Rent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el llevat. Si cerqueu el musical, vegeu «Rent (musical)».

El rent o llevat és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per la seva capacitat per a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, produint diferents substàncies.

Hi ha descrites unes 1.500 espècies de llevats,[1](s'estima que són l'1% de totes les espècies de fongs).[2]

Encara que els llevats siguin organismes unicel·lulars algunes espècies han esdevingut pluricel·lulars a través de la formació d'hifes o falses hifes com es veu en moltes floridures.[1] La mida dels llevats és molt variable segons les espècies, típicament mesuren 3–4 µm de diàmetre, encara que alguns llevats poden arribar a fer 40 µm. La majoria dels llevats es reprodueixen asexualment per mitosi, i molts fan això per un procés de divisió asimètrica anomenat gemmació.

Els llevats no formen un agrupament taxonòmic o filogenètic simple. El terme de levat sovint es pren com un sinònim per Saccharomyces cerevisiae,[2] però la diversitat filogenètica dels llevats es mostra en la seva ubicació en dos fílums separats: els Ascomycota i els Basidiomycota. Els llevats que fan la gemmació ("llevats veritables") es classifiquen dins l'ordre Saccharomycetales.[3]

Els rents a vegades solen estar units entre si formant cadenes. Produeixen enzims capaços de descompondre diversos substrats, principalment els sucres.

Un dels rents més coneguts és l'espècie Saccharomyces cerevisiae. Aquest rent té la facultat de créixer en forma anaeròbia (sense necessitat d'oxigen) realitzant fermentació alcohòlica. Per aquesta raó s'empra en molts processos de fermentació industrial, per exemple en la producció de cervesa, vi, pa, producció d'antibiòtics, etcètera.

La reproducció sexual la fan mitjançant ascòspores o basidiòspores. Durant la reproducció asexual, un nou rovell sorgeix del llevat mare quan es donen les condicions adequades, després d'això el rovell se separa de la mare a l'arribar a una grandària d'adult. En condicions d'escassesa de nutrients els llevats que són capaços de reproduir-se sexualment formaran ascòspores. Els llevats que no són capaços de recórrer el cicle sexual complet es classifiquen dintre del gènere Candida.

Magnetisme[modifica | modifica el codi]

El febrer de 2012 uns investigadors de l'Insitut Wyss i la Harvard Medical School van desenvolupar un mètode per induir sensibilitat magnètica en els llevats que són un organisme que no és magnètic de forma natural. Aquesta nova propietat podria tenir aplicacions mèdiques, industrials i en la recerca científica. Aquest estudi va paréixer en la revista científica. PLoS Biology.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Kurtzman CP, Fell JW. Biodiversity and Ecophysiology of Yeasts (in: The Yeast Handbook, Gábor P, de la Rosa CL, eds.). Berlin: Springer, 2005, p. 11–30. ISBN 3-540-26100-1. 
  2. 2,0 2,1 Kurtzman CP. «Molecular taxonomy of the yeasts». Yeast, 10, 13, 1994, pàg. 1727–1740. DOI: 10.1002/yea.320101306. PMID: 7747515.
  3. «What are yeasts?». Yeast Virtual Library, 13 September 2009. [Consulta: 28 November 2009].
  4. Science Daily

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rent