Peníscola

Peníscola
Peníscola/Peñíscola

(En detall)
Localització
Municipi del Baix Maestrat
Peníscola i el seu castell
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Baix Maestrat Vinaròs
Gentilici	Penisclà, penisclana Peniscolà, peniscolana
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	15.745.709,27 €
Superfície	79 km²
Altitud	46 msnm
Població (2011)   • Densitat	8.094 hab. 102,46 hab/km²
Coordenades	40° 21′ 33″ N, 0° 24′ 27″ E
Distàncies	140 km de València 71 km de Castelló de la Plana 15 km de Vinaròs
Formació Fundació	Les cites més antigues daten del s. VI aC
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	4 9 PP, 2 CyP, 1 PSPV i 1 BLOC Andrés Martínez Castellà (PP)
Codi postal	12598
Festes majors	7 de setembre
Patró/Patrons	Mare de Déu de la Ermitana Sant Antoni Abat
Fira tradicional	Mercat Medieval Finals d'any
Agermanament	Vilanova d'Avinyó Hondarribia
Web	www.peniscola.org

Peníscola (en castellà i cooficialment, Peñíscola) és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat que compta amb 7.894 habitants (INE 2009). Posseeix el títol de ciutat des de l'any 1709.

Encara que l'assentament inicial era al nucli medieval, avui ocupa tot el litoral, fins al límit amb Benicarló al nord, i algunes urbanitzacions al sud, a la serra d'Irta. Aquesta serra, declarada parc natural l'any 2002, està dividida entre els termes municipals de Peníscola i els dels propers municipis d'Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.

La mar està molt present a la seua cultura i economia, basant-se aquesta última en la pesca, l'hostaleria i el turisme. Aquest últim sector econòmic ha augmentat extraordinàriament des de la segona meitat del segle XX, i actualment Peníscola és un dels destins turístics més freqüentats del País Valencià i del litoral mediterrani.

Geografia

Vista general del castell de Peníscola, de la Platja Sud i del port pesquer

El penyal de Peníscola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importància estratègica en disposar d'ullals d'aigua dolça a l'interior de l'actual recinte de murades. La ciutat se situa sobre una península rocosa, unida a terra només per un istme de sorra, que divideix la costa en dues meitats diferents. Damunt del penyal s'aixeca la ciutat vella anomenada lo Poble, on destaca el castell templer.

Al nord del penyal trobem una plana sedimentària, amb una platja arenosa i originalment amb part de serradal. En aquesta plana quaternària es troben afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa o marjal anomenada popularment el Prat. Antigament, el Prat fou una albufera i actualment és una marjal, coneguda també com la Marjal de Peníscola.

Al sud del poble comença la serra d'Irta, paral·lela a la costa i molt propera a aquesta, que ocupa les dues terceres parts meridionals del terme municipal, de 81 km². La serra acaba en estriacions rocoses i penya-segats, com el de la Torre Badum, tot i que també en petites platges arenoses, com la del Pebret.

Vista panoràmica des del Penyal de Peníscola, que dividix la costa en dues parts. A la part esquerra de l'istme, la Platja Sud i el port pesquer, a
la dreta la Platja Nord i la Marjal. Al front, les muntanyes més septentrionals de la serra d'Irta

Municipis limítrofs

El terme municipal de Peníscola limita amb els de Benicarló al nord, Càlig al nord-oest, Cervera del Maestrat i Santa Magdalena de Polpís a l'oest i Alcalà de Xivert al sud, tots a la comarca del Baix Maestrat.

Càlig	Benicarló
Cervera Santa Magdalena		Mar Mediterrani
	Alcalà de Xivert

Vista de la Platja Nord, amb el castell al fons

Platges

• Platja Nord
• Platja Sud
• Platja de les viudes
• Cala del Moro
• Cala de Santa Llúcia
• Cala de Puerto Azul
• Cala d'Ordi
• Cala de l'Arjub
• Cala del Volante
• Cala de la Badum
• Platja del Russo
• Platja del Pebret
• Platja d'Irta
• Cala de la Basseta
• Platja de Torrenova
• Cala de l'Argilaga

Clima

Per la seua situació geogràfica, Peníscola gaudix de unes condicions climatològiques típiques de la costa mediterrània valenciana, amb hiverns suaus i estius amb no massa calor, refrescats pel famós vent de migjorn.

Les temperatures solen oscil·lar entre els 14° i els 16°C a l'hivern, mentre que en estiu la temperatura mitjana és d'entre 24° i 26°C. Les precipitacions habitualment mantenen un nivell de 1000 mm a l'any.

Temperatures mitjanes a Peníscola
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des
Temp °C	14	15	17	19	21	23	25	26	22	21	18	17

Història

Edat antiga

Són abundants els vestigis arqueològics trobats a les rodalies del tómbol rocós, com restes de vaixells, àmfores, entre altres, així com en els poblats del Poaig i els Barrancs, que confirmen el poblament de la zona per ibers (ilercavons), així com la relació d'aquests amb mercaders fenicis, grecs i posteriorment cartaginesos i romans.

Els testimonis escrits més antics i versemblants sobre Peníscola cal trobar-los en les cites d'Hecateu (s. VI aC), Estrabó (s. I aC) i Rufus Festus Avienus (s.IV aC). Aquest darrer, en la seua coneguda Ora Maritima esmenta Quersónesos, que alguns identifiquen amb l'actual Peníscola. La seua traducció del grec significa 'península', però no aclareix si es tracta d'un topònim o d'una població permanent.

