Cèl·lula mare

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que conserven l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.

Es creu que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial d'enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per aconseguir aquestes fites.[1]

L'estudi de les cèl·lules mare s'atribueix a l'inici de la dècada de 1960 després dels treballs dels científics canadencs Ernest A. McCulloch i James E. Till.

Tipus de cèl·lules mare[modifica | modifica el codi]

Potencialitat[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules mare podrien ser categoritzades per la seva potencialitat, o sigui, la capacitat de diferenciació

  • Totipotents: les cèl·lules mare són produïdes per fusió d'un òvul i un espermatozoide així com les produïdes en les primeres divisions del zigot. Aquestes cèl·lules poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular sense excepció.
  • Pluripotents: cèl·lules mares descendents de les totipotents que poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular excepte les totipotents.
  • Multipotents: les cèl·lules mare només poden produir una família emparentada de cèl·lules diferenciades (les multipotencials hematopoètiques, per exemple, poden crear hematòcits, limfòcits i plaquetes).
  • Unipotents: cèl·lules mare que només poden produir un tipus concret de cèl·lula, però amb capacitat d'autorenovar-se cosa que les diferencia de les no cèl·lules mare.

Fonts de cèl·lules mare[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules mare també són categoritzades segons la seva font, podent ésser cèl·lules mare adultes, embrionàries o del cordó umbilical.

  • Cèl·lules mare adultes: són cèl·lules mares no diferenciades trobades entre cèl·lules diferenciades d'un teixit específic, normalment multipotents. Actualment ja són emprades en els tractaments per un centenar de malalties i condicions. També són anomenades cèl·lules mares somàtiques, ja que no cal que provinguin de cèl·lules d'adults sinó que també es troben en la mainada.
  • Cèl·lules mare embrionàries: són cèl·lules cultivades obtingudes a partir masses de cèl·lules internes no diferenciades de la primer fase de l'embrió humà (sovint anomenat blastocist, que és un embrió entre 50 i 150 cèl·lules). La recerca amb cèl·lules mare embrionàries serà objecte d'una major investigació que les cèl·lules mare adultes segons el National Institutes of Health.[2] Tanmateix, es troben en una fase d'estudi molt primerenc, ja que aquest tipus de cèl·lula mare no va ser aïllat fins al 1998 en humans quan les cèl·lules mare adultes es varen començar a estudiar la dècada del 1960 i encara es troben en fase d'estudi primerenc.[3] La recerca amb cèl·lules mares embrionàries humanes és molt controvertida, ja que per iniciar un nou llinatge cel·lular, cal la destrucció de l'embrió i per tant d'un ésser humà en potència. En un intent de superar aquests problemes, morals, polítics i ètics, els investigadors ètics han estat experimentant amb tècniques alternatives d'obtenció de cèl·lules mare per extracció sense que això representí la destrucció de l'embrió humà.
  • Les cèl·lules mare del cordó umbilical són derivades de la sang de la placenta i el cordó umbilical després de néixer. Des del 1988 aquestes cèl·lules han estat emprades en el tractament de la malaltia de Gunther, les síndromes de Hunter, Hurler i la leucèmia limfocita aguda i tot d'altres problemes que ocorren bàsicament en la mainada. La sang de cordó umbilical ha esdevingut tan comuna que hi ha bancs de cordons umbilicals que accepten donacions dels pares. Són recollides traient el cordó umbilical, netejant-lo i traient la sang de la vena umbilical. Aquesta sang és immediatament analitzada per si hi ha agents infecciosos i es determina el tipus de teixit. Se'n treu les cèl·lules sanguínies del cordó umbilical abans de ser emmagatzemades en nitrogen líquid per a ús posterior, en el que seran descongelades i se'ls traurà el crioprotector. El mètode permet tant autotransplantaments com al·lotransplantaments.
  • Cèl·lules IPs: Investigacions recents dutes a termes pel doctor Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, han demostrat que és possible desdiferenciar cèl·lules adultes mitjançant enginyeria genètica. En el seu experiment, Yamanaka tractà cèl·lules adultes amb retrovirus portadors de 4 gens codificants per factors de transcripció. Aquest procediment permetria obtenir cèl·lules mare de qualsevol individu en qualsevol moment, tot i que s'han detectat possibles efectes colaterals, deguts al caràcter cancerós de les cèl·lules desdiferenciades resultants. Treballs posteriors de l'investigador espanyol Juan Carlos Izpisúa, del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, han demostrat que fins i tot amb només dos factors de transcripció es poden aconseguir bons resultats.

Tractaments[modifica | modifica el codi]

Els investigadors mèdics creuen que la recerca en cèl·lules mare tenen el potencial d'enfrontar-se a un gran cúmul de malalties així com alleugerir el patiment. Hi ha cert nombre de tractaments que ja existeixen, tot i que la majoria d'ells no són extesament emprats, ja que tendeixen a ser experimentals i de costs elevats. Els investigadors mèdics preveuen que l'ús de les tecnologies derivades de les cèl·lules mare serviran per tractar trencaments de la columna vertebral, danys musculars entre un nombre enorme de malalties que inclouen malalties congènites relacionades amb disfuncionalitats de proteïnes.

Tanmateix encara queden molts anys de dura investigació.

Controvèrsia al voltants de les cèl·lules mare[modifica | modifica el codi]

La recerca amb cèl·lules mare té el potencial de marcar la vida de qualsevol, però no sense controvèrsia. Particularment, la recerca emprant cèl·lules mare embrionàries ha provat ser un tema immensament sensible per a molta gent. Això és degut al fet que amb el present estat de la tecnologia cal que per iniciar una nova línia cel·lular es produeixi la destrucció d'un embrió o fer ús de tècniques de clonació terapèutica. Els opositors a la recerca diuen que aquesta pràctica sigui un cavall de Troia per a la clonació reproductiva i equivalent al tractament com a objecte d'un humà en potència. Contràriament els proinvestigació argumenten que és necessari apostar per la investigació de cèl·lules mare embrionàries, ja que s'espera que les tecnologies resultants tinguin un potencial mèdic significatiu. L'intens debat ha dut a què les autoritats estats i internacionals promoguessin lleis per de més o menys rigidesa segons l'entorn cultural per posanr límits en la investigació basats en valors morals, socials i ètics.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. ^ National Institutes of Health, "Bases de les cèl·lules mare," 19 de juliol del, 2004. (anglès)
  2. ^ National Institutes of Health, Preguntes més freqüents sobre les cèl·lules mare, 13 d'abril 13, 2005. (anglès)
  3. ^ Graham, Judith i Schodolski, Vincent J., "Fill del President Reagan xerrada a la convenció democràtica." Chicago Tribune, 27 de juliol del 2004. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cèl·lula mare

Revisions[modifica | modifica el codi]

Referències revisades[modifica | modifica el codi]

1. Shostak, S. 2006. (Re)defining stem cells. BioEssays 28:301-308. 2. Delgado, Mónica y Vallverdú, Jordi (2007) "Valores en controversias: la investigación con células madre". Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad; vol. 3 (9): 9-31. Accés gratuït en PDF a: www.revistacts.net/3/9/01/file

Guies[modifica | modifica el codi]

Notícies[modifica | modifica el codi]