déu de l'Ermitana[modifica | modifica el codi]

Són les festes de major importància i se celebren en honor a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de l'Ermitana. Les festes patronals comencen el dia 7 de setembre i continuen depenent dels anys durant una o dues setmanes, fins al diumenge.

La màxima expressió d'aquestes festes són Les Danses, una manifestació folklòrica ancestral per la qual es duen a terme unes danses processionals que expressen la devoció per la Mare de Déu de l'Ermitana. Les Danses estan compostes per diferents grups: dansants, llauradors, cavallets i moros i cristians, entre altres, sent els dansants els més característics pel seu caràcter arcaic i autòcton. Aquests realitzen un recorregut processional des del centre de la Plaça d'Armes fins a l'Església de la Mare de Déu de l'Ermitana, pujant per una escalinata en parelles, portant un d'ells a l'altre sobre els seus muscles.[105]

L'origen d'aquesta tradició no és encara segur, i tot i que probablement data de l'època en què la fortalesa va ser reconquerida per Jaume I, qui va retornar el culte a la imatge mariana, és possible que els seus orígens es basen en els moviments de remots rituals agraris i guerrers originaris del neolític.[106][107]

Durant aquestes festes patronals també s'hi duen a terme altres tipus d'espectacles, com la desfilada de Moros i Cristians pel passeig marítim, la disparada de diversos focs d'artifici i l'organització de bous al carrer.

Arribada del sant a l'ermita de Sant Antoni, durant la romeria de 2011

Altres festivitats[modifica | modifica el codi]

  • Festa de Sant Antoni Abad: El dia 17 de gener o el dissabte següent s'encén la foguera de Sant Antoni. Es realitzen una revetla popular i misses en honor al sant. Com és tradició, posteriorment es procedeix a la benedicció dels animals. Ja per la nit es fa la tradicional torrada d'aliments típics de la terra.[108]
  • Carnestoltes: Els carnestoltes se celebren durant la segona quinzena de febrer, sempre procurant no coincidir amb els de la propera Vinaròs, i duren uns tres dies. Cercaviles, xarangues i gent disfressada són l'espectacle durant diversos dies.
  • Romeria a l'ermita de Sant Antoni: El diumenge després del de Pasqua es fa una romeria a l'ermita de Sant Antoni a la serra d'Irta, on es realitzen actes lúdics com balls populars i dinars col·lectius durant tot el dia. La festivitat de Sant Antoni comença a les nou del matí amb una missa a la parròquia de Santa Maria, a la ciutat vella. Després surt una processó pels carrers, que acaba a la Plaça de Bous, i després d'una benedicció, la gent comença el romiatge fins a l'ermita a uns 4-5 km del nucli de població, passant per paratges com el Racó Calent i la Capelleta. Finalment s'arriba a l'ermita, on es fa una altra missa, a les onze del matí. En acabar aquesta comença el ball fins a ben entrada la nit.
  • Festa de Sant Pere: És el patró dels pescadors. La festa se celebra a finals de juny. Es realitzen revetles populars i solta de vaquetes.
  • Festa de Sant Isidre: És el patró dels llauradors. La festa se celebra al mes de maig. Igual que en la festivitat de Sant Pere, es realitzen revetles populars i solta de vaquilles.
  • Falles: Des de fa uns anys durant les vacances de Pasqua, a finals d'abril i començaments de maig, tot i que aquesta data és variable, es crema l'única falla de la ciutat.[109]
  • Mercat Medieval: Aquest mercat medieval, ubicat a la Plaça de Santa Maria (popularment, "les escasseres" i carrers adjacents del nucli antic, atreu a molt públic davant les cercaviles, representacions de teatre, exhibicions i venda de productes artesans, entre altres. Se celebra a finals d'any.