Peníscola, possiblement fou port grec i romà, a través d'on desembarcaven productes manufacturats (ceràmica, teles, armes, etc.) que els colonitzadors intercanviaven per oli i vi que els pobles indígenes cultivaven a les serralades litorals. A la rodalia del penyal s'han fet abundants troballes d'àmfores.

Els romans, en traduir el topònim grec de Quersónesos al llatí vulgar de Paeniscla ("quasi illa", molt semblant en italià actual "penisola"), donaren el nom quasi definitiu de la ciutat.

Edat mitjana

Des de pràcticament el principi de la invasió musulmana de la Península Ibèrica (any 718), fins a l'any 1233, Peníscola va pertànyer al domini islàmic. Malgrat açò, no es coneixen molts aspectes d'aquesta època.

Els geògrafs àrabs l'anomenen Banàskula o Baniskula, descrivint-la com a castell i poblat inexpugnables front la mar, amb diverses alqueries (com la de Beni-Gazlum -Benicarló-, Beni-Aròs -Vinaròs- , Irta, etc.), abundància d'aigües i importants salines.

Durant dècades marca la frontera amb el Principat de Catalunya, des d'on es realitzen incursions piràates al litoral català.

Peníscola és el bressol d'importants personatges del regne musulmà de València, com el Rei Llop (Muhàmmad ibn Mardanix, Peníscola 1124 - Múrcia, març de 1172), que arribarà a establir un regne a la zona de Balansiya i Mursiyya, sent l'última dinastia reial musulmana fins l'arribada de Jaume I. Un altre peniscolà rellevant, també relacionat amb el rei Conqueridor, va ser el poeta Alí Albatà, que va iniciar les negociacions de la rendició de València, a Russafa.

En la seua empresa de conquerir el regne musulmà que ocupava les terres valencianes, Jaume I va intentar conquerir Peníscola en un primer atac, el 1225, sense èxit, continuant així la llegenda de castell inexpugnable. No seria conquerida fins el 1233, després de la conquesta de Mallorca i de la caiguda de Borriana, que la deixà aïllada de la resta de territoris musulmans. La capitulació va consistir en una rendició pacífica, amb pactes que garantien les lleis i costums sarraïnes. Record d'aquesta època és la denominació d'una partida del terme, a pocs kilòmetres del nucli urbà, on se suposa va establir el rei el seu campament, i avui anomenada "L'acampament".

Peníscola i el seu castell enuna representació idealitzada de Juan Fernando Palomino publicada a l'Atlante español, ó Descripción general de todo el reyno de España, de Bernat Espinalt i Garcia, el 1786

Se li atorga la carta de poblament en l'any 1251. En 1294 passa a pertànyer a l'Orde del Temple i en 1319 a la de Montesa.

L'actual castell, va ser construït pels templers, tot i que posteriorment va sofrir diverses modificacions.

Durant el Cisma d'Occident, en l'any 1411, els cavallers de Montesa concediren l'ús de la fortalesa a Benet XIII, més conegut com el “Papa Lluna”. Abandonat i perseguit per tots, es refugià en el castell per a viure els seus últims anys envoltat d'alguns cardenals fidels als seus principis. Peníscola es convertí així en Seu Pontifícia (l'única fora de Roma i Avinyó que ha existit).

Edat moderna i contemporània

Després de l'episodi papal, el domini del lloc passà a la Corona. En 1522 se li concedí el títol de «Molt Noble, Lleial i Fidelíssima» pel suport a la corona durant les Germanies.

Durant la Guerra dels Nou Anys fou amenaçada per l'estol de Jean II d'Estrées, i durant la Guerra de Successió Espanyola restà fidel a Felip V d'Espanya gràcies a la tenacitat del governador Sancho de Echevarría, fet que la reportà el títol honorífic de Ciutat en 1709. En la Guerra del Francès patí un ferotge bombardeig per part de les tropes espanyoles comandades pel general Elío, que assetjaven les forces napoleòniques acantonades dins de la ciutat i el castell.

Al 1911, concretament el 31 de gener, es va produir un esgarrifós temporal de mar, d'una intensitat inusitada, que va acabar amb la vida de 37 dels mariners de la flota de pesca de Peníscola. La raó de l'elevada mortandat cal buscar-la en que el mal temps va començar cap al migdia, quan les barques ja estaven faenant en alta mar, i no van poder tornar a casa. Aquesta tempesta va durar quatre dies, i va causar moltíssims danys en tota la costa mediterrània. Aquest fet fa acabar de convèncer a les autoritats de la necessitat de construir el port pesquer, que fins a la data no existía, i que va acabar de construir-se al 1922.

En el trist periode de la Guerra Civil, la població va sofrir molts patiments per part dels dos bàndols, dels quals es pot destacar el bombardeig per part de l'aviació legionària italiana, comandada per Bruno Mussolini -fill del dictador italià- el 20 d'octubre de 1937. Finalment va ser ocupada pel Cos d'Exèrcit de Galícia, IVª Divisió de Navarra, el 19 d'abril de 1938. En aquesta acció va morir a Peníscola Evaristo de Churruca i Zubiría, Comte de Motrico, el qual té un monolit recordatori molt a prop de l'actual carretera N-340.

L'anomenada postguerra, des dels anys 40 fins al restabliment de la democràcia, de vegades sembla no haver existit. Només queda en la memòria col·lectiva una sensació de patiments i de fams d'on només es recorda la filmació de pel·lícules com "Calabuch" primer i "El Cid" després, que van originar molts llocs de treball durant el seu rodatge, i l'arrivada del turisme cap als anys 60, amb la injecció econòmica que hi va representar.

