Christiaan Huygens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Christiaan Huygens
Retrat pintat per Caspar Netscher (1639-1684) el 1671.
Retrat pintat per Caspar Netscher (1639-1684) el 1671.
Naixement 14 d'abril de 1629
La Haia, Províncies Unides, avui Països Baixos
Mort 8 de juliol de 1695 (als 66 anys)
La Haia, Províncies Unides, avui Països Baixos
Camp Matemàtiques
Física
Astronomia
Institucions Acadèmia Francesa de les Ciències
Universitat Universitat de Leiden
Universitat d'Angers
Assessorament acadèmic   Frans van Schooten
Jan Jansz Stampioen
Estudiants doctorals   Gottfried Wilhelm Leibniz
Treball(s) Teorema de Huygens
Principi de Huygens-Fresnel
Influències de Descartes

Christiaan Huygens va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII i un dels científics més influents en la seva època.

Vida[modifica | modifica el codi]

Christiaan Huygens era fill del escriptor, poeta i diplomàtic Constantijn Huygens. La seva família havia treballat per l'administració dels Orange durant diverses generacions. El seu pare va jugar un paper important en la revolta dels neerlandesos contra Lluís XIV i va mantenir correspondència amb Descartes, Mersenne i Galileu.

Christiaan fou educat a casa per tutors privats fins als setze anys; el seu tutor de matemàtiques va ser Jan Jansz de Jonge Stampioen. El 1645 va anar a la Universitat de Leiden per estudiar dret i matemàtiques, essent el seu professor Frans van Schooten.[1][2] El 1647 va començar els seus estudis al recentment fundat Col·legi d'Orange de Breda on estava de professor de matemàtiques John Pell.

Tot i que el 1649 arriba a ser membre d'una missió diplomàtica a Dinamarca, la mort de Guillem II d'Orange el 1650 i els subsegüents canvis polítics, van impedir que Huygens es podés dedicar a la carrera diplomàtica per a la que s'havia estat preparant. Fins al 1666 i al marge de breus estades a París i Londres (on assistirà al Gresham College coneixent a Robert Boyle),[3] Huygens es dedica a l'ensenyament privat a La Haia i a les recerques científiques amb el suport econòmic del seu pare.[1] Estudia problemes matemàtics, astronòmics, òptics, mecànics ... Aquests anys són els més fruitosos de la seva carrera científica.[4]

A partir de 1655 s'aplica amb el seu germà a l'estudi de les lents, aconseguint un revolucionari procediment de polit que millora substanciosament la precisió de microscopis i telescopis. Aquesta feina el posarà en contacte amb Baruch Spinoza, que era tallador de lents (a més de filòsof). Proveït amb un d'aquests telescopis, descobreix els anells de Saturn i el seu satèl·lit, Tità.[4] També inventa el rellotge de pèndul i, gràcies a les seves publicacions, a meitat dels anys 60's ja és considerat com el gran matemàtic del seu temps[1] i l'any 1663 és nomenat fellow de la Royal Society.[3]

El 1666 es trasllada a París a invitació del rei Lluís XIV i del seu ministre Colbert que li ofereixen un càrrec a l'Academie Royale des Sciences de Paris. Excepte algunes estances a La Haia, degut a la seva deteriorada salut, romandrà a París fins al 1681, en que retornarà definitivament a La Haia per la revocació del Edicte de Nantes i el consegüent deteriorament de la situació dels protestants a França.[1]

Durant els seus últims anys a La Haia o a les propietats familiars a Voorburg, continuarà amb les seves recerques privadament i publicarà diversos llibres. El 1689, enacara farà un viatge a Londres en el que coneixerà Isaac Newton i Edmund Halley.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Una part important de la seva obra ha sobreviscut en forma de manuscrits no publicats. A finals del segle XIX, la Societat Holandesa de les Ciències va endegar el projecte de publicar les seves obres completes, incloent tots el manuscrits dispersos entre les seves residències, l'Acadèmia Reial de Ciències i altres llocs. El projecte es va donar per finalitzat el 1950 amb la publicació del Volum 22 de l'obra completa de Huygens.[5]

Matemàtica[modifica | modifica el codi]

Les seves primeres obres són purament matemàtiques: determinació de quadratures i curvatures i problemes algebraics relacionats amb les obres de Pappos:[4]

  • Theoremata de quadratura hyperboles, ellipsis et circuli (Leiden, 1651), en el que refuta la quadratura del cercle de Grégoire de Saint-Vincent.
  • De circuli magnitudine inventa (Leiden, 1654).

En el seu primer viatge a París, va sentir parlar dels estudis de Blaise Pascal sobre la probabilitat i Huygens ho va prendre com problema d'estudi:

  • Tractatus de ratiociniis in aleae ludo (Leiden, 1657). Aquest tractat serà l'únic tractat sobre probabilitat escrit abans del segle XVIII i, en ell, Huygens apunta el concepte d'expectativa d'una variable estocàstica més que el concepte de probabilitat d'un procés (per expressar-ho en termes moderns).[4]

Òptica[modifica | modifica el codi]

Els treballs amb el seu germà per a millorar les lents i els telescopis es van iniciar el 1655 i van obtenir resultats molt importants fins al punt que els seus telescopis eren considerats els millors del món.[4] Això no obstant, Huygens no va publicar els seus càlculs i explicacions teòriques fins molt més tard:

  • Astroscopia compendiaria, tubi optici molimine liberata (La Haia, 1684)
  • Traité de la lumière (Leiden, 1690) on exposa la teoria ondulatòria de la llum.

