Totipotència
De Viquipèdia
La totipotència és la capacitat que una única cèl·lula origini, per divisió i diferenciació, la resta de cèl·lules diferenciades d'un organisme, incloent-hi els teixits extraembrionaris. Les cèl·lules totipotents es poden originar per reproducció asexual (espores) o sexual. A aquest darrer cas la cèl·lula totipotent originada per la fusió de dues gàmetes en el procés de fertilització, s'anomena zigot.
A alguns organismes les cèl·lules es poden "desdiferenciar" i recuperar la totipotència: per exemple, un esqueix d'una planta pot regenerar la planta completa, amb tots els seus òrgans.
El desenvolupament humà comença quan un espermatozoide fertilitza un òvul i genera, d'aquesta manera, un zigot. Durant les primeres hores després de la fertilització aquesta cèl·lula es divideix en cèl·lules totipotents idèntiques. Aproximadament quatre dies després, i havent-se produït diversos cicles de divisió cel·lular, aquestes cèl·lules totipotents comencen a especialitzar-se.
Les cèl·lules totipotents tenen tot el potencial. Segons les condicions es poden especialitzar en cèl·lules pluripotents que poden originar la major part, però no tots, els tipus cel·lulars necessaris per a la formació dels teixits durant el desenvolupament fetal. Aquestes cèl·lules pluripotents pateixen una posterior especialització i es transformen en cèl·lules multipotents que originaran cèl·lules especialitzades en funcions concretes. Per exemple, les cèl·lules hematopoiètiques multipotents originen eritròcits, leucòcits i plaquetes.
Les cèl·lules totipotents han de tenir la capacitat de diferenciar-se en qualsevol tipus cel·lular d'un organisme, però també en les cèl·lules que originaran els teixits extraembrionaris associats amb el desenvolupament inicial de l'organisme. Per exemple, les cèl·lules mare hematopoiètiques només es consideren totipotents si poden originar qualsevol cèl·lula del cos però també les cèl·lules placentàries que no formen part del fetus en desenvolupament. Aquest és un aspecte important de la controvèrsia sobre cèl·lules mare.
[edita] Bases de la totipotència
Els mecanismes moleculars que controlen la totipotència no es comprenen en profunditat i són objecte actual de recerca. Un article de la revista Science de febrer de 2006 suggereix que a l'organisme model Caenorhabditis elegans el manteniment de la totipotència a diversos estadis del desenvolupament depèn de la implicació de múltiples mecanismes, entre ells la regulació de l'ARN.
