Bibliografia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La bibliografia és l'estudi de referència de textos. La bibliografia enumerativa, descriptiva, i textual, constitueixen unes classes de bibliografia de referència mitjançant sistemes de signes cap als textos (embranquen amb els camps de la senyalètica i de la semiòtica). La bibliografia analítica, tanmateix, forma una clase diferent de referència, que té més a veure amb la interpretació dels documents i els seus conceptes que amb el fet de llistar-los. Dins aquesta última, trobem la bibliografia històrica i la bibliografia sociològica.

De fet, canvis recents de la teoria de la bibliografia, la relacionen amb altres teories relacionades amb la gramàtica, com la lingüística, la semiòtica, i la psicologia de lectura i escriptura, amb la teoria de la informació i estudis de comunicacions, amb l'estat dels textos i les formes de llur transmissió. Tot això representa un desafiament formidable a la pràctica tradicional, i que pot també donar al principi bibliogràfic una posició central força nova quant a objecte de ser i la seva funció. Així doncs, i segons això, una definició menys tradicional i més actual de bibliografia podria ser la d'una disciplina que estudia textos sota formes de coneixement registrades, i llurs processos de transmissió, incloent-hi la seva producció i recepció.

En un sentit més clàssic i més restrictiu, la bibliografia s'estén com una visió de conjunt de totes (o una quantitat considerable) les publicacions en alguna categoria:

  • obres d'algun autor,
  • publicacions sobre algun tema específic,
  • publicacions editades en algun país específic,
  • publicacions editades en algun període específic, i
  • publicacions esmentades o relacionades amb una obra particular (una bibliografia d'aquest tipus, de vegades anomenada llista de referència hauria d'aparèixer normalment al final de qualsevol article en la literatura científica).

Una bibliografia prova de donar una visió de conjunt completa de la (important) literatura en la seva categoria. És un concepte oposat a un catàleg de biblioteca, que només llista elements trobables en la biblioteca. Tanmateix, els catàlegs d'algunes biblioteques nacionals també serveixen de bibliografies nacionals, ja que (gairebé) totes les publicacions d'aquell país són continguts als catàlegs.

Les bibliografies es poden ordenar d'unes quantes maneres, similars a catàlegs de biblioteca.

Les bibliografies anotades donen descripcions aproximades de com pot ser d'útil cada font per un autor construint un protocol o argument. Creant aquestes anotacions, normalment unes quantes frases, s'estableix un resum que expressa la pertinència de cada font abans d'escriure.

Composició d'una bibliografia[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • www.elperiodico.com
  • www.hortadesantjoan.cat
  • www.termcat.cat/productes/documents/citaciobiblio.pdf Normativa vigent en àmbits acadèmics catalans

Creació d'una citació[modifica | modifica el codi]

Les citacions són les referències d'altres autors o obres incorporades en el document que s'elabora.

Citacions textuals[modifica | modifica el codi]

Segons les condicions de publicació de la Societat Catalana de Comunicació (SCC),[1] membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), les citacions textuals s'escriuen en rodona i entre cometes.

La referència s'escriurà després de les cometes.

Si les citacions són més llargues de 3 línies, s'escriuen en un paràgraf independent, sagnat 1cm a l'esquerra i el cos de lletra 1 punt més petit (normalment 11 p.) que la del cos del text (si aquest és de 12). L'interlineat ha de ser senzill.

La referència de la citació va al final, abans del punt final.

Les supressions de text en les citacions, cal indicar-les amb tres punts entre claudàtors:[...].

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

Qualsevol referència d'una altra obra, cal ressenyar-la convenientment o bé a peu de pàgina, o bé al final del capítol o al final de l'obra.

Hi ha tres sistemes principals de citacions: a) les citacions numèriques b) les citacions en notes c) les citacions d'autor i any

Citacions numèriques[modifica | modifica el codi]

Les crides de nota del text remeten a la citació de l'obra de procedència mitjançant un número que es refereix a una llista d'obres citades al final del capítol o del llibre, ordenada numèricament. Les crides dins del text s'han de col·locar després de la puntuació corresponent, ja que si no s'interromp la frase.

