Salut pública

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La salut pública és l'organització i direcció dels esforços col·lectius destinats a protegir, promoure i restaurar la salut dels habitants d'una comunitat. La salut pública és responsabilitat dels governs, als qui correspon l'organització de totes les activitats comunitàries que directament o indirectament contribueixen a la salut de la població. Una d'aquestes activitats, per exemple, és l'exercit per la medicina en les seues dues vessants, preventiva i assistencial.

La salut pública obté els seus coneixements de pràcticament totes les ciències, sent la seua activitat multidisciplinària, eminentment social, l'objectiu de la qual és la salut de la població.

Activitats de la salut pública[modifica | modifica el codi]

Protecció de la salut[modifica | modifica el codi]

Són activitats de salut pública dirigides al control sanitari del medi ambient en el seu sentit més ampli, amb el control de la contaminació del sòl, aigua, aire i dels aliments. A més s'inclou la seguretat en el treball i en el transport.

La protecció de la salut, és un dels pilars de la salut pública junt amb la prevenció i la promoció de la salut. S'entén com el conjunt d'actuacions, prestacions i serveis de les administracions sanitàries destinades a garantir la innocuïtat i salubritat dels productes alimentaris (salut alimentària) i a preservar la salut de la població davant els agents físics, químics i biològics presents en el medi (salut ambiental). Actualment els professionals que es dediquen a aquest camp són un col·lectiu multidisciplinari dins del qual es destaca especialment al col·lectiu de farmacèutics i veterinaris.

Promoció de la salut[modifica | modifica el codi]

Són activitats que intenten fomentar la salut dels individus i col·lectivitats, promovent l'adopció de estils de vida saludables, mitjançant intervencions de educació sanitària a través de mitjans de comunicació de masses, a les escoles i en atenció primària.

Prevenció de la malaltia[modifica | modifica el codi]

Es basa en intervencions de prevenció primària (vacunacions) i prevenció secundària o detecció precoç[1] de malalties.

Restauració de la salut[modifica | modifica el codi]

Consisteix en totes les activitats que es realitzen per a recuperar la salut en cas de la seua pèrdua, que són responsabilitat dels serveis de assistència sanitària que despleguen les seues activitats en dos nivells: atenció primària i atenció hospitalària.

Hi ha activitats organitzades per la comunitat que influeixen sobre la salut com són:

  1. L'educació: L'ensenyament general bàsica ha de ser gratuïta a tota la població.
  2. Política econòmica: Producció agrícola i ramadera (d'aliments), de béns i serveis, d'ocupació i de salaris.
  3. Política d'habitatge, urbanisme i obres públiques.
  4. Justícia social: D'impostos, de Seguretat Social i de serveis de benestar i recreatius o d'oci.

Història de la salut pública[modifica | modifica el codi]

La salut pública com a ciència a penes té poc més d'un segle d'existència, però manifestacions de l'instint de conservació de la salut dels pobles existeix des dels començaments de la història de la humanitat. No obstant la inclusió de la restauració de la salut és una adquisició relativament recent.

  • Els egipcis, segons Heròdot, eren el més higiènic dels pobles. Practicaven la higiene personal, coneixien gran nombre de fórmules farmacèutiques, construïen dipòsits d'argila per a les aigües de beguda i canals de desaigüe per a les aigües residuals.
  • Els hebreus van portar encara més lluny les pràctiques higièniques, en incloure en la llei mosaica, considerada com el primer codi d'higiene escrit, el Levític datada en 1500 anys a.C. En aquest codi es descriu com ha de ser la neteja personal, les latrines, la higiene de la maternitat, la higiene dels aliments, la protecció de l'aigua...
  • La civilització grega presta més atenció a la neteja personal, al exercici físic i a les dietes alimentàries que als problemes del sanejament del medi.
  • L'imperi romà és famós per les seues activitats als camps de la higiene personal amb la construcció de banys públics i de l'enginyeria sanitària amb la construcció d'aqüeductes.
  • A Amèrica, la civilització Tehotihuacana va comptar amb grans obres que li permetien portar aigua neta a la ciutat, així com de desfer-se d'aigua bruta, El mateix succeeix en la cultura Asteca. Aquesta última es crea en illots dins d'un gran llac, per la qual cosa desenvolupa diverses mesures per a evitar la seua contaminació. Es diu que els Asteques van aprendre a viure amb el llac, mentre que els conquistadors espanyols, van voler viure contra el llac havent de patir constants inundacions (algunes que van durar anys) i van fer del vell i net Tenochtitlan una de les ciutats més brutes del món.
  • En la edat mitjana, presidida pel cristianisme, es va produir una reacció contrària a tot el que recordava a l'imperi romà i al paganisme. El menyspreu del mundà i la "mortificació de la carn" van passar a ser les normes preferides de conducta, per la qual cosa el descuit de la higiene personal i del sanejament públic va arribar fins a tal punt que junt amb els moviments migratoris bèl·lics i els baixos nivells socioeconòmics, es van produir les grans epidèmies de la humanitat. La lepra es va aconseguir eradicar d'Europa amb la marginació i l'extermini dels leprosos. Respecte a la pesta bubònica es van establir mesures de quarantena als ports marítims i cordons sanitaris en terra.
  • En el segle XIX va haver-hi un desenvolupament considerable de la Salut Pública a Europa i als Estats Units. A Anglaterra Edwin Chadwick va impulsar les Lleis de Salut Pública que contemplaven un conjunt de mesures per a la sanitat, sobretot a les ciutats industrials. Amb aqueixes mesures es va aconseguir reduir la mortalitat per algunes de les malalties infeccioses que assetjaven a la població treballadora que vivia en pèssimes condicions i d'insalubritat. Destaquen també els treballs de W. Farr, qui en polèmica amb Chadwick assenyalava que les condicions de salut dels treballadors es devien a l'excés de treball que els matava d'inanició. A Alemanya Rudolf Virchow, una gran patòleg de l'època, a l'abric de les revolucions de 1848 assenyalava que "la política és medicina en gran escala", mostrant amb això que les transformacions sociopolítiques podien generar millors condicions per als treballadors i amb això s'aconseguiria millorar la situació de salut.
  • A mitjans del segle XIX quasi tots els metges sostenien que les malalties es produïen per brutícies de les quals emanaven miasmes que portaven la malaltia a les persones. Un altre grup de metges, els contagiacionistes, sostenien que la malaltia passava d'una persona malalta a altres sanes per contagi de possibles microorganismes. Els treballs de Koch van acabar donant la raó als segons i es va obrir una època de "caçadors de microbis". Temporalment l'atenció es va centrar en microorganismes específics i la salut pública dirigida a combatre les brutícies (aigua potable, drenatges, reglamentació d'enterraments i rastres, etc.) passà a segon pla, per a ressorgir de forma més madura (tenint en compte els microorganismes) durant el segle XX.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blanco Restrepo, Jorge Humberto; Maya Mejía, José María. Salud Pública (en castellà). Corporación para Investigaciones Biológicas, 2005, p. 5. ISBN 9589400817. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salut pública