Etimologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar a la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat.

En les llengües amb una història escrita abundant, l'etimologia fa servir la filologia, l'estudi de la manera en què les paraules canvien de cultura en cultura a través del temps. No obstant això, els etimòlegs també utilitzen els mètodes de la lingüística comparativa per reconstruir la informació sobre les llengües que són massa velles i de les quals no existeix cap informació directa (com l'escriptura) coneguda. En analitzar les llengües relacionades amb la tècnica coneguda com el mètode comparatiu, els lingüistes realitzen inferències sobre la llengua mare o antecessora i el seu vocabulari. Així, s'han trobat paraules arrel fins i tot de llengües antigues de la família indoeuropeu. Encara que la recerca etimològica originalment es va desenvolupar a partir de la tradició filològica, en l'actualitat la majoria de la recerca etimològica es realitza en famílies de llengües de les quals hi ha poc o cap documentació.

La paraula etimologia prové del grec ἔτυμον (étymon, significat veritable, de etymos veritable) i λόγος (lógos, paraula o tractat).El terme es va utilitzar per referir-se originalment a la recerca del significat suposadament "original" o "veritable" de les paraules, basat en principis que en l'actualitat són rebutjats pels lingüistes contemporanis i considerats no-científics. El segle XIX va suposar la consolidació de l'etimologia, si bé l'interès per l'origen dels mots ja està present en els textos clàssics.

Tipus de mots[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista diacrònic l'origen dels mots es divideix en tres grups:

  • patrimonials: són aquelles paraules que han evolucionat fonèticament i semàntica des dels orígens de l'idioma (en català serien els mots que van evolucionar des del llatí fins a l'actualitat)
  • manlleus: són paraules agafades d'altres llengües, que poden adaptar-se o no a la normativa i poden esdevenir patrimonials amb el pas del temps. Si una paraula és un manlleu d'una llengua morta o avantpassada de l'idioma en qüestió, s'anomena cultisme i si barreja arrels de dues llengües diferents (per exemple del llatí i el grec), cultisme híbrid.
  • neologismes: creacions de noves paraules

Des del punt de vista mecànic, l'origen dels mots es divideix en:

  • manlleus
  • formació dels mots per mitjà de la derivació o la composició lingüístiques
  • onomatopeia i fono-semàntica: la creació dels mots imitatius

Mètodes de l'etimologia[modifica | modifica el codi]

Els etimòlegs es van servir d'un nombre de mètodes específics per estudiar l'origen de les paraules com ara:

  • La recerca filològica: els canvis en la forma i el significat d'un mot poden ser traçats amb el suport de texts més antics, si existeixen.
  • L'ús de les dades dialectològiques. La forma o el significat d'un mot pot mostrar la variació entre els dialectes, la qual cosa pot proveir pistes sobre la història primera.
  • El mètode comparatiu. Per mitjà de la comparació sistemàtica de les llengües relacionades, els etimòlegs poden detectar quins mots es deriven d'una llengua comuna antecessora i quines altres són manlleus posteriors d'una altra llengua.
  • L'estudi del canvi semàntic. Els etimòlegs sovint han de fer hipòtesis sobre els canvis en el significat de mots especials. Les dites hipòtesis es proven amb el coneixement general dels canvis semàntics. Per exemple, la suposició d'un canvi en el significat es pot comprovar en mostrar que el mateix canvi va ocórrer en altres llengües també.

Història de l'etimologia[modifica | modifica el codi]

L'etimologia neix a l'Índia, amb el Nirukta o interpretació dels textos sagrats. Destaca l'obra del gramàtic Panini, que va fundar les bases de la disciplina al segle V aC. Els grecs van importar les preocupacions índies i van desenvolupar les categories gramaticals, analitzant l'origen de les paraules més importants. Marc Terenci Varró va ser el romà més dedicat a qüestions etimològiques.

Durant l'Edat Mitjana sovint es troben etimologies a les llistes de correcció de vocabulari, emprades als monestirs per tractar de mantenir el llatí sense corrupcions provinent de la llengua vulgar que parlaven els monjos. Isidor de Sevilla va escriure una obra sencera dedicada a l'etimologia des d'un punt de vista religiós.

Amb la il·lustració sorgeix l'afany de convertir la disciplina en una ciència, usant el comparatisme, com a les obres de János Sajnovics o William Jones (filòleg), qui va establir les bases de l'indoeuropeu. El positivisme i l'estructuralisme van contribuir a l'expansió de l'etimologia i a l'estudi de la història de les llengües. Durant el segle XX l'etimologia va entrar a formar part d'estudis com la filosofia o l'antropologia, ja que sabent l'origen i sentit primigeni dels mots es pot entendre millor el seu ús social i conceptual.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]