En aquest camp, com en d'altres, sobreviuen nombrosos manuscrits seus, que s'han publicat en les seves obres completes. En concret, cal ressenyar el seu manuscrit de 1653 titulat Tractatus de refractione et telescopiis, en el que explica les lleis de reflexió i refracció de la llum i el seu efecte en els telescopis.

Astronòmica[modifica | modifica el codi]

Com a resultat del seu interès en la millora dels telescopis i de les lents, va començar a fer observacions de Saturn, descobrint ell seu anell i el seu satèl·lit, Tità:[3]

  • De Saturni lunâ observatio nova (La Haia, 1656)
  • Systema Saturnium (La Haia, 1659)

Mecànica[modifica | modifica el codi]

A rel del seu descobriment del rellotge de pèndul el 1656, publica alguns llibres descrivint i explicant l'instrument:

  • Horologium (La Haia, 1658)
  • Horologium oscillatorium (París, 1673). Aquest llibre, dedicat a Lluís XIV, li va causar alguns problemes al seu país, ja que França havia envaït les Set Províncies l'any anterior.

L'estudi dels rellotges de pèndul no podia quedar aïllat d'estudis que donessin raó de la caiguda lliure dels cossos i, per tant, d'alguna forma de gravetat:

  • Discours de la caus de la Pesanteur (Leiden, 1690), publicat conjuntament amb el Traité de la lumière.

Els seus estudis sobre la col·lisió dels cossos elàstics els comença entorn el 1652, però no publicarà les seves conclusions fins que no obté resultats significatius:

  • De motu corporum ex percussione (manuscrit de 1656, publicat al Journal des Savants de 1669).

Filosòfica[modifica | modifica el codi]

La concepció de la ciència de Huygens és força actual: considera que no es pot aconseguir una fiabilitat total en l'experimentació i que, per tant, les teories només són les aproximacions més probables a la verdadera explicació dels fenòmens. Tota la seva filosofia de la ciència està continguda a:

  • Cosmotheoros, sive de terris coelestibus, earumque ornatu, conjecturae (La Haia, 1698)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 von Collani, Encyclopedia Stochastikon.
  2. Kubbinga, pàgina 442.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Kubbinga, pàgina 443.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Bos, Dictionary of Scientific Biography.
  5. Veure detalls a Bibliografia.

Retrats de Huygens[modifica | modifica el codi]

Adriaan-henneman constantijn-huygens and his-five-children.png
Christiaan-huygens4.jpg
Christiaan Huygens by Jaques Clerion.jpg
Christiaan-huygens2.jpg
Christiaan huygens.jpg
D'esquerra a dreta: 1 Constantijn Huygens (el pare) rodejat dels seus cinc fill per Adriaen Hanneman (1640), museu Maurits Huis (La Haia); 2 autor i data desconeguts (Museu Huygens a Voorburg); 3 per Jacques Clerion (vers 1760, Museu Boerhaave a Leiden); 4 pintuta mural de l'Acadèmie des Sciences de París per Henri Testelin (vers 1675);5 gravat d'autor i data desconeguts.

Existeixen nombrosos retrats de Huygens, ja que va ser un personatge molt reconegut en la seva època. A més dels inserits al requadre, es poden citar:

  • Un retrat al pastel per Bernat Vaillant de 1686 al Museu Hofwijck de Voorburg.
  • Un retrat per Pierre Bourguignon de 1688 a la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (Reial Acadèmia d'Arts i Ciències d'Holanda) d'Amsterdam.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Tome I: Correspondance 1638–1656 (1888).
Tome II: Correspondance 1657–1659 (1889).
Tome III: Correspondance 1660–1661 (1890).
Tome IV: Correspondance 1662–1663 (1891).
Tome V: Correspondance 1664–1665 (1893).
Tome VI: Correspondance 1666–1669 (1895).
Tome VII: Correspondance 1670–1675 (1897).
Tome VIII: Correspondance 1676–1684 (1899).
Tome IX: Correspondance 1685–1690 (1901).
Tome X: Correspondance 1691–1695 (1905).
Tome XI: Travaux mathématiques 1645–1651 (1908).
Tome XII: Travaux mathématiques pures 1652–1656 (1910).
Tome XIII, Fasc. I: Dioptrique 1653, 1666 (1916).
Tome XIII, Fasc. II: Dioptrique 1685–1692 (1916).
Tome XIV: Calcul des probabilités. Travaux de mathématiques pures 1655–1666 (1920).
Tome XV: Observations astronomiques. Système de Saturne. Travaux astronomiques 1658–1666 (1925).
Tome XVI: Mécanique jusqu’à 1666. Percussion. Question de l'existence et de la perceptibilité du mouvement absolu. Force centrifuge (1929).
Tome XVII: L’horloge à pendule de 1651 à 1666. Travaux divers de physique, de mécanique et de technique de 1650 à 1666. Traité des couronnes et des parhélies (1662 ou 1663) (1932).
Tome XVIII: L'horloge à pendule ou à balancier de 1666 à 1695. Anecdota (1934).
Tome XIX: Mécanique théorique et physique de 1666 à 1695. Huygens à l'Académie royale des sciences (1937).
Tome XX: Musique et mathématique. Musique. Mathématiques de 1666 à 1695 (1940).
Tome XXI: Cosmologie (1944).
Tome XXII: Supplément à la correspondance. Varia. Biographie de Chr. Huygens. Catalogue de la vente des livres de Chr. Huygens (1950).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]