Òvul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'òvul o ovocèl·lula és la cèl·lula sexual o gàmeta femenina en la reproducció sexual.

Tant els animals com les plantes amb llavors tenen òvuls.

L'òvul en els animals[modifica | modifica el codi]

En els animals els òvuls són produïts per les gònades femenines anomenades ovaris i ja estan presents des del naixement i són creats a través del procés de l'ovogènesi.

En els animals ovípars, com a tots els ocells i la majoria de peixos, amfibis i rèptils; els òvuls desenvolupen una capa de protecció (la closca) i passen a través de l'oviducte fora del cos.

En els animals vivípars l'òvul és fecundat dins del cos de la femella i l'embrió aleshores es desenvolupa dins de l’úter fins al naixement.

Els òvuls són cèl·lules haploides que un cop fecundats pel gàmeta masculí formen el zigot. Tots els éssers vius en tenen.

Morfologia del gàmeta femení o òvul[modifica | modifica el codi]

És molt gran, pot arribar a 1,5 mm. Té un nucli prou gran, poca heterocromatina i un nuclèol ben evident.

Hi ha una regió entre les cèl·lules fol·liculars i l'òvul, és la zona pel·lúcida (zona transparent en llatí). Està formada per glicosaminoglicans (GAG), glicoproteïnes i glicopolisacàrids que tindran una intervenció important en la fecundació, en les primeres etapes. Vista al microscopi electrònic no es veu transparent. Està travessada per microvellositats de les cèl·lules fol·liculars i de l'òvul. A través d'aquestes, es fa el transport de substàncies en els 2 sentits. En mamífers és l'única coberta de l'òvul. Quan se solta l'òvul, està envoltat per la zona pel·lúcida i alguna cèl·lula fol·licular.

Al citoplasma de l'ovòcit, en la regió marginal (més apegada a la membrana) trobem actina monomèrica acumulada. Aquesta actina polimeritza amb l'arribada del 1r espermatozou i la seua polimerització fa que es formen microvellositats, que disminueixen la repulsió electrostàtica entre la membrana de l'òvul i la de l'espermatozou (l'actina polimeritza abans de l'arribada de l'espermatozou).

En aquesta regió també trobem grànuls corticals, que són vesícules que contenen enzims hidrolítics, glicosaminoglicans (GAG) i enzims oxidatius. Els enzims hidrolítics (pareguts als lisosomals) són proteases que jugaran un paper fonamental en l'entrada de l'espermatozou i en impedir l'entrada de més (evitar la polispèrmia). Una vegada s'ha produït el contacte de l'espermatozou amb la membrana, aquestes proteases són abocades a l'exterior i es fa una proteòlisi superficial. Els GAG al ser abocats i passar a un medi aquós, s'hidraten i augmenten de volum (s'unflen) i es forma una barrera de GAG entre la membrana i la zona pel·lúcida. Els enzims oxidatius, oxiden el GAG i augmenten la seua rigidesa. Es forma una barrera molt resistent al voltant de la membrana i així ajudar en la prevenció de la polispèrmia.

Oòcit[modifica | modifica el codi]

Un oòcit o ovocit és un gametòcit femella o cèl·lula germinal implicat en la reproducció biològica, en altres paraules, és un òvul immadur. Un oocist es produeix en l'ovari durant la gametogènesi de la femella. Les cèl·lules germinals de la femella produeixen una càl·lula primordial (PGC) que experimenta una divisió mitòtica per formar un oogoni. Durant l'oogènesi l'oogoni esdevé un oocit primari.

Formació[modifica | modifica el codi]

Diagrama que mostra la reducció del nombre de cromosomes en le procés de maduració de l'òvul.

La formació d'un oòcit s'anomena oocitogènesi, la qual és part de l'oogènesi.[1] L'oogènesi resulta en la formació tant dels oòcits de primer ordre abans de néixer com dels oòcits de segon ordre, és part de l'ovulació.

Tipus de cèl·lula Ploidia Cromàtides/cromosomes Procés Temps de completar
Oogoni diploide 2n = 46 Oocitogènesi (mitosi) tercer trimestre
Oocit primari diploide 2n = 46 Ootidogènesi (meiosi 1) (Fol·liculogènesi) Dictiat en profase I fins l'ovulació
Oocit secundari haploide n = 23 Ootidogènesi (meiosi 2) Aturat en la metafase II fins la fertilització
Ootide haploide n = 23 Ootidogènesi (meiosi 3) Minuts després de la fertilització
Òvul haploide n = 23

Els òvuls en els vegetals[modifica | modifica el codi]

Microfotografia d'un òvul d'una monocotiledònia

En el món vegetal òvul és sinònim de primordi seminal, aquest últim molt més utilitzat. En el cas de les gimnospermes el gametòfit femení és una gran estructura multicel·lular (per exemple la pinya en un pi) que produeix d'un a cinc arquegonis cadascun d'ells portador d'un òvul. Aquest gran gametòfit nodreix l'embrió que s'anirà desenvolupant després de la fertilització.

En les angiospermes els gametòfits femella estan incrustats dins dels òvuls que al seu torn són protegits dins l'ovari el qual es transforma en embrió després de la fertilització.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. answers.com