Festivals[modifica | modifica el codi]

Cartell del Festival de Comèdia de Peníscola
  • Festival internacional de cinema de comèdia de Peníscola: Aquest festival, traspassat des de la veïna localitat de Benicarló en la que es va celebrar durant alguns anys, respongué a la implicació de Peníscola amb el món del cinema, ja que en aquesta ciutat s'han rodat 16 pel·lícules,[110] entre les quals destaquen Calabuch, de Luis García Berlanga o El Cid, amb Charlton Heston i Sophia Loren.[111] D'entrada lliure, se celebrava entre els mesos de maig i juny en el Palau de Congressos de Peníscola. Va ser una mostra cinematogràfica del gènere de comèdia que comptà amb la presència dels actors més populars del setè art. Durant els dies del festival se celebraven cercaviles, passades de cinema, tallers, conferències i altres activitats gratuïtes adreçades a tots els públics. L'edició del 2008 va ser la darrera en celebrar-se per l'estancament del Festival en els darrers anys tot i els canvis successius d'organitzadors, sent substituït el 2009 per un Festival de Màgia.
Assistents al Festival de Comèdia de Peníscola en l'edició de 2006
  • Festival de teatre clàssic Castell de Peníscola: Calderón de la Barca, Miguel de Cervantes, Valle-Inclán o Beaumarchais són alguns dels autors que es donen cita en aquest festival de teatre i que ens faran gaudir d'obres clàssiques en un marc incomparable: el pati d'armes del Castell del Papa Luna a la llum de les estrelles. El festival se celebra en els mesos de juliol i agost.
  • Festival internacional de Jazz: Durant el mes de juliol se celebra aquest festival, on hi han actuat alguns grups i músics de jazz de renom com Bebo Valdés, Manhattan Transfer o Kenny Barron Trio. Durant una setmana s'oferixen actuacions en el Palau de Congressos de Peníscola i en altres espais del nucli antic de la ciutat, on tenen lloc actuacions a l'aire lliure. Durant el festival s'oferixen, a més, activitats paral·leles com exposicions o seminaris amb el jazz com a temàtica central.
  • El Festival Internacional de Música Antiga i Barroca és un festival internacional dedicat a la música antiga i barroca. Celebrat cada any a principis d'agost, el festival és inaugurat amb un espectacle piromusical que té per marc el Castell de Peníscola i el seu conjunt de muralles.[112] En 2008 es va fer la XIII edició del 2 al 12 d'agost, aplegant a més 2.000 espectadors.[113]
  • Cicle de concerts de música clàssica Ciutat de Peníscola: Una altra de les cites anuals de la ciutat en el mar. En aquests cicles, s'ofereixen concerts de música clàssica en els quals participen músics consolidats a nivell nacional i internacional així com joves intèrprets. Els cicles s'inicien tots els anys amb la tradicional "Missa del Pescador". Se celebra a mitjan setembre en el Saló Gòtic del Castell.
  • Festival internacional de guitarra d'Hondarribia-Peníscola: Durant la Setmana Santa, el Castell de Peníscola acull concerts de guitarra del cicle musical en els quals intèrprets de tot el món participen. Tenen lloc en les dues ciutats agermanades, Peníscola i Hondarribia.
  • Festival de bandes de música: A la fi de juliol en el Parc d'Artilleria se celebra el tradicional concert anual d'agrupacions musicals organitzat per l'Associació Musical Verge de l'Ermitana en col·laboració amb l'Ajuntament de Peníscola.[114]
  • Premi de relats breus "Ciutat de Peníscola": A l'inici de l'any es lliura el Premi de Relats breus «Ciutat de Peníscola», el jurat de la qual està compost per membres de la RAE, i al que es presenten obres procedents de més de 20 països.

Esports[modifica | modifica el codi]

Peníscola malgrat ser una ciutat que no arriba als 8.000 habitants, compta amb diverses entitats i instal·lacions esportives.[115]

Poliesportiu municipal Benet XIII[modifica | modifica el codi]

El poliesportiu municipal compta entre el seu equipament amb tres pistes de tennis, una pista poliesportiva, 2 frontons i una esplanada.[116] Així mateix, compta dins del seu recinte amb el camp de futbol municipal Benet XIII, on disputa els seus partits l'equip de la ciutat, l'ACD Peníscola. De gespa artificial, ha estat renovat diverses vegades, l'última en l'any 2010, quan es va ampliar la grada en la cara nord del camp per donar cabuda a més espectadors asseguts.[117][118]

Futbol[modifica | modifica el codi]

