Gàmeta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Els gàmetes (del grec γαμέτης; = espòs i esposa) són cadascuna de les cèl·lules haploides produïdes pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusionen en la reproducció sexual. La fecundació del gàmeta femení (òvul) per part del masculí (espermatozou) genera el zigot.

El terme gàmeta va ser introduït per Gregor Mendel.

Els gàmetes porten la meitat de la informació genètica d'un individu (n), de cada tipus.

La gametogènesi és la creació dels gàmetes a partir de la divisió dels gametòcits per meiosi.

En el cas de les espècies animals amb dos sexes existeix el gàmeta femení o òvul i el masculí o espermatozou (gra de pol·len en les plantes).

Els òrgans que produeixen gàmetes són anomenats gònades en animals i gametangis en els vegetals.

Els gàmetes són cèl·lules haploides, és a dir que contenen un nombre complet de cromosomes.

Es dóna la isogàmia quan els gàmetes dels dos sexes són de la mateixa mida i es considera com una condició ancestral.

L'anisogàmia (o heterogàmia) és la condició en la qual les femelles i els mascles produeixen gàmetes de diferent mida. Aquest és el cas dels humans; l'òvul humà és unes 20 vegades més gran que l'espermatozou.

Gàmetes en les plantes[modifica | modifica el codi]

En les plantes en reproducció sexual també hi ha gàmetes, que són produïts en les anteres i l'ovari. Es fan respectivament pol·len i òvuls per meiosi, d'una manera similar a la dels animals. Els òrgans que produeixen gàmetes en les plantes s'anomenen arquegonis o anteridis..

Gàmetes en humans[modifica | modifica el codi]

En els humans l'òvul porta només el cromosoma X (del cromosmes X i Y), mentre que els espermatozous poden portar ja sigui el cromosoma X o el Y; per tant els gàmetes mascles tenen el control del sexe resultant. El genotip dels cromosomes determinants del sexe d'un mascle és XY, i el de la femella, XX.

Cicle dels gàmetes[modifica | modifica el codi]

Un organisme de segona generació finalment crea gàmetes en la pròxima generació, però encara manté la mateixa quantitat d'informació genètica.

Els gàmetes són cèl·lules haploides; és a dir que contenen la meitat d'un joc complet de cromosomes quan dos gàmetes es fonen formen el zigot que és una cèl·lula que té el joc complet de cromosomes (2n) i, per tant, és diploide. El zigot rep un joc de cromosomes per cadascun dels dos gàmetes a través de la fusió dels dos nuclis dels gàmetes. Després de moltes divisions i diferenciacions cel·lulars, el zigot es desenvolupa en embrió, i finalment en un individu madur capaç de produir gàmetes.

Distinció entre els dos gàmetes[modifica | modifica el codi]

Els òvuls són relativament pocs, grans i immòbils, mentre que els gàmetes mascles són molts, petits i mòbils. La diferència en mida dels òvuls és principalment pel seu gran citoplasma. Els òvuls es poden fixar al medi ambient o a un òrgan que els conté. El gàmete masculí depèn de la seva mobilitat o, en el cas de les plantes, és dins del gra de pol·len.

Algunes algues i fongs en reproducció sexual tenen els gàmetes idèntics sense distinció entre mascles i femelles.[1]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dusenbery, David B. (2009). Living at Micro Scale, Ch. 20. Harvard University Press, Cambridge, Mass. ISBN 978-0-674-03116-6.