Llibre electrònic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un lector de llibres electrònics Amazon Kindle 3.

Un llibre electrònic o llibre digital(en anglès electronic book o, col·loquialment, eBook) és la versió electrònica o digital d'un llibre en format paper.[1] Tot i això pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i per tant és més precís entendre que és una publicació digital basada en imatges i text i que és produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals.[2]

Alguns autors defensen que cal fer una distinció entre el llibre electrònic i l'hipertext. L'hipertext està destinat a l'estructuració de la informació a través d'enllaços, mentre que un llibre digital (o electrònic) no és més que la digitalització d'un llibre originàriament editat en paper. Un exemple d'hipertext seria WikiSource, i un llibre electrònic qualsevol llibre en format digital que pugui trobar-se a Internet o CD-ROM.

Qualsevol ordinador amb el programari adequat pot sevir per llegir llibres electrònics. Tot i això cada cop és més habitual llegir-ne en aparells especialitzats: els lectors de llibres electrònics, com ara l'Amazon Kindle, amb bona autonomia i legibilitat gràcies a l'ús de paper electrònic. Cal remarcar que aquests aparells no són pròpiament llibres electrònics sinó que en són els aparells lectors. Per altra banda també s'està promocionant la seva lectura en smartphones i tablets com l'iPad.

Evolució del llibre electrònic[modifica | modifica el codi]

Es poden usar diversos dispositius com a llibre digital: un PC, una PDA, un ordinador portàtil, i en general qualsevol dispositiu que disposi de pantalla i memòria.

A finals de la primera dècada del segle XXI, però, van començar a aparèixer dispositius la funció exclusiva dels quals era servir de llibre digital. Aquests dispositius es caracteritzen per un disseny que permet emular la versatilitat del llibre de paper tradicional. Així es va buscar: mobilitat i autonomia (dispositius mòbils amb baix consum d'energia per a permetre lectures prolongades sense necessitat de recarregues); pantalles amb unes dimensions suficients per a mostrar documents tradicionals (un A4 o un A5); i alt nivell de contrast. fins i tot a plena llum del dia.

En aquest context apareix la tinta electrònica, que té un "efecte paper" (provocat per l'absència d'il·luminació pròpia i per l'alt contrast obtingut) i baix consum (ja que aquesta tecnologia només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla).

Fites[modifica | modifica el codi]

  • 1971: Michael Hart lidera el projecte Gutenberg que cerca digitalitzar llibres i oferir-los gratuïtament.[3]
  • 1992–1993: F. Crugnola i I. Rigamonti dissenyen i fabriquen el primer llibre electrònic, anomenat Incipit, com a projecte de tesis al Politecnico di Milano.[4]
  • 1993: Apareix Bibliobytes, un projecte de llibres digitals gratuïts a Internet.
  • 1995: Amazon comença a vendre llibres (convencionals) per Internet.[5]
  • 1996: El projecte Gutenberg arriba als mil llibres digitalitzats.
  • 1998: Es posen a la venda els dos primers lectors de llibre digital: Rocket ebook i Softbook.
  • 1998-1999: Primers llocs web que venen llibres digitals, com eReader.com i eReads.com.
  • 2000: Stephen King llança la seva novel·la Riding Bullet en format digital. Només pot ser llegida en l'ordinador.
  • 2002: Les editorials Random House i HarperCollins comencen a vendre versions electròniques dels seus titols a Internet.
  • 2004: Google anuncia que digitalitzarà els fons de diverses grans biblioteques.[6]
  • 2005: Amazon compra Mobipocket amb la finalitat de posicionar-se en el mercat del llibre electrònic.
  • 2006: Sony posa a la venda el seu lector Sony Reader amb tinta electrònica.
  • 2007: Amazon posa a la venda el Kindle.
  • 2008: Adobe i Sony compatibilitzen llurs tecnologies de llibre electrònic (Lector i DRM).
  • 2008: Sony posa a la venda el seu PRS-505 al Regne Unit i a França.
  • 2008: La comunitat ZonaEbook.com obre les portes com a primera comunitat especialitzada en llibres electrònics de l'Estat espanyol.
  • 2009: surten els primers llibres digitals en català. Es posen a la venda a l'Estat espanyol uns quants dispositius amb tinta electrònica.
Un lector electrònic de la marca Sony (Sony Reader).

Formats d'arxius de llibre electrònic[modifica | modifica el codi]

Entre els formats més utilitzats pels llibres electrònics, i citats segons l'extensió d'arxiu, hi ha: l'.EPUB, el .PRC (Mobipocket), el .PDF, l'.HTML, el .TXT i el .DOC. Aquests formats, en no ser trivials, es visualitzen mitjançant programes específics que en permeten la lectura en pantalla en el dispositiu escollit.