El municipi ha tingut, en el segle XX, una forta transformació econòmica, en passar del sector primari (agricultura i pesca) al terciari (turisme). La trama urbana, acotada antigament per les murades, s'ha estès durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. S'ha urbanitzat la línia litoral fins a Benicarló, els voltants de la desembocadura del Prat o Marjal de Peníscola, els vessants de les muntanyes més properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells.

Vista del Castell de Peníscola amb la Platja Nord en primer pla, prop de Benicarló

Actualitat

Les darreres actuacions no han posat fi a l'ocupació massiva del territori. Al sud del terme municipal trobem la serra d'Irta, declarada parc natural pel Consell mitjançant el Decret 108/2002 de 16 de desembre l'any 2002, i és una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments, tot i que en la seua zona més pròxima a la ciutat es troben construïdes diverses urbanitzacions, com la Finca del Moro, la Font Nova o El Mirador de las Islas.

Actualment, és un dels destins turístics més destacats i reconeguts del País Valencià i del Mediterrani, fet que en fa del turisme la principal activitat econòmica de la ciutat.

Govern i administració

La corporació municipal de l'Ajuntament de Peníscola està constituïda per tretze regidors, incloent l’alcalde, que representen quatre forces polítiques, que en l’actualitat són: Partit Popular, Agrupació d'Electors Canvi i Progrés per Peníscola, Partit Socialista del País Valencià i Bloc Nacionalista Valencià. Tots ells constitueixen el Ple Municipal.

L'actual alcalde del municipi és Andrés Martínez Castellà, del PP, que va aconseguir 1.840 vots en les eleccions municipals de 2007.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Ramón Rovira Pauner	Grup Independent
1983 - 1987	Rafael Serrat Biosca	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Rafael Serrat Biosca	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Ricardo Albiol Martín	PP
1995 - 1999	Constantino Simó Martínez Carlos Caspe Gracia Ramón Rovira Pauner	PP UV ADP
1999 - 2003	Rafael Serrat Biosca Andrés Martínez Castellà	IDP PP
2003 - 2007	Andrés Martínez Castellà	PP
2007 - 2011	Andrés Martínez Castellà	PP
2011 - ara	Andrés Martínez Castellà	PP

Agermanament

Vilanova d'Avinyó (França) Hondarribia (País Basc) Illueca (Aragó)

Agrupacions polítiques

En l'activitat municipal de l'Ajuntament de Peníscola participen en l'actualitat diverses agrupacions polítiques. Els grups polítics municipals representats són els següents:

• Partit Popular (PP)

El Partit Popular és el grup majoritari que governa en majoria absoluta en l'Ajuntament de Peníscola sota la presidència de l'alcalde, Andrés Martínez Castellà i vuit regidors. José Romualdo Forner Simó és el portaveu popular en el consistori.

• Agrupación de Electores Cambio y Progreso por Peñíscola (CyP)

L'Agrupación de Electores Cambio y Progreso por Peñíscola (Agrupació d'Electors Canvi i Progrés per Peníscola en valencià) participa activament en l'activitat municipal de la ciutat a través de les sessions plenàries, les Juntes de Portaveus i les sessions informatives. Canvi i Progrés està representat pel portaveu i regidor Agustín Albiol París i per la regidora Juana Rovira Llopis.

• Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)

El Partit Socialista és un dels grups de l'oposició que participa activament en l'activitat municipal de la ciutat a través de les sessions plenàries, les Juntes de Portaveus i les sessions informatives. El PSPV-PSOE està representat a Peníscola per un únic regidor i portaveu, Jordi Pau Caspe.

• Bloc Nacionalista Valencià (BLOC)

El BLOC és un dels grups de l'oposició que participa activament en l'activitat municipal de la ciutat a través de les sessions plenàries, les Juntes de Portaveus i les sessions informatives. El Bloc Nacionalista Valencià està representat a Peníscola pel portaveu i regidor Vicent Castell, que ocupa la vacant provocada per la renúncia de Maria Isabel Guzmán Simó, que va ser acceptada per la corporació municipal en sessió plenària de 17 de gener de 2008.

Darreres eleccions municipals

A les eleccions municipals de 2011, el PP va traure 9 regidors, amb 1.986 vots. La segona força fou el PSPV, amb 676 vots i 3 regidors; i EUPV amb 237 vots i un regidor. El BLOC, amb 212 vots no obtingué cap regidor.

Resultats electorals de Peníscola, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	Andrés Martínez Castellà	1.986	9	62,65
	Partit Socialista del País Valencià	Jordi Pau Caspe	676	3	21,32
	Esquerra Unida del País Valencià	Rafael Serrat Biosca	237	1	7,48
	Bloc Nacionalista Valencià		212	-	6,69
	En blanc		59	-	1,86
Total		3.308		13

Economia

Edificis (principalment hotels i apartaments) en primera línia del mar, a la Platja Nord

L'agricultura (cítrics, olivera i ametler) i la pesca han estat la base econòmica tradicional de Peníscola, però a hores d'ara hi són la construcció i l'hostaleria, després del turisme, el principal motor econòmic de la ciutat. Malgrat aixó, en algunes zones del terme municipal limítrofes amb Benicarló s'ha estès el conreu de cítrics i també de carxofa, per a afegir-se a la denominació d'origen "Carxofa de Benicarló".

El sector industrial és minoritari, concentrat bàsicament en el polígon industrial paral·lel a la carretera  N-340 , entre la sortida 46 de l'  AP-7  i el camí de la Ratlla del terme amb Benicarló. Un nombre considerable de residents treballen en algunes fàbriques del municipi veí de Benicarló.