L'ACD Peníscola és l'equip de futbol de la ciutat. Fundat l'any 1970,[119] compta amb un primer equip en Primera Regional valenciana i porta a terme una política basada en la pedrera del club:[120] compta amb diversos equips en categories inferiors: un equip juvenil, cadet i infantil en futbol 11 i dos equips d'alevins, benjamins i prebenjamins en futbol 7.[121] El seu actual president és Ramon Albiol Forner i disputa els seus partits al Camp de Futbol Benet XIII, al poliesportiu municipal.[119]

Futbol Sala[modifica | modifica el codi]

El Peníscola FS és l'actual representant de la ciutat en aquest esport. Fundat l'any 2000, actualment (temporada 2013/2014) milita en Primera Divisió de la Lliga espanyola de futbol sala (LNFS), la major categoria de futbol sala.[122] Des de 2011, quan es va aconseguir l'ascens a segona divisió, disputa els seus partits al Pavelló de Benicarló per manca d'homologació del pavelló esportiu municipal de Peníscola.[123]

Bàsquet[modifica | modifica el codi]

El Bàsquet Club Peníscola és l'actual representant de la ciutat en aquest esport. Refundat el 2007,[124] competix el sènior en Regional. Disputa els seus partits al Pavelló Esportiu Municipal. Així mateix, des del 2005 anualment té lloc el torneig local de bàsquet 3x3, organitzat pel BC Peníscola.[125]

Handbol[modifica | modifica el codi]

L'Handbol Peníscola-Maestrat és l'equip d'handbol de la ciutat, que juga en categories autonòmiques.[115] Disputa els seus encontres al Poliesportiu Municipal. El club organitza cada estiu el Torneig Internacional d'Handbol de Peníscola.[126]

Atletisme[modifica | modifica el codi]

L'atleta internacional peniscolà Daniel Anglés Ruiz ha obtingut diversos trofeus a escala estatal i europea. Així mateix, és internacional amb la selecció espanyola en la modalitat de llançament de pes i té la quina millor marca de tots els temps en Espanya d'aquesta modalitat.[127] Amb el seu club, el Platges de Castelló, del qual és el capità, ha estat subcampió d'Europa i Campió de la Lliga Espanyola per clubs. En el seu currículum també destaquen medalles en campionats d'Espanya en categories inferiors i en el campionat nacional en la categoria absoluta, així com un tercer lloc en l'europeu en la categoria sub-23.[127] En reconeixement de la seua trajectòria esportiva va ser nomenat mantenidor de les festes patronals el 2012.[128]

Accessos i transports[modifica | modifica el codi]

Façana exterior de l'Estació de Benicarló-Peníscola

Transport públic[modifica | modifica el codi]

El transport públic es compon actualment de línies regulars d'autobusos. Durant l'estiu, entre el 23 de juny i el 30 de setembre de cada any, es posa en marxa el servei de transport urbà de Peníscola, en el qual hi ha dues línies en funcionament: la primera fa el recorregut Plaça Constitució - Font Nova i la segona Plaça Constitució - Avinguda Estació.[129] També existeix una línia regular d'autobús entre Peníscola i els dos municipis veïns, Benicarló i Vinaròs.

També existeix una xarxa de carril bici d'uns 10 km que uneix Peníscola amb Benicarló per l'interior, vorejant la Marjal de Peníscola, tot i que el seu elevat nombre de stops (103) dificulta la circulació de les bicicletes per ella.[130]

Tren[modifica | modifica el codi]

L'estació de trens més propera és l'Estació de Benicarló-Peníscola, a 7 quilòmetres del municipi, en terme municipal de Benicarló. Va ser inaugurada l'any 1865, i a partir de 1941, arran de la nacionalització del ferrocarril a tot l'estat, va passar a ser gestionada per RENFE. Actualment compta amb parades de trens de llarga distància com Alaris, Alvia i Talgo, així com de mitjana distància.

Aeroports[modifica | modifica el codi]

Els aeroports més propers són el de Reus, a 135 quilòmetres, i el de València, a 149 km. Tot i la recent inauguració l'any 2011 de l'Aeroport de Castelló (al terme municipal de Vilanova d'Alcolea, la Plana Alta), aquest no ha entrat en funcionament i no compta amb cap vol en l'actualitat.

