Malaltia infecciosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme —com bacteris, fongs, virus, protozous, etc.— o per prions. En el cas d'agents biològics patògens de grandària macroscòpica, no es parla d'infecció, sinó d'infestació.

Generalitats[modifica | modifica el codi]

Les malalties infeccioses es caracteritzen per l'aparició de símptomes tals com febre, malestar general i decaïment. Tota malaltia infecciosa passa per 4 etapes

  1. El contagi. Quan una persona malalta emmalalteix una altra sana. És el contagi.
  2. Període d'incubació. Temps comprès entre l'entrada de l'agent fins a l'aparició dels seus primers símptomes. Aquí el patogen es pot multiplicar i repartir-se per les zones d'atac. El temps varia depenent de la malaltia.
  3. Període de desenvolupament. Apareixen els símptomes característics.
  4. Convalescència. Es venç la malaltia i l'organisme es recupera.

Transmissibilitat[modifica | modifica el codi]

Les malalties infeccioses es divideixen en transmissibles i no transmissibles. Les malalties infeccioses transmissibles es poden propagar directament des de l'individu infectat, a través de la pell o les membranes mucoses o, indirectament, quan la persona infectada contamina l'aire per mitjà de la respiració, un objecte inanimat o un aliment. En les malalties infeccioses no transmissibles el microorganisme no es contagia d'un individu a un altre, sinó que requereix unes circumstàncies especials, siguin mediambientals, accidentals, etc., per a la seva transmissió. En aquests casos, les persones infectades no transmeten la malaltia.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Una classificació útil, i clínicament generalitzada, agrupa les malalties infeccioses segons les característiques biològiques de l'agent patogen que les produeix: Les infeccions fetes per bacteries no tenen cura.

Infeccions bacterianes[modifica | modifica el codi]

Malaltia Agent Principals símptomes
Brucel·losi Brucella spp. Febre ondulant, adenopatia, endocarditis, pneumònia
Àntrax Bacillus anthracis Febre, pàpula cutània, sèpsia.
Còlera Vibrio cholerae Febre, diarrea, vòmits, deshidratació.
Diftèria Corynebacterium diphtheriae Febre, amigdalitis, lesions a la pell
Escarlatina Streptococcus pyogenes Febre, amigdalitis, eritema
Erisipela Streptococcus spp. Febre, eritema, pruïja, dolor
Febre Q Coxiella burnetii Febre alta, cefalea intensa, miàlgia, confusió, vòmits, diarrea
Febre tifoide Salmonella typhi, Salmonella paratyphi Febre alta, bacterièmia, cefalàlgia, estupor, tumefacció de la mucosa nasal, llengua "torrada", úlceres al paladar; hepatosplenomegàlia, diarrea], perforació intestinal
Legionel·losi Legionella pneumophila Febre, pneumònia
Pneumònia Streptococcus pneumoniae, Staphylococcus aureus,
Klebsiella pneumoniae, Mycoplasma spp., Chlamydia spp.
Febre alta, expectoració groguenca i/o sanguinolenta, dolor toràcic.
Tuberculosi Mycobacterium tuberculosis Febre, esgotament, suor nocturna; necrosi pulmonar
Tètanus Clostridium tetani Febre, paràlisi

Infeccions víriques[modifica | modifica el codi]