Al ser el turisme el principal motor econòmic, gran part del pressupost municipal és dedicat a millorar anualment les oficines de turisme i l'atenció als turistes. El turisme també comporta inconvenients com la urbanització massiva del terme municipal amb la permisivitat de l'ajuntament, que en els últims anys ha aprovat diversos PAI per construir urbanitzacions, hotels o camps de golf, alguns d'ells en sòl inundable o dins del parc natural de la Serra d'Irta, arribant a construir en el cim de la muntanya de Les Talaies (incomplint la llei 4/2004 d' Ordenació del Territori i Paisatge del País Valencià) un edifici anomenat La Perla Blanca que és visible a més de 10 quilòmetres, acció per la qual va ser obert un expedient per part de la Unió Europea al govern espanyol en 2006.

Topònim

Història

El topònim "Peníscola" es remunta a un ètim llatí, però constitueix un cas curiós, atès que ha patit una associació etimològica que ha alterat la seua forma. Procedeix de la paraula llatina Paeninsula (paene "quasi" + insula "illa"), la qual, al constituir-se la ciutat antiga en el penyal, un tòmbol, al voltant del castell, envoltada d'aigua excepte per un costat, fa entendre fàcilment aquesta relació. El final no és gens estrany, ja que -insula va evolucionar a -isla i -iscla (per introducció de /k/ per facilitar l'articulació del llatí) i finalment a -iscola (per inclusió de la vocal -o- per influència àrab).

La forma artificial Penyíscola, tan difosa, és deguda a l'analogia amb penya, i a la influència de la forma castellanitzada Peñíscola.

Tradicionalment, sempre se l'ha anomenat Peníscola, com ho demostren diverses cites històriques:

«	«Lo rey assetjà Peníscola» Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot (segle XIII)	»

«	«Un gafís de Paníscola abasta a Malorqua a VII quintars e mig» Libre de conexenses de spícies e de drogues e de ajustaments de pessos canes e massures de diverses terres (manuscrit de l'any 1455)	»

«	«Promontorium ferrarii quod nos dicimus Paniscola: Pene insula» Esteve Eleg, Liber Elegantiarum (segle XV)	»

«	«En lo castell de Paníscola del reyalme de València» Bernat Boades, Libre dels feyts darmes de Catalunya (segle XVII)	»

«	«Peníscola és xicoteta i es fa molt de respectar; com és de pedra picada no la poden tirar al pla» Cançó popular del Maestrat	»

De "Peñíscola" a "Peníscola/Peñíscola"

El canvi de topònim de "Peñíscola" (únicament en castellà) a "Peníscola/Peñíscola" (en forma bilingüe castellà-català) es va fer efectiu amb l'aprovació de la Generalitat Valenciana el 27 de juny de 2008, després de ser debatut al ple municipal i amb l'aprovació de tots els grups municipals, llevat dels dos regidors de CyP (Cambio y progreso).

Malgrat això, encara molt sovint es veuen cartells indicadors, i fins i tot d'organismes oficials com venen a ser els gestors d'obres públiques, que en fan una estranya síntesi entre les dos formes, i nomenen el poble com a "Penyíscola", forma totalment incorrecta i que no es recull en cap normativa.

Demografia

Fins els anys 70, el municipi romania en una mitjana de vora 3.000 habitants, però a partir d'aquesta dècada i coincidint amb l'increment del turisme a la ciutat, la població va augmentar ràpidament i avui dia sobrepassa els 7.000 habitants. Segons el cens de 2007, un terç de la població empadronada a Peníscola (2.284, el 33% del total) és de nacionalitat estrangera, fent d'aquest municipi el tercer amb més estrangers de la província de Castelló amb 2.284.

Actualment compta amb 7.894 habitants (cens de l'INE a data d'1 de gener de 2009).

Evolució demogràfica de Peníscola
Any	1857	1877	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2007	2008	2009
Població	2.506	2.842	3.142	3.384	2.975	3.027	2.925	2.737	2.530	2.724	3.077	3.677	3.821	4.822	6.432	6.884	7.560	7.894

Monuments

Santuari de la Mare de Déu de l'Ermitana

Monuments religiosos

Vista general de l'Església de Santa Maria de Peníscola

• Església de Santa Maria.

Anteriorment anomenada de la Verge del Socors, amb estil gòtic del segle XV en part d'ella i elements arquitectònics posteriors a la resta i porta de tradició romànica. En ella va ser nomenat bisbe Alfons de Borja, que posteriorment seria triat papa amb el nom de Calixt III. Custòdia el tresor parroquial, format per algunes joies de Benet XIII, entre les quals es destaca la creu processional i el calze del Papa Luna, el reliquiari de Climent VIII i la creu processional de Felip II. Durant l'exposició "La llum de les imatges", organitzada per la Generalitat Valenciana, va patir una fortíssima restauració, fruit de la qual van ser tapades amb pintura blanca les antigues pintures ornamentals de les capelles laterals de la nau, i va ser cobert el terra amb fusta sense polimentar; també va ser pintat l'exterior amb color blau, en lloc de la seva tonalitat habitual ocre, tot lo qual li dona un aspecte estrany de barreja d'estils molt criticat pels entesos i pels mateixos habitants del poble.

• Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana.