Accessos[modifica | modifica el codi]

Des del nord s'accedeix a Peníscola mitjançant la sortida de l'autopista AP-7 número 43 de Peníscola-Benicarló, al km. 365 de l'autopista. A aquesta altura, s'ix i es pren la carretera N-340 fins a l'encreuament amb la CV-141. Des d'ací, tan sols hem de seguir la carretera que ens condueix directament a Peníscola. Des del sud s'accedeix des de la sortida número 43 de l'autopista AP-7. Una vegada en la sortida 43 d'aquesta autopista, se segueix el mateix recorregut anterior.[131]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Consagració de Benet XIII. Avinyó, 28 de setembre de 1394.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Decret 90/2008 de 27 de juny, del Consell, pel que s'aprova el canvi de denominació del municipi de Peníscola per la forma bilingüe Peníscola/Peñíscola.
  2. «Els gentilicis valencians». LXXXVI. Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. «Penisclà» (en valencià). Diccionari.cat.
  4. «Llei 4/1983, del 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià» (en valencià). Article 35.2.
  5. «Pressupostos municipals de l'Ajuntament de Peníscola 1985-2012» (en castellà). Foro-Ciudad.com.
  6. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  7. Durant la Guerra de Successió (1701-1713/1715) va restar fidel al candidat a la corona borbó Felip V, i com a conseqüència va ser declarada ciutat per aquest l'any 1709.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Turismo en Peñíscola en la provincia de Castellón» (en castellà). Turespaña/Sociedad Estatal para la Gestión de la Innovación y las Tecnologías Turísticas (SEGITTUR). [Consulta: 20/7/2012].
  9. «Ruta historicoartística» (en català). La Porteta. Patronat Municipal de Turisme. [Consulta: 20/7/2012].
  10. «Peñíscola (Castellón)» (en castellà). 9é paràgraf. Spaintube.es - Turismo España. [Consulta: 20/7/2012].
  11. «Castillo de Peñíscola» (en castellà). Curiosidades. Castillosweb.info.
  12. 12,0 12,1 «Nuevo Plan de Ordenación Urbanistica - Estudio de Impacto Ambiental, Tomo 3» (en castellà). Zonas de Especial Conservación (Red Natura 2000); pàgina 112. Ajuntament de Peníscola. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  13. 13,0 13,1 «Decret 108/2002 de 16 de juliol de la Generalitat Valenciana» (en castellà). DOCV, 16/07/2002.
  14. 14,0 14,1 «Platges» (en català). Peníscola Turisme, 2012. [Consulta: 06/09/2012].
  15. 15,0 15,1 «EL CLIMA en Peñíscola» (en castellà). Costasur.com.
  16. «Penñiscola» (en castellà). CLIMA.
  17. «Pàgina web de Peníscola» (en castellà). Clima.
  18. «Peñíscola: Sol y Playa en Costa Azahar» (en castellà). 4t paràgraf. Logitravel.com.
  19. 19,0 19,1 «Clima de Peniscola (Castellon)» (en castellà). Temperatura Media en Peñíscola. kyero.com.
  20. «Clima a Peníscola». Visitapeniscola.com.
  21. 21,0 21,1 «Clima de Peniscola (Castellon)» (en castellà). Precipitación Media en Peniscola (mm). Kyero.com.
  22. «Historia de Peñíscola» (en castellà). Copamu.com.
  23. Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, 2001, p.179. ISBN 8487398456. 
  24. «Las víctimas del mar» (en castellà). La Vanguardia, 06/02/1911.
  25. Oficialment declarada parc natural pel Consell mitjançant el decret 108/2002 de 16 de desembre l'any 2002.
  26. «Resultados Elecciones Municipales 1987» (en castellà). Lainformacion.com.
  27. «Resultados Elecciones Municipales 1991» (en castellà). Lainformacion.com.
  28. «Resultados Elecciones Municipales 1995» (en castellà). Lainformacion.com.
  29. «Resultados Elecciones Municipales 1999» (en castellà). Lainformacion.com.
  30. «Resultados Elecciones Municipales 2003» (en castellà). Lainformacion.com.
  31. «Entrevista a Andrés Martínez Castellà» (en castellà). 3x4.info.
  32. «Resultats de les eleccions municipals de 2011 a Peníscola». Arxiu Històric Electoral.
