Xarampió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xarampió
Classificació i recursos externs

Lesions típiques del xarampió.
CIM-10 B05.-
CIM-9 055
DiseasesDB 7890
MedlinePlus 001569
eMedicine derm/259 ped/1388
Infant amb xarampió.

El xarampió o pallola és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants. Hom creu que el xarampió només es pot tenir una vegada a la vida, ja que un cop passat, les cèl·lules deixen una mena d'immunitat a la sang.

El xarampió és una malaltia vírica aguda caracteritzada per una erupció vermellosa a la pell, que pot cobrir tot el cos. És altament contagiosa i s'incuba a les cèl·lules de la faringe i als conductes respiratoris. Dura, com a terme mitjà, entre set i deu dies. La malaltia és més greu en infants molt petits i en adults. Poden presentar-se complicacions del xarampió a conseqüència de replicació vírica o superinfecció bacteriana, que inclouen otitis, pneumònia i encefalitis. Així mateix, és una malaltia molt greu entre els infants desnodrits, i pot provocar fins i tot la mort. Totes les persones que no han patit la malaltia ni han estat vacunades són susceptibles de patir-la.[1]

Transmissió[modifica | modifica el codi]

La malaltia es pot transmetre habitualment per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades i, menys sovint, per contacte amb objectes recentment contaminats amb aquestes secrecions. El xarampió és una de les malalties que es transmet amb més facilitat.
El període de temps en què els malalts poden contagiar altres persones va des de poc abans de l'inici del catarro fins a quatre dies després de l'aparició de la granissada. Des del moment en què una persona susceptible s'ha infectat fins que se li manifesten els primers símptomes de xarampió poden passar deu dies o més.[1]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Comença amb símptomes de refredat (ulls envermellits, secreció de nas o tos) i febre superior als 38ºC, amb afectació de l'estat general. Passats tres dies, apareix una erupció vermellosa característica, molt poc prominent, envellutada al tacte, que s'inicia en el cap (darrere de les orelles), i es va estenent a la resta del cos, sense afectar els palmells de les mans ni la planta dels peus. Les complicacions més freqüents són les otitis i pneumònies, i també pot produir encefalitis.[1]

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

S'identifica amb seguretat per observació de les taques de Koplik a la mucosa bucal, que apareixen a la boca cap al tercer dia després dels primers símptomes. Apareixen com uns grans de sal rodejats per una aurèola rosada, lleugerament inflamada. Malgrat això, el diagnòstic es fa mitjançant confirmació per anàlisi de sang, frotis faringi i/o orina.[1]

Si se sospita que es tracta d'aquesta malaltia, cal consultar el metge o la metgessa, ja que són ells qui n'han de fer el diagnòstic, prescriure'n el tractament i comunicar-ho de manera ràpida als serveis de salut pública corresponents. Si apareix un cas de xarampió en una llar d'infants o en una escola, els serveis de salut pública duran a terme les actuacions adients per tal d'evitar la difusió de la malaltia.[1]

Tractament[modifica | modifica el codi]

Contra el virus no hi ha tractament específic: el metge o la metgessa recepta antitèrmics tipus paracetamol si hi ha febre, calamina per a la picor i xarop per a la tos. És convenient beure abundants líquids durant el període febril. Un cop desapareguda l'erupció, si no apareixen complicacions, el restabliment és ràpid. En el cas de sobreinfecció bacteriana el metge o la metgessa prescriu el tractament antibiòtic més adient.[1]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

Actualment, a Catalunya es vacuna contra el xarampió mitjançant la vacuna triple vírica (contra el xarampió, les galteres i la rubèola), als dotze mesos i als quatre anys. La vacunació és la mesura fonamental en la prevenció del xarampió. L'administració d'aquesta vacuna té interès tant individual com comunitari, per tal d'eliminar la malaltia de la comunitat. Les contraindicacions són les generals de les vacunes vives atenuades: malaltia febril moderada o greu, embaràs, al·lèrgia als components de la vacuna, alteracions immunitàries, administració recent d'immunoglobulines o transfusions sanguínies.[1]

Immunització[modifica | modifica el codi]

La causa és un virus filtrable. Les complicacions es deuen en general a infeccions secundàries, principalment per estafilococs i estreptococs preexistents. Encara abans de conèixer-se l'agent causal del xarampió se sabia que no era freqüent patir dues vegades la malaltia. Des de principis de la dècada de 1970 es disposa de la vacuna triple vírica que s'ha inclòs en els calendaris vacunals de la majoria de països desenvolupats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xarampió

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]