Va ser construïda entre 1708 i 1714 pel governador de la ciutat, Sancho de Echevarría, com agraïment per la resistència contra els atacs austriacistes a la plaça forta i la posterior victòria de la causa borbònica en la guerra de Successió i es troba adossada al castell, en el qual s'integra. D'estil barroc valencià, alberga la imatge de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de l'Ermitana. Compta amb una façana de carreu. Com a curiositat, i contra la costum d'ornamentar amb motius religiosos, en aquesta façana es troben gravats en la pedra als costats de la porta principal motius militars com ara canons, tambors de guerra, entre altres.

• Ermita de Sant Antoni.

Situada a la Serra d'Irta, data del segle XVI. El conjunt està format per la pròpia ermita, la casa de l'ermità i l'hostatgeria, que delimiten un pati des de la muralleta del qual s'albira una bona panoràmica del litoral.

Anualment, el Diumenge in albis, el posterior a Pasqua Florida, es realitza la tradicional romeria penitencial a aquesta ermita des de Peníscola, acompanyada de nombrosos actes festius. Hi acudeixen també els veïns de Santa Magdalena de Polpís.

Muralles del Castell de Peníscola.

• Capelleta de Santa Anna. Segle XIX.

Monuments civils

• Castell de Peníscola.

Situat en el punt més elevat del penyal, és un castell construït pels templers a partir de 1294 i modificat, a principis del segle XV, per adaptar-lo com a residència pontifícia per a Benet XIII, el Papa Luna. Actualment es troba en molt bon estat de conservació. Durant molts anys va servir com a lloc per a guardar els ramats, i després de la seva restauració també va fer les funcions d'escenari per a actes populars, com a concerts, festes patronals, etc. En l'actualitat els seus usos a banda de monument a ser visitat són com a aprofitament de les seves estàncies com a sales d'exposicións de pintures i escultures, així com sales per a oferir conferències i recepcions.

La seva administració és exercida per la Diputació de Castelló, en contra de les nombroses veus que reivindiquen la titularitat municipal del mateix.

És el segon monument més visitat de l'Estat Espanyol, després de l'Alhambra de Granada.

Portal de Sant Pere

• Muralles.

Constituïxen una clara manifestació dels grans coneixements i depurada tècnica que en matèria de fortificacions tenia el més important arquitecte enginyer militar de l'època, l'italià Joan Baptista Antonelli.

• Portals: Accessos al recinte emmurallat.
  • Fosc (atribuït a Joan d'Herrera (1530-1597)
  • Sant Pere, ordenat construir pel Papa Luna en 1414
  • Santa Maria o Porta de les Escaseres.

El bufador de Peníscola

• Parc d'Artilleria.

Situat al costat del castell. Zona d'antics baluards i polvorins envoltats de palmeres i jardins, que en la actualitat ha donat pas a la celebració d'actes socials, com la representació d'un Betlem vivent pels voltants del Nadal o exhibició d'aus rapinyaires a l'estiu.

• Torre Badum.

També anomenada d'Abadum, es tracta d'una torre de guaita de les nombroses repartides pel litoral mediterrani. Està situada a la Serra d'Irta a dalt d'un penya-segat de considerable altura (97 m). Construïda al segle XVI, compta amb un escut del Regne de València de l'època de Carles V.

• El Bufador.

Obertura en la roca de caràcter natural que connecta el poble amb la mar i en què se sent el bram de les ones. Els dies de temporal és freqüent veure sortir aigua de la mar a pressió del mateix. El seu entorn ha estat monopolitzat per establiments hostalers i de restauració.

• Palau de Congressos.

Oferix disseny d'avantguarda i eficàcia funcional. L'Auditori posseïx un aforament de més de 700 places, el sostre es construïx amb una llosa de formigó vist que incorpora en el seu pròpia estructura els condicionaments de l'acústica. L'edifici disposa a més d'un sala d'exposicions, sala de reunions, sala de premsa i de comitè, a més d'un vestíbul inferior i superior. El seu ús habitual és per a celebrar reunions, recitals, actuacions i seminaris. No s'hi solen celebrar congressos, a pesar del seu nom.

• Museu de la Mar

Museu emplaçat a l'antic edifici de les escoles, també anomenat de "Les Costures", sobre el Baluard del Príncep, que mostra al públic objectes i documents que mostren l'origen de Peníscola, l'evolució del port, l'àmbit pesquer, maquetes d'embarcacions, arts de pesca, aquaris, fòssils, fauna marina, entre altres. L'entrada és gratuïta. El museu va rebre 50.000 visitants en juliol i agost de 2001.

Portal Fosc, pel qual s'entra al casc antic; far de Peníscola, situat al costat del castell templer; i la Sala del Conclave, una ampla cambra situada a l'interior del Castell, lloc on fou elegit Climent VIII com a papa successor de Benet XIII d'Avinyó.

Vista dels penya-segats d'Irta amb Peníscola al fons

Llocs d'interés natural

• Serra d'Irta.

La Serra d'Irta és un massís muntanyós del Sistema Ibèric i parc natural que s'estén paral·lel a la línia de costa amb un gran nombre de penya-segats, roquissars i cales pràcticament inalterats per l'activitat humana. Localitzada a la comarca del Baix Maestrat, limita pel nord amb la plana de Vinaròs, el Prat de Cabanes-Torreblanca al sud, i la vall d'Alcalà de Xivert cap a l'oest. A l'est, la serra entra en contacte amb la mar amb una successió de cales i penya-segats de diferents altures.

Aquesta va ser declarada Parc Natural pel Govern Valencià mitjançant el Decret 108/2002 de 16 de desembre.