Citacions en notes[modifica | modifica el codi]

Les crides de nota del text remeten a notes (situades a peu de pàgina, al final del capítol, o al final de l'obra) que contenen les referències bibliogràfiques. De vegades aquestes notes porten la citació abreujada que remet a la bibliografia final de l'obra.

Citacions d'autor i any[modifica | modifica el codi]

Es tracta de posar directament al text, entre parèntesis, el primer element (gairebé sempre l'autor), l'any d'edició de l'obra de referència i, si cal, la pàgina o pàgines. Els cognoms dels autors s'han d'escriure en versaletes.

  • Exemple: (Lüdtke, 1988), (Lüdtke, 1988: 1633).

Quan aquestes referències apareixen al final d'un període, han d'anar sempre després del signe de puntuació.

  • Exemple: És clar que el sistema de codificació més estàndard actualment és el TEI (Burnard, 1995) i, com a tal, ...

Si hi ha més d'una referència, s'escriuen totes dins dels mateixos parèntesis, separades per punt i coma (Barry i Fourcin, 1992; Péan et al., 1993).

Si en el text ja se cita l'autor, només cal escriure l'any entre parèntesis.

  • Exemple: Tal com diu Burnard (1995a), el sistema de...

En el cas de citar més d'una obra del mateix any del mateix autor, les obres s'enumeren amb lletres minúscules després de l'any, sense deixar cap espai.

  • Exemple: (Burnard, 1995a).

Si a més de l'obra es vol anotar la pàgina o les pàgines concretes, la referència s'escriu després de l'any, precedida de dos punts i un espai.

  • Exemple: (Burnard, 1995: 53-56)

Criteri ISBN orientat a la catalogació[modifica | modifica el codi]

El Comitè Permanent de la Secció de Catalogació de la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (que és l'organització internacional de biblioteconomia) elabora una normativa internacional de referenciació bibliogràfica (ISBD).

La Descripció Bibliogràfica Internacional Normalitzada (ISBD) presenta diferents apartats, segons es tracti de material cartogràfic, llibres en general, material no llibrer, material musical, recursos electrònics, publicacions seriades, etc.[2]

Normes editades[modifica | modifica el codi]

  • FEDERACIÓN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. ISBD(CM): descripción bibliográfica internacional normalizada para material cartográfico. Ed. rev. Madrid: ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1993.
  • FEDERACIÓN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. ISBD(G): descripción bibliográfica internacional normalizada general. Ed. rev. Madrid: ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1993.
  • FEDERACIÓN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. ISBD(NBM): descripción bibliográfica internacional normalizada para materiales no librarios. Ed. rev. Madrid: ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1993.
  • FEDERACIÓN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. ISBD(PM): descripción bibliográfica internacional normalizada para música impresa. Ed. rev. Madrid : ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1994.
  • FEDERACIÓN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. Pautas para la aplicación de las ISBD a la descripción de partes component: ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1994.
  • FEDERACIÓN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS.: ISBD(ER) : International Standard Bibliographic Description for Electronic Resources. München : Saur, 1997. Disponible también en: http://www.if
  • FORMATO IBERMARC para registros bibliográficos. 6ª ed. Madrid : Biblioteca Nacional, 2001
  • REGLAS de catalogación. Ed. nuevamente rev. Ed. refundida y rev. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, Centro de Publicaciones : Boletín Oficial
  • REGLAS de catalogación. Ed. nuevamente rev. Madrid: Ministerio de Cultura, Centro de Publicaciones. 1999.

Criteri ISO orientat a l'edició[modifica | modifica el codi]

L'ISO (Organització internacional de normalització) és l'entitat internacional encarregada de produir els estàndards normatius en els camps industrials i comercials.

La normativa ISO 690 és la que s'ocupa d'establir una normativa internacional d'edició de referències bibliogràfiques.

Pautes a tenir en compte:

La norma ISO 690 ens dóna uns camps determinats que hem d'anar seguint en la mateixa seqüència. Alguns d'aquests camps són opcionals i altres són fixos.

