Enginyeria genètica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per tal de manipular els gens d'un organisme. La producció d'uns organismes genèticament modificats pot ser també un dels objectius de l'enginyeria genètica.

Fites Històriques[modifica | modifica el codi]

El 1978 Daniel Nathans i Hamilton Smith van rebre el premi Nobel en medicina pel seu aïllament dels enzims de restricció anomenats endonucleases que es va demostrar que eren capaces de tallar l'ADN en llocs específics. Junt amb l'enzim ligasa que pot juntar fragments d'ADN aquests catalitzadors formen la base de la tecnologia de l'ADN recombinant.

Processos i tècniques[modifica | modifica el codi]

L'enginyeria genètica fa servir procediments que aconsegueixen la clonació o la transferència genètica amb l'aïllament, manipulació reintroducció d'ADN als organismes vius per generar noves característiques. L'enginyeria genètica fa servir la tècnica de clonació utilitzant com a vector un plasmidi (molècula d'ADN circular de doble cadena pròpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix) o un fagovirus (virus paràsit d'altres virus) i la tècnica de la mutagènesi (producció de mutacions sobre ADN, clonat o no). Les manipulacions per enginyeria genètica segueixen essencialment 5 passos: 1.-Aïllament dels gens d'interès. 2.-Inserció dels gens en un vector de transferència. 3.-Transferència del vector (amb el gen insertat a dins) a l'organisme que es vol modificar. 4.-Transformació de les cèl·lules de l'organisme. 5.-Selecció d'aquells organismes en què s'ha aconseguit obtenir un Organisme Genèticament Modificat.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

En el cas d'actuar sobre microbis l'enginyeria genètica s'anomena blanca, quan actua sobre plantes s'anomena enginyeria verda i roja quan ho fa sobre animals incloent també els humans. Exemple de la utilitat de l'enginyeria genètica és la producció d'insulina humana a través de bacteris modificats i l'obtenció de noves races de rates de laboratori amb diverses malalties per a poder investigar sobre elles.


Enginyeria genètica aplicada a les plantes[modifica | modifica el codi]

Utilitza, entre altres vectors, l'Agrobacterium bacteri que en la natura origina deformacions en les plantes i la crucífera Arabidopsis sp. com a model d'estudi.

S'han aconseguit així, entre altres coses, introduir gens que poden fer les plantes resistents a determinat herbicida, letals a insectes que les ataquen o fer plantes que acumulen substàncies medicinals útils.

Animals transgènics[modifica | modifica el codi]

Es fan servir vectors retrovirals, miicroinjecció d'ADN a ous fertilitzats, de cèl·lules mare totipotents i clonació per transferència nuclear.

En animals de granja les finalitats que s'obtenen amb aquesta tècnica són múltiples. Es pot destacar la producció de llet modificada que pot incorporar productes medicinals.

Objeccions a la manipulació genètica[modifica | modifica el codi]

L'opinió pública es mostra en general més favorable al consum de medicines obtingudes per transformació genètica que als usos alimentaris.

La manipulació genètica en éssers humans planteja en moltes persones objeccions de tipus moral o ètic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enginyeria genètica

Avantatges e inconvenients[modifica | modifica el codi]

Gràcies a l'enginyeria genètica, els científics poden fer certes combinacions entre gens de diferents espècies, per tal de solucionar problemes i millorar el rendiment econòmic comercial de les explotacions.

És poden buscar cures a malalties genètiques perquè les noves generacions neixin més sanes.

Amb l'agricultura, la ciència ha aconseguit què és conreïn amb major tolerància a les sequíes o protegits enfront de reblaniment.

En alguns cultius, s`han posat gens de bacteris per a què és desenvolupin proteïnes insecticides i reduir l'ús d'insecticides.

També és poden utilizar gens humans responsables de la producció d'insulina en cèl·lules bacterianes per obtenir insulina de gran qualitat a baix cost. Aquestes cèl·lules poden produir molta quantitat ja que és produeixen a una gran velocitat.

Però, un d'aquests perills és el fet que darrere dels projectes de manipulació genética hi ha companyies multinacionals molt preocupades per l'interés econòmic, també es pot contaminar a altres plantes no transgèniques.

Poden arribar a ser cancerígenes en el cas de ser consumits per subjectes productius o en un estat immunològic deficient. No obstant això és una hipòtesi, però, que molts metges que están en contra dels aliments transgènics ho afirmen.

També pot produir al·lèrgies, cosa que preocupa molt als productors d'aquests aliments. Potser debut al material genètic transferit, a la formació inesperada d'un al·lergen o a la falta d'informació sobre la proteïna que codifica el gen insertat.