  33. 33,0 33,1 «PENÍSCOLA/PEÑÍSCOLA - Resultados Elecciones Municipales 2011» (en castellà). Foro-ciudad.com, 22/05/2011.
  34. 3.111 és el nombre total de vots a candidatures presentades a les eleccions municipals del 2011
  35. «Ple de l'Ajuntament» (en valencià). Ajuntament de Peníscola.
  36. «Papereta de la candidatura d'EU a Peníscola». EU Peníscola.
  37. «Serrat renuncia a l'alcaldia en compliment del pacte amb el PP» (en castellà). Taronjadigital.com, 25-4-2002.
  38. Resultats de les eleccions municipals de 2011 a Peníscola Arxiu Històric Electoral
  39. «Peñíscola» (en castellà). pàgina 6. Universitat Jaume I.
  40. 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 «Peníscola» (en valencià). Enciclopèdia Catalana.
  41. «Denominación de Origen Alcachofa de Benicarló» (en castellà). Zona Geográfica. Infoagro.com.
  42. «El Consell destina 10.000 euros per a la promoció del peix fresc a Peníscola» (en castellà). www.elperiodic.com, 08/04/2011. [Consulta: 24 juliol 2012].
  43. «El Consell reforça amb 415.000 euros les estructures de les cofradies de pescadors de Castelló» (en castellà). www.elperiodic.com, 11/02/2011. [Consulta: 24 juliol 2012].
  44. «El Consell destina 415.000 euros per a enfortir l'activitat del sector pesquer de la província de Castelló» (en castellà). www.elperiodic.com, 12/03/2010. [Consulta: 24 juliol 2012].
  45. «L'alcalde demanarà a Conselleria suport per al sector pesquer de la ciutat» (en castellà). www.elperiodic.com, 24/03/2012. [Consulta: 24 juliol 2012].
  46. «L'Ajuntament signa un conveni amb la Cofradia de pescadors San Pedro de Peníscola» (en castellà). www.elperiodic.com, 05/07/2012. [Consulta: 24 juliol 2012].
  47. «IFF Benicarló se convierte en la primera industria química en contar con la Autorización Ambienta» (en castellà). 3x4 info.
  48. «El Ayuntamiento de Benicarló devuelve a la multinacional química IFF sus derechos productivos pero le da 20 años para trasladarse» (en castellà). 3x4 info, 10-11-2008.
  49. «Les oficines de turisme han rebut la qualificació sobresalient segons les enquestes a usuaris» (en castellà). Cadena Ser Maestrat.
  50. «El TSJ anula por inundable un PAI de Peñíscola» (en castellà). El Mundo.
  51. «El TSJ anul·la un PAI a Peníscola per trobar-se al PATRICOVA i no disposar d'estudi d'inundabilitat». Acció Ecologista Agró.
  52. «El ple desestima tots els projectes de golf de Pitxells per la "edificabilitat"» (en castellà). El Periódico Mediterráneo.
  53. «Llei 4/2004 d'Ordenació del Territori i Paisatge del País Valencià». juridicas.com.
  54. «La UE obre un expedient a Peníscola pel PAI Les Talaies per falta d'estudi d'impacte ambiental». Diari Notanaprop.
  55. «La UE multa a Espanya per un complexe en Peníscola» (en castellà). ADN.es.
  56. «Guia d'hotels de Peníscola» (en castellà). Centraldereservas.com.
  57. «On dormir» (en català). Patronat Municipal de Turisme de Peníscola.
  58. «Hotel Agora Spa & Resort» (en castellà). "Com arribar".
  59. «Peñíscola: Sol y Playa en Costa Azahar» (en castellà). 4t paràgraf. Logitravel.com.
  60. «Benidorm, Peñíscola y Gandia, destinos del programa Europe Senior Tourism» (en castellà). Comunidad Invattur.
  61. «El Consell promociona Peñíscola como destino turístico en mercados nacionales e internacionales» (en castellà). 3x4 info, 19 de juny de 2009.
  62. «Roquetas es el octavo destino turístico preferido por los españoles» (en castellà). segon paràgraf. Ideal.es.
  63. «Peñíscola, nº 1 en rentabilidad turística en la Comunitat» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 07/03/2013.
  64. «A Peníscola es dispara la contractació i registra tan sols un 6% d'atur en el mes de juliol» (en valencià). Ajuntament de Peníscola, 05/08/2013.