La superfície protegida ocupa un total de 12000 Hà en les que destaca un ric patrimoni artístic com el castell de Xivert i el de Polpis, pertanyents a l'Ordre del Temple; i les ermites de Sant Antoni Abad i Santa Llúcia, ambdues del segle XVII.

Ullal situat a la part nord de la marjal, prop de l'assegador de la Creu

A més existeix una xarxa de torres destinades a la vigilància, amb el càrrec de protegir la zona de les incursions marítimes, sent les més importants d'aquestes la torre Ebrí i la torre Badum, d'origen musulmà. Actualment aquesta zona sofreix freqüents agressions en forma d'aterraments i edificacions il·legals incontrolades.

També s'hi poden trobar a la partida "Clot de Maig" les restes de l'anomenada "Alqueria d'Irta", un conjunt de restes d'edificacions que semblen tenir el seu origen en l'Edat Mitjana, i que va acabar sent abandonat pels seus pobladors.

• Marjal de Peníscola.

La Marjal de Peníscola, coneguda localment com el Prat, és un paratge que ha estat considerat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora, declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de juliol de 2001. En l'actualitat aquest lloc i la seua gestió està sent objecte de polèmica degut a les recents troballes d'elevats nivells de gas radó i residus d'urani que s'alliberen de manera natural en el lloc. És una de les zones considerades com de reserva del samaruc, peix d'aigua dolça endèmic del País Valencià.

Cultura

Mitjans de comunicació

Peñíscola, Ciudad en el Mar és la revista cultural i d'actualitat que es publica des de 1970 a Peníscola. Es publica trimestralment. Va començar sent editada pel "Centre d'Iniciatives Turístiques de Peníscola" i posteriorment, quan aquest va desaparèixer, va crear-se l'associació Centre d'Iniciatives Culturals de Peníscola (CIC), entitat de la que depèn actualment. Està sostinguda pels seus subscriptors, que ademés, són socis del centre. Entre les persones que han col.laborat a les seues pàgines es troben Manel Sanchis Guarner o Camilo José Cela.

Institucions educatives

En l'actualitat hi ha en el municipi una escola de Primària (CEIP "Jaume Sanz"), un institut de Secundària (IES "Alfred Ayza"), tots dos de titularitat pública, i el Centre Educatiu "El Peixet", de titularitat privada.

També podem incloure a aquesta categoria la Universitat Popular, patrocinada per l'Ajuntament de Peníscola.

Gastronomia

En l'ancestral tradició marinera de la localitat i al riquesa pesquera de les seues costes es troba el fonament de la seua gastronomia, com il·lustra la dita popular peniscolana "lo peix a qui se'l mereix".

Suquet de peix amb llagostí

En la cuina peniscolana destaca l'All-i-pebre de rap o Polpet (més coneguts com 'polpets'), el suquet de peix o remescló, així com els mariscos, dàtils de mar, caragols punxents, caixetes i cigales, entre altres.

Els diferents arrossos en les seues varietats marineres, l'omnipresent paella i la fideuà són també part fonamental de la dieta d'aquesta terra.

Festes i celebracions

Festes de la Mare de Déu de l'Ermitana

Són les festes de major importància i se celebren en honor a la patrona de la ciutat, la Verge de l'Ermitana. Les festes patronals comencen el dia 7 de setembre i continuen depenent dels anys durant una o dues setmanes, fins el diumenge.

La màxima expressió d'aquestes festes són Les Danses, que engloben música, ball, activitats lúdiques, ritus i maneres públiques de convivència. Les Danses estan compostes per diferents grups: dansants, llauradors, cavallets, moros i cristians entre altres, sent els dansants el més característic pel seu alt sabor arcaic i autòcton, argumentant-se deriven els seus moviments de remots rituals agraris/guerrers originaris del neolític.

Altres festivitats

Romeria a l'ermita de Sant Antoni

El diumenge després del de Pasqua es fa una romeria a l'ermita de Sant Antoni situada a la serra d'Irta, on es realitzen actes lúdics com balls populars i dinars col·lectius durant tot el dia. La festivitat de Sant Antoni comença a les nou del matí amb una missa a la parròquia de Santa Maria, a la ciutat vella. Després surt una processó pels carrers, que acaba a la Plaça de Bous, i després d'una benedicció, la gent comença el romiatge fins a l'ermita que està situada a una 4-5 km del nucli de població, passant per paratges com el Racó Calent i la Capelleta. Finalment s'arriba a l'ermita, on es fa una altra missa, a les onze del matí. Al acabar aquesta comença el ball fins a ben entrada la nit.

Festa de Sant Antoni Abad

El dia 17 de gener o el dissabte següent s'encén la foguera de Sant Antoni. Es realitzen una revetla popular i misses en honor al sant. Com és tradició, posteriorment es procedeix a la benedicció dels animals. Ja per la nit es fa la tradicional torrada d'aliments típics de la terra.

Carnestoltes

Els carnestoltes se celebren durant la segona quinzena de febrer, sempre procurant no coincidir amb els de la propera Vinaròs, i duren uns tres dies. Cercaviles, xarangues i gent disfressada són l'espectacle durant diversos dies.

Festa de Sant Pere

És el patró dels pescadors. La festa se celebra a finals de juny. Es realitzen revetles populars i solta de vaquilles.

Festa de Sant Isidre

És el patró dels llauradors. La festa se celebra al mes de maig. Igual que en la festivitat de Sant Pere, es realitzen revetles populars i solta de vaquilles.

Falles

Des de fa uns anys durant les vacances de Pasqua, encara que aquesta data és variable, es crema l'única falla de la ciutat.

