Quefir de llet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grans de quefir

El quefir és un producte làctic fermentat acidoalcohòlic original de la regió del Caucas. També reben aquest nom els grànuls utilitzats per a la seva producció. És un aliment líquid, escumós i de consistència cremosa.,

El quefir té un aspecte similar a la coliflor però és més tou. És una combinació de bacteris probiòtics i llevats en una matriu de proteïnes, lípids i sucres. Lactobacillus acidophilus és el bacteri i Saccharomyces kefir el llevat (fong unicel·lular) més habituals en el quefir, malgrat que varien segons les regions i cultures.

Preparació[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents tipus de quefir, però el més conegut és el quefir de llet. La producció no suporta els processos industrials i és simple, cal:

  • Un pot de vidre o plàstic.
  • 3/4 de litre o un litre de llet.
  • Dues o tres cullerades de quefir.
  • Un colador de plàstic.

S'introdueixen la llet i el quefir al pot i es deixen a temperatura ambient durant 24-36 hores. Millor si no rep llum de cap tipus i pot transpirar; s'aconsella tapar amb un drap de cotó. Un cop ha passat el temps es cola el líquid que en resulta i es repeteix el procés.

El líquid obtingut és una beguda alcohòlica de baixa graduació (menys de l'1%), carbonatada, de consistència similar al iogurt, encara que menys suau i consistent, amb un gust àcid; es pot barrejar amb sucre o mel, per millorar-ne el gust.

  • El quefir ha d'estar sempre en llet.
  • El quefir no ha de tocar objectes de metall.
  • Millor no tapar els envasos on es fa fermentar la llet donat que s'allibera diòxid durant el procés de fermentació i que pot arribar a fer esclatar el recipient si s'ha tancat hermèticament.

La salut del quefir es mesura segons la seva blancor. Si comença a engroguir millor llençar-lo i començar amb un nou cep sa.

Conservació[modifica | modifica el codi]

Donat que el quefir ha d'estar sempre en llet, i aquesta ha de ser renovada cada dia (dos dies com a màxim, si no s'ha de consumir llet quefirada durant algun temps hi ha diversos mètodes de conservació.

Nevera[modifica | modifica el codi]

Es pot conservar en aigua sense clor, a la nevera unes setmanes.

Congelat[modifica | modifica el codi]

Es neteja bé i s'eixuga, s'introdueix en una bossa de plàstic i es congela. Així aguanta molt de temps.

Per a descongelar-lo es treu del congelador i es prepara una llet quefirada durant tres dies. Aquesta llet no s'ha de beure.

Deshidratat[modifica | modifica el codi]

Es posa el quefir sobre paper de cuina en un lloc airejat, es mou cada cert temps fins que deixi d'estar enganxifós. Es pot guardar en un sobre de paper i fins i tot ser enviat per correus.

Per a rehidratar-lo, s'introdueix en llet durant dues setmanes, renovant-la cada dos dies. Aquesta llet no és per beure.

Obtenció[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment el quefir ha passat d'unes mans a d'altres de forma gratuïta.

A Internet hi ha moltes llistes de distribució.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Les propietats de la llet quefirada són diverses; regenera la flora intestinal,[1] facilita la digestió, elimina problemes d'estrenyiment o diarrees, fins i tot poden prendre'n algunes persones amb intolerància a la lactosa (amb compte, no està demostrat, cal provar-ho a poc a poc).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Blasco, Mercedes. Com cura el quefir. Barcelona: Edicions de la magrana, 2002. ISBN 8482644017. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ni, Maoshing. «La guérison: Plantes, remèdes et élixirs». A: 100 secrets pour vivre jusqu'à 100 ans et plus. tercera edició (en francés). París: Éditions Contre-Dires, 2008, pàgina 117. ISBN 978-2-84933-047-0. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kefir