Malaltia Agent Principals símptomes
Dengue Flavivirus Febre, dolor intens a les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell
Febre groga Flavivirus Febre alta, icterícia, sagnat de nas i boca, vòmit negre, bradicàrdia a pesar de la febre, deshidratació
Febre hemorràgica d'Èbola Filovirus Febre alta, postració, miàlgia, artràlgias, dolor abdominal, cefalea, erupcions cutànies hemorràgiques per tot el cos.
Grip Influenzavirus Febre, astènia, cefalea, malestar general, tos seca, dolor de gola; gastroenteritis, vòmits, diarrea.
Hepatitis A, B, C, G A: Enterovirus (VHA); B: Orthohepadnavirus (VHB); C: Hepacivirus (VHC); G:VHG Inflamació del fetge; febre, cansament, nàusees, diarrea
Herpes Herpesvirus Ampolles cutànies a la boca (herpes labial), als genitals (herpes genital) o a la pell (herpes zòster)
Mononucleosi Virus d'Epstein-Barr Febre, faringitis, inflamació dels ganglis limfàtics, cansament
Parotiditis (Galteres) Paramixovirus Febre, cefalea, dolor i inflamació de les glàndules salivals
Pesta porcina Pestivirus Febre, leucopènia, tremolors, paràlisi, mort
Poliomielitis Enterovirus Inflamació a les neurones motores de la columna vertebral i del cervell que ocasiona paràlisi i atròfia muscular
Ràbia Rhabdovirus Febre, vòmits, confusió, agressivitat, al·lucinacions, convulsions, paràlisi, diplòpia, hidrofòbia, coma i mort
Refredat Rinovirus, Coronavirus, Ecovirus, Coxsackievirus Esternuts, secreció, congestió i picor nasal, dolor de gola, tos, cefalea, malestar general
Rubèola Rubivirus Febre, cefalea, erupcions a la pell, malestar general, envermelliment dels ulls, faringitis, inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell
Xarampió Morbillivirus Febre, erupcions a la pell, tos, rinitis; diarrea, pneumònia, encefalitis
Varicel·la Varicela-zoster Febre, cefalea, malestar general, erupció cutània en forma d'ampolles
Verola Orthopoxvirus Febre alta, malestar, cefalea, forta erupció cutània en forma de pústules, que deixen greus cicatrius a la pell

Infeccions fúngiques[modifica | modifica el codi]

Infeccions per protozous[modifica | modifica el codi]

Article principal: Protozoosi

Les més importants són:

Infeccions per prions[modifica | modifica el codi]

Mortalitat[modifica | modifica el codi]

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) registra la informació sobre les morts globals segons la Classificació internacional de malalties (ICD, per les sigles en anglès). La taula següent reflecteix les malalties infeccioses que causaren més de 100.000 defuncions durant una estimació feta el 2002. També s'hi inclouen les dades del 1993 per poder-les comparar.

Mortalitat mundial a causa de malalties infecioses[1]
Classificació Causa de la mort Morts del 2002 Percentatge sobre
totes les morts
Morts del 1993 Classificació de 1993
N/A Totes les malalties infeccioses 14,7 milions 25,9% 16,4 milions 32.2%
1 Infeccions de les vies respiratòries baixes[2] 3,9 milions 6,9% 4,1 milions 1
2 VIH/sida 2,8 milions 4,9% 0,7 milions 7
3 Gastroenteritis[3] 1,8 milions 3,2% 3,0 milions 2
4 Tuberculosi (TB) 1,6 milions 2,7% 2,7 milions 3
5 Malària 1,3 milions 2,2% 2,0 milions 4
6 Rubèola 0,6 milions 1,1% 1,1 milions 5
7 Tos ferina 0,29 milions 0,5% 0,36 milions 7
8 Tètanus 0,21 milions 0,4% 0,15 milions 12
9 Meningitis 0,17 milions 0,3% 0,25 milions 8
10 Sífilis 0,16 milions 0,3% 0,19 milions 11
11 Hepatitis B 0,10 milions 0,2% 0,93 milions 6
12-17 Malalties tropicals (6)[4] 0,13 milions 0,2% 0,53 milions 9, 10, 16-18
Nota: Altres causes de mort inclouen malalties maternals i perinatals (5,2%), deficiències nutricionals (0,9%), malalties no contagioses (58,8%) i ferides (9,1%).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The World Health Report - 2004 Annex taula 2 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF} i 1995 Taula 5 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  2. La infecció de vies respiratòries baixes inclou pneumònies, influenzas i bronquitis.
  3. Les gastroenteritis són causades per diferents microorganisme, incloent-hi el còlera, el botulisme, i l'E. coli, entre altres
  4. Les malalties tropicals inclouen: la malaltia de Chagas, dengue, filariosi, leishmaniosi, oncocerciasi, esquistosomosi i tripanosomosi.
  • H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner, 2003. Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans, 3rd Edition. ASM Press, American Society for Microbiology, Washington DC., USA, 456 pp. ISBN 1-55581-236-8

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia infecciosa Modifica l'enllaç a Wikidata