Clonació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom. El terme "clonació" prové de κλών klon, la paraula grega per dir branca, branqueta, en referència al procés mitjançant el qual es pot crear una nova planta a partir d'una branqueta. En biologia, es refereix col·lectivament als processos utilitzats per crear còpies de fragments d'ADN (clonació molecular), cèl·lules (clonació cel·lular) o organismes. El terme també cobreix els casos en què organismes com els bacteris, insectes o plantes es reprodueixen asexualment.

El primer mamífer clonat amb èxit a partir de cèl·lules somàtiques fou l'ovella Dolly a l'Institut Roslin d'Escòcia l'any 1996. No obstant la tècnica comportà una sèrie de dubtes ètics sobre la utilització d'aquesta tècnica en persones en especial en sectors cristians.

El 14 d'abril del 2008 s'anuncià la clonació amb èxit a Dubai d'un exemplar de dromedari mitjançant micromanipulació d'embrions en paraules de la directora del Centre de Reproducció de Camells, Lulu Skidmore, "aquest gran avenç ofereix un mitjà per preservar en el futur la valuosa genètica dels nostres camells de carreres i productors de llet".[1]

Procediment[modifica | modifica el codi]

La tècnica desenvolupada per Willmut es basa a partir de teixits extrets d'un organisme adult per generar un altre organisme que li sigui idèntic genèticament. Això es va fer en diversos passos:[2]

  1. Cultiu: s'extreuen cèl·lules de teixit d'una ovella adulta i es cultiven in vitro.
  2. Enucleació: s'extreu el nucli cel·lular (on hi ha la immensa majoria del material genètic) de les cèl·lules i s'injecta en el citoplasma d'un òvul al que s'ha prèviament extret el seu nucli.
  3. Desdiferenciació: Les cèl·lules adultes són cèl·lules "diferenciades", és a dir, s'han convertit en un tipus determinat de cèl·lula (epitelial, muscular, sanguínia,...). Per poder usar material genètic del seu nucli per a generar un nou individu cal "desdiferenciar" aquest material genètic, fer-li "oblidar" que pertany a un tipus determinat de cèl·lula (epitelial, muscular, sanguínia...) perquè sigui capaç d'originar tots els tipus de cèl·lules d'un nou individu.[3] Aquest procés es fa amb combinacions de tractaments de substàncies químiques i xocs elèctrics.
  4. Inoculació i creixement: s'inocula la cèl·lula-ou que conté el nucli desdiferenciat dins una ovella perquè es dugui a terme la gestació.

Clonació molecular[modifica | modifica el codi]

La clonació molecular es fa servir en una gran varietat d'experiments biològics i les aplicacions pràctiques van des de prendre les empremtes dactilars fins a produir proteïnes a gran escala.

En la pràctica, amb la finalitat d'amplificar qualsevulla seqüència en un organisme viu, la seqüència a clonar ha d'estar vinculada a un origen de replicació, que és una seqüència d'ADN.

Transfecció
S'introdueix la seqüència formada dins de cèl·lules.
Selecció
Finalment se seleccionen les cèl·lules que han estat transfectades amb èxit amb el nou ADN.

Inicialment l'ADN d'interès cal que sigui aïllat d'un segment d'ADN de mida adequada. Posteriorment es dóna el procés de lligament quan el fragment amplificat s'insereix en un vector de clonació: El vector es linealitza (ja que és circular), fent servir enzims de restricció i a continuació es coven en condicions adequades el fragment d'ADN d'interès i el vector amb l'enzim ADN lligasa.

Després de la lligament del vector amb la inserció d'interès, es produeix la transfecció dins de les cèl·lules, per això les cèl·lules transfectades es conreen: aquest procés és el determinant, ja que és la part en la qual es veu si les cèl·lules han estat transfectades amb èxit o no.

Cal identificar per tant les cèl·lules transfectades i les no transfectades, hi ha vectors de clonació moderns que inclouen marcadors de resistència als antibiòtics amb què només les cèl·lules que han estat transfectades poden créixer. Hi ha uns altres vectors de clonació que proporcionen color blau o blanc. Així que la investigació de les colònies és necessària per confirmar que la clonació s'ha realitzat correctament.

Clonació cel·lular[modifica | modifica el codi]

Clonar una cèl·lula consisteix a formar un grup de cèl·lules a partir d'una sola. En el cas d'organismes unicel·lulars com eubacteris i rents, aquest procés és molt senzill, i només requereix la inoculació dels productes adequats.

Tanmateix, en el cas de cultius de cèl·lules en organismes multicel·lulars, la clonació de les cèl·lules és una tasca difícil, ja que aquestes cèl·lules necessiten unes condicions del medi molt específiques.

Una tècnica útil de cultiu de teixits utilitzada per clonar diferents llinatges de cèl·lules és l'ús d'anells de clonació (cilindres).

D'acord amb aquesta tècnica, una agrupació de cèl·lules unicel·lulars que han estat exposades a un agent mutagènic o a un medicament utilitzat per propiciar la selecció es posa en una alta dilució per crear colònies aïllades; cadascuna prové d'una sola cèl·lula potencialment i clònica diferenciada.

En una primera etapa de creixement, quan les colònies tenen només unes poques cèl·lules, se submergeixen anells estèrils de poliestirè en greix, i es posen sobre una colònia individual juntament amb una petita quantitat de tripsina.

Les cèl·lules que es clonen es recullen dins de l'anell i es porten a un nou contenidor perquè continuïn llur creixement de forma natural.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. EFE. «Neix a Dubai el primer dromedari clonat del món» (en castellà). ElPeriòdico.cat, 14 d'abril de 2009. [Consulta: 14 abril 2009].
  2. La Clonación: técnica del instituto Roslin Consultat el 20 de gener del 2010
  3. El secret de la Clonació, esborrant la memòria Museu Virtual Interactiu de la Genètica i l'ADN, Consultat el 20 de gener del 2010
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clonació Modifica l'enllaç a Wikidata