Així, la persona que fa una llista bibliogràfica ha de tenir en compte que sempre s'han de seguir les mateixes pautes en els camps opcionals. Per tant, si s'opta per incloure tots o alguns dels elements opcionals, s'haurà de mantenir aquest criteri uniforme al llarg de tot el treball.

Citació de monografies[modifica | modifica el codi]

És aquell document en qualsevol suport, ja sigui llibre, enregistrament sonor, video,..., que no ha estat publicat en sèrie. És una publicació que es completa en un o més volums. Els camps que es faran constar són:

  1. Títol
  2. Responsabilitat secundària: Traductors,… (Camp opcional)
  3. Edició: Núm. d'edició
  4. Dades de publicació: Lloc d'edició, editorial i any
  5. Descripció física: Pàgines del document (Camp opcional)
  6. Col·lecció: Col·lecció i número (Camp opcional)
  7. Notes (Camp opcional)
  8. Número normalitzat: Número ISBN (Camp opcional)
  9. Si hi ha alguna obra que no té traductor o col·lecció o alguna nota,...es passa a descriure el camp següent.

Puntuació:

  • Després de l'autor: Punt espai
  • Després del títol: Punt espai
  • Entre títol i subtítol: Dos punts espai
  • Després de la responsabilitat secundària: Punt espai
  • Després de l'edició: Punt espai
  • Després del lloc d'edició: Dos punts Espai
  • Després de l'editorial: Coma espai
  • Després de l'any de publicació: Punt espai
  • Després de les notes: Punt espai
  • Abans del nom de la col·lecció: Obrir parèntesi
  • Després del nom de la col·lecció: Punt i com espai
  • Després del número de col·lecció: Tancar parèntesi punt
  • Després de notes: Punt espai
  • Després del número normalitzat: Punt

Tota la puntuació ha de ser exacta. És totalment important seguir els mateixos espais. En cas contrari, la cita bibliogràfica seria incorrecta. D'aquesta manera, la cita bibliogràfica quedaria de la següent manera:

COGNOMS DE L'AUTOR, Nom de l'autor. Títol del llibre: Subtítol del llibre. Núm. d'edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Núm. pàgines. (Col·lecció; Núm. de la col·lecció). Notes. ISBN xxxxxxxxxx.

Exemples:

  • TORO, Josep. El cuerpo como delito: Anorexia, bulimia, cultura y sociedad. Barcelona: Editorial Ariel, 1996. 353 p. (Ariel Ciencia). ISBN 84-344-8023-9.
  • LAZARUS, Richard S.; FOLKMAN, Susan. Estrés y procesos cognitivos. Trad. de María Zaplana. Barcelona: Martínez Roca, 1986. 468 p. (Biblioteca de Psicologia, psiquiatría y salud. Serie Universidad; 3). ISBN 84-270-1013-3.

Tipografia:

  • Els títols dels llibres sempre van subratllats o en cursiva. Quan s'adopta una de les dues formes, sempre s'ha d'utilitzar la mateixa.
  • En els esborranys mecanografiats, la lletra cursiva s'indica subratllant la paraula o frase corresponent, que en passar a impremta, s'haurà de compondre en cursiva.

Utilització de les diverses llengües en els camps:

  • Hi ha camps on s'utilitza la llengua en què està escrit el document i n'hi ha d'altres que s'utilitza la llengua de la persona que fa la cita bibliogràfica. Els camps que s'utilitza la llengua en què està escrit el document són: Autor - Títol - Responsabilitat secundària - Edició - Dades de publicació - Col·lecció
  • Els camps que s'utilitza la llengua de la persona que fa la cita bibliogràfica són: Descripció física - Notes

Regles, excepcions i variants dels diferents camps[modifica | modifica el codi]

Autor o autors[modifica | modifica el codi]

