Patogen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent infecciós o, més habitualment, germen, és un agent biològic que causa malalties o trastorns al seu hoste.[1] El terme "patogen" deriva del grec "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la contaminació del sòl és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.

El cos conté moltes defenses naturals conta alguns dels patògens més comuns (com ara Pneumocystis) en forma del sistema immunitari humà i alguns bacteris "útils" presents a la flora normal del cos humà. Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (com ara a causa de la quimioteràpia, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) o de l'ús d'antibiòtics per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'infeccions oportunistes.

Alguns patògens (com ara el bacteri Yersinia pestis, que podria haver causat la pesta negra, el virus Variola i el protozou de la malària) han estat els responsables d'un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Un patogen notable en temps moderns és el VIH, que se sap que ha infectat diversos milions d'humans arreu del món, juntament amb el síndrome respiratòria aguda greu (SARS) i el virus de la grip. Avui en dia, tot i que s'han fet molts avenços mèdics per a defensar-se contra la infecció per part de patògens, mitjançant l'ús de vacunes, antibiòtics i fungicides, els patògens continuen amenaçant la vida humana. Avenços socials com ara la seguretat alimentària, la higiene i el tractament de l'aigua han reduït l'amenaça d'alguns patògens.

No tots els patògens són dolents. En entomologia, els patògens són una de les "Tres P" (predadors, parasitoides i patògens) que fan la funció de control biològic natural o introduït per a suprimir plagues d'artròpodes.

Tipus de patògens[modifica | modifica el codi]

Aquesta és una llista de diferents tipus de patògens notables segons les seves característiques estructurals, amb alguns dels seus efectes coneguts i previstos sobre l'hoste infectat.

Bacteris patògens[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bacteris patògens

Tot i que la immensa majoria de bacteris són inofensius o beneficiosos, alguns bacteris patògens causen malalties infeccioses. La malaltia bacteriana més comuna és la tuberculosi, provocada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis, que mata uns dos milions de persones a l'any, principalment a l'Àfrica subsahariana. Els bacteris patògens contribueixen a altres malalties globalment importants, com ara la pneumònia, que pot ser provocada per bacteris com ara Streptococcus i Pseudomonas, o malalties que es troben en el menjar, que poden ser causades per bacteris com ara Shigella, Campylobacter i Salmonella. Els bacteris patògens també poden provocar infeccions com ara el tètanus, el tifus, la diftèria, la sífilis i la lepra. Els antibiòtics solen servir per a matar els bacteris.

Virus patògens[modifica | modifica el codi]

Els virus patògens són principalment els de les famílies dels adenovírids, picornavírids, herpesvírids, hepadnavírids, flavivírids, retrovírids, ortomixovírids, paramixovírids, papovavírids, rabdovírids i togavírids. Alguns virus patògens notables causen: la verola, la grip, la parotiditis, el xarampió, chickenpox i la rubèola. L'Ebola és un altre virus patogen.

Potència patogènica[modifica | modifica el codi]

Una nova teoria referida als patògens diu que, com més temps pugui sobreviure un patogen a l'exterior del cos, més perillós és per l'hoste potencial. Per exemple, el virus de la verola pot sobreviure a l'exterior del cos humà durant aproximadament 885 dies. També és un dels virus patògens més letals, car mata una de cada deu persones que infecta. El bacteri de la tuberculosi mata una de cada cinc persones que infecta, però només sobreviu 244 dies a l'exterior de l'hoste. El virus de l'Ebola té uns efectes devastadors, i nou de cada deu infectats moren.

En els països que tenen estàndards sanitaris més elevats, el patògens no poden sobreviure tant de temps a l'exterior del cos. Això és considerat un encoratjament a les mutacions del patogen que el fan menys letal, car aquestes mutacions li permeten sobreviure dins l'hoste durant períodes de temps més llargs.

Transmissió dels patògens[modifica | modifica el codi]

Article principal: Transmissió (medicina)

Una de les rutes principals per les quals l'aigua o el menjar poden quedar contaminats és l'alliberament d'aigües residuals no tractades en una font d'aigua potable o en terres arables, fent que la gent que menja o beu de fonts contaminades quedi infectada. Als països en desenvolupament, gran part de les aigües residuals eren alliberades a l'ambient o en terres arables el 1985; fins i tot als països desenvolupats hi ha errors periòdics dels sistemes, resultant en un desbordament del clavegueram.

Exemples de patògens[modifica | modifica el codi]

Principals patògens dels humans[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]