Microscopi òptic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un microscopi òptic o compost és un microscopi basat en lents òptiques. El desenvolupament d'aquest aparell sol associar-se amb els treballs d'Anton van Leeuwenhoek.

Principals elements d'un microscopi: 1. ocular 2. revòlver; 3. objectiu; 4. mecanisme d'enfocament; 5. platina; 7. mirall, 8. condensador.

Microscopi simple[modifica | modifica el codi]

Els microscopis de Leeuwenhoek constaven d'una sola lent petita i convexa muntada sobre una planxa amb un mecanisme per a subjectar el material que s'anava a examinar (la mostra). Aquest ús d'una única lent convexa es coneix com a microscopi simple, en el qual s'inclou la lupa, entre altres aparells òptics.

Microscopi compost[modifica | modifica el codi]

Esquema de funcionament del microscopi òptic: l'objectiu produeix una imatge de l'objecte propera a l'ocular, i invertida. L'ocular augmenta aquesta imatge. F1 són els focus de l'objectiu i F2 els focus de l'ocular, i les línies representen el recorregut dels raigs de llum.

El següent diagrama mostra un microscopi compost (que té més d'una lent). En la seva forma més simple, com la qual va utilitzar Robert Hooke, té una sola lent de vidre de distància focal curta que se situa prop de l'objecte (l'objectiu), i una altra lent de vidre prop de l'ull de l'observador (l'ocular). Aquest tipus de microscopis s'utilitzen especialment per a examinar objectes transparents o tallats en làmines tan fines que transparenten.

Els microscopis d'aquest tipus solen ser més complexos, amb diverses lents tant en l'objectiu com en l'ocular. L'objectiu d'aquestes lents és el de reduir les aberracions, concretament l'aberració cromàtica i l'aberració esfèrica. En els microscopis moderns, el mirall se substitueix per un llum que ofereix una il·luminació estable i controlable.

Els microscopis composts s'utilitzen per estudiar espècimens prims, ja que la seva profunditat de camp és molt limitada. En general, s'utilitzen per a examinar cultius, preparacions triturades o una làmina molt fina d'un material qualsevol. Normalment depèn de la llum que travessi la mostra des de baix i usualment són necessàries tècniques especials per a augmentar el contrast de la imatge.

La resolució dels microscopis òptics està restringida per un fenomen anomenat difracció que, depenent de l'obertura numèrica (AN o A_N) del sistema òptic i la longitud d'ona de la llum utilitzada (\lambda), estableix un límit definit (d) a la resolució òptica. Suposant que les aberracions òptiques fossin menyspreables, la resolució màxima assolible seria:

d = \frac { \lambda } { 2A_N }

Normalment, se suposa una \lambda de 550 nm, corresponent a la llum verda. Si el medi és l'aire, la A_N pràctica màxima és de 0,95, i en el cas d'oli de fins a 1,5.

Això implica que, fins i tot el millor microscopi òptic està limitat a una resolució d'uns 0'2 micròmetres. Es pot millorar una mica la resolució disminuint la longitud d'ona, el que s'aconsegueix amb microscopis de llum ultraviolada.

Microscopi binocular[modifica | modifica el codi]

El disseny d'aquest instrument és diferent al del diagrama de més amunt i la seva utilitat és lleugerament diferent. Utilitza dues oculars (de vegades, dos microscopis) amb la intenció d'oferir angles de visió lleugerament diferents als ulls esquerre i dret. D'aquesta forma es produeix una visualització tridimensional (3-D) de la mostra examinada.

El microscopi binocular sol utilitzar-se per a estudiar les superfícies d'espècimens sòlids.

Microscope Gallery[modifica | modifica el codi]

Parts mecàniques del microscopi[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Microscopi òptic