Mercat Medieval

Aquest mercat medieval, ubicat a la Plaça de Santa Maria (popularment, "les escasseres" i carrers adjacents del nucli antic, atreu a molt públic davant les cercaviles, representacions de teatre, exhibicions i venda de productes artesans, entre altres. Se celebra a finals d'any.

Festivals

Cartell del Festival de Comèdia de Peníscola

Festival internacional de cinema de comèdia de Peníscola

Aquest festival, traspassat des de la veïna localitat de Benicarló en la que es va celebrar durant alguns anys, respongué a la implicació de Peníscola amb el món del cinema, ja que en aquesta ciutat s'han rodat 16 pel·lícules, entre les quals destaquen Calabuch, de Luis García Berlanga o El Cid, amb Charlton Heston i Sophia Loren.

D'entrada lliure, se celebrava entre els mesos de maig i juny en el Palau de Congressos de Peníscola.

Assistents al Festival de Comèdia de Peníscola en l'edició de 2006

Va ser una mostra cinematogràfica del gènere de comèdia que comptà amb la presència dels actors més populars del setè art. Durant els dies del festival es celebraven cercaviles, passades de cinema, tallers, conferències i altres activitats gratuïtes adreçades a tots els públics. L'edició del 2008 va ser la darrera en celebrar-se per l'estancament del Festival en els darrers anys tot i els canvis successius d'organitzadors, sent substituït al 2009 per un Festival de Màgia.

Festival de teatre clàssic Castell de Peníscola

Calderón de la Barca, Miguel de Cervantes, Valle-Inclán o Beaumarchais són alguns dels autors que es donen cita en aquest festival de teatre i que ens faran gaudir d'obres clàssiques en un marc incomparable: el pati d'armes del Castell del Papa Luna a la llum de les estrelles. El festival se celebra en els mesos de juliol i agost.

Festival internacional de Jazz

Durant el mes de juliol grups i músics de jazz de renom com Bebo Valdés, Manhattan Transfer o Kenny Barron Trio ens acostaran a aquest especial estil musical que és el Jazz. Durant una setmana s'oferixen actuacions en el Palau de Congressos de Peníscola i en altres espais del nucli antic de la ciutat, on es poden gaudir actuacions a l'aire lliure. Durant el festival s'oferixen, a més, activitats paral·leles com exposicions o seminaris amb el jazz com a temàtica central.

Festival Internacional de Música Antiga i Barroca

Músics i orquestres de primer nivell es donen cita en aquest certamen musical ja consolidat en l'àmbit de la música antiga i barroca europea. El festival és inaugurat amb un espectacle piromusical que té per marc el Castell de Peníscola en el qual es barregen de forma sincronitzada música i focs artificials. Se celebra a l'agost en el Castell de Peníscola

Cicle de concerts de música clàssica Ciutat de Peníscola

Una altra de les cites anuals de la ciutat en el mar. En aquests cicles, s'oferixen concerts de música clàssica en els quals participen músics consolidats a nivell nacional i internacional així com joves intèrprets. Els cicles s'inicien tots els anys amb la tradicional "Missa del Pescador". Se celebra a mitjan setembre en el Saló Gòtic del Castell.

El carrer Major, focus important de comerç, situat al casc antic, el qual travessa transversalment

Festival internacional de guitarra d'Hondarribia-Peníscola

Durant la Setmana Santa, el Castell de Peníscola acull concerts de guitarra del cicle musical en els quals intèrprets de tot el món participen. Tenen lloc en les dues ciutats agermanades, Peníscola i Hondarribia.

Festival de bandes de música

A la fi de juliol en el Parc d'Artilleria se celebra el tradicional concert anual d'agrupacions musicals organitzat per l'Associació Musical Verge de l'Ermitana en col·laboració amb l'Ajuntament de Peníscola.

Premi de relats breus "Ciutat de Peníscola

A l'inici de l'any es lliura el Premi de Relats breus «Ciutat de Peníscola», el jurat de la qual està compost per membres de la RAE, i al que es presenten obres procedents de més de 20 països.

Esports

Peníscola malgrat ser una ciutat que no arriba als 8.000 habitants, compta amb diverses entitats i instal·lacions esportives.

Futbol

L'ACD Peníscola és l'equip de futbol de la ciutat. Compta amb un primer equip, el qual milita entre Primera i Segona Regional, així com diversos equips de base. Disputa els seus partits al Camp de Futbol Benet XIII.

Futbol Sala

El Peníscola Futbol Sala és l'actual representant de la ciutat en aquest esport. Fundat l'any 2000, competix en Lliga Nacional B, al grup 14. Disputa els seus partits al Pavelló Esportiu Municipal.

Bàsquet

El Bàsquet Peníscola és l'actual representant de la ciutat en aquest esport. Refundat al 2007, competix el sènior en Regional. Disputa els seus partits al Pavelló Esportiu Municipal.

Handbol

L'Handbol Peníscola-Maestrat és l'equip d'handbol de la ciutat, que juga en categories autonòmiques. Disputa els seus encontres al Poliesportiu Municipal. El club organitza cada estiu el Torneig Internacional d'Handbol de Peníscola.

Atletisme

L'atleta local Daniel Anglés ha obtingut diversos trofeus a escala estatal, amb el seu club, el Platges de Castelló.

Accessos i transports

Com arribar-hi

Des de Barcelona

S'ix de Barcelona per l'autopista  AP-7 , es passa per terres de Tarragona fins a arribar a l'eixida 43 de Peníscola-Benicarló, situada en el Km. 365 de l'autopista. A aquesta altura, s'ix i es pren la carretera  N-340  fins a l'encreuament amb la  CV-141 . Des d'ací, tan sols hem de seguir la carretera que ens condueix directament a Peníscola.

