Meiosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Visió general de la meiosi. En la interfase es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En meiosi I els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En meiosi II, com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n).

La meiosi és el procés de divisió cel·lular que permet a una cèl·lula diploide generar cèl·lules haploides en eucariotes.

En aquest procés tenen lloc una ronda de replicació de l'ADN i dues rondes de segregació cromosòmica, de manera que d'una cèl·lula inicial diploide se n'obtenen quatre d'haploides

Primera divisió meiòtica[modifica | modifica el codi]

La primera divisió meiòtica s'inicia en acabar la interfase. Quan les cèl·lules germinals estan a la fase S del cicle cel·lular la quantitat d'ADN es duplica a 4n i, també, el nombre de cromosomes. Consta de 4 etapes:

Profase I[modifica | modifica el codi]

Aquesta, comença un cop s'ha duplicat l'ADN (cromosomes 2n) i té 5 subfases:

Leptotè[modifica | modifica el codi]

És en aquesta fase on es produeix la condensació de cromosomes individuals i cada cromosoma apareix com a dues cromàtides unides pel centròmer.

Zigotè[modifica | modifica el codi]

És al zigotè quan s'aproximen els parells homòlegs, els quals fan sinapsis a través del complex sineptotèmic i formen una tètrada.

Paquitè[modifica | modifica el codi]

Es produeix la condensació de cromosomes fins que són més gruixuts i curts. Apareixen els quiasmes (punts d'entrecreuament de cromàtides) i té lloc l'intercanvi a l'atzar de material genètic entre cromosomes homòlegs, el que anomenaríem més correctament com a: Recombinació genètica.

Diplotè[modifica | modifica el codi]

Aquí, continua la condensació, tot i que arriba un punt en què se separen les cromàtides tot mostrant els quiasmes.

Diacinesi[modifica | modifica el codi]

És la condensació màxima de cromosomes. Desapareix el nuclèol i l'embolcall nuclear i s'alliberen els cromosomes al citoplasma.

Metafase I[modifica | modifica el codi]

Hi ha una alineació de parells de cromosomes (2n) homòlegs a la placa equatorial del fus meiòtic (en ordre aleatori). Assegurant una nova barreja de cromosomes paterns i materns. Les fibres del fus s'uneixen als cinetocors dels cromosomes.

Anafase I[modifica | modifica el codi]

Article principal: Anafase

Els cromosomes migren a cada pol. Cada cromosoma encara té dues cromàtides. Com que s'han produït entrecreuaments, les cromàtides ja no són idèntiques entre elles.

Telofase I[modifica | modifica el codi]

Es formen els embolcalls nuclears i la citocinesi dóna lloc a dues cèl·lules filles que tenen, cadascuna, 23 cromosomes. Cada cromosoma té dues cromàtides, per tant, hi ha nombre haploide de cromosomes, però diploide d'ADN.

Entre la primera divisió i la segona hi ha una breu interfase en la qual es genera més DNA.

Segona divisió meiòtica (o equatorial)[modifica | modifica el codi]

Profase II[modifica | modifica el codi]

Ruptura de l'embolcall nuclear i duplicació dels diplosomes... i es divideixen en 6 parts identiques

Metafase II[modifica | modifica el codi]

Els cromosomes es disposen a l'equador de la cèl·lula.

Anafase II[modifica | modifica el codi]

Article principal: Anafase

Les dues cromàtides de cada cromosoma se separen i els nous cromosomes fills migren cap als pols oposats.

Telofase II[modifica | modifica el codi]

Els cromosomes es desespiralitzen, s'envolten d'un embolcall nuclear, i sorgeixen dos nuclis; produint més tard la divisió del citoplasma.

Citocinesi II[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules se separen total i definitivament l'una de l'altra.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meiosi Modifica l'enllaç a Wikidata