Beguda alcohòlica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diverses begudes alcohòliques

Les begudes alcohòliques són aquelles que contenen alcohol etílic en quantitats apreciables. En moltes cultures, el consum de begudes alcohòliques és habitual en situacions socials ben diverses; en d'altres, com l'Islam, està prohibit.[1]

El seu consum també pot comportar problemes de salut importants; com podrien ser: hemorràgies internes, intoxicació alcohòlica, coma etílic, pèrdua del control...

L'alcohol pot comportar dependència d'aquest per tant és una beguda addictiva. Els addictes a l'alcohol s'anomenen alcohòlics i celebren el 15 de novembre el seu dia. Cada any, l'ús nociu de l'alcohol causa 2,5 milions de morts a tot el món, entre els quals hi ha 320.000 joves d'entre 15 i 29 anys.[2] És el huité factor de risc de mort en tot el món i es calcula que el 2004 l'alcohol va ser la causa de prop del 4% de les defuncions a nivell mundial.[2]

Bàsicament, hi ha dos tipus principals de begudes alcohòliques:

Llista d'algunes begudes alcohòliques[modifica | modifica el codi]

També hi han les barreges (algun tipus d'aiguardent amb vi) i els còctels, com ara els còctels de vi (sengri, sangria, calimotxo, etc.), els de cervesa (xampú, shandy, clara, etc.) i els ponxes. Tampoc no cal oblidar-se de les típiques barreges de cafè amb alcohol que es prenen a diari: el rebentat, cigaló o perfumat i el trifàsic, ni del festiu cremat o calmant, similar a la queimada gallega.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Costa, Roger. «Per què els musulmans no poden beure alcohol?». Sàpiens [Barcelona], núm. 69, juliol 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 José Pérez, L'Assemblea de l'OMS analitza les regulacions en salut pública internacional Compartir, revista del cooperativisme sanitari. Número 79, pàgines 26-27.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beguda alcohòlica