  65. «Peñíscola reduce el paro en 150 personas con el inicio del verano» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 20/07/2012.
  66. «Peníscola frega la col·locació plena en l'inici de la temporada turística» (en valencià), 05/07/2013.
  67. «Peniscola» (en anglés). Peniscola History. Spainandspanish.co.uk.
  68. «Peniscola» (en anglés). My Gola.
  69. «Peñíscola recibirá un crucero inglés con más de 800 pasajeros a bordo» (en castellà). darrer paràgraf. El Periódico Mediterráneo, 22/05/2014.
  70. «The Medieval City of Peniscola in the Land of Valencia» (en anglés). Solo Traveler Blog, 19/04/2011.
  71. «La Comunitat Valenciana i els seus topònims (I)» (en castellà). Jairo J. García Sánchez, a la web del CVC (Centro Virtual Cervantes).
  72. 72,0 72,1 «Peníscola» (en català). Diccionari català-valencià-balear, de l'IEC.
  73. És el cas del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient espanyol o del diari valencià Levante-EMV: «Buscador de playas» (en castellà). Peñíscola/Penyiscola. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. «Norte de Penyíscola» (en castellà). Levante-EMV.
  74. «Edició 280- Del 21 de gener al 3 de febrer de 2.008» (en castellà). El nombre de la ciudad con “ñ” continuará siendo la oficial en castellano. Vinaròs News, gener-febrer 2008.
  75. «Reconocen el topónimo Peníscola en valenciano» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 24/05/2008.
  76. «El Consell aprova els canvis de denominacions en els municipis de Peníscola i Torre d'En Doménec» (en castellà). 3x4info, 27 de juny de 2007.
  77. 77,0 77,1 «Població estrangera segons el país de nacionalitat i el sexe» (en català). Institut Valencià d'Estadística.
  78. Font: Explotació estadística del cens segons l'INE. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  79. «17 municipis valencians tenen més estrangers que de nacionalitat espanyola» (en castellà). Las Provincias.
  80. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  81. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  82. Calendari de festes de la Comunitat Valenciana. Bancaixa, 1999 (p. 332) ISBN 84-89413-66-5
  83. «El Castell i la fortalesa» (en valencià). Les tres entrades a la fortalesa. Patronat Municipal de Turisme.
  84. «FITXA BIC» (en castellà). Direcció General de Patrimoni Cultural.
  85. «Peñíscola, ciudad pontificia» (en castellà). Turisme de Castelló.
  86. «Peñíscola» (en castellà). Peñíscola Turismo.
  87. «Peñíscola prepara el décimo aniversario de su Belén Viviente» (en castellà). 3x4 info, 7/12/2008.
  88. «Jardins del Parc d'Artilleria» (en valencià). Patronat Municipal de Turisme.
  89. «Altres punts d'interés» (en català). EL BUFADOR. Ajuntament de Peníscola.
  90. «FITXA BRL del Far de Peníscola» (en castellà). Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.
  91. «Altres punts d'interés» (en català). EL FAR. Ajuntament de Peníscola.
  92. «El Museu de la Mar de Peníscola ha rebut 50.000 visitants en juliol i agost» (en castellà). Hosteltur.com.
  93. «Gecen exigix mesures preventives i no només estudis sobre les emissions de radó en la Marjal de Peníscola» (en català). Europa Press.
  94. «Informe de la Universitat Autónoma de Barcelona» (en castellà). UAB. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  95. «Conselleria investigarà les causes de la radiació en la Marjal de Peníscola» (en castellà). Las Provincias.
  96. 96,0 96,1 «La revista ‘Peñíscola' celebra sus 40 años» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 09/01/2011.
  97. 97,0 97,1 97,2 «¿Quienes somos?» (en castellà). L'ARGILAGA - La revista independent de Peníscola.
  98. «Centros educativos en Peñiscola (Castellón)» (en castellà). Todoeduca.com.
  99. «Clausura de la Universitat Popular» (en català). Ajuntament de Peníscola, 28-05-12.