  1. De vegades ens podem trobar que l'obra no té un nom d'un autor determinat sinó que figura només el nom d'una entitat. En aquest cas:
    Mirarem si és una obra que tracta pròpiament de l'entitat (memòria, pressupostos, repertori, catàleg... de l'entitat). Si és així, l'autor serà l'entitat.
    • COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA. Memòria 1997. Barcelona: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, 1998. 91 p.
    En cas contrari, s'entra la cita bibliogràfica directament pel títol. Exemple:
    • Pla de salut de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1997. 492 p. Inclou un full solt amb una fe d'errades. ISBN 84-393-4242-X.
  2. Hi ha altres obres on no hi ha autor/s, sinó que hi ha un editor literari. En aquest cas, l'editor literari es considera autor de l'obra sempre que el seu nom estigui clarament especificat a les fonts d'informació. En aquest cas es posa el nom de l'editor seguit de (ed.) o (eds.). Exemple:
    • DUNNETTE, Marvin D. (ed.). Handbook of industrial and organizational psychology. New York [etc.]: John Wiley & sons, 1983. 1740 p. ISBN 0-471-88642-4.
  3. També pot ser que hi hagi dos o tres autors, o dues o tres entitats autores. En aquest cas, s'anoten una darrere l'altra separades per; espai. Exemple:
    • GREENSPAN, Stanley I.; LIEFF BENDERLY, Beryl. El crecimiento de la mente y los ambiguos origenes de la inteligencia. Traducción de Ernesto Thielen. Barcelona: Paidós, 1997. 401 p. (Paidós transiciones; 8). ISBN 84-493-0505-5.
  4. Quan hi ha més de tres autors en una mateixa obra (ja siguin persones o entitats), l'obra es referencia amb el nom del primer dels autors, de la forma convencional, afegint-hi [et al.]. Exemple:
    En l'obra Manual de técnicas e instrumentos de formación en la empresa, els autors són: Federico Gan, Eva de Francisco, Beatriz Alonso i Santiago Puyol. Per tant, la cita quedaria de la següent manera:
    • GAN, Federico [et al.]. Manual de técnicas e instrumentos de formación en la empresa. Barcelona: Ediciones Apóstrofe, 1995. 384 p. (Apóstrofe itinerario). ISBN 84-455-0111-9.

Títol[modifica | modifica el codi]

El títol s'ha de posar igual que apareix a la font. En alguns casos ens poden trobar que hi hagi un títol i segueix tipogràficament amb una altra frase. Aquesta altra frase s'anomena subtítol.

a) El subtítol el posarem després del títol seguit de : espai. El subtítol s'ha d'escriure exactament com aparegui en el llibre (tenint en compte si la primera lletra és majúscula o minúscula). Exemple:
  • ROSEN, David. El Tao de Jung: Una vía a la integridad. Traducción de Alicia Sánchez Millet. Barcelona: Paidós, 1996. 237 p. (Paidós Junguiana; 1). ISBN 84-493-0520-9.
b) També ens podem trobar que hi hagi un títol i al costat la seva traducció en altres llengües. Això s'anomena títol paral·lel. A la cita bibliogràfica ho posariem després del títol i després la puntuació: Espai = espai. Exemple:
  • Psicologia = Psychology. Londres: Association of psychology, 1996. 345 p. ISBN 5-656-25896-3.

Designació general de material[modifica | modifica el codi]

Quan estem descrivint un material que no és un llibre (ex.: un vídeo, cassette, CD,…) farem constar a darrere el títol, el tipus de material que és.

La designació general de material està concretat per una sèrie de paraules que són les següents. Sempre s'utilitzarà una d'aquestes paraules. No és correcte utilitzar altres paraules o sinònims.

Llista de paraules per designar el material:Enregistrament de vídeo, enregistrament sonor, material gràfic, microforma, multimèdia (Multimèdia s'utilitza quan el material el formen diferents materials. Per exemple un llibre que a més porta un cassette, un joc i un manual d'instruccions). Aquestes paraules sempre aniran entre claudàtors. Exemple:

  • El sistema català de serveis socials [Enregistrament de vídeo]. Barcelona: Escola Universitària de treball social, 1996.