Des de València

El trajecte des de València a Peníscola és més curt que des de Barcelona. Deixant enrere el Cap i Casal, es recorre l'autopista  AP-3  per a arribar a la  AP-7 . Una vegada en l'eixida 43 d'aquesta autopista, se segueix el mateix recorregut anterior.

Transport urbà

El transport particular és el majoritari a Peníscola. Hi ha pocs taxis disponibles actualment i no són emprats massa sovint. És més empleat el transport urbà, l'autobús, encara que la majoria de la població es desplaça en transport particular.

Tren d'alta velocitat Euromed a l'Estació de Benicarló-Peníscola

Del 23 de juny al 30 de setembre de cada any es posa en marxa el servei de transport urbà de Peníscola, en el qual hi ha dues línies en funcionament: la primera fa el recorregut Plaça Constitució - Font Nova i la segona Plaça Constitució - Avinguda Estació.

Recentment s'ha estrenat també una xarxa de carril bici d'uns 10 km que uneix Peníscola amb Benicarló, que compta amb un gran número d'stops (103). Aquest fet ha alçat les veus dels regidors de l'oposició tant del govern municipal de Peníscola com del de Benicarló.

L'estació de trens més propera és l'Estació de Benicarló-Peníscola, situada a 7 quilòmetres. Els aeroports més propers, el de Reus, a 135 quilòmetres, i el de València, a 149.

Poblacions agermanades

Peníscola es troba agermanada amb les següents ciutats:

• Vilanova d'Avinyó (França)
• Hondarribia (País Basc)
• Illueca (Aragó)

Fills il·lustres

Consagració de Benet XIII. Avinyó, 28 de setembre de 1394.

• Muhàmmad ibn Mardanix, el Rei Llop. (Peníscola 1124 - Múrcia, març de 1172). Fundador de la dinastia que regnà a València fins la conquesta del regne.
• Alí Albatà, (Peníscola, s.XII-XIII). Poeta i diplomàtic que negocià la rendició de la ciutat de València l'any 1238.
• Berenguer de Cardona, darrer Mestre General de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó. Va fer construir l'actual castell, on va morir.
• Benet XIII, Pedro Martínez de Luna, el Papa Luna (Illueca,1328 - Peníscola, 1423). Un dels protagonistes del Cisma d'Occident, en fugir d'Avinyó va triar la fortalesa com a seu papal, fins la seua mort.
• Climent VIII , Gil Sánchez Muñoz (Terol,1370 - Mallorca, 1446). Successor de Benet XIII, darrer papa de l'obediència d'Avinyó. Va residir al Castell de Peníscola, fins la seua abdicació a l'església de Sant Mateu del Maestrat, el 26 de juliol de 1429, posant fi al Cisma d'Occident. Martí V el va nombrar bisbe de Mallorca on va viure fins la seua mort.
• Jaume Sanz, "Lo russo", (Peníscola). Filàntrop i mecenes local. Va fer fortuna a la cort del tsar Alexandre II de Rússia i va tornar a Peníscola on va fer una labor social amb la construcció d'escoles i altres activitats. L'escola de primària i un carrer porten el seu nom, i una cala de la Serra d'Irta enfront d'un xalet que es va construir porta el nom de "Platja del russo" fent-li al·lusió.
• José Escudé Claramunt, (Peníscola, 1843), militar carlista.
• Josep Melià, "Pigmalion". Poeta i astrònom, també secretari de Blasco Ibáñez. Va planificar el viatge de l'escriptor a la ciutat. A la seua mort va fer donació de la seua biblioteca personal.
• Alfred Ayza Roca. Filòleg, escriptor i catedràtic d'anglès. La seua principal obra va ser El món mariner de Peníscola. Va ser el primer secretari, a part d'acadèmic, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). President honorífic i director de la revista Peñíscola, Ciudad en el Mar. L'únic institut del municipi és portador del seu nom.

Bibliografia

• Ayza Roca, Alfred: El món mariner de Peníscola: paraules i coses, València, Universitat de València: Institut de Filologia Valenciana-Diputació Provincial de Castelló, 1981, 349 pp. [reimpr.: València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2005]. ISBN 84-482-4108-8
• Gispert, Joaquim de, "Impresions de Penyiscola", Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica-Barcelonesa, 5 (1906-1908), 716-727.
• Peñíscola, Ciudad en el Mar, Peníscola, Patronat Municipal de Turisme, 1970-.
• Simó Castillo, Juan B., Peñíscola, ciudad histórica y morada del Papa Luna, Peníscola, s.n., 1977, 185 pp. [reimpr.: Barcelona, Avesta, 1982] (castellà)

Enllaços externs

• No tan a prop, diari contra l'abocació de residus a Peníscola.
• Guia de carrers
• Galeria de fotografies antigues i documents de Peníscola
• Predicció meteorològica a Peníscola
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Oficials:
  • Web oficial de l'Ajuntament de Peníscola
  • Institut Valencià d'Estadística.
  • Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

• Turisme :
  • Patronat de Turisme de Peníscola
  • Guia d'hotels de Peníscola (castellà)
  • Guia Turística de Peníscola (castellà)
  • Hotels en Peníscola (castellà)

• Gastronomia:
  • Recetari de menjars típics
  • On menjar
• Esports:
  • Club d'handbol de Peníscola
  • Peníscola Futbol Sala (castellà)