El format més utilitzat encara el 2010 és el .PDF (llegible utilitzant principalment el programa propietari Adobe Reader). Entre els seus avantatges es pot citar la seva portabilitat i la seva estandardització ISO. Entre els seus inconvenients hi ha el fet que no és repaginable o líquid, a diferència d'altres com ara el PRC de Mobipocket o l'estàndard EPUB, que sí que ho són.

Els escriptors i editors tenen diversos formats disponibles per editar llibres electrònics. Cada format compta amb avantatges i desavantatges. En la següent taula es mostren els lectors més populars i els formats de llibre electrònic que poden mostrarː[7][8]

Lector Format de llibre electrònic suportats
Amazon Kindle, Kindle Fire (color), Kindle Touch, Kindle Touch 3G[9] AZW, PDF, TXT, no-DRM MOBI, PRC
Nook Simple Touch,[10] Nook Tablet EPUB, PDF
Apple iPad[11] EPUB, IBA (llibres multitàcils editats amb iBooks Author), PDF
Sony Reader PRS-350, PRS-650, PRS-950[9] EPUB, PDF, TXT, RTF, DOC, BBeB
Kobo eReader, Kobo Touch, Kobo Arc[12][13] EPUB, PDF, TXT, RTF, HTML, CBR (còmic), CBZ (còmic)
PocketBook Reader, PocketBook Touch[14][15] EPUB DRM, EPUB, PDF DRM, PDF, FB2, FB2.ZIP, TXT, DJVU, HTM, HTML, DOC, DOCX, RTF, CHM, TCR, PRC (MOBI)

La seguretat en el llibre electrònic[modifica | modifica el codi]

Per tal de diluir les pors del món editorial davant possibles pèrdues de drets sobre el contingut de les seves obres, Adobe ha creat un complex sistema de seguretat anomenat DRM (Digital right management). La seguretat d'aquest sistema permet a editors com Pearson, Dykinson o Editorial MAD l'edició de títols tècnics que difícilment podrien trobar-se a Internet d'una altra manera.

Similars[modifica | modifica el codi]

  • En el cas que el document digitalitzat sigui un còmic o similar, s'anomena historieta electrònica o còmic electrònic.
  • Si els llibres estan en format d'àudio, reben el nom d'audiollibres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Franganillo, Jorge. "La industria editorial frente al libro electrónico". El profesional de la información, 17(4), 2008, p. 416-417.
  • Pavón Besalú, Miquel J. No siguis ruc ara pots escriure un ebook en un esternut. 2012. ISBN 978-1478172376. Fitxa bibliogràfica.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre electrònic

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "e-book". Oxford Dictionaries. April 2010. Oxford University Press.|accesdate= 2 de setembre de 2010
  2. Gardiner, Eileen and Ronald G. Musto. “The Electronic Book.” In Suarez, Michael Felix, and H. R. Woudhuysen. The Oxford Companion to the Book. Oxford: Oxford University Press, 2010, p. 164.
  3. http://www.gutenberg.org/wiki/Gutenberg:The_History_and_Philosophy_of_Project_Gutenberg_by_Michael_Hart 18/4/2012
  4. «Foto Franco, l'uomo che inventò l'e-book "Ma nel 1993 nessuno ci diede retta" – 1 di 10». Milano.repubblica.it. [Consulta: 2011-10-24].
  5. «The Amazon Effect». The Nation, May 29, 2012. [Consulta: May 21, 2013].
  6. «Checks Out Library Books – News from». Google, 2004-12-14. [Consulta: 2011-10-24].
  7. McCracken, Jeffrey. «Barnes & Noble Said to Be Likely to End Search Without Buyer». Bloomberg, 2011-03-23 [Consulta: 24 octubre 2011].
  8. Barbour, Mary Beth. «BlackBerry, Apple, Kobo Top Brands in Canada's Mobile Device Market». Ipsos Reid, 2011-11-08. [Consulta: 2011-12-17].
  9. 9,0 9,1 Suleman, Khidr. «Sony Reader Touch and Amazon Kindle 3 go head-to-head». The Inquirer, September 20, 2010. [Consulta: January 27, 2012].
  10. «Beyond Ebooks». [Consulta: 12 June 2011].
  11. Patel, Nilay. «The Apple iPad: starting at $499». Engadget, January 27, 2010. [Consulta: January 27, 2010].
  12. Covert, Adrian. «Kobo Touch E-Reader: You'll Want to Love It, But ...». Gizmodo.com. [Consulta: 17 June 2011].
  13. «Kobo eReader Touch Specs». [Consulta: 29 June 2011].
  14. Kozlowski, Michael. «Hands on review of the Pocketbook PRO 902 9.7 inch e-Reader». goodereader.com. [Consulta: 3 January 2011].
  15. «PocketBook Touch Specs». [Consulta: 15 May 2012].