Lloc de publicació[modifica | modifica el codi]

Si en posar el lloc de publicació hi hagués més d'un nom (ex: Buenos Aires, Barcelona, Madrid) es posa en primer lloc el que es troba primer i després [etc.]. Exemple:

  • Buenos Aires [etc.]

Si, tot al contrari, no hi consta el nom del lloc, es posa [s.l.]. Exemple:

  • [s.l.]: Eumo, 1998.

Editorial[modifica | modifica el codi]

En cas que no constés el nom de l'editorial es posa [s.n.]. Exemple:

  • Barcelona: [s.n.], 1998.

Com citar congressos, conferències, fires, exposicions,...[modifica | modifica el codi]

A l'hora de citar congressos, conferències, fires,. exposicions,…es posa el títol i després del títol s'obre parèntesi i s'especifica el número del congrés…, l'any i el lloc on es va fer. Finalment es tanca parèntesi. Cada element d'aquesta informació anirà separada per : espai. Exemple:

  • Congreso de servicios sociales municipales : conferencias y ponencias. (1r.: 1995: Sitges). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996. 397 p. ISBN 84-7794-442-3.

Citació de capítols o fragments de llibres[modifica | modifica el codi]

Els camps, en aquest cas, serien els següents:

  • Autor del capítol o fragment
  • Títol del capítol o fragment
  • Element d'enllaç: L'element d'enllaç és, si estem fent la cita en català, "dins".; si estem fent la cita en castellà, "en";
  • Títol del llibre
  • Edició
  • Dades de publicació: Lloc d'edició, editorial i any
  • Pàgines: Pàgines on és l'article

La puntuació després de cada camp quedaria de la següent manera:

  • Després de l'autor del capítol o fragment: Punt espai
  • Després del títol del capítol o fragment: Punt espai
  • Després de l'element d'enllaç: : espai
  • Després del títol del llibre: Punt espai
  • Després del lloc d'edició: Dos punts espai
  • Després de l'editorial: Coma espai
  • Després de l'any de publicació: Punt espai
  • Després de les pàgines: Punt

La cita bibliogràfica quedaria de la següent manera:

COGNOMS, Nom de l'autor. "Títol del capítol: Subtítol del capítol". Dins: Títol del llibre: Subtítol del llibre. Lloc d'edició: editorial, any. Pàgines.

Exemple:

  • MORAGAS MORAGAS, Ricardo. "Biología". Dins: Gerontología social : envejecimiento y calidad de vida. Barcelona: Editorial Herder, 1995. p. 45-69.
Tipografia

El títol del capítol o fragment sempre va entre cometes, mentre que el títol del llibre va en cursiva o subratllat.

Publicacions en sèrie[modifica | modifica el codi]

Per a revistes o altres tipus de publicacions seriades.

Cal tenir en compte que quan diem citació de publicacions en sèrie ens referim a tota una revista sencera, és a dir, a tota la revista (amb tots els números). Si volem citar un número concret d'una revista, aniria en un altre apartat que explicarem a continuació.

Els camps són:

  • Títol
  • Autor
  • Edició
  • Designació dels números: El primer número que va sortir amb la seva data de publicació i l'últim número amb l'última data de publicació. Si és una publicació que encara es publica es deixa en blanc l'últim apartat. (Camp opcional)
  • Dades de la publicació: Lloc d'edició, editorial i any
  • Descripció física: Números de què consta la col·lecció (Camp opcional)
  • Col·lecció (Camp opcional)
  • Periodicitat
  • Notes (Camp opcional)
  • Número normalitzat: Número ISSN (Camp opcional)

Després de cada camp hi ha la següent puntuació:

  • Després del títol: Punt espai
  • Després de l'autor: Punt espai
  • Després de l'edició: Punt espai
  • Després del primer número: Obrir parèntesi, posar la data d'aquest primer número, tancar el parèntesi i posar un guió
  • Després de l'últim número: Obrir parèntesi, posar la data de l'últim número, tancar parèntesi i punt espai. Si la revista encara es publica, es deixa un espai en blanc.
  • Després del lloc d'edició: : espai
  • Després de l'editorial: Coma espai
  • Després de l'any de publicació: Punt espai
  • Després de la descripció física: Punt espai
  • Després de la col·lecció: Punt espai
  • Després de la periodicitat: Punt espai
  • Després de les notes: Punt espai
  • Després del número normalitzat: Punt

