Ventor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El vessant nord del Ventor

El Ventor (occità: Ventor sense article definit; francès: mont Ventoux) és una muntanya de 1912 m d'altitud a la regió de la Provença al sud-est de França, a uns 20 quilòmetres al nord-est de Carpentràs. Al vessant nord, la muntanya limita amb el departament de Droma. És de llarg la muntanya més alta de la regió i se li ha donat el nom de "gegant de la Provença".

Nom, aspecte i situació[modifica | modifica el codi]

Com el seu nom ho suggereix, pot fer-hi molt de vent al cim, especialment amb el mestral; s'hi han registrat velocitats de fins a 320 km/h. La carretera que passa pel cim es tanca sovint a causa dels forts vents. Ventor s'assembla al mot "vent", però la seva etimologia és prellatina (Ven-t- + -uru) i no significa "vent".[1]

El Ventor, malgrat que geològicament forma part dels Alps, és considerat sovint com a una muntanya separada d'ells, a causa de la manca de muntanyes d'una alçada semblant a les rodalies. Es troba sol a l'oest de la serra de Leberon. El cim de la muntanya està compost de pedra calcària, sense cap mena de vegetació ni arbres. La calcària blanca del cim fa que, des de lluny, doni la impressió d'estar nevat tot l'any (de fet, només hi ha neu entre el desembre i l'abril). La seva posició aïllada sobre la vall del Roine fa que domini la regió sencera, i se'l pot veure des d'una gran distància, en dies clars. Per tant, les vistes des del cim són formidables.

Història[modifica | modifica el codi]

Petrarca va escalar el Ventor l'any 1336, cosa que va explicar en una carta a un amic. Aquesta carta és considerada un dels primers productes del Renaixement i l'humanisme, ja que Petrarca féu l'ascensió inspirat per un passatge de la Història de Roma de Tit Livi. Petrarca és considerat el pare de l'alpinisme, ja que va dir que volia escalar el Ventor només per poder gaudir de les vistes. Va pujar al cim el dia 26 d'abril, juntament amb son germà i dues persones més. Coneixia bé la regió ja que va viure a Avinyó entre 1333 i 1349.

Al segle XV es construí una capella al cim, dedicada a la Santa Creu. L'any 1882 s'hi construí una estació meteorològica que ja no està en funcionament. Als anys seixanta s'hi instal·là una torre de comunicacions de 50 metres d'alçada.

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

Vista del Ventor des de Mirabel-aux-Baronnies

Tot i que originalment hi havia vegetació, a partir del segle XII els arbres de la muntanya van començar a ser talats per satisfer la demanda de les drassanes de Toló. Algunes àrees han estat reforestades des del 1860 amb una varietat d'arbres caducifolis (com ara alzines i faigos) i de coníferes, com ara el cedre de l'Atlas o el làrix. A una mica més d'alçària, els juniperus són comuns.

La muntanya comprèn el límit d'espècies o ecotò entre la flora i la fauna del nord i el sud de França. Algunes espècies, incloent-hi diversos tipus d'aranyes i papalllones, només viuen al Ventor. És un bon lloc per veure-hi l'àguila viborera.

Les seves qualitats biològiques foren reconegudes per la UNESCO el 1990, quan es creà la Réserve de Biosphère du Mont Ventoux, que protegeix una zona de 801 quilòmetres quadrats a la muntanya i al seu voltant.

Curses ciclistes[modifica | modifica el codi]

L'ascensió del Ventor en bicicleta es pot fer per tres carreteres.

  • Pel vessant sud, des de Bédoin; 1.610 metres d'ascensió en 22 km de distància. Aquesta és l'ascensió més difícil i famosa. La carretera que arriba al cim té una pendent mitjana del 7,6%. La pujada és fàcil fins a Saint-Estève, però els 16 quilòmetres restants tenen una pendent mitjana del 10%. Als últims quilòmetres hi ha ràfegues violentes de vent. Un amateur ben entrenat pot fer aquesta ascensió en 2-3 hores, mentre que els professionals tarden 1-1,5 hores. La pujada més ràpida va ser realitzada pel ciclista basc Iban Mayo al Dauphiné Libéré del 2004, amb un temps de 55'51".
  • Pel vessant nord, des de Malaucène; 1.570 metres d'ascensió en 21 km de distància. Una mica més fàcil que la pujada des de Bédoin, i més protegida del vent.
  • Pel vessant est, des de Saut; 1.220 metres d'ascensió en 26 km de distància. Després del Chalet Reynard (on comença el "paisatge lunar" del cim), la pujada és la mateixa que la del vessant nord. Pendent mitjana del 4,4%.

Cada any es fan curses d'aficionats en què s'intenta escalar la muntanya tan ràpidament i tantes vegades com sigui possible en 24 hores. El 16 de maig del 2006, el ciclista Jean-Pascal Roux va trencar el rècord, pujant onze vegades la muntanya, totes des de Bédoin.

Tour de França[modifica | modifica el codi]

Monument a Tom Simpson al Ventor

El Ventor ha esdevingut llegendari com a una de les ascensions més dures del Tour de França, que ha passat per la muntanya tretze vegades des del 1951. La majoria de vegades l'ascensió es fa des de Bédoin. Aquesta reputació com a cim mític del Tour atrau ciclistes de tot el món.

La muntanya arribà a les portades dels diaris quan hi morí el gran ciclista anglès Tom Simpson el 13 de juliol de 1967, per culpa d'una combinació d'amfetamines, alcohol i hipertèrmia. Va començar a fer esses amb la bicicleta abans de caure. Estava delirant i va demanar al públic que el tornessin a pujar a la bicicleta, i va continuar fins a uns 800 metres del cim, on va caure mort. Es trobaren amfetamines al seu mallot i a la seva sang. Hi ha un monument a Tom Simpson a prop del cim que ha esdevingut un lloc de peregrinació per a aficionats del ciclisme de tot el món, que hi solen deixar records en senyal de respecte. El 1970, Eddy Merckx va guanyar l'etapa que acabava al Ventor, però va necessitar oxigen en acabar-la. L'últim guanyador al Ventor, al Tour de França, va ser el britànic Christopher Froome de l'equip Sky, el 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ventor

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Albert Dauzat, Gaston Deslandes, Charles Rostaing (1978) Dictionnaire étymologique des noms de rivières et de montagnes en France, París: Klincksieck, pàg. 231.

Coord.: 44° 10′ N, 5° 17′ E / 44.167°N,5.283°E / 44.167; 5.283