  100. «Mil alumnos pasarán este año por la Universidad Popular» (en castellà). Diari de Peníscola, 24/10/2012.
  101. Peñíscola, Ciudad en el Mar, pàgines 10 i 11
  102. 102,0 102,1 «Gastronomia» (en català). Peníscola Turisme.
  103. «Gastronomia» (en valencià). Peix de Peníscola.
  104. «LA DENOMINACIÓ PEIX DE PENÍSCOLA» (en català). Peix de Peníscola.
  105. «Ruta historicoartística» (en castellà). Plaça d'Armes. Ajuntament de Peníscola.
  106. «Excursiones» (en castellà). Peñiscola, sus fiestas y tradiciones. Peñíscola Evasión.
  107. «Peñíscola, ciudad en el mar» (en castellà). Fiestas y tradiciones, pàgina 11. Ajuntament de Peníscola. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  108. «Programa de les Festes de Sant Antoni de Peníscola». Comunitatvalenciana.com.
  109. «La exaltación de la falla de Peñíscola será el 17 de abril» (en castellà). Periódico Mediterráneo.
  110. «Llista de pel·lícules rodades a Peníscola» (en anglés). IMDB.
  111. «Escena de la conquesta de València escenificada a Peníscola». Pel·lícula El 'Cid - Youtube.[
  112. «Comienza el XVII Festival de Música Antigua y Barroca de Peñíscola» (en castellà). ABC.es, 01/08/2012.
  113. «El XIII Festival Internacional de Música Antigua y Barroca congrega a más de 2.000 espectadores» (en castellà). Las Provincias, 14/08/08.
  114. «"Festivals internacionals de Peníscola"» (en català). Patronat de Turisme Municipal.
  115. 115,0 115,1 «Club i associacions esportives locals» (en valencià). Ajuntament de Peníscola - Regidoria d'Esports.
  116. «Instalaciones deportivas en Castellón» (en castellà). Peñíscola - Ptvo Benedicto XIII. Instalacionesdeportivas.es.
  117. «El campo municipal Benedicto XIII inaugura una grada nueva» (en castellà). Elperiodic.com, 20/12/2010.
  118. «El pasado sábado, el campo municipal Benedicto XIII de Peñíscola inauguraba una grada nueva» (en castellà). Radio Nueva, 20/12/2010.
  119. 119,0 119,1 «Datos del ACD Peñíscola» (en castellà). iCompetición.
  120. «El ACD Peñíscola apuesta por la cantera para regresar a 1ª Regional F» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 30/05/2011.
  121. «Dades del club» (en castellà). Federació Valenciana de Futbol.
  122. «El Castell de Peñíscola FS Benicarló asciende a primera» (en castellà). El7set, 03/05/2013.
  123. «Castell Peníscola Benicarló - Temporada (2012-2013)» (en castellà). LNFS. [Consulta: 22/11/2012].
  124. «El Bàsquet Club Peñíscola resorgeix després de la seua desaparició» (en castellà). El Periódico Mediterráneo.
  125. «Torneo 3x3» (en castellà). Reglamento. Bàsquet Club Peníscola.
  126. «Club Handbol de Peníscola». Informació del torneig anual. Club Handbol de Peníscola.
  127. 127,0 127,1 «Dani Anglés nuevo Mantenedor de las Fiestas Patronales 2012» (en castellà). Todopeniscola.com.
  128. «El atleta Dani Anglés será el mantenedor de Peñíscola» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 09/07/2012.
  129. «Transport urbà de Peníscola» (en català). Ajuntament de Peníscola.
  130. «El BLOC qualifica de "barbaritat" els 103 stops al carril bici de la carretera de Peníscola-Benicarló» (en català). Ser Maestrat.
  131. «"Com arribar a Peníscola"» (en català). Patronat Municipal de Turisme.
  132. «Berenguer de Cardona». Enciclopèdia Catalana.
  133. 133,0 133,1 «La Serra d'Irta y las calas de la Marina» (en castellà). La playa del sastre del zar ruso. Levante-EMV, 14/08/2011.
  134. «El escritor Pigmalión regaló hasta nueve mil volúmenes» (en castellà). elperiodicomediterraneo.com, 21 de gener de 2007. [Consulta: 13 de maig de 2011].
  135. «El pleno nombra a Alfred Ayza hijo predilecto» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 03/09/2003.
  136. «Biografia d'Alfred Ayza Roca» (en català). IES Alfred Ayza de Peníscola.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]