La cita bibliogràfica quedaria de la següent manera:

Títol de la revista o diari. Número del primer exemplar (data d'aquest número) - Número de l'últim exemplar (data d'aquest número). Lloc d'edició: editorial, any del primer número - data de l'últim número. Números de què consta la sèrie. Nom de la col·lecció. Periodicitat. Notes. Número normalitzat.

Exemple:

  • Full Informatiu. Núm. 1 (setembre 1986) -. Barcelona: Col·legi Oficial de Psicólegs de Catalunya, 1986 -. Mensual.
Tipografia

Els títols de revista sempre van subratllats o en cursiva. És el mateix cas que amb els llibres.

Revista o diari[modifica | modifica el codi]

Els camps serien:

  • Nom de la revista
  • Lloc de publicació
  • Any
  • Número

La puntuació que aniria després de cada camp, és:

  • Després del títol: Punt espai
  • Després del lloc d'edició: Coma espai
  • Després de l'any de publicació: Coma espai
  • Després del número: Punt

La cita bibliogràfica quedaria de la següent manera:

Títol de la revista. Lloc d'edició, any, número.

Exemple:

  • AEDIPE. Madrid, 1998, núm. 5.
Tipografia

Igual que els títols de monografies i publicacions en sèrie. Sempre anirà subratllat o en cursiva.

Articles dins d'una revista o diari[modifica | modifica el codi]

Els camps per citar articles de revista o diaris són:

  • Autor de l'article
  • Títol de l'article
  • Títol de la revista o diari
  • Edició
  • Número de la revista i data
  • Pàgines

La puntuació després de cada camp aniria de la següent manera:

  • Després de l'autor de l'article: Punt espai
  • Després del títol de l'article: Punt espai
  • Després del títol de la revista o diari: Punt espai
  • Després de l'edició: Punt espai
  • Després del número de revista: Obrir parèntesi
  • Després de la data de la revista: Tancar parèntesi coma
  • Després de les pàgines: Punt

La cita bibliogràfica seria:

COGNOM, Nom de l'autor. "Títol de l'article". Títol de la revista. Edició. Número (data), pàgines.

Exemple:

  • GARRIGA, Concepció. "Els abusos sexuals en el context de la relació terapèutica". Full Informatiu. Núm. 106 (setembre 1998), p. 2.
Tipografia

El títol de l'article sempre anirà entre cometes, mentre que el títol de la revista o diari sempre anirà en cursiva o subratllat.

Ordenació de la bibliografia[modifica | modifica el codi]

Quan és només una cita bibliogràfica, es pot posar el nom de l'autor directament (nom i cognom), però generalment es fa una llista amb cites bibliogràfiques. En aquest cas, els noms dels autors aniran ordenats alfabèticament. Per tant s'entrarà: COGNOM, nom.

El sistema d'ordenació és paraula per paraula.

Altres criteris[modifica | modifica el codi]

La norma ISO 690:1987 (UNE 50-104-94) és el marc internacional que dóna les pautes mínimes per a les citacions bibliogràfiques de documents impresos i publicats. Prenent com a referència aquesta norma, cada consell editorial, cada societat científica, cada universitat... elabora el seu propi manual d'estil.

Criteri de l'IEC[modifica | modifica el codi]

Segons les condicions de publicació de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la bibliografia recomanada i/o amb la qual s'ha treballat ha de seguir la següent forma:

Un llibre o capítol d'un llibre:

Autor del capítol, en majúscules, l'any de publicació, entre parèntesis, punt, el capítol entre cometes punt, A: autor del llibre, en majúscules, punt, el títol del llibre, en cursiva, punt, el lloc d'edició: editorial, coma, pàgines.

