Literatura de viatges

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera edició dels viatges de Gulliver de Jonathan Swift (1726)

La literatura de viatges és l'escriptura sobre viatges amb valor literari. La literatura de viatges descriu típicament les experiències de l'autor en un viatge de plaer. Normalment, la literatura de viatges es caracteritza per una narració coherent o estètica més enllà del simple registre de dates i esdeveniments que es trobaria en un diari de viatge.

Història[modifica | modifica el codi]

Notes manuscrites de Cristòfor Colom a l'edició en llatí del Milió de Marco Polo.

Alguns dels exemples més antics de literatura de viatges són la Descripció de Grècia de Pausànies al segle II d.C., i els llibres d'Ibn Jubayr (1145–1214) i Ibn Battuta (1304–1377), que van descriure amb detall els seus viatges al llarg del món conegut. El gènere de viatges era força comú en la literatura àrab medieval.[1]

Un dels primers casos registrats d'un viatge de plaer és la pujada de Petrarca (1304–1374) al Mont Ventoux el 1336. Afirma que va pujar al cim pel plaer de veure'l. Va anomenar els companys que s'havien quedat a baix frigida incuriositas ("una manca gèlida de curiositat"). Després va escriure sobre l'ascensió fent comparacions al·legòriques entre la pujada a la muntanya i el seu propi progrés moral a la vida.

D'altres exemples més tardans de literatura de viatges són diverses narracions del Grand Tour. Els aristòcrates, clergat, i d'altres amb diners i temps lliure viatjaven per Europa per aprendre sobre l'art i l'arquitectura del seu passat. Un dels pioners de la literatura turística fou Robert Louis Stevenson (1850–1894).

La literatura de viatges també es va fer popular durant la Dinastia Song (960–1279) de la Xina medieval.[2] Autors com Fan Chengda (1126–1193) i Xu Xiake (1587–1641) incorporaven una gran quantitat d'informació geogràfica i topogràfica als seus escrits, mentre que l'assaig Registre de la Muntanya de les Campanes de Pedra del poeta i home d'estat Su Shi (1037–1101) presentava com a objectiu central un argument filosòfic i moral.[3]

El segle XVIII, la literatura de viatges consistia principalment en diaris marítims.[4] A l'Anglaterra del segle XVIII, gairebé tots els escriptors famosos van treballar en aquest gènere.[5] Els diaris del Capità Cook (1784) foren l'equivalent dels best sellers d'avui en dia.

Llibres de viatge[modifica | modifica el codi]

Els americans Paul Theroux, Bill Bryson i William Least Heat-Moon, l'autor gal·lès Jan Morris i l'anglès Eric Newby han triomfat com a escriptors de viatges encara que Morris també és un historiador i Theroux és novel·lista.

Sovint, la literatura de viatges coincideix amb l'assaig, com a India: una civilització ferida de V. S. Naipaul, on un viatge és l'excusa per l'observació continuada d'una nació i la seva gent. És un cas similar al de l'obra de Rebecca West sobre Iugoslàvia, Black Lamb and Grey Falcon.

De vegades, un escriptor s'estableix en algun lloc durant un període llarg, absorbint l'essència del lloc tot continuant l'observació amb la sensibilitat d'un escriptor de viatges. Alguns exemples d'aquestes obres són Bitter Lemons de Lawrence Durrell, The Island of the White Cow de Deborah Tall i Un any a Provença, l'èxit de Peter Mayle.

En el cas de naturalistes, com Gerald Durrell, es fusionen la literatura de viatges i de natura. Charles Darwin va escriure la seva famosa narració sobre el viatge del Beagle, que és una intersecció de ciència, història natural i viatges.

També ens trobem amb literatura de viatges quan un escriptor, famós per algun altre gènere, viatja i escriu sobre les seves experiències. Alguns exemples en són Samuel Johnson, Charles Dickens, Mary Wollstonecraft, Robert Louis Stevenson, Hilaire Belloc, D. H. Lawrence, i John Steinbeck.

Ficció[modifica | modifica el codi]

Els llibres sobre viatges ficticis comprenen una gran proporció de la literatura de viatges. Encara que en alguns contextos pot ser interessant de distingir les obres de ficció de les de no-ficció, a la pràctica sol ser molt difícil de fer-ho, com als escrits dels viatges de Marco Polo o John Mandeville. Moltes obres "fictícies" de la literatura de viatges estan basades en viatges reals – El cor de les tenebres de Joseph Conrad, i, probablement, l'Odissea d'Homer – mentre que altres obres, encara que són basades en viatges imaginaris i fins i tot fantasiosos – la Divina Comèdia de Dante, els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, Càndid de Voltaire o La Història de Rasselas, príncep d'Abissínia de Samuel Johnson – contenen no obstant alguns elements verídics.

On the Road, de Jack Kerouac (1957) i The Dharma Bums (1958) són narracions passades a ficció dels seus viatges pels Estats Units a finals dels anys 1940 i principis dels 1950.

Un exemple contemporani d'un viatge real convertit en obra de ficció és la novel·la de Kira Salak "The White Mary", que té lloc a Papua Nova Guinea i al Congo i es basa principalment en les seves experiències en aquests països.[6][7][8]

En la literatura catalana[modifica | modifica el codi]

En català, són destacables els llibres sobre viatges a peu d'en Josep Maria Espinàs.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El-Shihibi, Fathi A. Dissertation.com. Travel Genre in Arabic Literature: A Selective Literary and Historical Study, 2006. ISBN 1581123264. , presentat com a tesi doctoral de l'autor el 1998
  2. Hargett 1985, p. 67.
  3. Hargett 1985, pp. 74–76.
  4. Stolley 1992, p. 26.
  5. Fussell 1963, p. 54.
  6. Finkel, Michael. «Kira Salek: The White Mary». National Geographic Adventure, Agost 2008. [Consulta: 12 de novembre de 2010].
  7. Trachtenberg, Jeffrey A.. «Imaginary Journey». The Wall Street Journal, 26 July 2008.
  8. «The White Mary: A Novel». Amazon.com. [Consulta: 12 de novembre 2010].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Batten, Charles Lynn. Pleasurable Instruction: Form and Convention in Eighteenth-Century Travel Literature. Berkeley: University of California Press, 1978. ISBN 9780520032606. OCLC 4419780. 
  • Chaney, Edward. The Evolution of the Grand Tour: Anglo-Italian Cultural Relations Since the Renaissance. London: Frank Cass, 1998. ISBN 9780714645773. OCLC 38304358. 
  • Chatzipanagioti-Sangmeister, Julia. Griechenland, Zypern, Balkan und Levante: eine kommentierte Bibliographie der Reiseliteratur des 18. Jahrhunderts (en alemany). Eutin: Lumpeter and Lasel, 2006. ISBN 9783981067422. OCLC 470750661. 
  • Fussell, Paul. «Patrick Brydone: The Eighteenth-Century Traveler As Representative Man». A: Literature As a Mode of Travel. New York: New York Public Library, 1963, p. 53–67. OCLC 83683507. 
  • Hargett, James M.. «Some Preliminary Remarks on the Travel Records of the Song Dynasty (960-1279)». Chinese Literature: Essays, Articles, Reviews, vol. 7, 1/2, 1985, pàg. 67-93.
  • Speake, Jennifer. Literature of Travel and Exploration: An Encyclopedia. New York: Fitzroy Dearborn, 2003. ISBN 1579582478. OCLC 55631133. 
  • Stolley, Karen. El lazarillo de ciegos caminantes: un itinerario crítico (en castellà). Hanover, NH: Ediciones del Norte, 1992. ISBN 9780910061490. OCLC 29205545.