Meiosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Visió general de la meiosi. En la interfase es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En meiosi I els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En meiosi II, com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n).

La meiosi és el procés de divisió cel·lular que permet a una cèl·lula diploide generar cèl·lules haploides en eucariotes.

En aquest procés tenen lloc una ronda de replicació de l'ADN i dues rondes de segregació cromosòmica, de manera que d'una cèl·lula inicial diploide se n'obtenen quatre d'haploides

Primera divisió meiòtica[modifica | modifica el codi]

La primera divisió meiòtica s'inicia en acabar la interfase. Quan les cèl·lules germinals estan a la fase S del cicle cel·lular la quantitat de ADN es duplica i lògicament el nombre de cromosomes, formant una cèl·lula 4n. Consta de 4 etapes:

Profase I[modifica | modifica el codi]

Comença un cop s'ha duplicat l'ADN i es comença a condensar i empaquetar. Els cromosomes homòlegs s'ajunten formant una parella anomenada bivalent o tètrada i es produeix un intercanvi de ADN. Té 5 subfases:

Leptotè[modifica | modifica el codi]

El nom d'aquesta fase prové del grec i vol dir fils prims[1]. És en aquesta fase on es produeix la condensació de cromosomes individuals i cada cromosoma apareix com a dues cromàtides unides pel centròmer, és a dir cada parella de cromosomes homòlegs té quatre cromàtides.

Zigotè[modifica | modifica el codi]

Els cromosomes homòlegs s'ajunten molt estretament en un procés anomenat sinapsi. S'aparellen fent coincidir cada gen amb el seu homòleg gràcies al complex sineptinemal, constituït per un filament proteic que es crea al costat de la cromàtide i formen un bivalent o tètrada

Paquitè[modifica | modifica el codi]

Es produeix la condensació de cromosomes fins que són més gruixuts i curts. Apareixen els quiasmes (punts d'entrecreuament de cromàtides) i té lloc l'intercanvi a l'atzar de material genètic entre cromosomes homòlegs, el que anomenaríem més correctament com a: Recombinació genètica.

Diplotè[modifica | modifica el codi]

Aquí, continua la condensació, tot i que arriba un punt en què se separen les cromàtides tot mostrant els quiasmes.

Diacinesi[modifica | modifica el codi]

És la condensació màxima de cromosomes. Desapareix el nuclèol i l'embolcall nuclear i s'alliberen els cromosomes al citoplasma.

Metafase I[modifica | modifica el codi]

Hi ha una alineació de parells de cromosomes (2n) homòlegs a la placa equatorial del fus meiòtic (en ordre aleatori). Assegurant una nova barreja de cromosomes paterns i materns. Les fibres del fus s'uneixen als cinetocors dels cromosomes.

Anafase I[modifica | modifica el codi]

Article principal: Anafase

Els cromosomes migren a cada pol. Cada cromosoma encara té dues cromàtides. Com que s'han produït entrecreuaments, les cromàtides ja no són idèntiques entre elles.

Telofase I[modifica | modifica el codi]

Es formen els embolcalls nuclears i la citocinesi dóna lloc a dues cèl·lules filles que tenen, cadascuna, 23 cromosomes. Cada cromosoma té dues cromàtides, per tant, hi ha nombre haploide de cromosomes, però diploide d'ADN.

Entre la primera divisió i la segona hi ha una breu interfase en la qual es genera més DNA.

Segona divisió meiòtica (o equatorial)[modifica | modifica el codi]

Profase II[modifica | modifica el codi]

Ruptura de l'embolcall nuclear i duplicació dels diplosomes... i es divideixen en 6 parts identiques

Metafase II[modifica | modifica el codi]

Els cromosomes es disposen a l'equador de la cèl·lula.

Anafase II[modifica | modifica el codi]

Article principal: Anafase

Les dues cromàtides de cada cromosoma se separen i els nous cromosomes fills migren cap als pols oposats.

Telofase II[modifica | modifica el codi]

Els cromosomes es desespiralitzen, s'envolten d'un embolcall nuclear, i sorgeixen dos nuclis; produint més tard la divisió del citoplasma.

Citocinesi II[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules se separen total i definitivament l'una de l'altra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Snustad, DP; Simmons, MJ Principles of Genetics. 5a ed.. Wiley, desembre 2008. ISBN 978-0-470-38825-9. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meiosi Modifica l'enllaç a Wikidata