Exemple:

  • DÍAZ NOSTY, B. (1989). «La proyección multimedia en España». A: TIMOTEO ÁLVAREZ, J. [ed.]. Historia de los medios de comunicación en España. Madrid: Ariel. (Ariel Comunicación), p. 60-120.

Un article en una revista:

Autor de l'article, en majúscules, punt, l'any, entre parèntesis, punt, el títol de l'article, entre cometes, punt, el nom de la revista, en cursiva, coma, el lloc de la publicació entre claudàtors, coma, el número de la revista, coma, i les pàgines on trobar-lo.

Exemple:

  • BUSTAMANTE, E. (1995). «El sector audiovisual. Grandes expectativas, profundas incertidumbres». Telos, [Madrid], núm. 41 (març), p. 12-25.

Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT)[modifica | modifica el codi]

El Centre de Terminologia de la Generalitat de Catalunya ha elaborat uns criteris de citació bibliogràfica[3] que es basen en la norma ISO 690 i en la descripció bibliogràfica normalitzada internacional (ISBD).

Modern Language Association (MLA)[modifica | modifica el codi]

Aquesta associació americana és una entitat molt important d'indexació bibliogràfica (sobretot en llengua anglesa). Ha publicat diferents llibres que tracten sobre les normes d'estil en bibliografies. S'utilitza molt en literatura, arts, i humanitats.[4]

American Psychological Association (APA)[modifica | modifica el codi]

És l'associació americana de psicologia. Té la vocació de representar als psicòlegs de tot el món. L'abast internacional de l'organització de la publicació de les seves normes d'estil ha donat peu que serveixin de referència en el camp de la salut (psicologia, medicina) i en general en totes les ciències socials.[5]

Universitat de Chicago/Turabian[modifica | modifica el codi]

Aquesta universitat (juntament amb Kate L. Turabia) ha empès les normes d'estil en els camps del periodisme, la història i les humanitats.[6]

AMA[modifica | modifica el codi]

L'American Medical Association elabora un manual d'estil que ha servit d'estàndard per les disciplines que s'ocupen de medicina, salud, i ciències biològiques.[7]

CBE[modifica | modifica el codi]

D'ús en l'àmbit científic universitari (sobretot als EUA).

Manual:

  • CBE Style Manual Committee. (1994). Scientific style and format: The CBE manual for authors, editors, and publishers. 6th ed. Cambridge; New York: Cambridge University Press.

National Library of Medicine (NLM)[modifica | modifica el codi]

D'ús en l'àmbit mèdic i per extensió en ciències.[8]

Manual:

  • Patrias, K. (1991). National Library of Medicine recommended formats for bibliographic citation. Bethesda, MD: National Library of Medicine Reference Section.

Abreviatures[modifica | modifica el codi]

Les referències bibliogràfiques que utilitzen abreviatures d'origen llatí van entre claudàtors. Moltes llengües han tendit a substituir-les pel seu equivalent vernacular:

  • [ca.] circa, precedeix una data de publicació aproximada
  • [et al.] et alii, indicació de l'omissió d'autors després del primer
  • [i.e.] id est, precedeix una data de publicació corregida
  • [S.l.] sine loco, s'utilitza quan no es coneix el lloc de publicació
  • [s.n.] sine nomine, s'utilitza quan no es coneix el nom de l'editor
  • [sic] segueix una incorrecció

Abreviatures típiques:

  • (a.d.) alta densitat
  • art. article
  • cap. capítol
  • col·l. col·lecció
  • comp. compilador
  • coord. coordinador
  • cop. copyright, precedeix la data extreta del copyright
  • (d.d.) doble densitat
  • dir. director
  • DL dipòsit legal, precedeix la data extreta del dipòsit legal
  • ed. editor o director literari
  • núm. número d'exemplar de publicació en sèrie
  • p. pàgina/es
  • v. segueix el nombre de volums d'una monografia
  • Vol. precedeix el número del volum citat
  • § paràgraf

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Citació d'un recurs electrònic[modifica | modifica el codi]